Romanç per a Valencia

He trobat un llibre molt complet, titulat Libro en el qual se contienen cincuenta romances consus villancicos y desechas, Barcelona(Carles Amorós 1525-1530), escrit per Carles Amoros, escritor tambe de obres com" Pragmàtica sanció feta per don Ferrando, rei d'Aragó i de les dos Sicílies, etc., sobre la persecució dels malfactors (1513), les Constitucions fetes per la sacra, cesàrea, catòlica i real majestat de don Carles i de la molt alta senyora dona Joana, mare sua, en la primera cort de Barcelona (1520) o les Ordinacions sobre lo redreç del general e casa de la Deputació del Principat de Catalunya (1537). Nombroses són també les religioses i litúrgiques, com unes Constitutiones synodales de Girona (1512), una Epistola de perfectione vitae (c. 1513), de sant Bernat, el Llibre del menyspreu del món e de la imitació de Jesucrist (1518), és a dir el Kempis, però atribuït a Joan Gerson (i traduït per Miquel Peres) o un Flos sanctorum (1524)", pero el seu ofici real era el de estamper o impressor. I va reimprimir moltes obres de Ramon Llull (com l'Ars brevis, de 1511), un de Francesc Eiximenis (De la temor de Déu, de 1509), la tercera edició (1527) de la Vita Christi, d'Isabel de Villena, les obres de Pere Moner (1528), Lo procés de les olives (1532), Lo somni de Joan Joan (1533), Les obres de mossèn Ausias March, ab una declaració en los marges d'alguns vocables escurs [obscurs] (1543). , una reedició de La Celestina (1525), un llibre de cavalleries del cavaller Félixmagno (1531), el Libro del emperador Marco Aurelio, con el reloj de príncipes (1532), De la literatura espanyola dosedicions de romances (aparegudes entre 1525 i 1530) de la qual s'extrau este vers dedicat a Valencia. Igual, no era Valencia tant subordinada, i si era Barcelona la que anava imitant i buscant en Valencia la cultura i el coneiximent del que caria en el sigle XVI, que per atra part sobrava en el nostre Regne.
Aci vos deixe el text.

Romance hecho en lohores
de Valencia.

Valencia ciudad antigua
Roma primero nombrada
primeramente de Roma
y de tu gente habitada
gran tiempo Cartagineses
hicieron en ti morada
después el pueblo Romano
colonia fuiste llamada
nunca sierva ni pechera
siempre libre y franqueada
en las aguas bautismales
primero regenerada
por los nobles fuertes godos
de quien fuiste conquistada
al fin con toda España
de Árabes ocupada
vien vengada por el Cid
más después mal defendida
que por su muerte tan presta
a mozos fuiste tornada
hasta que el primero Jaime
Rey de gloria bien ganada
te ganó para tenerte
siempre noble y sublimada
casada con Aragón
como Reyna coronada
con corona de nobleza
por mano Real pintada
poderosa refulgente
sobre todas resalçada
tan querida de fortuna
de fortuna tan amada
que jamás bien repartieron
de que te negasen nada
debajo del mejor climada
eres puerta y situada
de amigables influencias
de los cielos muy dotada
en mejor suelo del mundo
en mejor sino fundada
de ríos fuentes lagunas
de estanques y mar cercada
como Venecia la rica
sobre aguas assentada
ni te combate gran frío
ni calor demassiada
más una templança mediana
una mexcla muy templada
del parayso terrenal
sólo a ti comunicada
de ayres sanos, claros y frescos
sotiles purificada
toda ciudad dentro y fuera
noble, gentil, alindada
ni muy grande ni muy pequeña
para ser más acabada
de todo estado de gentes
muy continuo y muy poblada
palacio donde se afina
la finor más afinada
madre de caballería
clara, antigua muy honrada
toda escuela de virtudes
y de sabios ilustrada
de grandes mercaderías
y de riquezas abundada
todo jardín de placeres
y deleytes abastada
de damas lindas ermosas
en el mundo más loada
de más y de más polidas
galanas la mes preciada
ejemplo de polideza
corte continuo llamada
piadosa justiciera
bien regida y gobernada
toda casa de oración
toda sancta y consagrada
rico templo de amor
siempre haze tu morada.
Villancico en oración.
Ves que Dios te hizo tal
noble ciudada de Valencia
guárderte por tu clemencia
A ti
Hizo te caballerosa
sobre todas cuantas son
noble rica generosa
muy polida y muy hermosa
dechado de perfección
pues te dio con Aragón
corona por excelencia
guárdete por tu clemencia
Guáderte más con los dos
sanctos Vicentes tus patrones
con sancto Jorge y vos con vos
sagrada madre de Dios
de malas persecuciones
y de bárbaras maldiciones
hambres, guerras, pestilencia
líbrete por tu clemencia.

Fin.

Es curios, com els catalans, recorren a la llengua de Cervantes, lo que no entenc, es el per que tambe han recorregut tant al la llengua Valenciana, i als nostres autors, i ara heu neguen, inclus els volen fer propis.

Churro, eixe malnom carinyos

He estat uns dies en la Serrania, eixa zona de l'interior del nostre Regne, que tant orgullosa està del seu parlar, i que tant orgullosa se sent de ser churra. Una gent molt amable per cert, encara que he de reconeixer que en el seu geni.... No n'hi ha res mes perillos que un churret cabrejat.

Bromes a part, i passant a lo interessant d'este fet, m'he decidit a escriure alguna cosa sobre esta gent, que aci en lo Regne son conegudes carinyosament com a churros, encara que a molts, no los agrade este malnom. I es que quan el valencià generalisa, heu fa de cap a peus, arribant inclus a nomenar churros a tots els castellaparlants que mos trobem al pas.

Realment molt s'ha parlat en moltes ocasions sobre els churros valencians, sobre el seu orige, i sobre el seu parlar. Pero... ¿realmen sabem d'a on ha vingut la seua cultura i el seu caracteristic llenguage?
Puix es molt facil, simplement, son els valencians, parlants i orgullosos del seu romanç, que mantingueren un tracte mes directe en aragonesos que en valencians per trobar-se dins de la ruta Real . D'ahi els seus pareguts.

Si be es cert, que molts han volgut trobar en este parlar una mescla de castellà i català, no es manco cert, que molts dels substrats puguen ser o son tant d'orige aragones com valencià,com afirma la RAE, no existint ni tan sols hui en dia, despres de la seua despersonalisacio, en catala.
Es mes, el seu parlar podria estar mes pronte dins del romanç que se parlava en lo Regne inclus ans de la reconquista, com afirma Penyarroja en un dels seus estudis.
Puix segons conten les croniques, es molt possible que este mal nom los vinga de temps de Jaume I, quan al jurar els furs molts dels seus habitants, pronunciar el "Yo churro" en conte del juro o jure.

Pero dins d'este context, tenim moltes mes histories que intenten demostrar el seu orige, com la redactada per Vicente Llatas Burgos, qui afirma que els antics habitants moros de les comarques de la Serrania i del Raco d'Ademus eren coneguts com a Tzurios (churrios) seent este nom Tzuria el que podria donar lloc al nostre riu Turia. Hem d'aclarir, que eixe nom be podria ser d'orige Iber, podent ser per tant que eixos moros com afirma don Vicent no heu foren tant, o estigueren mesclats en els Ibers naturals d'esta comarca.

