El Valencianisme de Progrés

Com ya vaig dir en el Vot util, he seguit buscant una opcio per ad estes eleccions, recomanat pel moviment 15 M me vaig ficar a buscar un grup minoritari pero en el que al mateix temps me poguera identificar. I he trobat a un grup que s'autodenomina Valencianisme de Progrés, parle de Coalicio Compromis.

I dit i fet, me vaig ficar a buscar els seus fonaments, que com a valencianiste deuria de promoure i sobre tot deuria de defendre. Pero buscant en la seua pagina, no he pogut trobar casi res, bo, dic mentira, he trobat el programa electoral, que m'ha deixat un poc sorpres. Despres vos conte. Aixina es que he decidit, buscar u per u als seus integrants per a vore eixe valencianisme de progres.

EQUO que se presenta enguany junt a Coalicio Compromis (soles tinc entes el sector Alacant, a on es cap de llista) es un partit estatal que te un any soles, lo que no arribe a comprendre es que se presenta tambe en companyia de Iniciativa per Catalunya Verds, ademes de presentar-se en 40 provincies. Pero pareix que tot no es bo en EQUO, El seu president, es al mateix temps president de Greenpeace España, que no varen dir res de la famosa campanya contra la paella, en un video que va distribuir Greenpeace en el que s'oponien i feyen boikot a la paella per considerar que se feya en palaya (lenguado per als castellans) i estar este peix dins dels considerats com a peixcats en "arrastre", home no es per res, pero tant EQUO com els seus socis els "valencianistes de progrés", podrien haver emet la seua queixa, ¿no? i sobre tot haver explicat com collons se fa una paella, ¿o son tan valencians i tan valencianistes que se la mengen en palaya?.
Ademes, EQUO ha estat fins a finals d'Octubre plantejant l'opcio de juntar-se en IU (EU en Valencia), i ser abanderats dels VERTS (o VERDES en espanyol), pero resulta que EQUO s'ha nutrit en estos ultims mesos de exIU, integrants de els VERTS, que en son dia destruïren la via politica del ecologisme sobre tot en Sevilla. Encara que es de reconeixer que en Murcia, no se si ho han conseguit per fi, volien crear per al Senat una Asamblea para el Senado a on volien que ciutadans sense afiliacio a cap partit encapçalaren una llista per a representar a Murcia en el Senat. Per cert, des d'Europa els seus socis, els VERTS, han advertit a EQUO i als VERDS que se presenten soles, per lo que podria supondre un toc inestable per a Compromis.

Per atra banda tenim als VERDS (Verds del Pais Valencià) que yo crec o tinc entes que forma ya coalicio dins de Iniciativa del Poble Valencià (subseu en Valencia de ICV), pero per lo vist, aci conta com a independent. Al igual que el seu homonim EQUO va estar a punt de pactar en EU fins a finals del mes passat.

Tambe tenim a Iniciativa d'a on prove Oltra, si no m'enganye.Si, la de les camisetes, eixa que be d'un partit com es EU que sempre ha criticat les falles i les falleres i ara resulta que es fallera.
Este partit va ser creat per l'unio de EU i Els VERDS, i pertany a la fundacio de Iniciativa per Catalunya Verds, que a finals de l'any passat va fer una trobada en Perpinya baix el lema " L'esquerra verda enforteix vincles als Països Catalans". Lo que fa dubtar d'eixos primers Estatuts a on se proclamava defensor del Valencianisme Politic.Que cinics son alguns.Iniciativa ademes, pertany a EQUO com a integrant dins de la fundacio de Iniciativa per Catalunya, per lo que encara se mareja mes l'assunt si cal.

I per ultim tenim al mes valencianiste de tots al que s'endu la palma, al BLOC. Que vos puc contar del BLOC que no vos haja contats ans, pero si es que no te cap ni peus la seua mentira.
Naixcuts en Catalunya allà per l'any 1998, en les faldes del CIU de Pujol (qui l'ha financiat des del seu naiximent) i despres del seu curt caminar com a Unitat del Poble Valencià, el BLOC s'autodenimina valencianisme de progres, i abanderat de la tercera via (per als que no ho entenen, podriem dir que segons els entesos, en Valencia n'hi han tres sectors politics: El Valencianisme, el Pancatalanisme i la Tercera via, a on se situaria segons ells mateix el BLOC).Ya me pareixia a mi que estos no eren del tot valenciastes.Pero aixo no es tot, despres d'una acalorada assamblea, els membres del BLOC decidiren que des d'ara en avant anaven a acceptar les normes ortografiques de la AVLL encara que mantindrien per ad ell les que dictava el IEC. Tot un detall, acceptar les de la AVLLc deixant les del IEC.
¿Algu pot explicar-me en que se diferencien? Si fins i tot la gran majoria del membres de la AVLLc son tambe membres o han segut membres del IEC (encara que alli no cobraven com aci, tot s'ha de dir).Per cert, en quin corrector heu fet estes pegatines, per que que yo sapia per a vosatros s'escriu VISCA no VIXCA ¿no? ¿o ara, com ya accepteu la Real Senyera, tambe voleu acceptar les normes valencianes de la RACV?Per cert, als de Compromis, los podrieu dir que Valéncia du accent tancat no greu, que aixo s'escriu en Barçalona.
Atents que n'hi ha mes, en l'articul 2 dels estatuts del BLOC, tenim un atra perla "L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història." I es que perdonem senyors, pero aço es massa fins i tot per a mi. O siga que volen fer de Valencia un Pais que s'ajunte en ¿Espanya? ¿Per a que, no estem ya aixina? ¿O volen vostes fer-mos entrar dins d'eixos inexistents Països Catalans? Clar, aixo es. Per aixo tambe demanen "la plena normalització cultural i lingüística." i sobre tot "La comarcalització del País Valencià i la superació de la divisió provincial." Clar al model Cahner aixina fem pojor que ha fet la divisio provincial, mos seguim subdividint en comarques per a que pergam del tot la nostra identitat. I com no, "normalitzant-mos" Si es que ya no mos deixeu ni parlar, ni escriure, ni pensar en valencià. Soles vos interessa convertir-nos en catalans. I vosatros sou el valencianisme de progrés... Yo mes be diria que vosatros voleu fer desapareixer el valencianisme, pero no soles politic, si no tambe el valencianisme cultural, i social. O siga, el sentiment valencià que mos queda.
Pero... ¿que mes se pot desijar d'un partit que seguix les pautes que mana l'ultradreta catalana?Si fins i tot EU ho ha denunciat.I que intenta remenar els erros seguint els criteris que en 2008 ya mencionara Jordi Pujol.

En fi, anem al programa, per que pareix que aço està prou clar. Dec de dir sincerament que no he estat buscant per vore per a on fotre, soles he buscat una noticia i he buscat dins del seu programa, per vore realment com afronten eixe tema:

• Espai: dins d'este apartat me sorpren en especial un titular:
  Per la defensa d’una política, a favor dels agricultors i ramaders i silvicultors que realitzen esta activitat com a principal
  Puix si, he de reconeixer que aço es primordial, sobre tot contant en que estem parlant d'un sector que es el motor de la nostra economia, i que durant moltes crisis ha seguit el que ha arreplegat als parats i sobre tot el que mes mos ha ajudat economicament a eixir d'elles (82,91...). I que justament ara està en el seu pijor moment, pero... ¿com? ¿de quina manera van a fer-ho? Si fins i tot s'ha opost durant anys i han denunciat als pobre arrossers per cremar la palla, quan ho han fet sempre de forma controlada, i ara ¿que?. Ara demanen que se protegixquen els espais aqüifers, dins dels punts de Mig Ambient (medi diuen ells, a mi aixo me sona a castellanisme, es mes, en valencià sempre ha segut mig, si voleu se pot buscar), que se respecten i que s'eviten els residus, clar i segurament voldran que els arrossers s'enduguen la palla a sa casa. Si fins i tot els encarregats de la Devesa que fa uns anys criticaven que cremar la palla era cremar diners no han pogut fer front ad esta, no han pogut ni tan sols vendre lo que tenien elaborat i mira que tenien mantes de palla d'arros per a consum animal...¿pero a quin preu per a que ixca rendable? ... en fi.
• Educacio: Este es un tema, que me te molt preocupat, ya que com a "valencians" i sobre tot de "progrés" deurien de tindre clar que l'actual sistema no funciona i manco l'adoctrinament al que estan somesos els nostres menuts, per no dir que desconeixen totalment la nostra verdadera historia i als nostres personages, manco a Ausias March, a Joanot Martorell, a Joan Batiste Basset... i a uns pocs mes, per que clar entren dins d'eixe enfilat adoctrinant que s'impartix sense mida alguna dins dels nostres coleges. Pero.. ¿que opina Compromis?
  Home, tenint en conte que vol eliminar la religio, per que considera que es precisament adoctrinadora... puix res mes, per que si no, ya me diran vostes, a que se referixen quan diuen adoctrinament:
  
