Uns taulellets en Palestina

Com ya vaig dir en certa ocasio, ¿Podriem parlar d'un cantar escrit en romanç valencià? no acostumbre a ficar articuls de diaris, pero crec que este deuria estar en totes les webs valencianes, per que es un orgull, i un pesar, vore com fins en Palestina se reconeix la nostre independencia llingüistica, mentres en la nostra terra, no.

Carta de Torcuato Luca de Tena a

Dn. Vicente Giner Boira,

publicada en "Las Provincias".

Acabo de recibir, una carta de mi entrañable amigo Torcuato Luca de Tena, Marqués de Luca de Tena, gran defensor de la lengua Valenciana y que, como es bien sabido, él con su familia y socios son los propietarios del periódico "ABC".

He intentado extractar la carta, pero está tan bien explicado lo que en ella dice, que creo lo más oportuno reproduciría íntegramente.

Dice asi:

"Querido Vicente: Acabo de regresar de Palestina, donde he encontrado algo que, dado tu amor a tu tierra y a la lengua valenciana, estoy seguro, que te interesará.

En el lado oriental del valle de Cedrón frente por frente de las antiguas murallas del Jerusalén antiguo, hay un pequeño lugar, próximo al Huerto de los Olivos, donde, según la tradición, los discípulos pidieron a Jesús que les enseñase a orar y éste les respondió con el Padrenuestro.En este sitio las monjas carmelitas elevaron una pequeña iglesia que está decorada con azulejos que reproducen dicha oración en setenta y cuatro lenguas distintas, desde el tailandés al lapón o el azteca o el maya. Entre las lenguas cultas. Figuran dos distintos Padrenuestro: uno en lengua valencià y otro en catalán, diferenciando claramente dichas lenguas que están en lugares muy apartados entre sí. Inmediatamente adquirí las postales pensando que te interesaría tenerlas."

Y pensando la general satisfacción y alegría de quienes lean esto, he pedido a LAS PROVINCIAS que reproduzcan junto a la carta el texto en valencià.

Pero, anem a fer algo mes. Anem a ficar les fotos dels taulells, i el text que apareix en ells.

I dic taulells, per que ya ficats, anem a ficar les fotos dels taulells de valencià, occità, mallorquí i català.

VALENCIÀ

Pare nostre que estas en el cel

Santificat siga el teu nom.

Vinga a nosatres el teu regne.

Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el Cel.

El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.

I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem

als qui nos ofenen.

I no nos deixes caure en la tentacio.

Si no lliura-nos del mal.

Amen.

OCCITÀ

Paire nostre

que siès dins lo cel.

Que ton nom se santifique

Que ton rènhe nos avènga

Que ta volotant se faga sus la tèrra coma dins lo cèl.

Dona-nos uèi nostre pan de cada jorn

Perdona-nos nòstres deutes

com nosautres peronam a nostres debitors e fai que tombèm pas dins la tentacion

mas deliura-nos del mal.

Atal sia!

MALLORQUÍ

Pare nostre que estau en el cel,

Sigui santificat el vostre nom,

Véngui a nosaltres el vostreRegne,

Es faci la vostra voluntat, aixía la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia donau-nos, Senyor, el dia d'avui.

I perdonau les nostres culpes, aixi com nosaltres perdonam els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres

caiguem a la tem

ptació.

Ans alliberau-nos de qualsevol mal.

CATALÀ

Pare nostre , qui esteu

en cel, sigui santificat el vostre nom,

vingui a nosaltres el vostre regne;

faci’s la vostra voluntat, així en la terra com en el cel. El nostre pa de cada día

doneu-nos avui:

I perdoneu-nos les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors;

i no permetau que nosaltres caiguem en la temptació,

ans deslliure-nos del Mal.

Amen.

Fixeu-se en el detall, el català es l'unic que curiosament no te una separació entre el nom i el text.

Pero, no soles el podem vore en estes llengües, està com be diu la carta en setantaquatre llengües.

I tambe en espanyol, clar.

Anem a ampliar esta image, no siga que mos tachen de secessionistes.

I per ultim, el que presidix el conjunt, el parenostre en arameu i hebreu.

En fi, com he dit ya en alguns articuls, inclus en palestina tenen clar que el valencià es un idoma independent.