La realitat es que buscant per la pagina El Reino de Valencia.es, he descobert una foto molt curiosa de l'estacio dels churros, estacio que estava situada entre els ponts de la Tirnitat i el de Serrans. Tambe coneguda com la de fusta i que era en la que arribaven Churros Valencians al Cap i Casal despres de fer un viage fins a Lliria en la Chelvana un autobus, que anava sempre carregat i que duya segons els testimonis, mes gent dalt que baix. Esta estacio era segons dien en l'epoca l'entrada dels churros. Eixa gent que va vindre a Valencia Cap i Casal buscant la terra de les oportunitats i que mos va ajudar a fer una gran ciutat en el suor del seu front i en treball de les seues mans. D'eixa estacio, encara queda el seu edifici, hui ocupat per la Policia Autonomica.

Pero apart, tambe he pogut trobar en internet, tot un dicionari del parlar churro, elavorat per l'Associasio Cultural Araseventos d'Aras de los Olmos.

Espere que vos haja agradat lo expost, ya que no he pogut arreplegar excessiva informacio sobre este tema. Quan arreplegue mes coses sobre els churros, promet fer un articul un poc mes extens.

Tu ijo

Dema es Sant Valenti, i com no, es epoca de fer regalets a la parella, i de fer-li com no eixa tortà típica pel pas del temps del coret. Un coret que moltes voltes ne son dos, per a celebrar l'amor entre la parella. En fi, tot un gust i una tendrea per a recordar la dolçor de l'amor.
Es una llatima, que molts pasticers mirant el negoci, i deixant de costat el sentit comu, rotulen estos corets de forma aliena i despersonalisadora. Yo entenc que ultimament, i sobre tot despres de la llei del divorç, moltes parelles han tingut la mala, o bona, pata de separar-se (allà cada u en lo que li toca), pero es que aixina i tot, no m'explique eixe rotul que he vist hui en el mostrador d'una centrica pasticeria del Cap i Casal. Es que per molt que li pegue la volta al meu cap, no acabe d'entendre quin significat te eixe rotul per a un pastis de Sant Valentí. I manco en un moment en que se recorden els bons i mals moments passats en la persona amada.

Estava yo passejant pel cap i casal, quan he vist una pasticeria (no pose mon, per no fer publicitat), sorpres per l'olor, i per la calentoreta, per que no me negareu que no fa mal dia, he entrat en ella. Soles en l'olor haguera carregat mija pasticeria per a mi soles.
Puix be, estava yo repassant el susus, i els pastisets de moniato quan una dona ha dit...

• Posa'm un coret d'eixos que fica "TU HIJO", que com la tia ya no te marit, per lo manco que parega que s'enrecorden d'una els fills.

La veritat, eixa tendror m'ha arribat a lo mes fondo. I es que quan una dona arribada eixa edat se troba tant a soles, encara que siga en pocs moments recupera eixa alegria que conegué fa no tants anys.
Quina dona, pensi dins de mi. I quins collons te este forn, que fa corets tan originals, com se nota que volen vendre... De repent, una veu me va despertar d'eixos pensaments...

• No tia, no es de TU HIJO, aixo es que han fet enguany els corets en valencià.

Ya la tenim, damunt burlant-se de la pobra dona, aixo era ya el punt i final de l'absurditat.

• No mante, no es aixina, crec que tu no saps lo que es valencià. Clar, si no el parles casi mai. De no ser per mi i unes poques mes, segur que no l'hauries sentit mai.
• Dona, el que yo sea castellanoparlante, no quiere decir que no sepa hablar el valenciano, es mas, se incluso escribirlo.
• Puix chica, que vols que te diga, la tia notava algo a faltar, i ara que heu dius, li falta una Haig, pero com ultimament, escribiu com el movil, que diu el meu fill...
• Mire, le explico, en valenciano, no existe la Y griega, solamente se una cuando forma pareja con eNe para que suene eÑe. Por eso, la Jota en valenciano, en muchas ocasiones tiene el mismo sonido que la Y griega.

El colmo, una chica castellaparlant, donant clases de català en plena pasteiceria, i damunt parlant com si fora filologa. A on anem a parar...

• Mira, perdona - no he pogut resistir- vos estic sentint sense voler, i pense, que la dona te tota la rao. En valencià, deuria d'haver-se escrit la Y grega, que com be ha dit la dona si existix, es mes, es la que se fica en paraules com Yo, Ya, Aldaya, Yaya, Yogurt... i atres tantes. ¿Acàs tu pronuncies igual Yo que Jaqueta?
• Hombre, a mi en el colegio siempre me han dicho que la forma correcta era con Jota, nunca lo habia planteado.
  
• Puix sapies chiqueta, que la tia, ha segut molts anys fallera, i ha llegit molts llibrets... es mes, enguany te regalaré el meu i voràs com realment, no existix cap Jo ni cap cosa per l'estil.

El final, ya el podeu entendre, la chica continuava creent en la seua versio, i la yaya, se va endur un en el que ficava TU HIJO, per que l'ama del forn va eixir i heu va solucionar aixina.

Una llastima que en ple cor del Cap i Casal, no quede molta gent que defenga encara l'autentic valencià, i pel contrari les noves generacions han segut inculcades de forma que defenen a capa i espasa la catalanisacio de la nostra escritura.

Per cert, vaig fer molt bones amistats tant en la dona, clienta assidua al forn, i la dependenta, a la que li vaig prometre un diccionari valencià-castellà de la Real Academia de Cultura Valenciana.
Tot un bon dia.
Soles espere que la meua dona, que es la que s'encarrega d'estes coses, m'haja comprat per ad esta nit una trotà en el TU I YO.

Escola Valenciana II

Enguany com tots els anys, tornen al nostre Regne les trobades, eixes trobades que diuen defendre el valencià (quan soles defenen el català), i que damunt es una idea duta a terme per Escola Valenciana. Fa un temps ya varem vore qui era realment Escola Valenciana, i que s'amagava baix d'eixes sigles. ¿Conegau al seu president? Si, el del premi en les mans.

Pero l'assunt va un poc mes allà. Resulta que junt a Escola Valenciana, unes atres entitats, subvencionades clar, proclamen als quatre vents la catalanitat en estes festes.