  • Defensem una escola pública i laica de qualitat, com a garantia de l'exercici del dret a l'educació de tothom en condicions d'igualtat i que respecte la llibertat de consciència, ensenye sense dogmes i elimine tota forma d'adoctrinament del currículum escolar.(Anem be, de principi per a que tingam sobre tot igualtat, gastem tothom (tot home) en conte de tot lo Mon) aixina les dones s'integraran millor, ya ho crec).
  • Que la religió estiga fora del currículum i isca de l'horari lectiu (¿ISCA? si pareix que estiguen cridant ad alguna ravalera, isssssssscaaaaaa, en fi, yo seguire gastant ixca que es valencià)
  Pero senyors de Compromis, que la religio es voluntaria, que no estem en ple franquisme. Ademes, existix una alternativa que se diu MAE, i que es majoritaria en bachillerat. Es mes, si realment atenem a la Cultura com a tal i a l'educacio com un mig per a viure millor... ¿Com podem oblidar la religio?.
  Yo inclus pense que dins de la MAE, deuria d'existir (com existix en religio), un temari per a explicar i ensenyar les distintes religions, per a que els nostres menuts no emeteren juïns innecessaris sobre les persones d'atre religions com fem mosatros. ¿no creeu?. Per no parlar que en molts dels països europeus se dona religio.
  Per cert, no dieu res sobre l'atra adoctrinacio... Che si, la que patixen els nostres menuts... anem a vore, ¿que no ho sabeu?. ¿I que me dieu sobre els Països Catalans, la Corona Catalago-aragonesa, l'unitat de la Llengua...?. En fi.

Per acabar, vull dir que com a cap de llista per a l'Estat, tenim a un vell amic de Sueca, Mr Baldobi, que a part de perseguir al GAV, ha protagonisat actes tan desagradables com el de tirar fora de l'ajuntament en un ple a dos chics (la veritat, no confesse en ells, pero crec que mereixen el seu respecte) pel simple fet de dur una camiseta que ficava ZP al paro. ¿Acas no aplaudix voste cada volta que ix Oltra en una camiseta de les seues? Li recorde que moltes voltes n'ha dut criticant a gent que no estava en eixe lloc. Ah clar, que no es lo mateix anar que vindre...

Pero aixo no es tot, el segon de la llista es...

Diego Gomez ¿que no el coneixen? si home el que fora President de Escola Valenciana, si si, corecte, el que chillava en el video eixe que mos han censurat una i atra volta "Visquen els Països Catalans", en fi, un valencianisme de progrés com deu mana...quina vergonya. Ara comprenc el per que les camisetes i les pegatines de les Trobades i de Escola Valenciana oferien any darrere any les paraules "Compromís pel valencià", tot ha segut una manipulacio, un engany...si han fet inclus targetes de credit en eixe lema.¿No creeu?

Com a anecdota, contar que este 8 d'Octubre passat Compromís (o BLOC) varen ficar un coche en megafonia per a cridar a tota la gent per a que assistira a la provesso civica del 9 d'Octubre per a lluitar contra el blaverisme. I yo me pregunte... Si segons el pancatalanisme el blaverisme es el moviment que defen la Real Senyera Coronada com a propia del Cap i Casal i del Regne de Valencia, la demominacio Regne de Valencia per a la nostra Comunitat com a nom historic, i l'independencia del valencià respecte del catala... ¿Quin tipo de valencianisme defen Compromís?

En fi, yo mentres tant, seguixc buscant, que estos tampoc me convencen molt
¡Ah!, i no vos pergau lo que opina sobre ells la valenciclopedia.


Nota: milagrosament, he pogut trobar de nou el video de Diego Gomez.
Per als que tenien dubtes o desconfiaven de lo que yo he dit. En tots vostes... Diego Gomez, expresident d'Escola ¿Valenciana? i numero 2 de Coalicio Compromis a Madrit...

No a les catalanistes Trobades d'Escola Valenciana from Freedom_For_Valencia on Vimeo.

El vot util

Des de cert temps fins aci, els valencians hem vist com certs sectors politics, abanderant les nostres insignies i autonomenant-se valencianistes han fet caure en l'oblit el nostre verdader sentiment, i lo pijor de tot, hem pogut vore com la nostra dolça i rica Llengua Valenciana ha sigut reemplaçada d'una forma silenciosa i molt maquiavelicament estudiada per a convertir-se en catala. 

Molts som els que temerosos de que aço passara decidirem fer força i votarem al PP per aixo del vot util. Sentitn encara hui l'esperança de que siga ell, com l'Angel Miquel, el que armat d'espasa traga dels Centres Educatius eixa lepra, de la que ya a principis de sigle mos advertia el nostre gran escritor i millor politic republicà Vicent Blasco Ibañez.


Pero el remei ha segut pijor que la malaltia (mai millor dit), i ha segut el PP en majoria absoluta el que, per a pagar favors al CIU de Pujol, ha oficialisa i casi se podria dir blindat el catala en el nostre Regne. Premiant i subvencionant tant l'educacio com la publicacio de llibres en catala. I pagant als encarregats de que tot aço siga possible, uns jornals millonaris per a que ajudats pel IEC (Institut d'Estudis Catalans), vagen teixint eixe enfilat per a que sense donar-mos conte acabem sucumbint i seent un simples catalans acomplexats.

-¿Pero com?- se preguntaran vostes- Si yo seguixc parlant valencià i els meus fills el seguixen estudiant.

Molt facil, tot ha segut plantejat:

Primer mos ensenyaren unes paraules gracioses (vacances, supose, esport, façana, llauna, enderroc, fons, assasi, vaga...) que sense saber com, mos feren gracia i s'anaven acoplant poc a poc en el nostre parlar diari. Segur que vostes ne diuen mes d'una, clar com es cult...
Despres per als mes durs, vingueren les series (Alqueria Blanca, Senyor Retor i atres mes velles que no me venen ara a la ment).
I aixina poc a poc, ajudats tambe dels dibuixets animats, dels telediaris, els programes, concursos, i com no, en els actes en directe (enguany per fi, durant l'ofrena han deixat de dir-li Emparà a nostra Mareta i han deixat de costat eixe Gaudir i sobre tot l'acomiadat, que no se segur que signifiquen, pero me recorden a l'escultor català i a l'acomodador dels cines respectivament). Pero yo crec que per damunt de tots, ha segut el futbol i les retransmissions deportives les que mos han bombardejat de forma llamentable en barbarismes com esport, escaire, gespa i atres mes que millor anem a oblidar.
Enguany, suponc que degut a les eleccions, o a l'audiencia (qui sap), han deixat de dir moltes paraules en telediaris i events deportius, per que el futbol... ai el futbol...

Pero lo que reglota fins i tot els desgavells mes grans han segut les trobades, actes pancatalanistes que (com no) enaltixen la cultura catalana (menyspreant la nostra) i que servix per a adoctrinar a grans i menuts per mig de jocs i activitats i que costen al poble a on se celebren la fraudulenta cifra (que no xifra) de 60.000€. Si han sentit vostes be, 60.000€. I que curiosament si mirem i repassem a on s'han fet, trobarem un alt percentage de pobles a on el PP governa per majoria. ¿No?

I tot aço, sense contar en els diners que han (anem a dir) extraviat, en els trages, en els bossos, en les construccions faraoniques ( sobre tot en les perdues que estes han deixat, per no contar en com s'han vist duplicats els seus presuposts incomprensiblement), ¿les recorda? Terra Mitica, Terra Natura, Ciutat de les Arts, el Bioparc... Mentres els nostres monuments i el nostre patrimoni se desploma ( La roqueta de Sant Vicent, l'Art de la Seda, l'Alquerieta...), ah, i per supost el caos urbanistic que han dirigit durant els ultims anys.