Lo que encara no entenc, es el per que mosatros,

els valencians, seguim lluitant per un fet, que es mes que clar. I per que encara a dies de hui, gent com el meu amigacho i este chic de Mallorca blaverisme a terra santa, seguixen ampenyats en que segons tots els llingüistes i totes les universitats del mon...

¿Acas, els lingüistes, no lligen l'evangeli, o no han visitat mai llocs cristians, o d'interes mundial com Terra Santa?

O lo que mes mes preocupa, ¿acas no saben els rectors de les universitats valencianes que la paraula del senyor arriba a tots els racons?

Soles me queda, un dubte, qui seria el blaver terrorista que ficaria este retaule en la basilica del Parenostre en Jerusalem... Un fexiste segur.

Done gracies a AL-Balanci, ya que ell ha segut el que ha arreplegat tota esta informació.

http://al-balanci.com/boira02.htm
Tambe m'han enviat este video, espere que vos agrade.

Per cert, li dedique este articul a Judith, segur que ella ha estat prop dels taulellets alguna volta.

Lo curios de la cura

Es epoca de vacacions, i tambe es epoca d'apuntar o matricular als nostres fills en les escoles. Encara que com funciona hui en dia l'educació, no se si apuntarlo en l'escola, o dur-lo a un programa de Thats increible!!!.
Per motius de treball he tingut que canviar de domicili, i canviar de poble, du entre tantes coses mes, matricular als fills en una nova escola.
Es aci, a on es tira en falta, l'educacio dins de la docencia.
Per una banda, els encarregats d'estos quefers, solen ser gent seca, gent que durant l'any es veu que soles els han deixat fer fotocopies, i que durant l'estiu, es senten realisats, i fan pagar al pobres pares els plats que han trencat tots els mestres durant l'any. Damunt utilisant eixa mescla de valencià en coentor que ultimament està tant de moda.
Tot era normal, dins de la anomalia, clar, quant començà a parlar.
- Dons... aleshores el seu fill te ara cinc anys... Dons tindrà que estar en tercer d'infantil... A vore, be de Catarroja... Un detall, senyor, en la casella de l'iglesia, vosté no ha marcat res, ¿vol dir aixo que mos deixa a mosatros l'elecció?,
- Ah, ¿pero eixe terme es pot triar?
- Si clar senyor eixe terme i el de la llengua, es d'eleccio, per lo menys aci.
- Dona, el de la llengua, no te elecció, soles s'accepta l'ensenyança en català.
- Home senyor, pero vosté pot triar atra opció.
- Puix fique-lo en valencià, que segur que depren mes que en català.
- No senyor, el terme català equival al de valencià, pero nosaltres fiquem soles català, per que es el que recomana la Academia.
- ¿La Academia? ¿pero l'estatut no reconeix com a llengua el valencià?
- Si senyor, pero tambe reconeix com a regulador del valencià a la AVLL.
- ¿I li dona protestat per a desprestigiar l'Estatut?
- Home, es una recomanació, no una impossicio.
- Ya veig, ya....
I aixina ella girà cap a la seua faena, i yo giri el cap cap a la meua dona...
Es curios, com les dones, sempre trauen lo millor de mosatros, es curios, com inclus elles, mos lligen en el pensament lo que anem a fer, i lo que estem pensant fer.
- ¿Vols que busquem atre colege?
- Dona, tots son igual.
- Podem provar, sempre existix el dubte.
- Espera, anem a donar-li una ultima oportunitat...
En això, la chica, en un poc de mal hostia, hem de ser francs, me diu...
- Aleshores vostré gaudix de atres activitats dins del centre docent, com poden ser la cura del seu fill...
- La cura... "o siga que estos es pensen que el meu fill està malalt per que parla com yo, i volen ficar-li alguna indiccio, o algun tractament..."
- Mira, espera, deixa l'expedient obert, que vaig a vore si me quede definitivament en este poble, o me traslladen a atre...
La veritat, he deixat la faena, he seguit treballant en el meu poble, per que sempre val mal conegut, que "bo" per coneixer.

Quant vaig arrivar a casa, agarrí el meu dicionari d'escrig, per que, la veritat, no es que desconfie dels sigificats de totes les paraules, pero... esta paraula, m'estava preocupant i molt.
I si, yo estava en lo cert, la forma antiga de tindre conter, es cur. I en la forma antiga, curar, podria significar tindre conter, pero cura, en tots els temes, manco en el modern "retor", soles s'aplica a l'acció de curar.
O siga, que yo no estava tant en lo incert, quant esta chica em va dir que m'oferia cura per al meu fill.