Pero lo mes fotut, es que estes associacions que proclamen la catalanitat, perteneixen al mateix temps a Escola Valenciana.
Aixina tenim a la Civica, que en la seua pagina se presenta baix les sigles .CAT, ademes, dona una entrada a VilaWeb, pero lo mes curios de tot, es que junt a Escola Valenciana fa cursos de ¿Valencià? en Xixona, San Joan i Alacant. Fins aci, deuria de ser tot correcte, pero ... ¿sabeu en colaboracio de qui heu fan? mireu ... de l'Institut d'Estudis Catalans. Aci se descobrix el pastis, resulta que la Civica, i Escola Valenciana donen cursos de Català en colaboracio de l'Institut d'Estudis Catalans i dels ajuntaments de Xixona, Sant Joan i Alacant. Pero ¿que vol dir aço? ¿A on està la coherencia dels nostres politica?
Clar, aixina no es d'estranyar, que la Civica i Escola Valenciana estiguen damunt amparades per l'Universitat d'Alacant, dins de l'Unitat per a l'Educacio Multilingüe. Un proyecte, que conta en el soport de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que no es mes, que un intent fallit d'impondre la filologia catalana dins de l'Universitat, pero com be hem dit amagant que heu fan en valencià. Es una llastima, que este organisme, no tinga res que vore ni ensenye res de lo ensenyat en son temps pel primer profesior Lluis Fullana i Mira. I que acate per contra els estudis (o millor dit estropicis) de Fuster, Sanchis Guarner i atres tants, i heu mescle en companyia de la llengua inventada pel quimic Fabra.

Me resulta un tant desconcertant pensar que fan grups com Rialla Animacio, que tenen el seu blog en castellà, suponc que es per que no saben molt be el català, aixo si, en les trobades sempre en una marfrega. Tot un obra social segons la CAM.

Ademes, del gup Xarxa Teatre que te en la seua pagina entrada en Català, Castellà, Frances i Angles . Este es l'encarregat de animar la VII nit d'Escola Valenciana a on se repartiran els seus premis, premiant a Obrint Pas per la seua llabor social i defensa de la llengua catalana (i que casualment fa dos anys va ser el grup principal del Fesfoc , entre atres i donant aixina el punt d'inici de les 25 trobades.
Ya que enguany estes trobades fan 25 anys.

I es que enganyant a la gent i damunt cobrant eixes subvencions, no es d'estranyar que el president de Escola Valenciana se solte el monyo i ofrene sense complexos noves glories al Nort.

No a les catalanistes Trobades d'Escola Valenciana from Freedom_For_Valencia on Vimeo.

¿Quina diferencia n'hi ha?

Des de fa molt de temps, els valencians patim un sindrome destructiu causat per una misera frase. Parlem la mateixa llengua, es mes tu busca a vore ¿quina diferencia n'hi ha? clar, aixo es molt bonico des del punt de vista de carrer. Yo vixc en Valencia, i segurament no conec ni com parlen en Albal, aixina es que no puc saber com parlen en Tortosa, en Girona, i manco encara en Mallorca, si mai he anat...
Es per aixo, que quant un embaucador mos acossa, o intenta fer-nos convencer de la mentira mes gran mai contada, en seguida comença a dur-nos ad este punt.
¿quina diferencia n'hi ha?
La veritat, he intentat fer un estudi comarcal anant comarca a comarca des de Salses a Guardamar, i per les illes Balears, aixina com per la Franja de Ponent, mes conegut com a l'Arago Oriental (o de Fraga a Maho, com diuen els pancatalanistes), pero me resultava un poc destrellatat, que yo, que no rep cap subvencio de cap lloc, armat d'una mochila i unes espardenyes noves, no podria fer esta faena assoles. Aixina es que he buscat ajuda, clar sempre en gent neutral que parle el seu idioma des de ben menuts.
He tingut que parlar en gent d'Arago, en gent de Mallorca, en Gent de Tortosa,i en gent de la Catalunya mes profunda, per que no me servia per a res, entrar en debat en gent que ultimament està sent reeducada en paraules valencianes ( com eixir, ixqueren, hui i aci) per a corregir paraules catalanes que ultimament son considerades roïns.

El treball es molt ambicios, pero al mateix temps es una mostra del pensament intern de la gent que viu en estes comunitats que son assolades pel Pancatalanisme Imperialiste.
Crec que n'hi haura opinions de tot gust, pero vaig a fer-ho lo millor que puga, ya que des de l'interior dels nostres pobles sorgix sempre eixa llum que mos apinya a seguir lluitant per lo nostre, per les nostres arrels, i per tot aixo que ha sobrevixcut gracies ad esta gent desinteressada que simplement s'ha dedicat a viure en valencià, i a fer-ho com els seus antepassats.

Anem a la qüestio en si, si busquem en la noste historia podem trovar una cita molt interesant que reproduix dins de unes poques llinees l'esplendor d'este poble i d'esta terra.

"... Alegre, como lo más hermoso de una juventud que ya pasó.

Valencia es una esmeralda sobre la que corre un rio de perlas.
Es como una novia en la que Dios puso toda su hermosura
y le dio una eterna juventud.
En ella brilla perpetua una luz refulgente
porque el sol juguetea con el rio y la Albufera." Al-Russafi (110?)

¿que passaria si este simple poema passara per les depuradores llingüistiques valencianes?
Puix simplement aço

"... Alegre, com lo mes bonico d'una joventut que ya passà. Valencia es una esmeralda sobre la que corre un riu de perles. Es com una novia en la que Deu va ficar tota sa bonicaria i li donà una eterna joventut. En ella brilla perpetua una llum refulgent perque el sol s'enjugassa en el riu i l'Albufera."

Provem ara en una traduccio Mallorquina

"... Alégre,com ês més hèrmós d'una juventut que ja passa. Valènci, ês una esmeralda verde per demunt sa que corr un riu de perlas. Ês, talment una novía a sa que Déu li ha regalada tota sa séua hermosura y etèrna juventud. Dins élla brilli perpètua una llum lluenta, d'es sol que juguetetja emb so riu y sa Buféra..."

Podriem, ya que estem, entrar en terres aragoneses. Eixes terres en les que el catalanisme vol assentar les seues bases nacionalistes, o millor dit la seua expansio imperialista.
Passem puix a vore que se parla realment en Arago, a part siga dit del castellà.
Aixina tenim el Aragones Septentrional, documentat des de fa sigles.

"...Goyosa, como la más fermosa d’una chobentut que ya pasó Balenzia yé una esmeralga sobr’a cuala nabesa una arba d’alxofres Yé como una festella ta qui Dios ba meter tota ra sua fermosura e li dió una terne chobentut brila-bi perpetua una lumbre refulxén porqu’o sol trazonia(chugarria, guitonia) con o río e l’Albufera."

I dins de l'oriental

• Podem vore el Literano

"...Alegre, coma la més ermosa d’una chobentut que ya ba pasá. Balencia é una esmeralda sobre la que corris un riu de perles. É com una maja a qui Deu li ba posá(Pondre, Cllabá) tota sa ermosura y li ba doná (dá) una eterna chobentut. brille-ye perpetua una llum refulchén perqu’el sol chuguetee en lo riu y l’Albufera."

• O el Frangatino

"...Alegre, coma la més armosa d’una chobentut que ya ba pasá. Balencia é una esmeralda sobre la que corris un riu de perles. É com una nobia a qui Deu li ba posá(Encllabá, ficá) tota s’armosura y li ba doná(dá) una eterna chobentut. brille-ne perpetua una llum refulchén perqu’el sol chugueteche en lo riu y l’Albufera."

• I com no, el Turolens

"...Alegre, com lo més fermosa d’una chobentut que ya ba pasá. Balencia é una esmeralda sobre la que corris un riu de perles. É com una nobia a qui Deu li ba posá(ficá) tota sa fermosura y li ba doná una eterna chobentut. brille-ne perpetua una llum refulchén perqu’el sol jugueteche en lo riu y l’Albufera."