Per no contar tambe, en el deute que han deixat en la nostra Sanitat, la millor del Mon que inclus els Americans volen copiar, pero que desgraciadament per a mosatros i de la mateixa forma que ha passat en la llengua, va perdent eixe "nostra", per a convertir-se en privada. I es que damunt tenen la poca vergonya de voler implantar-ho en tota Espanya, de que sigam referent...

En fi, les eleccions estan
ahi, i comprenc que el vot al PP torna a ser el vot util... ¿segur?

Vostes mateix, yo per si acas...seguire buscant...

¿Respecte a la constitucio?

D'un temps fins aci hem tingut que aguantar certs comentaris d'un sector minoritari de la nostra societat, un sector que hui en dia s'alça posseïdor de la veritat i, com no, defensor de la Constitucio (aixo si, quan ad ells els beneficia).
Aixo m'ha fet pensar, la veritat, i m'he vist obligat a defendre'm, puix no es nou (com be diria Orwells) vore com hem perdut la consciencia i sobre tot la realitat historica des de que cert politic Norteny pronunciara aixo de N'hi ha que canviar no cinquanta anys de l'historia d'Espanya si no que cinscents
I aixina mos va. Pero lo que no pensava este Jedy casat en la florista de la GenCat es que encara que se canvien les noticies i els llibres d'historia, n'hi han fets i coses que no poden canviar (ni per a be ni per a mal).

Yo se, per atra part, que me faig molt pesat (cansino seria en castenallo) pero es que si fins la Constitucio mos dona la rao... ¿Que fan els nostres politics negant-nos uns drets que ya varen votar els nostres pares?... ¿O es que encara estem en dictadura i no ho savem?...
¿Qui deuen de ser realment els indignats?

Repassant per la Constitucio Espanyola, me trove diariament en incopatibilitats que realment son de Jujat de Guardia, pero clar, aixo si passa pel Jujat Constitucional, se transtoca i es convertix en tot lo contrari. ¿Qui vigila als que mos vigilen?

Aixina, i perdoneu l'introduccio, aribem a que segons la Constitucio de 1978 (encara vigent, mes que parega lo contrari), tenim en l'Articul 147, concretament en el seu punt 2 que:
Los Estatutos de autonomía deberán contener:
La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su identidad histórica.
Aixo eixit d'una Constitucio que firmaren els nostres pares i yayos per a defendre el seu present i com no el futur dels seus descendents.
Pero, com sempre no guanyen els bons, i com en tots els llocs els que tenen la rao son silenciats (Broseta en un tir al cap), i una volta discutit en Madrit el nostre Estatut (lo de nostre es per que fica Valenciana, per que realment el votaren Madrilenys, Vascs i Catalans, i el que se va negar, ya savem com va acabar) mos trobem en estes paraules (les fique en castellà, puix ni en la nostra Uikipedia he pogut trobar la copia del nostre Estatut en valencià)
Aprobada la Constitución española, es, en su marco, donde la tradición valenciana
proviniente del histórico Reino de Valencia se encuentra con la concepción moderna del País Valenciano, dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas
corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el
estricto marco geográfico que comprende.
I aixina en l'articul 1 podem vore:
TÍTULO I. La Comunidad Valenciana
Artículo 1
1.- El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se
constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la indisoluble unidad de la nación española, como expresión de su identidad histórica y en el ejercicio del derecho de
autogobierno que la Constitución reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunidad Valenciana¿?
¿Qui ha dit que el nostre Estatut es llegal?... ¿Des de quant un Regne com el nostre se convertix en una simple Comunitat de veïns (que manco que l'apelatiu floral com Navarra (Si vol Catalunya, clar))
Per que lo millor de tot, no es aço encara, puix si llegim realment el Preambul, igual mos sorprenem: "dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el estricto marco geográfico que comprende." Si juntem les dos corents, igual estem creant uns Països Valencians amparats per la Constitucio (sempre parlant en termens llegals, clar), puix segons l'estricte marc dels pancatalanistes (maxims impulsors d'estes llinees que pareixen no dur-nos a cap costat) Valencia i Catalunya son una, i que yo sapia l'Estatut Català, no parla del estricte marc geografic que aixo compren. En fi, ni mos conve ni mos interessa, l'imperialisme es cosa seua, no nostra.

Pero es que la Constitucio (que com he dit ans va ser votada en referendum pel poble) mos demostra una volta mes que els nostres politics mos han estafat, mos han venut un gat pelat com si fora una llebra, i mos han ajudat a fer en ell una paella.¿Que diria de mosatros Vinatea?

Aixina, si mos fixem en la Constitucio, tenim que en l'articul 3 podem llegir:
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
¿Proteccio? ¿Respecte? Vinga va, per favor, si fins i tot s'han apropiat de la nostra llengua i li l'han venut al Jedy per uns misers vots per a que Charlot manara en Espanya, ¿que estem folls. ¿Que queda d'aquells politics que lluitaren contra la dictadura i la manipulacio?
Clar, ara el PP, i atres de quin nom no vullc ni enrrecordar-me, volen revisar el nostre Estatut, per a oferir-lo al poble per a que el vote en referendum.
Pero... ¿oferiran una copia exacta a cada ciutada en edat i dret a votar?
¿O com venen fent des de 1982 mos oferiran en els "seus" mijos de comunicacio uns punts i articuls determinats per a que la gent (adoctrinada i sense capacitat de decisio) el vote com votaria al president de sa finca (per que pareix bona persona)?
I encara que parega mentira, yo me pregunte... ¿Deixaran amagat en algun raco un articul que permeta les emisions illegals de TeVen0'3 en el nostre Regne?
De moment, i de cara a la galeria, l'unic punt "important" per al PP es eliminar del preambul el nom de Pais Valencià ¿A quin preu?
Aixo ho sabrem en proximes entegues, si finalment decidim votar sense mirar (com hem fet sempre)
¿O preferim canviar les coses?

Flors, carrosses i humiltat

Fa ara uns 120 anys, i coincidint en la fira que juliol, que varen crear els comerciants del Cap i Casal per a fer que els habitants de la ciutat i lo Regne tingueren una excusa per a visitar el centre historic i comercial de la ciutat uns quants anys ans, 1870, (seent este fet , com atres tants, tot un avanç del Mon de la publicitat comerciant) el conegut Baro de Cortés, va incloure (no sense problemes) la batalla de flors. Una tradicio, tot s'ha de dir que el va sorprendre de forma inimaginable quan en els anys 80 del sigle XIX va visitar Niza per motius comercials.

El Baro de Cortés, va ser un home influyent pero sobre tot, un home que com tantes voltes hem tingut ocasio de vore en Valencia va treballar pel renaixer i sobre tot pel progres d'un Regne que rebaixat a Levante no mostrava mes opcions que les festives i de sol a una Espanya tant desgastada com en esta actualitat que per sort o desgracia mos ha costat viure.

Corria el 1891, eren finals d'un juliol gens bo per al comerç, puix l'economia i sobre tot la crisis patida pel colera encara assolava la ciutat, un colera que va començar en 1885 i que tambe tenia com a maxim lluitador a un atre desinteressat i gran valencià, Vicente Lluch Lliso i al inventor de les vacunes Jaume Ferran i Clua.
Encara que el colera estava ya erradicat o casi erradicat (puix l'ultim brot va apareixer i despareixer en 1890), la gent se mostrava encara un poc refractaria a visitar en estos mesos el Cap i Casal, ya que fon en ell i principalment en el Poble nou de la mar a on precisament en juliol, va començar esta epidemia que va vindre des de Ganges (India) i que va tindre el seu primer brot en Europa en el port de Toulon, passant d'alli as Marsella, Murcia, Alacant i com no Valencia.

Era per aixo, que la fira necessitava tindre alguna cosa nova, especial i sobre tot que tinguera un to atractiu per a que tota la gent se fera reso i tinguera en els comerços eixe benefici desijat.
I que millor que mostrar a tot lo Mon uns monuments fets de flor i sobre tot que se menejaren, ¿i dugueren damunt a totes les maximes representacions del Mon valencià?
Atrets per l'idea, no tardaria massa l'aristocracia i la burguesia valenciana en fer moure esta idea, eixint l'ultim dumenge de juliol, en els seus carruages, adornats tots ells de flors pel centre de Valencia començant aixo si des de la plaça de bous, a on com no, tenia tots els ultims dumenges de juliol i dins de la fira d'este mes l'ultima i més coneguda correguda.
Durant esta provesso, des de els carruages se tirava a la gent petals, flors, confeti i serpentines, obtenint com a resposta dels viandants els mateixos productes.
No faltaren tampoc els tapissos, que montats en les parets de la mateixa plaça competien (com els carruages) en ser els mes distinguits i sobre tot els mes premiats.

