Una senyera de dos barres

L'historia te senyes molt interessants, i es que segons qui i en quin moment, els documents son transcrits o copiats segons la propia dignitat de qui heu fa.
Resulta molt interessant vore com en moments concrets, els que se fan dir o nomenar cults, amaguen lo que els ve en gana. es simplement la forma que tenen estos estudiosos de servir al seu amo. A qui deuen el titul, o a qui li presenten el seu treball.
Pero moltes voltes l'historia topeta de creus en la realitat, o en la falsetat, deixant al descobert frases o composicions inexistents en la base original.
Hem vist molts eixemples, pero sense dubte este s'endu la palma.
Segons un ultim estudi, la real senyera, va ser incorporada el l'any 1928. Aixo, sempre segons Pere Maria Orts, o mes conegut com el nou Beuter, degut a la seua aficio de crear fabules com va ocurrir en l'antic Beuter.
Puix resulta, com ya demostrarem fa uns mesos, en l'articul Qüestio ... d'aclaracions que existixen plans des de fa mes de cinc sigles que demostren tot lo contrari. Ya me dira voste senyor Orts, d'a on ha arribat voste a crear esta fabula Beuterista sense mes.
I es que ficats a inventar, i soles falta recurrir a l'estafa per a fer d'un fet historic, una mentira sense mes.

Anem per parts. Segons els beuterisme, el peno de la conquesta es la senyera que va ser isada el l'actual torre del Temple. Un fet molt destacable, es que en el seu interior fica clarament, año 1238. Espectacular, si tenim en conte que fins el 1400, la Ñ no existix en cap document.
Atre acert del Beuterisme, es que Wilfred el Pilos (mort en el 897), va rebre les quatre barres de mans del rei de França mort 20 anys ans. O siga, que apunt de morir Wilfred, apareix l'Emperador Carlos el Calvo (823-877), que resucitant o reapareixent del mes alla, li concedix les barres a Wilfred, untant els dits, plens de sanc de Wilfred, en l'escut d'este, que miraculosament es transforma de blanc, propi del contes, en dorat propi dels reis. I miraculosament, pert un dit de la ma, i pinta soles quatre barres, no cinc.

Pero, ¿ quines son realment les proves oferides pels Beuteristes?
Ninguna.

¿Quines son les bases per a desconfiar dels seus replantejaments? Ara voreu.

A part, de lo de Wilfred, que ya contarem en atre articul, una fica de pota total. Anem a demostrar d'una volta quina va ser l'autentica senyal real o senyera que van alçar els moros en la rendicio del Cap i Casal.

Son molts els documents que mos acompanyen en esta carrera. Per una part els escrits, i per atra part el dibuixats o retratats.
Alfons X el savi, gendre de Jaume I, va crear las cantigas de Santa Maria. En ella oferix una image del seu sogre, que no te desperdici. Puix mos oferix a un Rei Jaume sentat sobre un sillo de dos barres, vestit en un trage de dos barres, i rodejat d'escuts de dos barres.
Per atra part, en la web d'antiblavers, sempre tant cientifics mos oferixen l'image un poc desenfocada com podem vore.
Pero com sempre, podem trobar imagens en les que se veu perfectament la veritat que s'intenta borrar en este retrat.
Es lo que te buscar la veritat. Encara que siga un poc complicat.

Pero este document, es soles el principi.
Existixen atres molts en els que l'escut o la tenda del campament de Jaume I sempre se representa en dos barres.

Aci el tenim en la batalla del Puig junt a Sant Jordi. En un quadro que representa un mit, la baixada del sant per a ajudar al rei. Que du un escut de ¡¡ dos barres!!

Atre document es el del seu sagell.
¿quantes barres tindra?

A vore si ne trobe atre que se veja millor.

Crec que ara si.

Pero aci no mos podem quedar. Anem a fer algo mes, anem a demostrar que al contrari de lo que els beuteristes diuen, No soles no era el peno, si no que no tindria ni siquiera les quatre barres. Ya que si el propi rei no tenia en cap document de l'epoca les quatre barres, ni siquiera en el famos retall de Daroca, podem afirmar que siguen quatre les barres que que componen este. Ya que inclus veent el retall cosit damunt d'una quatribarrada aragonesa, no se distinguixen be els numeros de barres.


Si mos fixem en la foto, podem vore com les dos barres roges centrals, les que tenen com a quadrats, son les originals, mentre que les roges exteriors, son part de la bandera posterior.

I es aci, a on segons l'historia, l'eixercit de Daroca, que fon el que acompanyà al rei en la conquista del Cap i Casal, fon obsequiat en la senyera issada en senyal de rendició. Per tal de demostrar la valentia dels seus guerrers.

Espere que en tot açò, quede clar quin era el numero de barres de la Senyal Reial.
En atre articul, demostrare una volta mes, que la real senyera, a pesar de que la restaurada en 2008 fora del 1927. Existixen molts documents, mapes i retrats en que apareix la nostra Real Senyera. Inclus copresidint el tribunal de Casp.

La desaparició del cristianisme en epoca musulmana

Esta ha segut la clau gastada pel pancatalanisme durant molts anys, puix si en Valencia no existixen el cristians, es molt facil repoblar-la mes tart.

Ha segut sempre una insignia, que inclus els nostres politics actuals han utilisat per a desprestigiar al nostre Regne, i mes encara per a confundir a la nostra societat. Mostrant-li com a punt de partida el 9 d'Octubre de 1238. Oblidant-se de tant i tanta historia com te el nostre Regne.
Aixina deixen d'un costat els poblats Ibers, assentaments importantisims i rics del sigle V a. de C., poblats que foren importantisims tant pel caracter belic , cultural, politic com a economic. Assentaments com Moixent(Arse), Setavis, Edeta, Segorviga, Illice. Que ya nomenarem atre dia.
Per a que vos doneu conte de l'importancia d'estos poblats, eren tant rics economicament per la sal que arreplegaven, en una epoca en la que els aliments soles es conservaven en sal. Es mes, eren tant importants que els grecs decidiren dir-li Iberia a tot l'estat gracies a la admiracio que sentien per estos.
Pero aixo no es tot, ara resulta que la Valentia creada pels romans en el sigle I a de C. tampoc te cabuda en els llibres de text.
I aixina entre bacs i revolcons arribem a la Valencia musulmana, al Regne moro o Taifa de Valencia. Ya que els nous "cientifics" diferencien Taifa de Regne, ficant com a diferencia la religio. O siga, Regne i taifa no es lo mateix, per motius moralment religiosos. Vixca la igualtat.
I es así a on fiquen especial interes, puix en l'entrada mora desapareixen tots els habitants cristians. Per a ser repoblats per una Catalunya inexistent fins al 1500.
Pero l'historia mos tenia guardat una sorpresa de la qual estic segur, eixiran noves conclusions i veritats. I es que si atenem a l'historia, en el mateix moment de la rendició de la Valencia mora, apereixen dos datos importantisims:

*"...E quant veguerem la nostra senyera dalt la torre que ara es del Temple, caiguerem deorientats plorant i besant la terra que Deu mos havia fet nostra..."( cronica del Rei En Jaume I)

*"... En la meu ciutat, ixen totes les pasqües provessons, i n'hi han iglesies cristianes..." (Rei Zeid, cronica del Rei En Jaume).

Estes cites les desgranaré mes avant dedicant-li el temps que elles mereixen, pero hui, aporte una nova prova que el meu Germa Adlerta m'ha enviat. Crec que no te desperdici, pero per si acàs, demane la maxima tranquilitat als que des de fora del Regne lligen este blog. Encara que siguen soles 4.

Es tracta d'unes memories de l'antic santuari del Sant Sepulcre.
I com se pot vore en la pagina 126, este santuari no va ser profanat pels moros, inclus va seguir en funcionament per a que els cristians pugueren seguir la paraula de Crist.

En açò crec que pot quedar prou clarament que en temps de moros, existien cristians en lo Regne, per lo tant es pot dir que encara que mos venguen que els nostres antepassats foren exterminat pels moros, l'historia mos demostra una volta mes tot lo contrari.

Es lo que te l'historia, que quant te poses a buscar, solen apareixer veritats ocultes.

Hem de recordar que en la segona zura o asora, del coran se diu que n'hi ha que defendre i protegir als cristians, per que son fills del mesies Jesus. En lo que no te cabuda la desaparicio del cristianisme.

El Cap de Setmana

Es curios, pero quant mes seguixc els passos dels catalanistes compulsius, mes risa me donen, i mes llastima, tot he de dir-ho. Per que la majoria d'estos "tontos utils", heu fan sens voler, impulsats pel llavat de cap que els han pegat en l'escola, impulsats per una ideologia que res te que vore en la nostra milenaria cultura valenciana.

Resulta curios un comentari que vaig llegir fa un temps en una pagina de documentació i lliteratura catalana.
"... mosatros els catalans, llunt de lo que fan els espanyols, nomenem principi o cap de semana a lo que el resto, s'ampenyen en nomenar final. Aixina, mosatros els catalans comencem la semana en festa, puix com a bons europeus, la semana no deu començar mai en dilluns."
He traduït la frase, per que en tanta T i tantes grafies chipiriflautiques, no entenia ni el principi ni el final. Per cert, gracies al traductor valencià català de llengua valenciana si.

O siga, que els catalans, com a bons europeus, no tenen fi de semana. Simplement sensacional.El divendres per la vesprada comença el principi de la semana catalana. Tot un triumfo, si tenim en conte, que el rest d'Europa, comença la semana el Dumenge, manco Espanya, i Valencia, clar. Mosatros, despres d'una semana de treball, el divendres per la vesprada, com a bon valencians que som, mos fem dos cassalletes i comencem en bon peu el nostre fi de semana.

No m'imagine, que tinguerem que començar la semana un divendres per la vesprada, es com si tinguerem que fer les cases començant pel terrat. Es que estos catalanistes quant se fiquen...


La veritat, no tinc paraules per a desfer esta desfeta, pero es que com a europeus que son, deurien dir-li cap de semana al dumenge, pero mai al divendres per la vesprada.Aixo seria lo mes europeu que podien fer. Lo mes "cult" que farien a part de canviar les dates de les festes, puix ya me direu, com se pot festejar un dia de derrota com si d'un dia de festa es tractara. Impressionant.
Si inclus tenim com a eixemple el Cap d'Any, Nit en que comença l'any, i el dia en que dinem en tota la familia. Dia que comencem l'any.

En fi, ells que seguixen a lo seu, pero mosatros, espere que seguim celebrant per tot lo alt les victories, i els fins de semana. Es lo manco que podem fer.
Que passeu un bon fi de semana amics.

Lletra del himne del Milenari del nostre Regne

En homenage al Milenari del nostre Regne de Valencia. Puix va ser per primera volta documentat com a tal en la creació del Regne de Valencia en 1009. Per lo tant enguany ha segut el milenari del nostre Regne. Pese als qui los pese. Encara que als nostres politics, tant amants de les celebracions i dels grans events, han celebrat soles el centenari de l'Himne de l'Exposició, quant no el vullgueren incluir en el primer estatut. I de l'Exposicio Regional de Valencia, oblidant-se per complet, del Milenari del Regne.I del 915 aniversari, que fon air de l'entrada del Cit en Valencia. Clar, com això soles li preocupa als valencians, que collons tenen que recordar els politics manats des de Madrit o Barcelona... Si inclus estos ultims neguen que existira fins al 1238.

En fi, per a desgracia dels nostre politics, sempre queda gent en sentit comu, i gent com el nostre Anfos Ramon, que lluita dia a dia contra l'imposicio catalana guanyant inclus els premis dels llibrets de falla organisats per la Generalitat i per Lo Rat Penat, clar. Aixo si sempre escrits en autentica llengua valenciana, res d'invents de laboratori finançats en dines publics.

Enhorabona mestre...

Rememorant el gloriós Milenari
del nostre Regne cara al demà
ara reviuen els camins de l´Història
del vell passat moro i cristià.

¡Són nostres arrels
d´ibers, de gots i romans!
Nostre Regne de Valéncia
se renova tots els dies
i obri el seu paisage de fecundes terres
des de les Riberes a les Serranies.
D´Oriola i de Requena
de Morvedre i de Morella,
porta el vent essències de nostra Senyera
que és símbol d´un Poble que mai se clivella.