Tambe podriem fer la prova en llengua Occitana de la Catalunya Nort, o simplement el departament frances dels Pirineus Orientals dins de la regio del Llenguadoc-Rosello.

"... Alègre(o Alegratz), coma çò de mès de polit d'una joenessa que passèt ja. Valéncia es una maragda que cor sus el un riu de pèrlas. Es coma una nòvia en qui Dieu metèt tota la siá beutat e li donèt una etèrna joenessa. En ela brilha perpètua una lutz refulgent perque lo sol joguineja amb lo riu e lo Albufera. "

O per que no en Aranes, que se troba dins de la mateixa Catalunya.

"... Alegratz, coma çò de mès de polit d'ua joenessa que ja passèc. Valéncia ei ua maragda que cor sus eth un arriu de pèrles. Ei coma ua nòvia eth qui Diu metec tota era sua beutat e li dèc ua etèrna joenessa. Eth prnera brilhe perpètua ua lutz refulgent pr'amor qu'eth solet joguineja damb er arriu e eth Albufera. "

O el Tortosi, encara que desplaçat a dialecte, segons Garcia Moya, un terme mig entre Valencià i Català, o siga un area de transicio.

"... Alegre, com lo més bonic de la juventut que ya va passar. Valéncia és una esmeralda sobre la que corre un riu de perles. És com una novia a la que Deu va posar tota la seua bellesa i li va donar una eterna juventut. En ella brilla perpétua una llum deslumbrant perqué lo sol jugueteija en lo riu i la Albufera."

Pero... ¿que passaria si el nostre text passara pel IEC?

"... Alegre, com el més bonic d'una joventut que ja va passar. València és una maragda sobre la qual corre un riu de perles. És com a una núvia en qui Déu va posar tota la seva bellesa i li va donar una eterna joventut. En ella hi brilla perpètua un llum refulgent perquè el sol joguineja amb el riu i l'Albufera. "

Deixe per als interessats, la seua traducció al Campstlencià o Català Occidental de la PePera AVLLc. Si voleu intentar-ho, yo desinteressadament heu publicare.

En fi, com volia dir, este fet, demostra que per moltes formes paregudes que existixquen en els nostres parlars, i basant simples fets filologics. Mai podrem parlar de formes dialectals o llengües iguals, pel simple fet, de que un politic en deliris de grandea heu chille als quatre vents.

Es la Corona d'Arago, una corona de diversitats, tant en costums com en llengües, deixant a part les parts italianes, no per ser mes diferents, si no per falta de lloc. Sempre mos hem sentit valencians, hem tingut molt clara i diferenciada la nostra cultura, i com be han dit en mes d'un cas molts filolecs. En el moment en que mosatros hem tingut dret de rao, hem nomenat a la nostra llengua valenciana, perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar... Com dia en son temps Joanot Martorell (1413-1468) .

Es una realitat, que en Valencia n'hi ha dos noms per a nomenar la nostra llengua... Valenciana, o simplement Valencià.

• Gracies per les traduccions, a Fone, Garau, Rudyweis, Veronika, Occitan i tants mes que m'han ajudat en esta empresa.

• El text ha segut elegit sense triar. No l'he elegit per ningun motiu. Simplement es el primer poema del llibre de Teresa Puerto Cronologia Historica de la Llengua Valenciana.
  

El català al Pais Valencià III

I ya ne van tres.
Encara que tenia un dubte sobre si podria o no debatre "cientificament" les afirmacions sobre l'unitat llingüistica entre valencià i català, com podeu vore en la primera part i en la segona, he fet prou be els deures.

Resulta curios com encara hui en dia, despres del continuats bombardejos per part del mijos de prensa, escoles i politics en general, el poble valencià, no soles mante la seua llengua viva com ya va fer despres del decret de Nova Planta, si no que inclus se reafirma en ella. I tot aixo molt a pesar d'una minoria que incrusta en els llocs estrategics, intenta per llei, oferir-nos i inculcant-nos tot un Mon de barbarismes i catalanismes aliens a la nostra llengua.
Tornant al nostre tema, m'agradaria començar este tercer articul sobre el l'unitat, en la noticia sobre la mencio feta el 8 de Setembre de 1878 en Barcelona per " Lo Niu Guerrer", i arreplegada en "Lo rat Penat, Calendari Llemosi" en 1881, per J Ribelles Comin en " Bibliografia" T.IV, pag 203, i recentment reeditada pel Colecctiu Lluis Fullana en " Documents sobre la Llengua Valenciana" i que diu aixina

"Esta relacioneta (Tres Heroes de Camaled) resultà premiada en lo certamen celebrat per " Lo Niu Guerrer" societat lliteraria humoristica de Barcelona, en la festa celebrada el 8 de Setembre de 1878, ad una "Mencio honorifica" al segon premi, fentse constar en la Memoria que lliggue lo senyor Secretari, que si en lloch de ser valenciana haguera segut escrita en catalàdita relacio, la junta li havera otorgat lo dit segon premi, que se quedà per otorgar"

O siga, des de Barcelona en 1878 neguen un premi a un obra pel simple fet de ser ¡¡¡escrita en valencià!!! quina aberracio, pero ¿que no saben que es la mateixa llengua? es que n'hi ha que ser curt per a no saber-ho.
O ¿serà realment una llengua diferent? Igual, els membre de Lo Niu Guerrer, tenien molt clar que era cada cosa, i que no podien donar un premi a una obra escrita en valencià, dins d'un certamen d'escrits catalans.

Pero no es este un cas aïllat dins d'esta historia. El 6 de Juny de 1412, tingue lloc un acte que marcà per a sempre el futur de la Corona d'Arago, el Compromis de Casp. En ell es va decidir el successor de Marti I, decantant el tro a favor de Ferran I de la casa Tastamara. Puix be, en l'acta notarial de dit Compromis, se pot llegir

"... Consimilem literam idem domini depurari expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae ..."

Arribats ad este punt, crec que no farien falta mes desembrolls. Reunits tots els comisaris en Casp, ningu protesta sobre estes paraules, deixant clar, que en lo Regne de Valencia se parla Llengua Valenciana des de molt antic, documentat i mes que documentat. I ademes, com be diu el quadro eixe que mostrarem en la segona entrega, ademes de dir-li romanç, esplanar, vulgar, cristianesch i llengua materna, tambe ha segut reconegut com a algemia, pero no soles entre 1460 i 1490, si no que des del 1066 quant heu fa el filolec de Denia Ibn Sidah."Kitab al Muhassas” (El Cairo, Tom I, pag. 14)

Pero no devem parar-nos aci, ara he recordat, un acte que tingue gran repercussio en Catalunya, el Primer Congres de la Llengua Catalana, pero anem a detallar-lo.
En 1906 el Pare Alcover, mallorqui, per cert, per a fer viable la seua gramatica catalana, utilisa a l'alema Schadel. I convoca el Congres, convidant a tots els filolecs i romanistes de l'epoca.
O siga en 1906, el català, encara no tenia una gramatica propia. Mentres el Valencià, en 1489 ya contava en el seu diccionari, editat en Venecia i escrit pel notari Joan Esteve en 1472 el Liber Elegantiarum.
Pero seguim en el Congres.
Com diem en 1906, tretze d'octubre per a ser mes exacte en Barcelona començà el Primer Congres de Llengua Catalana, en el que Alcover presentà el seu proyecte i el van trobar inviable per que en eixe temps no existien en Catalunya ni una dotzena de llingüistes capaços de fer dit estudi d'una manera cientifica i en garanties de serietat.
Mentres, en Valencia ya contavem en diccionaris i gramatiques des de fea molts sigles (per a la Llengua Valenciana, clar)
I es que mosatros sempre hem tingut gent capaç de fer estudis i proves cientifiques sobre la nostra benvolguda llengua.