Pero no seria fins al 1909 i dins la festa de l'exposicio de Valencia quan realment Valencia mostrara al Mon la seua habilitat, el seu ben fer i sobre tot la seua grandaria quan, per a deliri dels visitants, en plena Albereda (com ha vingut fent-se posteriorment) i passant davant del conegut "cadafal" a on les autoritats i convidats alli reunides reberen a les carrosses en flors i petals, seent respostes per estes, com no.

Poc despres, en la posguerra, l'acte al igual que la fira en si, van ser oficialisades, tenint com no un programa d'actes com cal. Fent d'esta festa un motiu mes per a fer coincidir a tot tipo de gent en el Cap i Casal.
I que, com be podrien recordar-nos el majors, servia per a dur al chiquets als Vivers a fruir del tobogans, per a que els jovens aprofitaven per a jugar en els pavellons, i per a que les jovens i mares aprofitaren, aixo si refrescant en melo o en orchata, per a ensenyar els trages nous d'estiu.
Pero hui en dia, la festa s'ha tingut que adaptar als nous temps, tenint que atrassar la batalla al penuntim dumenge, puix en l'ultim la gent abandonava la ciutat en busca d'unes vacacions mes que mereixcudes, els pavellons i tobogans han segut reemplaçats per la fira en lo llit vell del riu, i les terraces que eren instalades per a tal efecte en els Vivers, ya formen part del nostre entorn, i sobre tot despres de que se donara efecte a la llei antitabac.

En fi, i per als de sempre, una festa centenaria i molt arraïlada en el nostre Cap i Casal, encara que molts l'hagen volgut menysprear declarant-la com al fet de que es l'unic moment en que Rita se despedix del poble per a l'estiu en una festa que ella mateix s'ha creat per ad ella. Sense tindre en conte que ella no ha fet mes que arreplegar el testic d'una festa centanaria mes vella i digna de vore, si se vol, que moltes de les que en l'actualitat volen obtindre el dijos BIC.

Pero dins d'esta batalla, n'hi ha un fet que moltes voltes escapa a la gent, i es que sempre solem vore i criticar el resultat, sense tindre en conte a la gent que sense esperar cap recompensa mes que la de vore la seua carrossa premiada en el premi Baro de Cortés (en honor del seu promotor). Una gent que passa tot el dia del dissabte i part de la nit entre este i el dumenge punchant la flor que adorna les carrosses, que tambe i com no han segut dissenyades i creades pels mestres falles i carrossers en la Ciutat de l'Artista Faller.

Per aixo, quan Toni me va comentar lo de la "punchà", no ho vaig dubtar en ningun moment. M'apunti en seguida. La veritat, mai m'haguera imaginat un dia com eixe, quantes emocions.
Vore a gent de totes les bandes, associacions, entitats,... en fi, amics que se reunien en cada taller per a ajudar al seu amic carrosser a que el seu somi d'obtindre el Baro de cortés, no siga soles un somi, si no tota una realitat.

I es que es curios vore com els valencians quan ajuden a algu ho fem d'esta forma tan desinteressada, donant igual les classes (que tant mos impon esta societat comercialisada), els prejuïns i sobre tot l'edat, puix fins el mes menut mos dona una lliço magistral de com se fan les coses en gust i delicadea, eh Raul ;)
Vore com se construïx una carrossa a partir d'unes poques peces de suro i poc mes va ser per a mi tot una experiencia, pero vore com d'un simple tros de suro acaba convertint-se en un un orso de casi tres metros juntant flor en flor... no te paraules.

Viure un acre com este, a on Salvi i Xavi (Ramos) mos sorprengueren en les albades mes sorprenents i personalisades que he vist mai, sobre tot la de Maria Jose que el seu home Enrique no va deixar d'aplaudir o la de Pedro en reconeiximent del seu ninot infantil indultat, un Sito inspirat que mos va sorprendre en uns versos per a la carrossa en nostra dolça llengua valenciana i sobre tot un ambient familiar que mos va acompanyar des de el principi al final, tenint com a punt maxim l'entrada de les falleres majors acompanyades de la seua cort que no dubtaren en acostar-se a vore lo que estavem fent i sobre tot en fer-se numerosissimes fotos en tots els que li ho demanaren, i en els que no.

L'arribada del dumenge, va ser el colofo d'esta festa, ultims retocs ans de les huit, per a esperar i esperar, i esperar... als membres del jurat. Que una volta jujada la carrossa deixaren a tot l'equip de Toni per a que poguera dur les carrosses a l'Albereda, a on com hem dit tindria lloc la batalla.
Tot va ser un exit, les carrosses van enchisar a chiquets i majorets, no aixina i sent dir-ho, la decisio del jurat, que donant gala d'una falta total de coneiximent o ben fer, decidiren premiar a l'unica carrossa de la batalla de les flors, que no tenia flors (o si ne tenia molt poques). I no es que vullga yo des de aci recriminar res als seus jovens creadors, tot lo contrari, los desige la meua mes humil enhorabona, pero es que eixa decisio dels juges no s'ha fets d'esperar, i no han faltat inclus comentaris en tots el sectors fallers. I es que algu tindria que instruir primer als jurats ans de confiar-los un carrec tant important com este. Puix seent el millor premi al que aspira tot carrosser, so pot ser decidit a cara o creu o per que algu m'ha comprat flors.

En fi, i sent haver-me atrassat en este articul, espere que l'any que ve mos tornem a vore i tornem a fruir d'un dia inoblidable, i com no, espere que llunt de ser l'opinio dels jurats un fet d'odi o rabia, servixca per a que l'any que ve fem la carroça mes bonica i mes impressionant que ha vist mai Valencia.
Un abraç, Toni i com no a tots els que estiguerem junts, que no vaig ara a nomenar per que no voldria oblidar-me de ningu.
Fins l'any que ve.

La terra es plana

La veritat, lo que pareix un simple enunciat era des del principi dels temps mes que una teoria un dogma.
La primera volta que apareix documentat esta teoria, va ser en la mitologia Caldea, a on se representava la terra com un pla dins d'una esfera a on estaven representades tambe el mar al voltant, el cel dalt i l'inframon per baix (com en la foto).
Esta teoria va ser ya rectificada pels Grecs, i aixina ya Pitagoras defenia una terra redona, igual va fer Aristoteles. Eratostenes inclus la va medir.
Ya en el sigle I Lucrecio se va opondre al concepte redo, tornant a defendre el de la Terra Plana, pero Plini el Vell en Naturalis Historia defen y documenta ademes el concepte contrari, assegurant que tot lo Mon defen que la terra es redona. Inclus en el sigle II Ptolomeo ho argumenta. I molts mes fins l'arribada de Iglesia.
Sant Agusti de Hipona rebuja esta idea, tambe Ciril de Jerusalem , Joan Crisostomo, Inclus Severià bisbe de Gavala definix aixina "La Terra es plana, i el Sol no passa per baix d'ell durant la nit, si no que viaja per mig de les zones del Nort, com si estiguera amagat per un mur".
Durant l'Edat Mija, canviaren les coses, Boezio, Isidor de Sevilla... defengueren el concepte redo, pero l'iglesia carregà contra Virgili de Salzburgo al que inclus arriba a intentar escombregar per professar contra la religio, pero va ser perdonat.
Despres vindrien els islamistes, i en despres l'italià Tomas de Aquino, i aixina molts mes, fins arribar a Ferran de Magallanes i Sebastia El Cano que foren els primers en pegar la volta al Mon, bo el segon, pero l'expedicio anava a nom del primer, encara que no l'acabara.

Aço que vos he esposat, es mes o manco l'historia d'una teoria que va ser dogma, i per la que va morir inclus molta gent, pero la veritat te un cami, i com sempre esta sól eixir a la llum i mostrar-se com es.

Com eixe dogma hui circula pel nostre territori una mentira minuciosament elaborada en Catalunya i que ha segut denunciada i provada per molts i molt documentats valencians, pero que desgraciadament i gracies a forces tant externes com internes estes denuncies son censurades en benefici de la mentira i la manipulacio. Pero recordem que tambe hi hagueren victimes per culpa de la Terra. ¿Per que no anaven a haver-les per culpa de la llengua i sobre tot sabent el negoci que du?