Glòries del Rei Mubarak,
de Vinatea i del Palleter.
Crit de les Germanies
dels sants Vicents i Sor Isabel.

Sumen les gents vingudes
treballs, amor i pura emoció
en esta simfonia
llengua i cultura d´una nació.

¡Recordem nostres principis!
¡Que nostra Pàtria
no pot morir
ni es pot negar!...

Rememorant el sentit Milenari
del nostre Regne com a germans,
treballem junts que el futur ens espera
cridant en força:¡Som valencians!

¡Sonen les notes!
¡Plenes de glòria!
¡Del nostre Poble!
¡Sempre endavant!

¡Sempre! ¡Sempre! ¡Sempre!

Autor:Anfos Ramon

Per cert, espere impacient sentir la musica de l'himne, en dolçaina i tabalet, clar.

Unes bases normalitzadores

En els principis del sigle passat, la burguesia falangista de Prat de la Riva, i Virgili i Rovira, crearen una codificacio especial pel seu català, encomanant al Cuba, estudiant de quimica en el Pais Vasc, Pompeu Fabra . El qui escodrinyant pel valencià del sigle XV i reproduint com a mare el Barceloni, o dialecte del llemosi parlat en Barcelona, va codificar un dialecte que poc a poc i gracies als dines de la burguesia falangista catalana va ser auspiciat a llengua catalana, no ans sense regatejar els obstaculs propis dels parlants catalans, que no acceptarien fins als anys 30 esta llengua de laboratori.

Una volta convençuda tota Catalunya, i reclutada la plana major del pancatalanisme valencià, començà la conquista del Regne de Valencia, pero, no sense que el propi Pompeu, no advertira de que era una tasca impossible impondre eixe dialecte dins de Valencia a on despres d'un sigle d'or, i de tots els privilegis reconeguts per tots els escritors i cults valencians, castellans i estrangers. Era mes que impossible reeducar als seus parlants, i als seus escritors encara que la base primordial d'este barrejat fora la gramatica del sigle d'or valencià.Com reconeix en la carta enviada a la Castellonenca de Cultura, en la qual recomanava prudencia, i delicadea.
I es que com ya dia el gran Unamuno: "... Pompeo ha llenado de galicismos i arcaismos el catalán..."
Aixina se formaren les 32 bases del 32, si 32 i no 34 .I de la manera mes escabrosa se arreplegaren les firmes dels escrits, puix se van fer fins tres viages a Madrit, per a que el Pare Fullana, unic filolec que les firmà,firmara estes bases, no sense ans, declarar "... ates lo caracter provisional que tenen les bases anteriors, no tenim inconvenient en firmarles..." O siga, despres de tres viages a Madrit, soles troben esta resposta, que les firma per tractar-se d'unes bases provisionals.
Uns anys mes tart, i veent l'engany que havia patit, es va desdir, i va editar una gramatica i un diccionari. Lo mes llamentable, es que la fulla primera, la que va firmar el pare Fullana, va servir per a que gent i institucions com Lo Rat Penat firmara també, pero no sense ans deixar també el seu particular pero: " lo rat penat protesta... "

O siga despres d'enganyar a Catalunya, la maquina pancatalanista intentà fer lo mateix en Valencia, encara que sense conseguir-ho.

Passarien molts anys, ans de que un grup de politics comandats des de Madrit i seguint ordes de Catalunya impossaren definitivament el català en totes les escoles i universitats de lo Regne de Valencia.Enganyant aixina als seus propis votants els quals els votaren per ser la solució a un govern socialiste decantat de ple cap a la burguesia catalana, qui va ser la que educà i recrià a la majoria dels seus membres.
Pero d'açò ya parlarem en atre dia.

Catalunya, ¿nacionalista i independent?