No contents en este fracas, els catalans demanaren fer, esta volta en Mallorca, del set al dotze d'Abril de 1980 el XVI Congres Internacional de Llingüistica i Filologia Romanica, patrocinat per la Societe de Lingüistique Romane i organisat per la Catedra Ramon Llull de la Universitat de Barcelona i el Estudi General Llullià de Palma presentant en ell la següent proposta

"Los romanistas abajo firmantes, participantes del XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología románicas, manifiestan su satisfacción por los progresos recientemente obtenidos por la lengua catalana mediante su normalización con la creación de nuevos centros de investigación, la incorporación de la lengua en sus diversos grados de enseñanza, la multiplicación de publicaciones y otras manifestaciones culturales, si bien no ha alcanzado aún en los medios de comunicación social la intensidad deseable. Lamentamos, sin embargo, las tentativas de secesión idiomática efectuadas en el País Valenciano por ciertos grupos de presión por razones desprovistas de todo fundamento científico. El catalán, como quiera que es un idioma, tiene su propia estructura; bien definida, y los romanistas de este XVI Congreso consideran inaceptables las tentativas de fragmentación lingüística."

Puix be, este manifest el firmaren un total de 36 congressistes dels que 7 eren del Comite cientific, tot un exit. Tota la romanistica i la filologia en general els avalà.
Pero... ¿quants eren en realitat els congresistes i d'ells quants eren els que formaven el Comite Cientific? Puix realment, la resposta es vergonyosa, de 830 asistents,723 de ells congressistes dels quals 22 eren membres del Comite llingüistic, soles foren 36 els firmants.

Per lo tant, quant els pancatalanistes diuen als quatre vents que tota la romanistica internacional, afirma l'unitat llingüistica, se referixen a 36 de 723
... tot el mon cientific... 36 de 723
... qualsevol llingüiste/a... 36 de 723
... tothom... 36 de 723

I aixo que jugaven en casa, ya que com hem dit ans, els organisadors eren els pancatalanistes mes aferrats:

• President: Antonio Mª Badia i Margarit. Rector de l'Universitat de Barelona
• Vicepresident: Francesc de B Moll. Vicerrector i rector en funcions del Estudi General llullià de Palma
• Vocals:

1. Joan Alegret. Professor de llengua i lliteratura catalana en l'Universitat de les Illes Balears.
2. Gabriel Bibiloni. Professor de Dialectologia de l'Universitat de les Illes Balears.
3. Jose Manuel Blema Perdices. Vicerrector de l'Universitat Autonoma de Barcelona
4. Antoni Comas i Pujol. Cap del Departament de Filologia de l'Universitat de Barcelona.
5. Josep A Grimalt. Professor de Gramatica General de l'Universitat de les Illes Balears.
6. Isidre Mari. Professor de Filologia Catalana en l'Universitat de les Illes Balears.
7. Joan Miralles. Professor d'Historia de la Llengua Catalana un l'Universitat de les Illes Balears.
8. Joaquim Molas. Catedratic de Llengua i Lliteratura Catalana en l'Universitat Autonoma de Barcelona.
9. Gabriel Oliver Coll. Deca de la Facultat de Filologia de l'Universitat de Barcelona.
10. David Romano. Cap del Departament de Llengua i Lliteratura Italianes de l'Universitat de Barcelona.
11. Damia Pons. Professor de Lliteratures Hispaniques de l'Universitat de Barcelona.
12. Joan Sola. Cap del Departament de Llengua Catalana de l'Universitat de Barcelona.
13. Joan Veny. Professor de Dialectologia Catalana en l'Universitat de Barcelona
14. Antoni Vilanova. Cap del Departament de Lliteratura Espanyola de l'Universitat de Barcelona.

• Secretaria: Anna Moll. Directora de la Seccio de Filologia de l'Estudi Llullià de Palma (filla casualment del vicepresident)
  
• Secretari Administratiu: Gabriel Rabassa Oliver. Secretari General de l'Estudi General Llullià de Palma.

I el Comite Cientific estava compost per:

1. Emilio Alarcos Llorach (Oviedo)
2. Mario Alinei (Utrecht)
3. Pierre Bec (Poitiers)
4. Jose Mª Blecua Teijeiro (Barcelona)
5. Germà Colom (Basel)
6. Gianfranco Folena (Padova)
7. Alvaro Galmes de Fuentes (Oviedo)
8. Corrado Grassi (Torino)
9. Georg Kremnitz (Münster)
10. Alberto Limentani (Padova)
11. Helmut Lüdtke (Kiel)
12. Francesc Marsa (Barcelona)
13. Michael Metzeltin (Groningen)
14. Felix Monge (Saragossa)
15. Jose Luis Pensado (Salamanca)
16. Max Pfister (Saarbrücken)
17. Francesc Rico (Barcelona)
18. Jean Roudil (Paris)
19. Cesare Segre (Pavia)
20. Gaston Tuaillon (Grenoble)
21. Alberto Vavaro (Napoli)
22. Alain Verjat (Barcelona)

O siga, tota la plana major del pancatalanisme en forma de mestres, decans i rectors no pogueren convencer a tota la romanistica internacional. I sense contar en ningun moment en la part contraria, puix tota tesi deu d'anar acompanyada del seu contra, i sobre tot seent uns atres els afectats.
¿Com han pogut convencer a totes les universitats del mon?
Aixo heu contarem atre dia, per que tambe te el seu lloc en este blog.

Per aixo, en documents i avals, demanem que lleven del Wikipedia i de certes enciclopedies, el quadret eixe,i el canvien per este, fent cas a la Romanistica Internacional, pero sobre tot a la Constitucio Espanyola, al Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i a l'Informe Killilea de les Llengues Minoritaries i Regionals Europees. Ya que en contra de lo que passa en els estudis fets a favor de l'unitat de la Llengua, que seguixen igual que en 1906 ( no existien en Catalunya ni una dotzena de llingüistes capaços de fer dit estudi d'una manera cientifica i en garanties de serietat), existixen molts i molt reputats estudis que confirmen l'independencia del Valencià front al català, i demes llengües romaniques occitanes.

Un gos d'escola de pago

Fa uns dies, el meu fill, va dur a casa un llibre editat, com no, en la Marca Hispanica. Yo sent molt lo pesat que me fique, pero a mi m'agrada regirar de quant en quant els llibres del meu fill.
Unes voltes per vore com va, heu confesse, pero casi particularment per vore que li ensenyen. No m'agrada que me conten les coses.