Es curios, l'adoctrinament que dia darrere dia estem patint els valencians, pero lo mes curios, es el que patixen els nostres fills, sense poder fer res mosatros.
Tambe em resulta curios, vore els lletreros que duen molts mestres sobre la llibertat d'expressio, i sobre l'ensenyament lliure. Es curios, si senyor, molt curios.

¿Esta realment Aledua tant llunt?

Esta podria ser la pregunta que mos tindriem que fer els valencians.
Aledua hui en dia es simplement un recort, una torre que en mig de la lloma, mostra lo que queda d'un poble, Aledua, que va desapareixer fa molts anys, com poc a poc va desapareixent en mosatros eixe sentit de valenciania que mos ha fet forts durant tants anys.

I es que pel pas dels anys, els catalanistes pareix que mos hagen guanyat una batalla prou forta. Despres de comprar tots els mijos de comunicació. A on inclus el Tito Eli no dubta de fer-se una foto en els nous colaboradors. Despres de crear una academia, a on els seus membres cobren 6.000 €uros mensuals, unica en lo mon, puix, soles aci els academics cobren eixos sous , i soles aci, ells son autentics deus que jugen sobre una llengua en que no creuen.
I que ademes, anexionen ad esta un sistema llingüistic tant diferent com alie en la nostra terra.

Pero, un nou sentit d'esperança comença a despertar en mosatros. Una nova generacio, cansada de rendir glories al nou REICH. Una generacio que no enten com pot estudiar un idioma que no parla, una llengua que desconeix, i que al fi i al cap no servix per a res. Per que realment, lo que estan conseguint hui en dia els nostres politics, exigint una llengua aliena, es que tots els valencians, abandonen eixe ansia valenciana, i renuncien a parlar la llengua dels seus pares, no acceptant la Barcelonina, si no, acceptant a cap baix el castellà, puix al cap i al fi, es la nostra segon llengua, i en ella es pot recorrer prop de mig mon sense problemes.

Hem patit anys de lluita, hem lluitat contra totes les forces, pero hem segut enganyats i traïcionats primer pels catalanistes que baix el mant del valencianisme, han sembrat llavors dificils de digerir. I segon pel castellanisme, que ha permes un atac frontal del catalanisme pel simple favor d'este en ajudar-lo a governar Madrit.