Com tots sabem, en les primeries del nostre Regne com a Regne independent dins de la Corona d'Arago, començaren a brollar per tots els llocs les enveges, i mes encara les ganes d'alguns de posseir el mando d'este, pero lo que de forma mes espectacular retornà en ell van ser les arts, depreses dels antepassats, i en elles el Comerç, ficant a Valencia en un lloc aventajat en respecte als atres llocs de la Corona.
Pero pese a qui pese, ya en eixe moment la nostra llengua se diferenciava de la catalana lo suficient com per a que inclus existixca el següent document firmat en Alacant en el 1270 " ... si be eren bracelonins els torogants, deu tenirse present l'influencia del notari, qui era valencià ". Esta frase sempre m'ha agradat. ¿Com s'explica que el notari fora valencià si els dogmes pancatalanistes diuen que tots els habitants del Regne van ser expulsats o fets esclaus? N'hi havien notaris... es curios, ¿no?

Per atra part tenim el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llati, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, rescatat fa poc pel mestre Agusti Galbis, diu: “Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo”. Que vol dir en valencià:“Esta exposicio fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”. Este llibre, publicat en Valencia, i en valencià com podem comprovar, ve a ser frut de l'escola Lluliana valenciana creada segurament despres de la mort del mestre (1316), que capitanejada per Pere Rosell fon atacada i perseguida per l'inquisidor catala Nicolau Eimeric

I aixina ya en un jui fet en la Mallorca, del gran Mestre Ramon Llull , i datat en 1346 i que a la mare de l'acusat, li diuen Sibila, era natural d'Orihuela, i parlava Valencianesch. O siga, que en Mallorca opinen que parla en Valencià, no en atra llengua.

Pero aixo no es tot, en 1395, Fra Antoni Canals , escritor, gramatic, filosof, teolec i frare en el seu Valerio Maximo,diu en el prolec-dedicatoria, fol. 4 "Tret del llati en nostra vulgada lengua materna Valenciana aixi breu com he pogut jatssessia que altres l´agen tret en lenga cathalana". Crec que esta diferenciacio es prou clara ¿no?.
En l'acta notarial del famos Compromis de Casp datada el 6 de Juny de 1412, podem llegir "Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...". Suponc que els demes Regnes i Comtats de la Corona d'Arago tenien prou clar quin era el nom de la llengua que parlaven en lo nostre Regne, i sa diferencia, per que de no ser aixina, hagueren dit catala per a tots i punt, ¿no?
En 1497 Francesc Eiximenis, franciscà i natural de Girona, en el final del proemi de l'Art del bon morir diu "… he deliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en llengua valenciana e manifest estil", no se si me seguiu, pero crec que en Girona Eiximenis sabia prou be quina llengua se parlava, es mes, en 15o7 en Sacala Dei podem llegir "Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi en nostra lengua vulgar valenciana, util y molt profitos per a contemplar les coses divines" com a nota dir que en 1832 Bonabentura Arribau en sa Oda a la Patria li diu a sa llengua (catalana) llemosi, ¿o se referiria Eiximenis a la llengua natual de Limoges en la regio de Limousin al Centre-Oest de França ?
Seguim, en 1521 tindriem a Joan Bonlabi que traduïx el Blanquerna i el Llibre d'Oracions de Ramon Llull "...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valenciana...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria y strangera..." o siga dos torts d'un tir, reconeix que Ramon Llull no escriu en la mateixa llengua i damunt declara el valencià com a llengua desconeguda i estrangera.
Pero ¿que me contarieu si tambe tinguerem el comentari d'un monge de Montserrat diferenciant-les?, puix en 1522 al traduir Vita Christi de sant Bonaventura podem llegir "He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, en la nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana".
Inclus en Castella en Diálogo de la lengua encara que escrita en Napoles en 1536 per Juan de Valdés, va ser publicada en 1736 per Gregori Mayans, diu en la pagina 139 : "ya que el fundamento de la lengua castellana es la latina, resta que nos digáis de dónde vino y tuvo principio que en España se hablasen quatro maneras de lenguas que oy , se hablan: como la catalana, la valenciana, la portuguesa y la vizcaína".

Pero en 1561 Onofre Almudever ya mos advertix sobre el perill "Si no foreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Patria on sou naixcuts, no deixarieu que als vostres classics valencians els catalans se’ls vullgueren aplicar...Y que aço sia veritat provas entre les altres ab les obres de aquell vostre Exelentissim poeta y estrenu cavaller mossen Ausias March, que essent natural de Valencia, los Cathalans lo san volgut aplicar y los castellans han treballat de entendrel, fenlo en achademies publiques llegir. Y com a estos que dit tinc nols sia natural axi per la carencia de la força de la llengua, com per la varietat dels enteniments. " en lo seu prolec de Lo proces de les olives.
Pero es que aci comencen els intents de engolir la nostra llengua, tant per part de Catalans com de Castellans.

Aixina en 1604 el gramatic Bartolomé Jiménez Patón, en l'obra escrita en Toledo, Elocuencia española en arte escriu "Y así entre los griegos decimos haber cinco maneras de lengua con diferentes dialectos, que son la lengua ática, jónica, dórica, aeólica y común. Y en España hay otras cinco, que son la valenciana, asturiana, gallega, portuguesa; las cuales se han derivado desta nuestra quinta, o principal y primaria, originaria española, diferente de la cantabria". Esta obra me la va mostrar fa uns dies el meu germa Adlerta.
Ad ell li seguirien alguns atres, inclus molt despres ya en el sigle passat se seguia associant al Castellà un supost dialecte Valencià.
Aixina ho demostren molts diccionaris castellans, encara que en el el primer que va fer la RAE datat en 1780 mostrava per al valencià "lengua española diferente el castellano", podem vore com poc despres canviaria la definicio a primeries del passat sigle com a "dialecto de los Valencianos"(com feya constatar Bartolome Jiménez i tants mes). Definicio que no va canviar fins despres de l'arribada del pare Fullana a la RAE, encara que no va ser public fins a que se publicara en 1959 concretament en el Bolletí de la Real Academia Espanyola, Tom XXXIX.-Quadern CLVIII, setembre-decembre 1959, pag.494 que diu aixina " Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía “dialecto de los valencianos”. Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada por parte del antiguo Reino de Valencia." Pero que casualment tambe parla del catala. ¿Voleu vore lo que diu? "lengua vernácula romance hablada en Catalunya y en otros territorios de la antigua Corona de Aragón."
Aixina ho arrepleguen tots els diccionaris : Valenciano, na…II m. Ling. Lengua romance vernácula que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia. (Acad.). (Diccionario Enciclopédico Abreviado Espasa-Calpe, S.A. Madrid, 1965. Pág. 1459 del Apéndice 1). O: Lengua hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.- ACAD. (Diccionario Everest Cúpula. León, 1967, pág. 1438. Enciclopedia Universal Sopena, Tomo 8º. Edt. Ramón Sopena S. A., Barcelona 1968, pág. 8879. Nuevo Diccionario Ilustrado Sopena, Barcelona, 1971, pág. 997).

Clar està fins a que en 1975 i ratificat en 1980 una Comissio Administrativa (de la qual molts dels seus membres preguntats uns anys despres van contestar que no va ser realment una opinio encertada) canviara la definicio com a "dialecto del catalán" que mes tart a partir de 1988 i fins a 1991 se intentara difuminar per a canviar esta definicio de forma que no fora rebujada pel poble valencià quedant com a: Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo Reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia

Davant les protestes del poble valencià, i sobre tot en resposta al Colectiu Valldura el 3 de juny de 1991, el membre numerari de la RAE Rafael Alvarado va escriure una carta de resposta en nom de la RAE, en que constatava sobre tot:" No es competencia de esta Real Academia Española dictaminar sobre cuastiones ajenas a la lengua española o castellana" ademés de que "el diccionario recoge lo que pudiera ser considerada opinión oficial de la Academia y sus definiciones voces oficiales de la Academia, mientras el Pleno académico no modifique una voz determinada" .
¿I per que una simple Comissio Administrativa va ser prou per a canviar, desvirtuant i falsejant la que en 1959 feu el Ple academic? ¿Inquisicio?