Damunt, si recapacitem un poc, es un poc com tornar a reviure els nostres anys d'infancia.
Qui no recorda eixos anys en que quant tornavem d'escola la nostra mare (cada u la seua) mos esperava en un pa ple de tres gusts i mos preguntava sobre els deures. "Ans de jugar deus de fer els deures, no eixiras si no els fas" ... quins recorts....
Ara, els nostres fills ya no tenen esta sort, quan arriben a casa, ya han passat per l'academia, el repàs que diem ans... quins recorts... pero al que soles anaven els que anaven ressagats, i hui en dia si no van, van ressagats, que es molt diferent.

Tornant al tema i tornant al llibre, totalment en Català per supost, contava l'historia d'un gos, que "saltava" no botava, i que duya la pilota, com a bon gos educat i amaestrat.
Pero no vos penseu que este gos havia segut amaestrat en qualsevol lloc, no. Este gos havia segut amaestrat en una escola de pago, i ademes de fer totes estes coses, "bordava", si heu sentit be, i damunt brodava Bup, Bup que curios.

Despres de llegir en el meu fill este llibret, ell me va demanar un gos.
"Clar llogic, es normal que ne vullga uno, si este sap brodar i tot, aixina voldria un gos fins el Papa".
I es que un gos com este es una mina, te poc cosir un boto, mentres cuida de ta casa.

Creent que alguna cosa fallava, vaig preguntar a un amic de Girona,¿ qui millor que un català per a que m'esplique estes coses?.

• Mira, li vaig dir, el meu fill te un llibre en el que apareix un gos que salta, i borda. Pero n'hi ha alguna cosa que no encaixa, ¿com te que saver cosir un gos?
• jajajaja, començava rient, està clar del tot, tu has confós el brodar amb el bordar, en català, es diu bordar al que fan els gossos quan amenacen.
• Home, es que sou molt estranys. Gasteu tants castellanismes que no se com seguir-vos.
  
• Nosaltres?
• Clar dieu saltar, que es castellà, aqui, i moltes mes.
• Home, aquestes paraules són nostres, però no ens semblem en no-res al castellà, vosaltres si que utilitzeu castellanismes.
• ¿Mosatros?
• Home, traduix-me esta frase... tu amas las finas rosas, per eixemple.
• Es clar, mai m'ho havia plantejat així

I aixina vaig acabar comprenguent, que lladrar, paraula que be del llati latràre, en Catalunya se diu bordar, pero que no te res que vore en el brodar. Per a que despres diguen que parlem lo mateix. Quan volen recurrixen al castellà mes pur, i quan no busquen paraules alienes. O inclus fan un barrejat de les dos. Gasten paraules castellanes per a nomenar coses diferents, com nombre, bordar... Es que estos catalans...

La veritat, es tot una llastima, lo que pagaria mes d'u per un gos aixina.

• Joanot, espere que reconegues el gos. Un abraç.

De Fuster a Fuster

No es del meu gust parlar sobre gent que no està entre mosatros, com tampoc es criticar a gent que no se pot defendre. Pero fa uns anys, en l'escola, me van deixar el famos llibre de Fuster, "nosaltres els Valencians" per a que entenguera realment quina es la nostra verdadera identitat, i el per que, estem tant desplaçats respecte ad atres regions.
La veritat, el llibre era tot un cant a la catalanitat, al mes pur estil falangiste. Un llibre de propaganda que intentava per tots els mijos, destruir tots els meus coneiximents adquirits des de ben menut sobre la nostra cultura, llengua i patria.
No vullc ni pensar, quants i quantes ments ha pogut destruir un llibre que soles busca en les seues pagines convencer al llector de la seua catalanitat, i de lo lleig que es viure en la nostra patria valenciana.

Pero de tot el llibre, una sola frase m'ha causat sempre una especial curiositat. En la seua introduccio apareix "no escric els llibres que voldria escriure, i n’he escrit algun —més d’un— sense gens de ganes ni massa convicció". Esta, barrejada en "Jo no sóc ni sociòleg ni historiador, i heus ací que aquest llibre no serà el que hauria d’ésser."Mos donaria una idea de lo que realment es este llibre.
Pero si ad aço li sumem que ell, remarca que "escric aquest llibre perquè ningú no l’ha escrit encara, i perquè ningú no sembla disposat a escriure’l." tindrem per fi tot lo que preten ensenyar-mos.

Clar, com no era Fuster historiador, mai havia pogut saber que en 1918, Eduard Martinez Ferrando, ya va escriure un llibre per a proclamar la catalanitat de Valencia " Sintesi del Criteri Valencianista", que va ser editat en Barcelona per Joventut Valencianista ( imagineu-vos una Joventut Valencianista en Barcelona en aquells temps), seguint el criteri de Prat De La Riba a qui dedica el llibre declarant-se com a "som mes humil deixeble", i atrevint-se inclus a dir que "aïllats i sens evolucionar cap enlloc els nostres escriptors, el valencianisme caminaria en fossilitzar-se als vells tòpics de “dolça llengua”, “barraca”, “dona valenciana”... com fins ara, car els demés seran catalanismes. En quines fonts, doncs, hi aniran els valencianistes a beure per a raonar son sentiment, si el valencianisme, com la faula del part de les muntanyes, no parí fins ara més que un minuscle ratolí? Així s'explica que no aconseguirà interessar al poble pel que tampoc tingué eficiácia alguna social."( no se si se referix en quant a fonts, al nostre Sigle d'Or, o a tantes i tantes obres que mos han acompanyat durant sigles, "minusculs ratolins" com el català, clar) O si heu sabia, pero heu amagava com molts dels fets que formen esta obra.

