To be or not to be

Fa uns anys, quant encara se podia diferenciar els Regnes que formaven el territori espanyol, quant era prou raonable i prou econòmic comprar una casa, i sobre tot, quant els polítics eren gent desinteressada, que mes allà de buscar el benefici propi, lluitava pels valors humans, i per la superació del seu territori. Puix en eixa época, lluntana per alguns, i no tant per a atres, els estudiants es debatien en tesis simples, en coses pràctiques. En fi, en superació, i sobre tot en amor a la nostra pàtria.
Es de sobra conegut, el capçal d'esta entrada, ya que el gran Shakespeare, el ficà en boca del seu millor invent, Hamlet.
Uns sigles mes tart, estes paraules, traduïdes i acoplades per l'ultra dreta catalanista fon considerada com a signe de lluita, i sobre tot com a signe d'independència i de manipulació. Estes paraules anaren sempre seguides del típic panflet naZionaliste:
- Ser o no ser. Països Catalans.
Pel temps estes paraules es desgastaren i foren de nou oblidades, i estudiades en coleges i universitats d'estos Països de ciencia ficció.
Arribat el moment, no sols es desgastaren, sino que es tornaren contra aquells que les havien introduït, desfent en part eixe engany al que estaven seent somesos els estudiants, i sobre tot la població.Població, que havia perdut un tros de la seua identitat, un tros que li havien estat furtant per mig de televisions governamentals, una identitat que anava mes allà del sigle XVI sigle en que se creà Catalunya, mes allà, de la reconquista de Valencia per Jaume I en 1238, i mes encara al sigle X sigle en que havien segut escrites les primeres harjes.
Una manipulació, esta que havia llavat el cervell a la majoria dels habitants del Regne. Una manipulació, que havia fet que en l'estatut de les Balears, fora el català, llengua oficial. Una manipulació, que estava prop d'engollir a Aragó, històricament conquistador tant dels regnes, com dels condats. Eixos condats, que ara s'havien apropiat de la bandera d'Aragó, eixos mateix, que fins al tractat de Corbeil 1258, eren o formaven part de la Franç d'Enric V.
Tornant al tema. En eixos temps surgien en força, descontents, associasions, i sobre tot grups polítics que deurien haver segut la salvació d'estos regnes, sobre tot del de Valéncia, puix ya des del principi haviem tingut força política en els governs.Unes forces per atra banda, que acavaren venguent-se al millor postor, la burguesia catalana. Unes forces, de les quals els seus mandataris optaren per girar l'esquena, i asentar-se en un silló, que no li corresponia, pero que li ajudava a ser lo que realment ell volia ( un polític progre i adinerat).
Després de molts d'anys de lluita, de ser tapats per prensa, radio i televisió, després inclús de haber-nos negat el reconeiximent de dur 30 anys en la lluita. Un grup, una joventut, i sobre tot unes associasions es varen vore obligades a gastar este lema, i no sols gastar-lo, sino remodelar els punts per a fer-ho mes encara aplicable a l'espirit valencià, aquell que durant tants anys mos havien arrancat dels nostres cors, encara que si buscavem en el nostre interior, segur que encara quedava en algun chicotet raconet un crit de llibertat, un sentiment valencià.
Ser o no ser Valencià,
estar o no estar per la lluita,
ser o no ser digne,
de estar o no estar en Valencia.