I es que estos academics, que pareix viuen en una bambolla fora de tot lo que los rodeja i solen opinar sobre molts temes a la llaugera, reconeixent mes tart que per a fer-ho es convenient un estudi complet de la materia (cosa que ells no feren ni en 1975, ni en 1980, ni en 1988-1991) soles tenen que acodir a les senyes que los mostren els diccionaris espanyols ¿qui ho diria, si fins en una definicio esporadica se poden trobar raonaments sincers :Zanahoria. (del m. or. que azanoria; en valenciano safanoria). […] fig. y fam. Amér. En la República Argentina, sujeto simple, bobo. José Alemany y Bolufer. Diccionario de la Lengua Española, Barcelona, 1917. Pareix que en 1917, teniem prou clar quina era la llengua valenciana, lo que no entenc es per que si estava escrit en Catalunya no tenia sa veu en catala ¿encara no ho tindria clar Fabra o es que tambe se dia com en castellà?

En fi, per a tots aquells que seguixen creen que la terra es plana i seguixen carregant contra mosatros intentant inclus escombregar-nos de tot cientifisme. Especialment a la senyora Carmen Caffarel (directora de l'Institut Cervantes que assegura que el valencià no es una llengua), i a la AVLLc que encara seguix jugant al despiste ficant senyes que en ningun cas diuen que en Valencia se parle ho s'haja parlat en catala (com es el cas del famos dictamen), los deixe unes paraules del sempre recordat polisemic i que fica nom a l'Institut ans nomenat Miguel de Cervantes i Savedra que en l'obra de Persiles i Segismunda mos diu "La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competiren ser dulce y agradable" Mentres per a referir-se al catala, o millor dit per a referir-se a la llengua d'estos (ya que no menciona el catala en ningun dels seus treballs), diu "lengua gascona i malsonante" (a on gascona be pot significar que ha vingut o es filla de "le France" o que com a gasso o terros de terra no servix per a res).

En fi, espere com els estudiadors i exploradors antics, busquem la veritat i no mos deixem marejar per la nova inquisicio catalana hereua de Nicolau Eimeric i famolenca d'una historia i una llengua que no ha segut mai seuaI com no, espere tambe que la nova Consellera de Cultura, Turisme i Deport, Lola Johnson no mos venga al millor postor, i reconega d'una volta per totes la no catalanitat del valencià. Donant-mos per fi l'absolucio Cultural que mos han denegat.
¿O acabarem en la foguera?
Qui sap, per lo manco que no mos silencien.

La certea d'un orige manipulat

Durant molt de temps, el pancatalanisme ha gastat com a dogma uns certs estudis fets per Sanchis Guarner i Alvaro Galmés de Fuentes. Estudis per a demostrar el catalanisme del nostre orige, o millor dit, la suplantacio vixcuda en la Valencia Jaumina del seu parlar netament arap, pel cut català.
I es aixina, com estos i atres tants estudiosos, s'han inventat un dogma, que hui en dia es practicament l'unic raonament possible dins les aules per a entendre nostra societat.
¿Pero estem folls? ¿Com es possible este replantejament en cervells del sigle XXI? ¿O es que foren els catalans Jauministes els que inventaren el metodo del Home English(apren a parlar en poques semanes) per al català?

En fi, yo tinc que dir, realment, que m'apassionen els treballs de camps de Guarner, sobre tot els que va mamprendre junt a Francesc Borja Moll i Rodriguez Castellano Espinosa, per a la creacio del Atlas Lingüistico de la Peninsula Iberica (ALPI) , i dirigits per Tomas Navarro Tomas. Estudis que vullc repassar un dia en tots vosatros, pero que desgraciadament pel meu temps, no conseguixc fer-ho mai.

Pero tornem a lo que anavem. Sanchis Guarner,Joan Fuster, Galmés de Fuentes i molts atres mes, des de dins o des de fora de les fronteres del nostre Regne, s'han propost demostrar que la llengua parlada en valencia es la catalana, per que fon esta llengua la que dugueren els repobladors catalans. Una teoria tan falsa i en tan poc fondament que Ubieto va desmentir d'una plomada simplement rellegint el Llibre del Repartiment i contrastant-lo en el de Avehinaments. Per a acabar descobrint com tots sabem que "la masa de población que viene a repoblar Valencia representa tan solo un 5%. El 50% son aragoneses y tan solo el 12% son catalanes (Ubieto. Valencia: Introducción histórica)".
Pero tenint com tenim hui en dia estos estudis i els d'Ampar Cabanes, se seguix incidint en que aixina i tot els català fon dut ad este Regne pels conquistadors, arribant fins i tot a parlar d'un romanç catala per a designar la llengua en que foren escrits els Furs.

Per a explicar la catalanitat dels Furs, Sanchis Guarner i Albaro Galmés, marquen uns traços divergents entre el mossarap i el valencià prejaumi o migeval que son:

1) Manteniment dels diftoncs llatins AI, AU i, per tant l'absencia dels processos reductius AI>e AU>o. Ficant com a eixemples (Bocairent i Moraira).
2) Diftongacio espontanea de E(>e), O (>ue) breus del llati (Pedruelo,Fuexca).
3) No palatalisacio de la L- llatina (Liret, Losa)

A lo que Penyarroja contesta per mig d'una aportacio documental molt extensa invalidant els eixemples esposats:

1) El mossarap valencià era una llengua moderna i no arcaica, que va arrematar les reduccions dels diftoncs llatins, com mostren abundosos eixemples: Petrer, Pedreguer, Canterer, Ferrer, Morella, La Llosa, etc. Els eixemples de Galmés o Guarner no representen la fonetica propia romanç, sino el tractament arabic de les veus del romanç.
2)El valencià no coneixia, a diferencia del casellà, la diftongacio espontanea de E,O breus llatines: Serra, Morella, Alpont, Abinhorta... Les poques formes argüides per a eixemplificar la suposta diftongacio no tenen validea: el toponim Fuexca no existix, si no que es una llectura errada en conte de Sueca, toponim d'orige arap i, per tant, inadequat per a l'estudi de l'evolucio al valencià des de el llati; el llinage Pedruelo arreplegat en el Llibre del Repartiment no representa la pronunciacio valenciana, sino que es una modificacio arbitraria de l'escriba aragones que redactà el registre 7 per a acomodar a la seua pronunciacio, com en molts atres casos, un nom de fonetica no aragonesa.
3) El mossarap valencià si palatisava la L llatina. El fet de que apareguen en fonts llatines molts toponims escrits en una sola L s'explica per culturisme dels escribes. De fet, fins en una epoca tan tardana com el sigle XV documents llatins que representan noms catalans escrits en L inicial i nungu dubta que en eixa epoca el catala ya dia llengua i no lengua. En sentit contrari, apareixen en la documentacio valenciana diversos noms en L palatisada- Allobrecati, Allediri-, incloent eixemples de fonts araps que, transgredint de manera conscient les normes ortografiques de la llengua arabiga, escriuen lam en tasdid, equivalent a una doble L, per a representar el so palatal valencià de paraules com Lliria o Llobregat.
I es que si Sanchis Guarner haguera repassat encara que fora una volta els Furs (cosa que li discrimina inclus el seu director de Tesis Ubieto ( “LAS PROVINCIAS” EL 29-09-1984 ) no haguera parlat mai d'eixa forma, puix en els mateixos Furs, que ell reclamava com a escrits en català, en el punt E de les pastures e del vedat mes concretament en el fur 1.2.3 podem llegir "Cavaler ni altre no pusque fer vedat en alcun loch dintre los térmens de la ciutat ne del regne sens nostra licèntia e sens perjudici d'altre. Mas pusque ber boalar covinent segons la valor e la granea de la vila en la qual aquel fer volrrà." Lo que segons les afirmacions de Guarner, mai podria haver segut català, puix no palatalisa eixa L de cavaller, lloc, ni llicencia. Quantes contradiccions, ¿no senyor Guarner?

Pero parlant del Furs, que sense dubte son un gran punt de discordia, voldria tirar yo una pedra a l'aire. Puix despres de repassar varies obres i els mateixos Furs, he vist alguns punts o algunes senyes que els dits "estudiosos o investigadors" han omes, tampoc vaig a dir com recriminava en son temps voluntariament, pero es curios que tots ells ho hagen fet, ¿no?. ¿I sempre les mateixes?. Anem a vore.