Era l'any 713 quant els arabs entraren per primera volta en lo que hui seria l'actual Catalunya, en el rest d'Espanya, tot hem de dir, no tingueren massa resistencia, principalment per tractar-se d'un territori basicament pla. No va passar lo mateix quant els arabs arribaren al nort, i es allí, en Asturies i Cantabria a on comencen a retindre i a fer front als arabs. ¿Pero que passà en Catalunya?, l'historia en Catalunya, es prou diferent, tractant-se com es tractava d'un territori montanyos, els seus habitants preferiren salvar les seues vides, be rendint-se davant dels arabs, be fugint fins arribar a França. I es ací, a l'atra part dels pirineus (Poitiers), a on Carlos Martell va retindre a l'eixercit arab en el 732. Uns anys mes tart, un descendent seu, Ludovico Pio, va mamprendre la conquista de la Marca Hispanica, construint en estos territoris els famosos contats, territoris que eren governats per França i als que arribaven governadors francesos, guerrers i demes casa recompenses i delinqüents, gents que eren jujats per diferents actes vandalics. Gent que era enrolà als contats a canvi de la seua llibertat i del perdó de les seues penes. En fi, com be es sabut el tipo de gent que França sempre ha enviat a les seues famoses legions.
Puix be, en el 801, Ludovico Pio , Rei d'Aquitania, Soberà de Septimania, i ademes, hereu de l'imperi Carlomagno, va conseguir reconquistar la ciutat de Barcelona, fundant aci el condat de Barcelona, com ya havia fet en el d'Urgell, Ampuries, Ausona (Vich)... O siga, Feudos del Ducat de Septimania, i per tant del Regnat frances d'Aquitania. Això si, sempre considerat pels francesos com a part d'Espanya, fins al 1248 quant gracies al tactat de Corbeil (¿recordeu el mapa?) passaren a ser part de la Corona Aragonesa . I en conseqüencia, els seus Contes eren nombrats pel Rei Frances.
Pero un dato que s'escapa a tots els historiadors catalans, es que Ludovico Pio, durant la seua campanya, va lliberar a molts cristians, que havien segut conquistats i esclavisats antigament. Pero degut a que estos no vullgueren ajudar al nou governador, i la majoria es negaren a lluitar a favor d'este. Ludovico Pio va castigar ad esta gent i la va convertir en esclaus, ficant-los el nom de payesos. Els quals a pesar de ser els verdaders "catalans" no van ser lliberats fins que heu va fer el Rei Fernando II d'Aragó, i V de Castella en 1486 en la sentencia arbrital de Guadalupe firmada per ell. O siga, que els verdaders catalans foren esclaus francesos primer i despres aragonesos fins el 1486.
Tornem a on mos haviem quedat. Els condats, eren una part de Espanya, governats per francesos, i açò es un fet, puix està inclus escrit en molts Preceptes de Ludovico. Este es del 815, traduït al castellà, i copiat per mi, clar:
" ...Todo el mundo sabe que muchos españoles, no pudiendo soportar el yugo de los infieles y las crueldades que estos egercen contra los cristianos, han abandonado todos sus bienes en aquel pais,y han venido a buscar asilo en nuestra Septimania, o en aquella parte de España que nos obedece; deseando demostrarles nuestra bondad y la compasion que nos merecen sus desgracias,hacemos saber a todos cuantos se hayan bajo nuestro dominio, que tomamos a estos extrangeros bajo nuestra protección..."
O siga, que molts valencians, per nombrar ad algú que no aguantaven mes, emprengueren el viage a la salvació en terres Condals.
Atre punt, molt important, es la catalanisació dels seus contes... Bera, Bernardo, Berenguer, Udalrico, Wilfredo i Salomon, son tots naixcuts en França. mai en terres Espanyoles, ni tan sols en la Marca Hispanica.
Ademes, va ser Wilfredo, el que va conseguir de Carlos el Calvo, la successió familiar, fent aixina que els seus fills pogueren ser successors seus. Ad açò en Catalunya hui en dia se li coneix pel nom d'Independencia, quant Wilfredo va seguir a les odres de França i tots els seus hereus tambe, fins el 1248 quant dependran dels Reis d'Aragó.
Atre punt basic, es quant Berenguer, Conte de Barcelona es casa en Petronila, filla del rei d'Aragó, i es de tots ben sabut, que el conte de Barcelona no arribà mai a eixercir com a Rei de ningun puesto, soles va mantindre i continuar seent Conte de Barcelona, algo aixina com passa en l'actual Anglaterra.
I aixina arribem a l'any 1238, any en que Jaume I d'Aragó, reconquista el nostre Regne, acompanyat, per aragonessos, castellans, francesos, i ¿catalans?.
¿Catalans? puix si els verdaders catalans eren els payesos, estos eren simples esclaus, si els condats foren repoblats per Francesos, els governadors i guerrers eren tots de sanc franca, i ademes, els valencians que pugueren fugir ans dels moros foren ben rebuts, Lleida, Tarragona, Tortosa... no eren catalanes fins uns sigles despres, ¿quin paper jugaven els verdaders catalaners en esta batalla?A vore si els llinages dels braus guerrers escrits en el llibre del repartiment eren llinages aragonesos, francesos, o inclus valencians. Mira que l'historia te capituls curiosos.
Es que inclus els seus actuals mandataris, molt catalanistes ells " Montilla, (Andalus), Josep Lluis Velez (Carod) (Aragones), i un gran grapat de immigrants que conformen el nacionalisme català, l'autentica sanc aria catalana que deu estar encara en els camps de la Gran Catalunya.

Ay Catalunya, que nacionalista que t'has tornat, si inclus els tibetans vos ajuden en els vostres actes, si inclus Franco ha firmat a favor del referendum Independentiste. Quina nacionalitat el pertany si en l'historia has pegat mes bacs que la trompa de Nelo.Si mai has sabut viure soles, com volen els teus politics una independencia que sempre has rebujat.

Done gracies al meu amic Chuan, sense ell no haguera eixit açò avant. Gracies.

L'escuradora

Ya fa molts anys, que venim patint en valencia l'introduccio de paraules estrangeres per mig dels mijos de comunicacio i de les nostres administracions.
Des de fa uns anys, hem canvia lo de llavaveixells (del castellà lavavajillas) per llavaplats, tambe del castellà lavaplatos, pero com esta forma ha segut aprovada pel IEC, puix se pot dir en tots els mijos sense cap tipo de reparo.
I yo me pregunte ¿quin per que tenim els valencians de gastar paraules castellanes o catalanes tenint com tenim les nostres propies?
Anem a vore, si un llavarobes se convertix en una llavadora,¿ per que un llavaveixells no se pot convertir en una escuradora?
Llavaveixells, ve del castellà lavavajillas, o siga, no te sentit gastar este terme tant castellà.
Llavaplats o rentaplats be del castellà lavaplatos, que ademes de ser atra cosa es com si encara hui en dia diguerem jata a la llavadora, recordant la que tenien les nostres yayes, eixa que pareixia una safa en un palo al mig i que deixava la roba mes bruta que quant entrava.
I es que tenint tantes i tantes paraules en el nostre diccionari, sempre acabem fent cas dels modernismes, pero mira que mos agrada despres criticar-los quant els diuen uns atres.
El valencià, en el seu ric contingut te paraules molt valencianes, que no se gasten en atres puestos, i que deurien d'estar en el nostre parlar com han estat sempre. Aixina, quant mos referim a la vaixella, mosatros tenim una paraula, per a referir-nos ad ella, una paraula tant dolça, com nostra. Escurà, de la que naix la famosa escuradeta, les vaixelles chicotetes que han gastat les nostres germanes, cosines..., inclus que gastaren les nostres mares i yayes.
I si a l'acció de llavar la vaixella, se li coneix con a escurar, la vaixella en valencià, li se diu sempre escurà, ¿quin inconvenient tenim en dir-li a la maquina que fa esta faena escuradora?
No es soles per fotre, pero, si lo que volem es retrobar les nostres arrels i valencianisar la nostra llengua, deuriem començar per coses tant insignificants com estes, ya que per a conseguir-ho, soles tenim que començar.

Bo vos deixe, que tinc l'escuradora plena, i tinc que traure tota l'escurà, i guardar-la.

Els sinonims i els castellanismes (I)

Este articul, va dedicat per a l'anonim dels sinonims. Com ya te vaig dir en cert comentari, te'l dedique per a que pugues gojar de la veritat idiomatica del valencià, i tingues un atra referencia dins dels teus coneiximents sempre instruïda i reconeguda, clar.

Segons tu me deyes en cert articul, les diferencies idiomatiques del valencià front al català, per a tu son simples sinonims o castellanismes. Un eixemple, podria ser bustia, que segons tu es sinonim del castellanisme buçó.