I es que a hores d'ara, Aledua està en una fase post-restauradora, es dir, que despres d'anys d'estudi, uns tecnics de la UV intenten conseguir els permisos, i els dines per a restaurar la torre. I es aci, a on estem en el mateix punt. Uns demanen els permissos propis per a poder restaurar la torre, i atres demanem coherencia per a poder seguir seent un poble, que llunt de lo que mos volen fer creure, ha vixcut sempre independent, i anexionat a l'estat al qual han rendit vassallage.
Despres de l'esplendor dels Ibers valencians, que mercaven en grecs i romans fent del Regne un poble d'interes economic i cultural. Hem de recordar, que Iberia va ser el nom de la peninsula, tenint com a maxims exponents Arse (Sagunt) i Illice (Elig). Mes tart, vingueren els Cartaginesos,que atacaren Arse, ciutat i port que mantenien contacte en els romans, i que renunciaven a ser cartagineses. Els Romans, en ells la creació del Valentia, formada pels guerrers veterans que es retiraven a descansar ad esta ciutat. Mes tart els visigots, no podem oblidar, que fon Valentía la frontera dels visigots, i els hispans, l'eix militar de defensa del regne de Toledo. I que la diocesis Valentina i la de Cartagena, son les uniques que tenen una estructura administrativa i politica consolidada. Despres, vingueren els musulmans, i en 1009, el Regne de Balansiyya, encara que pendent del de Tunes, era un Regne independent. Un Regne en les seues propies lleis, en les seues propies costums. Durant el Regnat del Rei Llop, el Regne arribà fins a Almeria, es un Regne gran, un Regne sense complexos, es el Regne de Balansiyya. Poc despres, El Rei Zayan es convertix en tot un poderos, domina el Regne mes ric de la Peninsula, encara que despres de desplaçar a Abu Zeit, el que despres pactara en Jaume I la conquista de Valencia. Eren dies de gloria, Valencia era el centre cultural de la cultura islamica, la generació dels poetes de Denia, l'escola de poetes d'Alcira, i la de Rusafa,... mostraven una Balansiyya cultural i rica 66 anys ans de la seua reconquista pel Rei Jaume I.
I vingue la reconquista, i en ella, el aument d'independencia del nostre Regne. Puix no es una simple utopia, pero ¿per que el Rei Jaume I li va concedir uns furs independents a un Regne moro, i per que va deixar en els seus llocs a tots els treballadors, inclus a molts nobles?
Per ad estes preguntes, ya vaig fer un articul,e poblada per les seues propies gents. Pero resulta encara curios, com despres de tants anys, encara molts es queden maravellats de com un Regne moro, no va ser del tot repoblat.
La resposta, es simple. Despres de prohibir als seus nobles que feren incursions en el nostre Regne ( recordem les incursions de Blasco de Aragon que es proclamà senyor de Morella en 1220), Jaume I va mamprendre la reconquista com a una faena Real, o siga, com a una batalla del Rei i els seus basalls, i per això, que molts nobles, no vullgueren acceptar esta faena, per que aixo suponia una incertea en la cobrança.
I es aci, a on despres de rendida Valencia, despres de ser penjat en la torre que hui es del Temple l'insignia Real, Valencia es rendia al seu Rei, impedint aixina el saqueig i protegint aixina tambe la vida i costums dels seus habitants. Per que eixe havia segut el pacte de rendicio que va fer el Rei Zayan a Jaume I. "... en el meu Regne ixen provessons en Semana Santa, i viuen en llibertat judeus, cristians i arabs, espere de tu el mateix tracte per ad ells..."Tot està en els llibres, tot està en les croniques. I es aixina, com el Port de Valencia, junt al de Denia, continuaren seent uns dels ports mes importants del Mediterraneu, i el Regne, continua seent un referent tant economic com cultural per a tot este.
I el resultat i la constatacio d'estes paraules, en vorien fetes realitat definitivament en el sigle XV, sigle d'or de la llengua, la cultura, i com no, de la economia valenciana. Un sigle, que escrites en lletres d'or, du els noms del seus escritors Ausias March, Joanot Martorell, Roç de cornella, Jaume Roig, Sor Isabel de Villena... i atres tants que mos dugueren junt als Papes Borja, Alejandro IV i Calixto III, i com no Lluis de Santangel, (Lider de la minoria judia valenciana i principal sufragiste de la conquista d'America, la reconquista de Granada, i la victoria de Napoles), a fer del sigle XV un sigle Valencià , deixant aixina el cami pla, per a que el XVI fora el sigle Espanyol.

I es aci, en els finals del sigle XV, principis del XVI, quant Fernando II el catolic, impossibilitat de pagar els deutes al judeus, mana l'expulsió d'estos, de terres espanyoles, acceptant aixina els favors de l'iglesia, i saldant tots els deutes en estos, a on s'ajunta l'historia del Regne en l'historia d'Aledua. Es en este moment, en el sigle XVI, quant comencen les expulsions dels judeus primer i dels moriscs un sigle mes tart. I es en esta epoca de decadencia, quant pobles com Aledua queden despoblats, es en este moment quant gent procedent d'Aragó, Castella, i Andalusia prenen els camps, acompanyats, com no de la gent valenciana, i es que la guerra de germanies, que lluitava com la revolucio francesa pels drets humans de llibertat i igualtat, va dur al nostre regne un enduriment de la burguesia,i de la noblea acompanyada d'una deforestació dels nostres camps. Ya que la repoblacio no va ser, ni com a minim mereixedora de ser tal.

Arribat este moment, en que segons la llei de restauracio, es deuen utilisar per ad ella els mateixos materials que s'usaren antigament, quant tant Aledua com la nostra cultura, puga per fi fruir de lo que li mereix, i puga per fi chillar als quatre vents, que se sent digna i orgullosa de ser lliure, i ser valenciana.

Tret de :
- Cronica i comentari del gloriosisim e invictesim rei don Jaume I ed.AY.V.
- Jaume I i els valencians del s. XII. R. burns. Ed, Eliseu Climent.
-Origenes del Reino de Valencia A.Ubieto ed. Anubar.
- Historia musulmana de Valencia y su region A. Huici ed.

