Benvinguts al Regne de la Sangonera

Sangonera: s.f. Sanguijuela.// Cuc anelit acuatic d'aigua dolça, de cos anellat, boca chupladora i en una ventosa en cada extrem en que s'adherix. Viu en aigües dolces i s'alimenta de la sanc que chupla dels animals als que s'agarra. // Persona que s'aprofita d'atra i obte els seus bens poc a poc.
Esta seria la seua definicio, segons la RACV, pero crec que per ad este articul, mos sobra en la segona, puix devem de tindre clar, qui es la gent que mos rodeja.

De sobra es conegut en les nostres terres, el personage immortalisat per Blasco Ibañez en Cañas y Barro, Sangonera. ¿Pero es Sangonera un personage frut d'una coincidencia?, o com tots els personages d'esta novela,¿ està lligat a la nostra cultura?.

Sangonera, descrit per l'escritor com a guilopo(pícaro.//tipo de persona astuta, procedent dels baixos fondos, que viu d'enganys i accions paregudes.//Figura que apareix en la novela d'este genero i atres) , es l'eixemple que més descriu als nostres politics de hui en dia.
Per una banda, viuen a la seua forma, encara que molt mes engalanats, i no tenint que passar per tantes miseries com Sangonera, sense pegar un brot, i eixint al pas donant llastima de lo mal que ho estan passant. I per atra, servixen sempre als que los oferix alguna cosa a canvi, renegant inclus dels seus amics(votants en este cas).

Pero estos guilopos deuen de tindre en conte, que com a Sangonera un bon dia estos actes los poden sentar mal. I fruit d'eixa fartada, com a bons sangoneres passar tres dies de colics esperant la mort (politica, clar aci no mos volem carregar a ningu), entre agonies i bomits.
Puix eixa es per desgracia l'arrogancia que mos rig, puix d'estos sangoneres i de les seues mentires podriem omplir tot una enciclopedia.

Pero... ¿de quina forma mes mísera mos han traïcionat?, seria sense dubte la pregunta mes estesa, ya que molts, seguint i sentint el seu Canal (Camps Nal Noi), viuen anestesiats en un Mon tan fabulos com fals. Ademes, de gastar paraules alienes, per que son modernes i ho diu el guio.

Pero senyors, ¿com podem viure en este Mon? ¿Vostes no s'han donat conte que tot lo que fem està mal fet?.
Si tenim taronges, mos les tenim que menjar mosatros, per que son tant miraculoses, que se deuen quedar en l'arbre per que ningu vol pagar-les. ¿I per que si ho fan en atres regions i països? Mos tindrien que contestar els nostres sangoneres, ¿no creuen?.
Si parlem valencià, com hem fet tota la vida, manco quan anavem al Cap i Casal, per allo del "culturismo" i voler ser (per que no se notara que erem de poble, collons), es per que aixina ho hem sentit. Pero vist lo vist, crec que aixo no interessa als nostres politics, puix ells tenen molt clar que parlem valencià, pero preferixen fer-li el joc als del Nort, puix es d'alli d'a on venen eixes suculentes subvencions.

I es que el sangonera, no sempre ha estat entre els nostres politics, no sempre mos ha regentat com ara.
Bons i gloriosos van ser eixos anys (XIV, XV inclus els principis del XVI) en que tot lo nostre estava ben vist, i en que els que mos regien tenien molt clar que no eren atra cosa que valencians, inclus si algu se dignava a fer alguna cosa contra el nostre Regne era recriminat inclus si era el Rei (com va ser el cas de 1333 a on Francesc de Vinatea va fer front al mateix Alfons III, el Benigne). No se be, si va ser a raïl de l'abolicio del nostres Furs, i la posterior aniquilacio del nostre sentir nacionaliste, o be per culpa de voler imitar sempre a lo de fora, quant començarem a tindre entre mosatros ad eixos sangoneres eixits de les mes famoses obres castellanes. Uns sangoneres, que com el guilopo castellà mendicava per les nostres terres.
Pero des de principis del sigle passat, i per desgracia per al nostre Regne, el Sangonera va deixar la mendicitat per a hostajar-se en tots els sectors. Unes voltes com a simples visionaris o inclus renovadors (Jacint Mustieles, Adolf Pizcueta, i atres molts), atres com a posseïdors d'unes veritat que no se creïen ni ells (Carles Salvador, Juan Lluis Mengod...) pero els mes destacats foren mes que Sangoneres yo diria ilusionistes que saberen molt be enganyar al mateix temps que omplir-se les seues bojaques (Fuster, Sanchis Guarner, Josep Guia, el Tito Eli...), ademés estos ultims foren el detonant decisiu per a crear escola, tant que d'ells naixerien una gran part dels nostres politics. Sempre, com no, educats i ben informats sobre els beneficis de la Gran Catalunya. Estos politics, als que sempre hem volgut ficar cara, mos han governat i governen gracies als nostres vots. Ells son realment els que han fet del sangonerisme una forma de vida molt sostenible, com diuen actualment . En fi, ells son hui en dia els que mos han venut per quatre miseres pessetes i ells son encara hui en dia els que governen d'esquenes al nostre poble, fent declaracions en mijos a favor d'una valenciania en la que no creuen, i que ademés venen al millor postor, be siga Castellà o Català.
Ah, m'oblidava, aci vos deixe una chicoteta llista dels sangoneres majors: Ricard Perez Casado, Joan Lerma, Cipria Ciscar,Joan Romero, Eduardo Zaplana, Rafael Blasco, Esteban Gonzalez Pons, Alfons Cuco, Consuelo Ciscar, Francisco Camps...
Estos i molts mes han convertit una forma de sobreviure miserable en la forma mes miserable de fer-se u ric i de governar i ser impugne a qualsevol delit, per roïn que este siga.

P.D.: Com a premi Sangonera, vos deixe estes declaracions publicades pel diari El Pais el 16 de febrer del 2000.
"José María Chiquillo, actual presidente de UV y candidato al Congreso, se mostró optimista y reiteró ayer que cada fuga va acompañada de un número similar de incorporaciones al partido procedentes de todo el espectro del valencianismo político."
Per que atra cosa que no devem d'oblidar es que la sangonera (animal) una volta ha chuplat prou sanc, es capaç de resistir fins un any sense tornar-se a alimentar.

Que passeu un bon dia de la Constitucio tots aquells que encara cregau en ella

Tweet