La paraula articul, per eixemple, ha segut suplantada pel catalanisme,anglicisme, galicisme... article, per tall de no pareixer-se al castellà articulo, ¿pero realment d'a on be esta paraula?
Puix del llatí Articulus, ademes, la seua derivació valenciana i castellana, son prou mes fines que article, i solament es gastat pels cults fins el 1800 i algo, quant comença a ser gastat per la gent del carrer. O siga, este castellanisme, es un simple llatinisme, i es normal sa existencia dins del valencià i del castellà per ser els dons idiomes romanics, o siga derivats del trencament del llatí.

Atre nom, que segons els "filolecs" es un castellanisme, es Desamparats, segons els grans idiomatics, tots ells fisics, Desemparats, Empar, Emparar,desemparada son les formes correctes, ya que Desamparats, Ampar, amparar,desamparada... son formes castellanes. Puix be, a vore que me dieu d'aço: ... desamparada ix en un obra de Arnau de Vilanova, en obres,XI, en la pagina 75 allà pel 1290), o siga eixa paraula ya era gastada en 1290, per un personage, prou brillant, pense yo.
Pero aixo no es tot, en la cronica de PereIV, en 1380 apareix la paraula desampararia. I a partir de 1615 apareixen en molts llibres i publicacions la paraula Desamparats, referint-se sempre a la nostra verge.
Llavors ,¿estariem parlant d'atre castellanisme?

Atra parula, en "sinonims",es sortir: que en valencià te un significant prou diferent al de eixir, com vol fer-nos creure la AVLL. Aixina nos trobem que sortir seria el equivalent al castellà surtir de surtido, i que un sortit, seria tambe un sobresalto. Aixina que ya m'explicareu, que tinc que fer cada volta que baixe d'un autobus de la EMT, sobresaltar-me o simplement parar-me a pensar que collons significa sortida, la del surtido.

Amen a vore que me dius de:

CAT..............................VAL

Meitat.......................... Mitat
Naixement.................. Naiximent
Naturalesa................... Nauralea
Meravella.................... Maravella
Dintre.......................... Dins
Apendre...................... Dependre
Esport......................... Deport *
Gener.......................... Giner **
Nombre...................... Numero ***

Puc seguir, pero si heu faig, deixaria en des us el "gadjet" de paraules valencianes i la traduccio al català i castellà. I aixina deixe el titul obert, per a futures respostes. Parlant de titul, ¿com es que s'empenyen en dir titol? si ve del llatí titulus,¿ d'a on s'han tret lo de titol?

Be anem a lo dels asteriscs:

*Deport, del llatí deportare, esta paraula, en frances, s'utilisava en dos formes, deport, i desport (s.XII) , esta forma en angles es va transformar en disport (sigle XIV) degut a la influencia del Fransa dins d'Anglaterra. Dins d'Anglaterra, es convertix en sport (s.XV). I en França, s'introduïx esta paraula per primera volta en 1828, pero no passa a l'us fins el 1853 quant apareix el diari "Le Sport", en Italia apareix en 1940, pero en Catalunya, aplega com a europeisme, i part de la modernitat a finals dels anys 20, ya que ans tant allí com en Mallorca, Occitania i Valencia es gastava deport. O siga, que esport es un anglisisme que no te res que vore en el valencianiste deport.
** Giner, es el primer dia de l'any, pero als catalanistes els ha pegat per llevar-lo utilisant la forma gener. Del llatí Ianuaris es una forma que va eixir entre el sigle XIII i XIV. ademes, en eixa epoca van eixir ienair en mosarap, janeiro en portugues, gener en català, genier en occità (coincidencia), januari en angles, janvier en frances, enero en castellà, i januar en alemà, entre atres. Per lo tant, en valencià existix un testament en Elig datat a 6 de giner de 1328.

*** Numero, del llatí numerus, que ya me direu com s'ha transformat en catala en nombre. ¿S'enrecordeu de bustia i de sortida? que pensariem si mos digueren..." digueu el vostre nombre"... en fi, fins a l'atra.

Font: -Dhivam de Garcia Moya
- Som Revista trimestral valenciana.
- Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina i castellana.
- diccionari de la RACV
- diccionario de la RAE.
- Estudis filologics sobre el significat de les paraules valencianes.
Continua en Sinonims i Castellanismes II

El valencianisme del BLOC i els apologistes de TV3

Fa unes semanes, com ya publiquí, n'hi hagué una mini manifestació en Valencia Cap i Casal, a favor dels Països Catalans i de les emissions illegals de TeVen3 (que son tots els que anaren a la mani).




I damunt feren uns balls molt "valencians". ¿Segur que esta gent era de Valencia? Yo diria que no.






I es que, com a nacionalistes valencians, encara no comprenc molt be, que fea el BLOC (partit Iluminat ara per l'aurea blavera) en esta manifestació. Es com si Fidel Castro, encapçalara una manifestació a favor de l'absorció de Cuba per Mexic. Incomprensible. Si eres nacionaliste i valencià, no pots ser pancatalaniste convençut. Això es antinatural. Una atra cosa es que simpatises en Catalunya, en Aragó, en Balears, pero mai en el pancatalanisme.

Que si molestava la senyera penjada pel GAV, uns diuen que si, atres que no, pero... ¿que passà realment?



Es que hui en dia en tants adelants com n'hi han no se poden dir mentires.Una coseta, no se sent mes soroll per que soles estaven estos.

Pero aço no es tot, damunt, estes entitats, supostament valencianes, corregueren els carrers del Cap i Casal chillant a favor de Terra Lliure. Es que com tots sabem, estos terroristes son alabats i nomenats heroes per la TeVen3. Clar, des de el seu punt de vista objetiu, com diuen ells.


I es que si dur les seues banderes, chillar cançons a favor d'ells, i lo mes important, manifestar-se a favor del pancatalanisme i en contra de lo valencià, no es prou.
Damunt heu neguen tots els dies, i damunt, critiquen la manipulació mediatica que patixen.
Manipulació sufrix el valencianisme, si no, expliqueu estes fotos.






Membres de Terra Lliure, en la bandereta eixa de Cuba descolorida.













Membres del BLOC en una concentració.












Sense paraules. Busca la diferencia. ¿Nacionaliste Valencià o català?

