Ya estan aci les trobades

Ya fa molts anys, que totes les primaveres, els nostres menuts, son convidats a les trobades en valencià. Pero ¿que son estes realment?. ¿quina llengua es la que any darrere any intenten inculcar als nostres chiquets?

L'historia tots la coneixem, estes trobades, començaren en els anys 80, en un principi, uns pocs coleges, van ser els que optaren per encaramar-se ad estes festetes pseudopolitiques, que no han buscat atra cosa, que intentar d'una forma molt sutil, demostrar als mes menuts que la catalanisació era algo natural. Primer se tenien que amagar en les montanyes, pero en `pocs anys, i gracies a les subvencions arrivades des de Catalunya, i oferides pels diferents governs, pronte començaren a ser reivindicades en tots els pobles que volien.
Els lemes, han segut prou clars, encara que s'han anat suaviçant conforme ha anat apoderant-se el català dels distints organismes de govern. Hem passat de un lema clar, com era per una unitat que mos conve a tots, al de hui en dia per un El valencià es teu. Sense oblidar el lema mes sonat, pel nostre valencià, el català de tots.

Enguany, no tindrem el gust, o el mal gust, de vore fotos en els diaris de quatribarraes, lemes sobre el català, ... enguany, s'han tornat mes fins, ara ya tenen la guerra casi guanyada. Despres de la creació de la AVLLc (academia valenciana de la llengua catalana) que es un espill del IEC (institut d'estudis catalans) una creació, que va servir per a que en Espanya poguera manar Jose Maria Aznar. Una academia que va naixer d'un pacte entre Zaplana i Pujol, per fer realitat la presidencia del PP en Espanya. Pero este tema convé vore-lo mes extens en la web AVL Historia de una traicion .
Lo mes estrany del tema, es com l'esquerra supostament lliberal, i supostament valenciana, està a favor de la dreta valenciana del PP (encara que despres se tiren els trastos, i vullguen donar-se-les de progressistes) i mes encara de la burguesia catalanista que va ser i continua sent la promotora de l'absorció del valencià i del balear dins del especimen creat pel cubà Pompeu Fabra que llunt de ser filolec, i de ser català, era un ingenier quimic a les ordens del fascisme català mes pur. Començant pel seu lider falangiste Prat de la Riva, el seu ajudant en esta tarea Rovira i Virgili, i atres tants colaboracionistes com va ser involuntariament mossen Alcober.

Puix be, tornant a les trobades, que res tenen que vore a les antigues, podem dir, que darrere han quedat eixos anys en que als chiquets se'ls obligava a sentar-se baix d'un escenari a on Paco Muñoz, i Raimon, atormentaven les ments dels mes menuts cantant cançons en atre idioma, i reivindicant que tots parlavem català, encara que en Valencia se'l coneixia com a Valencià.

Hui en dia, els escenaris son omplits per jovens musics, que llunt de buscar conflictes, s'amparen en la administració, i componen les seues cançons en l'idioma que ensenyen en les escoles. Eixe idioma sense el qual, encara que sigues un bon music, en Valencia no existixen ni subvencions ni favoritismes.

Una pena, que en les matricules d'escola, als pares no se'ls especifique que el seu fill va a ser educat baix la postilla del CAT. I una pena també, no informar als pares de que les trobades, no son atra cosa, que ofrenes als inexistents i anticonstitucionals Païssos Catalans.

Si existira realment la transparencia que demana l'esquerra en Valencia, atre pollastre cantaria.

Tweet