Felicitats Torrent

Hui es un bon dia per als Torrentins, ells han segut els que han dit prou ad este malnom creat per l'Esquerra Pancatalanista Valenciana en 1980.
Podem estar parlant del final del terme Pais Valencià, ya que eixe terme, que mai ha segut votat per a ficar-lo, no agrada lo mes minim als valencians.
I es en Torrent a on despres d'un referendum fet per la seua alcaldesa, ha guanya el Si, per majoria absoluta.
I es que en el referendum, es preguntava, ¿vol voste canviar el nom de l'avinguda Pais Valencià per atre terme?
En fi, com a noticia important, mereix un lloc en este blog.
Espere de tot cor, que tots compartim en els veins de Torrent esta bona noticia.

I es que els torrentins, a demes, han triat el seu nom, encara que no serà definitiu fins a que en setembre es vote entre els tres mes votats:

1.-Avinguda del Vedat (307 vots)

2.- Avinguda Regne de Valencia (306 vots)

3.-Avinguda de Torrent (249 vots)

¿Veritat que seria bonico que guanyara el de Avinguda Regne de Valencia?

Un vaixell per ad estes vacacions

Correcte, eixe es el significat mes clar de l'estiu, comprar un vaixell per ad estes vacacions.
Si, es temps de calor, temps de cervesetes, i com no, temps de fer-se barralades en la taverna.
Estem en eixe temps en que soles mos apetix fer-mos coses fresquetes, liquides a poder ser, i en el cas de tindre que mossegar, fer-ho en verdures i frutes fresquetes.
Es el temps de comprar un vaixell.

Val, val, vosatros vos preguntareu de que va aço, puix anem a vore.
Fa unes hores, un amic meu, un tal anonim, m'ha rectificat i m'ha recriminat que escrivira vaixell en B, i se queixava de que yo no sabia escriure be, per que fea faltes d'ortografia.
Puix, be, el meu fallo, el desconeiximent del català. ¿que vols? soc valencià.
Per atra part, el fet de que conega el valencià. Llavors quant s'ajunten estos dos factors, sempre acaba apareixent el factor de la llogica.

Clar, per als catalans, un vaixell seria algo paregut ad aço de dalt. Lo que en valencià i castellà diem simplement barco. Pero, ¿que significa aço en valencià?
Per a contestar ad esta pregunta, res millor que entrar en el dicionari de la RACV i consultar, en valencià-castellà, el significat de vaixell. Vinga animeu-se, serà tot un descobriment.

Tornem al principi, en l'estiu, la gent sol eixir a fer-se la cerveseta, sol menjar mes verduretes, i com no. Es el temps de la salmorra.
¿I que te que vore açò en el vaixell? ¿no heu buscat el significat encara?
La salmorra es un producte tipicament valencià, segons els estudis podriem estar parlant de lo mes conegut que mos van deixar els moros ( si moros, es el nom conegut per tots de la gent de l'islam que habità entre mosatros 8 sigles).
Com diem, la salmorra es un producte tant valencià, com podria ser la paella. En ell apareixen tres elements tipics d'aci.
Per una part, les verdures, em sa majoria pimentons i tomates (sempre verdes i tendres), encara que ultimament han aparegut nous ingredients, com son l'alficos, els ciruelos, o els albercocs.
Despres, la sarjoliva, planta per exelencia de les nostres montanyes, i que junt al romer, marquen l'olor tant caracteristic de les nostres montanyes.
Per ultim, i com a punt decisiu, tindriem o be, una gerra, de fanc clar, o ve un vaixell (tambe de fanc).

Si, home, un vaixell. O, ¿encara no l'has buscat en el diccionari?
En valencià, un vaixell, es una gerra de diferents dimensions. Com la de la foto, o mes chicotetes.
Es per això, que yo, desconeixedor total del català, igual per ser valencià, no lligava un vaixell en V a un barco.
Per que encara que ha vist molts barcos sorprenents en esta vida, mai m'imaginava que n'hi haguera ningú que fora capaç de navegar dins d'un vaixell. i mira que he vist coses.
¿No me creeu, Bons valencians?
Mireu el diccionari de la GENCAT
Llevant de la sexta opció, que me resulta curiosa, pero com hui en dia, els chinencs han progressat tant, no hem es d'estranyar del tot, que existixca un vaixell, de carrega horisontal. ¿No existixen les llavadores?
Lo curios, es el punt 2. vaixeller, el que tripula el vaixell. Igual, es el que fa la salmorra, en Catalunya.
I el punt 10. vaixell. embarcació, que per les seues dimensions, la força propulsiva i la solidesa, es apta per a navegacions, o per a empreses nautiques d'importancia.¿Imagineu com seria la gerra?