Com a bon "Fuster", per a respondre-li ad este home i al mateix Fuster, li dedicare des d'estes humils pagines, un document rescatat des del diari La Voz de Valencia, datat a u de Giner de 1914 (quatre anys ans que la Sintesi del Criteri Valencianista) i que baix el titul Por La Unidad Lingüística Valenciana, escrigue un membre de l'Agrupacio Pro Poesia Valencianista baix el seudonim de BOY.
" Nuestra Lengua Valenciana es tradicionalmente dulce y expresiva, de variadisimos matices fonéticos, que correspondiendo a incontrastables razones éticas, como herencia de tradición, han venido hasta nosotros a través de tantos años de menosprecio, hostilidad y hasta de represión de nuestra lengua, por entre tres siglos de carencia de producción literaria y conservada sólo por el pueblo, por los humildes, por los ignorantes, únicos sabios que de su vivir hiceiron sagrado depósito de ella, en el que hemos bebido con los contemporáneos y por el que se ha podido continuar, y está a punto de triunfar al lado de las demas lenguas románticas, la nuestra, tan rica, tan dulce, tan expresiva, tan bella.".
Pero, no es asoles aço lo que podem trobar en este articul, per que ademes " Empero hoy asistimos a espectáculo doloroso y lamentable. Hoy se han apoderado de ella los literatos; hoy que han surgido tantos cultivadores de nuestra Lengua Valenciana, hemos visto que el pueblo, aquel pueblo que la ha traido hasta nuestros tiempos, y que la usa y la vive, se encuentra extrañado, y en abierta discrepancia y hostilidad, podemos decir, con aquellos literatos y poetas que laboran a espaldas del pueblo, encerrados, ofuscados diriamos, en su torre de marfil, con grave perjuicio de nuestro idioma, de nuestra literatura, y, por tanto, de nuestra espiritualidad colectiva en su más perfecta manifestación." No es d'estranayr, que este mateix 1914 el propi Lluis Fullana i Mira recomanara als filolecs recorrer tots els punts del nostre Regne per a trobar en ell l'autentic valencià, el que parla el poble. I no se referix (BOY), com fan Fuster i Eduard soles als que pretenen implantar unes normes sense coneiximents, si no que ademes, diu que "las normas ortográficas dictadas por el Institut d'Estudis Catalans, con todo el respeto debido a la ponencia ortográfica de la sección correspondiente y al mismo institut, hemos de declarar que en manera alguna podemos los valencianos aceptarlas absolutamente, por ser en muchos casos tales normas estrañas por completo a nuestra indiosincracia de nuestro pueblo; por que pugnan con aquella simplificación, claridad, sencillez e inmutabilidad arriba enunciadas, y porque quedaria anulada eternamente nuestra personalidad y significación literaria, que nos conviene evidenciar y propulsar intensamente."

En fi, aixo es la nostra realitat, els nostres escritors i artistes, sempre s'han vist atrets i hipnotisats per l'Imperi vei, ya siga el castellà com el català. Reclamant la seua voluntat com a llei, i refugiant-se en que es la millor forma de vendre les seues idees, per que aci en Valencia mai hem sabut reconeixer als nostres genis, o per que tant Castella com Catalunya, despres, han pagat mes o simplement els han donat eixe poder que molts ansiaven per a poder venjar-se de Valencia.
Part de realitat tenen estes paraules, pero soles si heu intentem podrem tindre realment lo que mos mereixem. Una verdadera llastima que Fuster, Eduart, i atres tants com Ovidi Montllor o el recent mort Joan Monleon no hagen pogut ser recordats en la nostra terra per atres fets mes artistics que per la seua catalanitat.

De Fuster a Fuster, espere que en l'atra vida siga lo sincer que haguera tingut que ser en esta.
Es una llastima vore de quina manera el seu poble el seguix recordant.
A part de les pintades, eixe bust penjat recorda a tants i tants caps de trofeus penjats dalt de fumerals o en les parets del salo.
Un trofeu català penjat i ensenyat per al recort d'un poble.

• Gracies a Carles Recio pel seu articul "La guerra del 14" dins del seu llibre "De Nacion Valenciana" d'a on he tret l'articul de BOY.
  

Escola Valenciana

Fa un temps, en un articul referit a les Trobades, vaig fer encapeu en la mes que presunta catalanitat d'Escola Valenciana, pero com sempre me van fer callar objectant que no tenia proves clares per a classificar-los com a tal.
Puix be hui, uns mesos despres, en les bolchaques plenes de carbo per a tots els que diuen mentires i enganyen als nostres menuts, me decidixc a contar una veritat a crits, que des de fa molts anys ve rondant el mon valencianiste i que no tots els ciutadans coneixen. Unes voltes per ignorancia propia, i atres per ignorancia creada a proposit des de l'interior del Govern, o de les mateixes escoles que encobrixen estos actes catalogant-los com a valencians, quan en realitat son tot lo contrari.
Enguany, el nacionalisme català encapçalat per Jose Luis Perez Diez (mes conegut com Carod Rovira) ha regalat en favor de subvencio des de la Generalitat Catalana 290.000 €uros per activitats relacionades en la promocio del català en el Pais Valencia. No se si realment valdria la pena preguntar-los el per que des de Catalunya los regalen estos dines, si realment fan valencià, i promouen el valencià.
Hem d'aclarir per als interessats, que Escola Valenciana va ser inscrita com a entitat dins de la Conselleria de Justicia i Administracions Publiques de Valencia el passat 4 de Maig, per lo que ya cobra de la Generalitat una subvencio de 45.000 €uros. Per lo que tant els nostres politics com els estrangers son culpables de la politisacio dels nostre mestres.
Mes informacio sobre les subvencions aci.

Per aixo que soles tens que entrar en la seua pagina per a vore immediatament que no es tracta de cap escola valenciana, ni de promocio d'este, si no que tot lo contrari.Contant inclus en els seus enllaços que descriu com a recursos de llengua. Entre els recursos podem trobar joyes com IEC, TermCat, SoftCatal... per no contar en Internostrum, a on en la seua plana podem vore com a capçalera Sistema de traducció automàtica castellà-català donant prioritat, si heu demanes, a les formes valencianes clar, com no, pero del català, mai del valencià.

Ademes, en l'apartat ¿qui som? apareix una joya prou curiosa, que crec que deuria de ser aclaridora, pero no es aixina. La primera frase diu "Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua (FEV), és una entitat cívica formada per 24 associacions comarcals i d'àmbit de país. El principal objectiu de l’entitat és la normalització lingüística en tots els àmbits d'ús de la llengua, amb especial incidència en el siStema educatiu valencià."¿Quina llengua?, deuria de dir valenciana, ¿no?, o es que amaguen alguna cosa...
Ademes, ¿que significa associacions comarcals i d'ambit de pais? ¿quin Pais? ¿que amaguen aci?
Per cert, entre tant de mestre, i tant de traductor/corrector be podrien rectificar Sistema, per que du dos ESSES, com yo he ficat (La mayuscula es meua).
No se, pero crec que esta associacio, llunt de mostrar una transparencia digna d'entitat subvencionada, mostra un ocultisme, politic ademes, que no demostra mes que catalanisme i interessos pels inconstitucionals Països Catalans.
Pero aixo no es tot, damunt, mostren orgullosos en ¿qui som? els seus premis, entre els que destaque:

• Premi Joan Corominas per l'Actuació Cívica com a col·lectiu de la CAL, 2003. (¿qui es el CAL?) Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana.
• Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006. Sense comentaris, ¿no?
• Premi de l'Associació Econòmica d'Amics del País, 2007. ¿qui son amics del Pais? Sense comentaris, des de Barcelona la burguesia Catalana premia a Escola Valenciana, per ser tot lo contrari,clar.
• Premi col·lectiu Francesc Macià, 2009. Un premi en nom del fundador d'Estat Català, home... molt valencià no pareix.