I esta, per a la gent que opina que m'invente lo del documental pro Terra Lliure, el dia que tinga mes temps, inclus vos pujaré un trosset, o vos deixaré la direcció per a que el vejau vosatros mateix.

Himne de Valencia

Despres de 100 anys, en nostre himne seguix tant fresc com el primer dia.
Pero especialment, fique la seua lletra en recort del valents valencianistes que arropats pel poble l'inclogueren en l'estatut de 1982, ya que per part dels politics, estigueren a punt de fer-lo desapareixer.
Ademes vullc felicitar als que feren possible el seu 75 aniversari omplint la plaça de bous de gom a gom, fent aixina possible que el sentiment valencià triumfara sobre la politica Pancatalanista i Castellana.
Felicitats GAV, vosatros sou el verdader Centenar de la Ploma.Sense vosatros ni flamejaria nostra senyera, ni s'escoltaria este himne.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu, germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

¡Pas a la Regió
que alvança en marcha triumfal!

Per a tu la vega envia
la riquea que atesora
i és la veu de l'aigua càntic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'art t'ofrenen
ses victòries jagantines;
i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites dorades
els paraïsos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres, palmeres...

Sona la veu amada
i en potentissim vibrant resò
notes de nostra albada
canten les glòries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-nos
Que nostra veu
la llum salude d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

¡Flamege en l'aire
nostra Senyera!
¡Glòria a la Pàtria!
¡Vixca Valéncia!
¡Vixca! ¡Vixca! ¡Vixca!

Ixca els actes seleccionats per al centenari hagueren tingut la força i la personalitat que se mereix el poble valencià, en conte d'actes politics, rinyes de guarderia, i lo mes llamentable, la impossibilitat de participació del poble en una celebració que li pertany mes ad ella que a qualsevol politic actual.

La BUSTIA

Per la meua faena, solc menejar-me molt pels pobles del Regne, i en estos viages, sempre descubrixc coses noves, unes bones, i atres prou lleges. Puix be, BUSTIA, es una d'estes ultimes.I es que hem passat de oferir tots els cartells en castellà, durant el franquisme i els primers anys de democracia, a ser tots en pur català. Ya me explicareu, com un home major, o un simple valencià pot traduïr, o simplement comprendre certes senyals: Amb aigua no passin, Cerqueu la rotona, València Nord, València Sud, Aturades... Puix, la veritat, no heu entenc. Despres, voldreu tindre la raó, quan esta gent, que no enten presente una reclamació i denuncia en les gefatures o ajuntaments. Si es que no n'hi ha qui s'aclarixca.

Pero a lo que anavem, ans, en tots els buçons, se podia llegir coses com correos, cartas, inclus cartes, buçó... pero ara, des de fa un temps, la gent compra els buçons ya fets en una paraula de lo mes graciosa. BUSTIA resa en tots els buçons, i la gent, els compra, per que hem de ser moderns, i per que ficar buçó, no es massa cult.

Puix be, com sempre, al arribar a casa, me vaig ficar a buscar esta paraula en el diccionari. El diccionari de Josep Escrig i Martinez, de 1887, per citar algun ans de la creació del català, en la pagina 324,dona la següent aclaració: Bustia... f.Cepillo,caja... V. caixa de les animes. Ya me direu, que collons te que vore açò en el buçó de qualsevol casa. I es que quant als filolecs catalans, aquells que feren possible que un fisic creara una llengua, quant se fiquen a clavar la pota, no tenen mans. Manco mal, que ya tenien ramaç per a substituir "cepillo", per que a este pas, no m'imagine a la gent agranant el carrer en una bustia.

En fi, ara els amics dels sinonims i dels castellanismes, poden opinar, si bustia es una paraula apropiada, sinonima, o substituta del valencià buçó, el de tota la vida, el de totes les cases.El mateix buçó que finalisa la pagina. El mateix que se definix com... Buçó:... M. Buzón. Agujero por donde se echan la cartas al correo.

Anem a vore, soles una aclaració. Yo no dic que els catalans i els catalanistes, no arrepleguen i siguen pesseters, Eurers en estes epoques, pero d'ahí a ficar una caixa de les animes a la porta de casa... en fi,¿ que voleu que vos diga?

Nou estil, i noves opcions.

Com vos haureu donat conte, el Blog, adquirix un nou estil, per a fer-lo un poc mes practic.
Ademes, per als mes curiosos, he afegit un buscador, i dos diccionaris complets, aixina com un diccionari de paraules valencianes front catalanes i castellanes, per a que tots pugau comprovar les diferencies existents entre estos tres idiomes tant diferents. I reconeguts en Espanya i en Europa.
Vos heu recomane personalment. Es una pena que estes diferencies soles les veja una poca gent.
En fi, sempre es bo que la gent puga opinar, pero en valencià per favor.

Que penos lo del Pendó

Fa ya molts anys que el poble valencià be sofrint un canvi de personalitat, canvi forçat per gent inculta que encegada per les promeses que se fan des del Nort, i mogudes per un poder que no han tingut mai, pero que gracies a la mentira van guanyant dia darrere dia. Estes persones, en el seu afany de conseguir lo que volen a qualsevol preu, no se donen conte que cada dia que passa, van mermant el seu propi poder. Que una volta catalanisada Valencia deixaran de ser el tontos utils, per a convertir-se en simples esclaus del poder totalitari.

Estos mateix, encegats en atres coses, no dubten en chillar als quatre vents que el verdader Pendó de la Conquista està esposat en l'Ajuntament del Cap i Casal. I es que des de tots els fronts, s'ha mantingut que el Pendó es fals, i es que, fins i tot els historiadors mes apreciats han reconegut la seua falsetat.
Ya se que no me cregau, pero els fets estan ahí.
Resulta que un bon dia,Pere Antoni Beuter, que el recordareu per ser el que s'inventà l'historia eixa de Wilfred el vellos, va vore un estandart en l'iglesia de Sant Vicent de la Roqueta, i mirant que era molt vella, la va agarrar i va dir que eixe estandart, era el Pendó de la conquista. Pel fet de ser vell, ya que si fora nou, no podria haver segut. Quina calamitat.Puix com diem, el estandart, es va quedar allí en el final del sigle XIX, per que era tant valios, que no tenia lloc en ningun Museu o centre. En 1855 va ser traslladat a l'ajuntament de Valencia, a on encara hui en dia es conserva en una vitrina que s'obri per darrere "sense clau".