Llegits els Furs, u se pregunta certes coses sobre les Costums i els Furs, tenint ad estes primeres com les desenrollades en 1239-40, que no serien nomenades com a Furs fins a 1251 quan el mateix Rei Jaume I declara que els juges s'agarren ad ells nomenant-los furs possiblement inspirat en el nom que rebien estes lleis en Arago. Seent la primera Custum datada en Xativa el 21 de març de 1238 en que se crea la Cambra dels Jurats de Valencia, que suponia una oposicio al poder de la noblea Aragonesa i Catalana que pretenien impondre els Furs aragonesos i els "Usatges", respectivament ("Usatges" que serien recopilats i formats en Constitucions en 1283, curiosament 22 anys despres de que foren traduïts els nostres Furs ¿per que, no estaven recopilats per al public? ¿En quina llengua estaven escrits?) ; i els Furs, entenent estos als que seguiren a partir de 1251 fins el Real Decret de Nova Planta:

¿Per que Jaume I crea les costums en 1238 en Xativa? ¿Quin va ser el fet decisiu per a que quan encara no havia acabat l'any de la Conquista de Valencia el mateix rei tinguera tanta presa en canviar les lleis?

Pot ser aço puga servir per a comprendre millor certes coses. Ya que sense menysprear als seguidors del Rei i a tots eixos prohoms que des de el principi ajudaren al monarca en la conquista del nou Regne, molts dels cavallers que s'encaminaren ad ella ho feren per arreplegar riquees que no tenien en les seues terres, i la majoria no estava disposta a quedar-se aci deixant les seues terres i possesions que tenia en atre lloc.
No se gens d'estranyar que els cavallers que pogueren, una volta conquistada Valencia canviaren les seues possessions valencianes per un preu que acordaven en els seu antic amo, o en atre que oferira mes. I aixina ho contava el mateix Rei en el seu testament.Explicat en Historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia de Escolano aumentada per Juan B. Perales en 1887, a on en el Tom III en la pagina 11 se pot llegir “Ninguno de estos compromisos quisieron cumplir sin embargo de sus ofertas, los mas de aquellos caballeros.

Lejos de hacer cultivar sus haciendas como el rey les encargara, en pro de la riqueza del país y de su propia fortuna, muchos de ellos abandonaron los campos, bien por falta de colonos, bien por verdadera negligencia, ó también por la distancia que mediase entre el predio y la ciudad, y la falta de garantía para la seguridad personal, en aquellos tiempos en que moros y renegados levantaban cuadrillas de bandoleros, atacando indistiniamenlea los vencidos y vencedores.

En consecuencia de estas ú otras circuntan-cias, fueron cnagenadas muchas haciendas que servían de molcstía á sus dueños, y regresaron á sus tierras con el producto de la venta que juzgaron de legitima adquisición, como el fruto arrancado ala conquista. Otras fueron trocadas entre sus propietarios, conforme á sus miras v conveniencias, sin cuidarse de los mandamientos del rey, que profesaba gran cariño v deferencia á la ciudad conquistada, y cuidábase detenidamente en estudiar y redactar una constitución perfecta y durable para el mejor gobierno de la ciudad y su reino. Así, que al regresar don Jaime á Valencia después de la conquista, y cuando proyectaba su expedición á Játiva para rescatar d cinco de sus caballeros cautivos en aquella ciudad, tuvo el disgusto de encontrar á Valencia despoblada de caballeros, no quedando en ella mas que aquellos hidalgos nobles de segundo orden que carecían de patrimonio en su tierra, y aquí llevaban el titulo, como queda expresado, de caballeros de conquista.

Así lo refiere don Jaime cuando dice en su testamento que solo habían quedado en Valencia algunos de los caballeros que no tenian heredamiento en Aragón ó en Cataluña“ En paraules, o millor dit escrit pel Rei en Jaume I se pot llegir en el seu testament”Cuando volvimos á Valencia, de los caballeros que dejamos muy pocos hallamos, porque no habian quedado en Valencia sino algunos que no tenian heredamientos en Aragon ó en Cataluña.” tret del testament original, redactat en llati en Barcelona en Novembre de 1241, per Rafael Marti de Viciana en la seua Cronica de la Inclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia.

¿No resulta un tant curios, que justament en Xativa i despres del rescat d'estos cinc cavallers el mateix Rei comence a fer les Costums valencianes i comence ademes per invalidar els furs d'Arago i els "Usatges" de Barcelona fent dels Costums al igual que faria en 1239 en l'Iglesia valenciana i sobre el Regne un ent independent del restant de la Corona d'Arago?
¿Podria haver segut justament este fet (l'abando del cavallers) el detonant per a que el mateix Rei fera estes coses?
Realment me pareix que sí, es mes, si analisem els mateixos Furs, en la recopilacio Llatina, podem trobar numeroses paraules que llunt de ser llatines son mes be valencianes llatinisades segons els experts que les han estudiat, estes per eixemple son les arreplegades pel decà de la RACV Vicent Lluis Simo i Santonja, paraules com bigam, cequia, logueriun, herbe, bara, embuto, caficium, arroba, seda, canem, panses, farina, almudazafiam, carniceria, bascalmis, pannis et fustameis, mescla, lanquet, burel, stamfort, rebol et pelades, borra et ripell, capdellis, marfregarum, llansoli, tovayles, stopa, savacequies, brasallos, sucre, caixa paperii, arrocium, mantega, conilli, cotho, mel, regalicia, Choure, alquena, hacer, estany, sosa, alquitra, tot drap de color, draps blancs de Noarbona, tela de Rems, caval, muli, multons, canem filat sive obrat, nous de xarch, manechs d'axades, destrals, estores despart, cebes e tota ortalicia, yaules, cingles, cabestres, cayrats et tota fusta, forques, corbellots, morteri de terra, aguyes, cedaz, batafalue, cabrits, pecia de tela, pecia de pigot de Castela, albufera, canters, teulas, faneca...
Pero ademes, d'aço, el mateix rei introduïx en els furs elements nous per a la corona Aragonesa, elements que eren gastats ans per la mateixa poblacio valenciana com son l'any de Plor, l'escreix o l'aixovar.

Germà Colom en sa obra Furs de Valencia (iniciada en 1970 juntament en Arcadi Garca), en el volum IX presenta un estudi filologic en el que apareixen mots valencians com marjal, almargals, terres caliuoses, sequies mares i filloles, braçals, alfalfeç, alqueries (¿a on estaven les masies?), adacça, paniz, almodi, orons, barcelles, açochs, almonedes,trapigs, canyamels, albuferes, fotges, terrenys scaliats, foya o foyes, estremeres, albellons, tarquim, algepç, roinoses, trabucances (no enderrocaments), barabdats, bescalms, boxart, collerats, collera, a soles, saber mal, vespra, returar-se, rabera, dula, rampellar, rampellament, sacrament, agermanada, germania, ledesme, pleit-pleyt-plet, enagar, tro...
Pero crec que per a poder realment comprendre estos Furs i sa idiosincrasia, respecte als demes, soles n'hi ha que mirar en els mateixos "Usages"que foren escrits en llati fins que en les Corts convocades en Barcelona per Ferran I en 1412, presentaren una demanda per que estos foren traduïts tots en catala, aprovada s'encarregaren de la traduccio els juristes Jaume Callis i Bonanet Pere, seent completats i revisats per Francesc Basset i Narcis de Sant Dionis. I editades en forma de Constitucions.
Encara que es cert, i per aixo dec de dir-ho, que existixen certs "Usatges" redactats en Catala(romanç es lo que diuen) en 1281(vint anys despres de que foren traduïts al valencià (romanç tambe) els nostres Furs) guardats en el Museu Episcopal de Vic pero no existix cap privilegi per a sa traduccio (com va ser el cas de Valencia) fins a 1412, editats en 1413.

Ara qui vullga que traga sa conclusio, yo ya tinc clar quina es la llengua dels Furs Valencians i sobre tot sa idiosincrasia font als Aragonesos i als "Usatges" de Barcelona.
Per cert, vos deixe un regalet a vore en quina llengua esta escrit este Fur de Jaca.