Pero anem a continuar per la seua llabor al davant dels correllengües, que ya de per si es vergonyos. Pero ¿que me dieu de la Xarxa d'Escoles? ¿no sabeu que es? Es segons els seus creadors " És un projecte de Vilaweb, Escola Valenciana i Òmnium-Escola Catalana per tal que l'alumnat dels centres educatius facen periodisme digital en la nostra llengua a partir de blogs on participen centres valencians, catalans i mallorquins."Com sempre el nom de la llengua, s'amaga totalment.Sobre els socis d'Escola Valenciana, millor ni parlar.
Pero el punt mes fort d'esta "Escola", es l'Oficina de Drets Llingüistics, o siga, una oficina, que defen el dret que tenim els valencians de viure en valencià, aixo si, sempre de forma "normalitzada". ¿Que faria esta oficina si realment els valencians (que segons la llei tenim dret a viure en valencià, i que segons la llei d'ensenyança, d'estudiar-lo i saber-lo, i lo mes curios, segons la llei de ceacio de la AVLL esta deu de garantisar l'autonomia del valencià per mig de l'estudi dels escrits i autors de totes les epoques), protestarem per que Escola Valenciana està fent cas omis a la llei, i ademes obliga als alumnes a viure en català? ¿Mos assessoraria?

No entenc, com en este sigle, ya en el seu segon deceni, encara existixquen estes associacions, i que damunt siguen pagades pels nostres imposts.
O siga, que no tenim dines per a fer escoles, ni centres de salut, per a medicines ni llibres de bades, pero si tenim dines per a adoctrinar als mes menuts per mig d'estos mestres politisats que defenen les mateixes estrategies gastades per Hitler en Austria fa uns xixanta anys. I que hui servixen per a inculcar el Català i sobre tot per a fer Pais (com diu Escola Valenciana), per a unir-lo als demes Països Catalans.
¿A on anem a parar?

Els Reixos i el caganer

Ultimament, per internet, circula un video en el que un caganer los pega foc als Reixos, pero millor, ni posar-lo. Me pareix un poc fora de to, desprestigiar una tradicio nostra per culpa d'un sentiment politic totalitari que res te que vore en una ideologia republicana, si no des d'un punt de vista anti espanyoliste al cent per cent.

Pero, que son en realitat els Reixos, per que hui en dia s'oblidem realment de que es lo que son, i de que son real i culturalment per a mosatros eixos Reixos.
Per començar estudiarem el significat i la correcta utilisacio d'este nom, puix en moltes ocasions, com en esta, sempre apareix el/la gracios/a de tanda per a fer la tipica broma de progre superdotat i especialiste/a en termes filologics de primer grau. " Els Reixos son els mascles de les reixes, ¿no?" diu en este cas Ferran. Que sabut, es com per a donar-li una llicenciatura en filologia aplicada.
Pero no seria de mes, saber, que manco en la Gran Barcelona, tots els municipis i ciutats que han estat en contacte en Valencia utilisen este nom, nom ademes, que te una historia llargueruda. Nom que ha segut com un tribut que els valencians hem fet als Reis Macs, deixant la seua veritat, pel tall de agrair-los els fets religiosos i de diferenciar-los en galons dels atres Reis, que no han estat sempre a l'altura del seu titul.
Es curios, com des dels principis dels temps, una Regne com Valencia al que se li creïa mort religiosament ha ensenyat als seus veïns quin es realment el sentit de la religio, començant per Pere Pasqual, seguint per Isabel de Vilena, Sant Vicent Ferrer, el seu germa Bonifaci... i podent acabar en els Papes Borja, i en els seu descendent Sant Francesc, passant inclus pel Pare Jofre i per tants i tants religiosos que repartiren fe en terres catalanes sempre en Llengua Valenciana com be narren les croniques de 1636. Uns retors, que repartiren molt mes que religio en estes terres, puix inclus ensenyaren la nostre llengua mes allà de les fronteres del nostre Regne, deixant-los paraules valencianes tant en Lleida, com en Girona, Torosa inclus Amposta i Reus.

Pero sempre apareixen filolecs disposts a debatre eixes ensenyances, intentant ocultar fins i tot paraules com la valenciana Reixos per tal de descalificar la Llengua Valenciana i sobre tot per tall de menysprear una cultura de la que han begut durant molts sigles.

Hem d'aclarir, que el Belem, naix en 1223, despres d'un supost milacre de Sant Francesc d'Asis en el Santuari de Greccio entre Asis i Roma. Dut des de Napols per Carles III, creguent-se inclus que molt posteriorment el dugueren a la peninsula i a Alemanya els franciscans. Encara que existix un reliquiari en la Catedral de Barcelona( que no es reconegut com a propi Belem), es cert, que el mes antic que se coneix en Espanya es el de Palma de Mallorca, el Belem de Jesus, datat en 1480 i documentat en el sigle XVI. Pero, no es manco cert, que se te ademes documentacio, existint per tant documents en Valencia i Castella dels sigles XV i principis del XVI. Coincidint miraculosament (coses del cristianisme) en els sigles de major rellevancia dels retors Valencians en terres Catalanes. I dic que coincidint, per que estos documents relaten els belems vivents o obres teatrals basades en els capituls del naiximent de Jesus incloent, com no, tambe als Reixos.

Es un poc desagradable vore com molts pretenen afonar esta tradicio, engolint-la en la miseria i dedicant-li els desprestigis i insults mes absurts, ad este homenage que es de temps inmemorials i des de les terres valencianes i no tant hem fet als nostres benvolguts Reixos.
Els mateixos que oferiren al Nostre Senyor or, incens i mirra.

Canviant el tema, passarem a l'atra pesa de la que voliem parlar,que es una pesa que ultimament està molt de moda, el caganer, que no es mes que la figureta d'un payes, en faixa i barretina cagant, que se situa en els Belems del Nort des de finals del sigle XVIII, curiosament, tambe, coincidint en el naiximent del nacionalisme català, o de la consciencia nacionalista en estes terres. Signe, que mai ha segut representat en els nostres Belems, fins a l'entrada en Valencia d'Eliseu 3i4 (Virrei de Catalunya en Valencia), ya que a l'igual que en Murcia, mosatros teniem al tipic cagaor, o cagador, vestit en l'indumentaria pastoril, moderna o antiga, per tractar-se d'un pastor, que llunt de voler prendre mes protagonisme que atres figures, sempre se solia ficar amagat darrere d'algun penyó.
Era i es el simbol preferit pels mes menuts, que sempre l'han amagat o l'han tret pera que la gent poguera o no vore'l en facilitat.
Segons les llegendes, este cagaor, representa la fecunditat i abonament de la terra, tant important en estos dos Regnes.
Es prou curios, com el catalanisme, vestint este pastoret en robes tipiques seues s'ha apropiat d'una figura del Belem, com heu ha fet de tantes i tantes coses dels Regnes de Valencia i Murcia.

No entenc, als demostradors de veritats, recuperadors del romanticisme i amants de les antiguetats que pretenen deixar de costat el nom dels Reixos, pero permeten entrar en sa casa al caganer considerant-lo com a tipic. Lo mateix que el rosco que procedent de França ha desbancat a la tipica casca Valenciana que omplia la taula sobre tot dels mes menuts. Quins temps aquells en que tots furgaven la casca per a buscar els bombonets i llepolies. Manco mal que encara en pobles com Sueca se seguixca esta tradicio.

Es un verdadera llastima que ara els majors, reclinats pel comerç, preferixquen copiar de França el rosco, d'America al Pare Noel, i de Catalunya al caganer.
No som ningu.

• Signat: Un chiquet, major pero chiquet, que s'ha portat molt be i espera tindre molts regals.