A partir d'este moment se va començar a crear una serie de fets, que per una banda pareixen comics, pero que realment han fet mes mal que be a la societat valenciana.
Primer els valencians acodirem a la exaltació per part d'uns pocs d'este estandart, que per a demostrar la seua antiguetat du escrites les paraules AÑO 1238. Com tots sabem la Ñ no va ser inclosa en l'escritura Espanyola fins al sigle XV-XVI.
En la II Republica, el mateix Azaña no dubtava en fer-se fotos baix de la Real Senyera.
Despres, vingué la guerra, i com es natural, la nostra senyera va eixir triumfal en moltes batalles. Sent inclosa en tots els cartells de l'epoca tant pel bando republicà, com pel franquiste.

















Pero la Guerra acabà, i tots els esforços valencians es van vore mermats pel franquisme, que raptà la Real Senyera i la va ensenyar en el desfile del Triumfo al ser declarada com a republicana i separatista de l'integritat del estat espanyol. Açò heu deurien de tindre en conte els politics republicans i d'esquerres que tant chillen en contra del franquisme. Es que l'historia mos dona cada lliçó ...
¿Que no la veeu? es la segona a l'esquerra de Franco.



Per si açò no fora prou, els franquisme, mos obligà a traure el Pendo en provesso el 9 d'Octubre, i tots tant contents.Es mes, si veeu be l'image voreu com la saluden en la palma alçada. Es per això que els politics i la gent destrellatada, diu que el franquisme inventà la senyera, ya que uns anys mes tart, la senyera va ser tornada al seu poble.

Puix be, mos traslladem als anys '70-'80 anys de canvis anys de mentires. La gent despres de estar 40 anys immersa en la castellanisació, i no coneixer mes que les tradicions castellanes, va eixir a demanar lo seu, la seua identitat, i va ser ahi a on el catalanisme va posar els seus tentaculs i va comprar als politics, politics que seent valencians es vengueren clarament a Catalunya per unes miseres pessetes.
Aixina arribem als anys '90 o finals dels '80 a on una dona Dolors Garcia Bronch va intentar comprovar la falsetat del pendo.
Primer l'examinaren uns tecnics textils, que van arribar a una conclusió, no soles era un estandart del sigle XV, si no que estava retallat per dalt, com si faltara algun troç. i damunt, les barres, no eren grogues, si no que pel temps les barres habien arreplegat este color.
Ademes li recomanaren que per a estar segurs de l'any que va ser creada, deurien fer-li la prova del polen, no la del Carbono 14, ya que era mes certera.
Prova que va impedir Lizondo per que mantenia contactes en Blasco, actual del PP ans del PSOE, i en Pepa Chelsa, del BLOC per a fer Convergencia Democratica Valenciana i una de les claus era impedir la prova per començar aproximacions. Lola va desistir, i va sufrir el seu calvari, pero les proves no se van fer.
I aixina hem arrivat als nostres dies, en que tots son portadors de la veritat, pero que ningú ha tingut collons de fer la prova de polen.

Convide a tots a que heu proposen, a que si tant segurs estem uns de que el Pendó es fals, i tant segurs estan els atres de que no, fem la prova del polen i acabem d'una volta en lo penos que resulta tindre este Pendó.

Yo no t'espere

A l'igual que en el seu temps, molta gent li dedicava esta frase a la vinguda del Papa, en esta ocasió es el poble valencià el que no desija per a res la vinguda d'este personage que ha atacat en reiterades ocasions la dignitat i la personalitat del poble valencià.
Per este motiu Aledua s'unix a la pàgina El Reino de Valencia i a les demes pagines valencianistes que rebugen este cinisme i esta falta de respecte cap al poble valencià.

Montilla, yo no t'espere.

En quin cap cap

Resulta, que este fi de semana hem acudit tots, els que han anat com els que s'han enterat per la prensa, a una victoria sense precedents del valencianisme.
I es que quant algu defen algo que no te cap ni peus, sempre li creixen les aixelles.


Ya heu dia Renen: " Els pobles que obliden la seua historia, les seues tradicions, sa llengua i els seus simbols, estan condenats a afonar-se en la pols de la seua historia".

I es que en quin cap cap, fer una manifestació catalanista, a favor dels Països catalans, i en favor de l'emisió de la TeVen3 la vespra de la Mare de Deu del Desamparats.
Puix be, la idea ha eixit supostament de l'interior del cap del "gran estafador" mes conegut com el Tito Eli. Eixe home, que en 1985 va sembrar totes les serres del Regne de repetidors illegals ajudat per la burguesia catalana, eixa mateixa que li enviava els llibres de text sellats per la Generalitat Catalana, per a que ell ficara una pegatina de la Valenciana i poguera vendre-los a totes les escoles del Regne. I aixina fer una gran forturna.

Puix be, com anava dient, el dissabte passat, quedaren tots en la plaça Sant Agustí, volien fer una manifestacio sense precedents, i heu van conseguir. Pero no de la forma que ells volien.
Un grup de jovens, valencianistes tots, va accedir a la finca del FNAC, i va conseguir pujar a la terraça. Una volta dalt, van desplegar una gran senyera, en senyal, de que el valencianisme continua viu, i no te que rendir-se mai.
El resultat, de lo mes ridicul, els catalanistes passaren en el cap baix per baix de la nostra Real Senyera, i damunt, no tingueren mes trellat que fer fotos, i publicar-les en tots els mijos.

¿Que es lo que esperava la "cosa nostra", que els valencians mos quedarem en casa veent com un any mes erem la risa i mos declaravem vensuts per l'Imperi Nazionaliste Català? ¿que no recorden que des de els principis del sigle XIX hem afrontat totes les manifestacions i hem intentat reivindicar que Valencia es simplement això, i no es cap moneda de canvi per a ningu?



¿Es normal que en Valencia se puga chillar visca el Països catalans, que se ballen sardanes, o que se passegen banderes anticonstitucionals i se declare català tot lo valencià?
o... ¿ es que en Catalunya se pot circular lliurement en Reals Senyeres declarant valencià tot lo català? Tingam un poc de trellat.
I a vore si vos junteu mes gent.