Fonts:
Cristians valencians. Leopoldo Penyaroja. Valencia 1995.
Atlas lingüistico de la Peninsula Iberica. Tomás Navarro Tomás. Ed digital.
Romanços humanistics Vicente L. Simó Santonja. Valencia 2008.
Las Provincias 29-09-1984
Los Usages catalanes. Antonio Pastor Ahijado. Universidad Computense de Madrid. 1998
Fonaments cientifics de la Llengua Valenciana. Miquel Àngel Lledó. Valencia 2009
Historia de la insigne y coronada Ciudad de Valencia. Escolano. 1887
Cronica de la Inclita y coronada ciudad y Reino de Valencia Marti de Viciana.
Furs de Valencia. Germà Colom.Valencia 1995

Eixidors

Este fi de semana com tots sabeu ha segut la festa de nostra Senyora dels Inocents, Desamparats i Folls . Una festa que ha coincidint en el centenari del primer Trasllat. I per a commemorar-lo, han dedicat al centenari el tapis.
Pero dins d'eixe tapis, una persona ha segut, sense dubte, protagonista involuntaria. Mes que una persona, yo parlaria d'una colla d'amics. Els EIXIDORS.

Es dissabte pel mati, sobre les 11 per a ser mes exacte, l'almagasen de Toni es un no parar. Tots han vingut a ajudar, pero ademes, molts han vingut a arreplegar les ultimes camisetes.
En el salo del Museu Faller, les dones estan preparant els entrepans per a almorzar el dumenge, i els homens van i venen de l'almagasen de Toni fins al Museu carregats de coses per a decorar l'escenari. Tot te que eixir be, enguany es un sopar especial, pero a part d'aixo, enguany i tots els anys este fi de semana es especial.

Enguany per primera volta decidixc unir-me als Eixidors. No es que siga un requisit necessari per a acodir al trasllat, pero despres de vore sa llabor, he volgut ser u d'ells, vore realment en que ajuden i ser, com no, u mes.
Aixina es que despres de parlar en Toni uns dies ans, me presente en sa almagasen i aixina comencen les presentacions. Jaume, Vicent, Xavi... i mes gent. Tots estan afaenats, pero tenen eixe detall, i saluden amablement. En cinc minuts, ya era part del grup. Tots erem amics, i tots mos ajudavem.Es curios, com eixe temperament tant valencià i amigable que pareix que hui en dia haja desaparegut solga reapareixer i mantindre's viu sempre en totes les associacions i grups d'amics de tot el nostre Regne.
I poc a poc el mati se va passar com un rellamp, que curt. Una llastima no poder estar en el sopar. Pero aixina i tot los vaig desijar lo millor.

El dumenge pel mati, me vaig ficar la camisa taronja, i vaig acodir en companyia dels Eixidors. ¿Com me rebrien?.
Arribat a Valencia mos reunirem tots, i alli va ser a on començaren els bons moments.
Uns me contaren com havia transcorregut la nit, manco mal, que la falla del Mercat Central los havia deixat el casal, puix aixina havien pogut fer temps entre la descoberta i el trasllat i fer les necessitats, puix des de fa uns anys, els escusats publics estan tancats.
Atres me contaven anecdotes, ne recorde especialment una que me va fer riure a mi i a tots els que la sentirem. Tot començà quant algu, no recorde qui va dir els anys que duya de trasllat, a lo que despres van seguir atres, uns dient que començaren en son pare, atres en amics... pero Xavi, va ser el que va conseguir traure-mos el somriure, sobre tot dels mes cansats, que pareixien un poc entroncats.
- Ma primera volta va ser als 12 anys, me vaig ficar un tubo de buç per a poder respirar i vaig entrar just en mig dels que duyen la Mare de Deu. Recorde que tots me miraven rar.
Pero lo que mes me va sorprendre es que ya formava part del grup, 160 persones i yo era tractat igual com els demes, tots erem uns.
No recorde be quin hora era, i mos encaminarem a la Basilica, tots junts, tot una marea taronja recorria ara els carrers cap a la Basilica.

He de confessar, que estava prou nervios, no sabia realment quina anava a ser la meua faena, ni que es realment lo que anava a fer. I aixina, casi sense donar-me conte vaig entrar en la Basilica. Estava just davant de la Mare de deu, yo, els Eixidors, els Portadors, i molts mes que tots els anys ajuden per a que la Mare de Deu tinga un trasllat com se mereix. Ademes, se respirava germanor. Tots erem germans, tots erem fills que anavem a ajudar en lo possible.
De principi les "ordens" eren clares, teniem que intentar impedir que la gent que anava a entrar en la Basilica arribara a la Mare de Deu de forma descontrolada, tots els que vullgueren tocar-la podrien fer-ho per un corredor improvisat que casualment me va tocar viure. I despres, intentar fer que la gent deixara passar l'image per la plaça fent cordons davant de l'image i com no, el que poguera ajudar a dur l'image, que com tots els anys, era duta per tot aquell que s'oferia i que volia ajudar, encara que no era una faena facil, com mes tart vaig comprovar yo mateix.
I aixina va transcorrer el trasllat, entre espentes, colzades ... pero sobre tot en amor, pasio, llagrimes i atres sentiments que anaven aflorant al pas de la Verge.
Recorde molts moments del trasllat, puix el vaig viure en molta emocio, pero dos van ser realment els recorts qeu segur que m'acompanyaran durant molts anys en la meua ment.

Primer, l'eixida de la Basilica, a on les portes, plenes de puntes, son una verdadera trampa, que solen marcar mes d'una esquena, encara que el meu recort, va ser mes l'eixida, quan no podiem alvançar, puix la gent mos impedia fer-ho, i sobre tot mos feya retrocedir. I es just en eixe moment, quan els Eixidors, uns feren els cordons i atres, mos ajudaren a fer alvançar l'anda.

El segon recort, es quan varem entrar en la Catedral, recorde com un grup feya un cordo a la llarga, i me van deixear un poc intrigat. Eixos mateix feren que la gent deixara que l'anda girara davant del Micalet i sobre tot, que la Verge donara mija volta per a poder entrar dins la Catedral d'esquenes. Pero es que despres, just quan accediem a la Catedral, estos mateixos homens, protegien als portadors dels bancs, arribant inclus a quedar-se mes d'un atrapat entre ells.

Despres, una volta acabat el trasllat, quedarem de nou en el Casal, per a repondre forces i refrescar. I alli seguirem charrant i veent de nou el Trasllat per la tele. Tots teniem els ulls brillants de felicitat, tots en certa forma estavem orgullosos d'haver pogut ajudar a la Mare de Deu en el seu Trasllat.

Pero aci, no anava a acabar el dia, encara mos quedava una cosa per fer.
Una volta almorzats, Toni i atres agarraren uns sacs en entrepans i els dugueren a la Casa de la Caritat. ¿Qui millor que els desamparats per a celebrar en la pancha plena este dia? ¿No es prou desampar no tindre que menjar?

I es que encara que pese a mes d'u, encara existix gent que fa les coses per amor a atres, o simplement per que creu que deu de fer-les. Encara que per a evitar els enfrontaments i malentesos d'atres anys s'hagen unit formant associacio per consell de l'Episcopat. Seguixen seent els mateixos amics que any darrere d'any s'han anat coneixent per coincidir tantes voltes ajudant en el trasllat o ajudant a eixir ad algun marejat de la descoberta. O millor dit mes, puix sempre se solen ajuntar cares noves que com yo son rebudes en calor i en els braços oberts.

En fi, pense que ara molts dels que han criticat el mereixcut homenage que ha fet Miquel Galvis, tinguen per lo manco atre punt de vista sobre esta gent. Una cara que no vol ser mai centre d'admiracio i que fa lo que fa per amor al progim i per amor a sa mareta. Puix llunt de lo que molts pensen, inclus ells tenen que fer un esforç a part si despres volen tocar a la Mare de Deu .I es que quan u no desija ambicions ni recompenses, lo minim que pot fer es donar les gracies per a tornar l'any que be.

I gracies, com no, a Miquel Galvis. Un valencià com ell amant com pocs de la Mare de Deu i dels Trasllats, no podia mai pensar en un Trasllat sense els eixidors, i damunt sabent que enguany per fi se decidien a fer associacio.
Associacio per cert, que ha participat enguany junt a la Mare de Deu del Desamparats en la Semana Santa acompanyant al Crist del Grao. I que enguany donara mes d'una sorpresa a tots en els diferents actes que te preparats.

AMUNT.

P.D.: Toni, te deixe aci al final una copia de la lletra del Himne de la Coronacio tal i com va ser fa 50 anys. Se que no es molt, pero espere t'agrade este chicotet homenage per tots vosatros.