Des de el meu punt de vista personal, done les gracies a tots els valents que una volta mes han donat la seua vida per l'amor d'una terra que mai quedarà prou agraïda.

Vixca les JJGAV
Vixca lo Regne de Valencia

Per a apalput

No deuria obrir un articul aposta, pero com compendras, els teus mensages estan en un articul molt antic, i no se pot accedir de forma involuntaria.
Aixina, que per a contestar-te i demostrar-te que es realmet la TV3 en boca dels dirigents catalans, te deixe este video del you tube, crec que aixina te conteste el per que apart de ser illegal des de 1985 TeVen3 deu ser desenchufada del Regne. I per que no exagere quant dic que es un canal inculcador.

Pelegrina i extrangera

D'esta forma tant poc formal, se disculpa Joan Malbech( mes conegut com a Joan Bonlabi, despres de canviar el seu primer llinage). I es que com sempre dic, no n'hi ha millor forma de descobrir la veritat, que buscar un poc.
Es de sobra sabut, que el Blanquerna, obra escrita pel famos Ramon Lull (el Lillo en Castella), va ser traduida per Joan Bonlabi en 1521. Pero la pregunta, es... ¿quina falta feia traduïr un llibre Mallorquí al Valencià, no dien els filolecs de totes les universitats mundials, que els dos son Català?... ¿o ara resultarà, que cada u te identitat propia?

... Corria el 1520, i Valencia, contava en un panorama politic i cultural envejable en tot lo mon. Eren atres temps, temps en que Valencia era el punt d'encontre de gent culta, temps en que Valencia, era port principal del Mediterraneu (se va construir la llonja, les torres de Quart, el Palau de la Generalitat...), en que gent tant ilustre i adinerà, com Lluis de Santangel, finançaren la conquista d'America ( ah, ¿ que no heu savieu?, puix si, un judeu, convers i ric que li dien Lluis de Santangel, que era aval dels Reis Catolics, avalà el viage de Colon). Temps en que el valencià s'estenia per tota Europa pel nostre Sant Vicent Ferrer. En fi, temps en que Valencia s'havia convertit en un eixemple de cultura i economia a seguir. Joan Bonlabi, no comprenia, com un llibre com el Blanquerna, no havia segut traduït encara a la llengua valenciana.


I aixina este català de Rocafort de Queralt (Tarragona) començà la traducció del Blanquerna.
















Resulta curios, com ell, català i aixina heu fa constar, no te cap reparo a l'hora d'escriure que es una traduccio a llengua valenciana.
















I es mes, podem llegir, que no fon una llavor facil, puix, com ell mateix reconeix, no era docte, ni llimat en esta llengua (la valenciana) que li era estranya i aliena.
















I yo me pregunte, ¿com es possible que en 1521, els catalans, tenien prou assumit que valencià i català eren diferents, i ara quasi 500 anys despres, encara n'hi haja gent que s'atrevixca a dir que son una mateixa llengua "comuna". ¿Serà que ans n'hi havia gent que escrivia llibres, o els traduïa i no tenia ni idea de que era lo que fea? ... O pel contrari, ¿serà que ultimament, gent cegada per ideologies totalitaries s'inventa una historia en que la germana major (Catalunya) es mare i senyora per obra de l'espirit totalitari dels dines?

No queda molt llunt la data del 25 d'Abril, Dia de la Guerra d'Almansa i de la perdua total dels nostres furs. Data en que segons l'imperialisme català, Tots el Països Catalans, pergueren els seus furs. Furs, com es el cas de Catalunya, que van ser escrits uns anys despres d'haver segut abolits (casualment). Dates estes, les de 1707, en que segons els mes ilustres estudiosos catalans, reconeixen que van ser propicies per a una Catalunya sumida encara dins del Feudalisme, una Catalunya pobra, que va vore com en detriment del Regne de Valencia, el Rei borbó, Felip V va dotar al port de Barcelona, de prestigi internacional. Passant per allí totes les mercaderies que ans eixien del port de Valencia.

I es que quant ad alguns los pega per inventar, no n'hi ha qui els guanye.

Gracies per la documentació Adlerta, eres un mestre.

Amigacho, aci te deixe un manuscrit del blanquerna de Ramon Llull. A vore si me'l traduïxes.

De totes formes te deixe l'eixemplar complet per si vols fer tu mateix de traductor.

Blanquerna en Mallorquí, manuscrit de Ramon Llull

Com pots comprovar, en eixa epoca era molt facil confundir les llengües catalana, valenciana i mallorquina.

Es que eren tant incults...

Cognom... ¿que significa pare?

Puix be, com dia un amic meu de Picassent, en tot espectacle se pot fer el ridicle.
I es que en este espectacul que s'han inventat el el Nort-Est espanyol, no falten ni els pallassos. Es mes, crec que a la marcha que van, igual deurien patentar l'idea.

Puix com anava contant, un dia el meu fill me preguntava:- ¿pare saps que es el cognom?- La resposta, puix que voleu que vos diga, la normal. Cog-nom, en llatí Com-el-nom, o siga renom, mal nom, apodo.

¿Que no me creeu?, a vore, com vos heu explicaria, fa molt de temps... espereu, tinc una foto. Bendites fotos...

Puix be, la meua teoria, es que un dia el senyor Pompeu, que com recordeu era fisic ( una rama de la filologia) estava buscant paraules catalanes per a la seua gramatica, i va descobrir este document, que la veritat, soles el titul, ya no te desperdici.
Com anava dient, un bon dia el senyor Pompeu, va vore esta portada, i va descobrir un nom, "COGNON"i segurament pensà, açò es lo que buscava, no es apellido com en castellà, i no me poden dir que es gascó com prenom. Pero lo que no sabia el senyor Pompeu, es que el llinage de Jaume I no era el conquistador, això era simplement un titul o apodo que li ficaren posteriorment.

Home, l'historia no es del tot aixina, pero sempre se pot fer manco el ridicul aixina que fent lo que van fer els "filolecs progres" que traduiren cognom com a llinage, no com a apodo.


En fi, per lo manco ya sabem que quant mos pregunten pel cognom,degam ficar el o els apodos.