Per cert, per a preparar una bona salmorra, hem de buscar les verdures verdetes (pimentó i tomata), a les que tallarem segons siguen.
Les tomates un tall horisontal, casi total, deixant un punt d'unió, i els pimentons dos talls verticals, des del cul al peçó.
Previament, en un vaixell, ficarem una quantitat d'aigua considerable. a la que afegirem uns trossos de llima, de normal quarts d'unes dos llimes.
Mes tart, afegirem les tomates i pimentons, ficant uns bons grapats de sal, i menejarem tot.
Despres de tot mesclat, es el moment de ficar la saljoliva. Que ficarem en posició vertical, i normalment en les vores del vaixell.
Bo, esta es la teoria, la practica, es algo mes complicada, encara que per l'experiencia, acabarem seent autentics salmorrers.
Mes informació, apretant en la foto.
En veritat, es tota una esperiencia, en dies com estos de calor, fer-se un trosset de salmorra acompanya per un porronet de cerveseta en llimonada.
Els que no saben fer-ne, i els que sabem a on està lo bo, mos vorem en la taverna de la tia Reme (la del Bala), que esta semana esta de festes i damunt veem passar la vaqueta.
Vinga anonim, desidix-te a vindre a terres d'Aledua, i te convidaré a una salmorreta, i a coneixer els vaixells que amaga la tia Reme en la seua Taverna.

¡¡¡¡Vacances!!!!

Si vacances, no estic foll. Esta es la paraula mes mega moderna, i escandalosament culta que circula hui en dia per tots els racons del Regne de Valencia. Esta es sense dubte la gran guanyadora d'enguany.
Pero lo mes patetic de tot, es que esta junt a Handbol, son el clar exponen de la coentor feta paraula.
Es convertixen aixina en les dos paraules mes rebuscades i mes malsonants de la codificadora AVLLc.

I voste es preguntara, ¿com es possible arribar fins ad este punt?
Puix molt facil, senyor. Molts recordaran, que fa un grapat de anys, la gent de poble estiuava. Venia l'estiu, i tota la gent eixia a prendre la fresca, assentats en cadires, o en terra, en fi prenien la fresca.
Pero, començaren a vindre els senyoritos, la gent que estudiava en la capi, que com estudiava es sentia en dret de decidir fins com tenien que parlar les gents del poble a on ells "veranejaven" i es que com en lo Cap i Casal estava prohibit parlar valencià per que no era progre, puix els senyoritos tiraven cada espardenyà que feen caure a u en terra.
I es aci a on apareix la figura de l'entes. Eixe chic que ha llegit, inclus que ha estudiat, pero que per a guanyar posicio i caure be al senyorito, seguix al peu de la lletra totes les seues lliçons.
Aixina va ser com en els quaranta anys de dictadura, els nostres pobles deixaren poc a poc de estiuar, per a passar a veranejar. Clar heu dien els entesos.

Pel temps, en la societat en general, mos hem acostumbrat a viure en els entesos. I es d'ells d'a on en un temps eixiren frases tant horroroses com el "...Ya soc aqui..." o "... bona tarda...", i la mes tipica, que encara hui me dona uns oixs... "...¿i aleshores qui?...". Peces sense sentit que sentien del recent estrenat TeVEn3, que sintonisaven gracies a un aparato illegal que els habia conseguit un tio, o un amic. I a la pregunta de la gent.. i aixo ¿per a que servix?, ells solien aclarir que per a dependre, o per a vore realment lo que passa en lo mon. I la gent seguia preguntant... ¿ i els entens?, a lo que ells sempre sonrient contestaven, home, si te fixes, i repasses els significats, acaves comprenent. O siga, era com seguir un documental en portugues, o en italià, si lligaves les paraules, i unies significats, tenies frases per a comprendre lo que dien. Aixina, resultava, que la botifarra per ad ells era la llonganiça; que quant dien esglall, significava esvaro; un vaixell ( rectificat , no savia que era en V), no tenia res que vore en la vaixella (ya heu voreu en el proxim articul), simplement era un barco; i quant se referien al Pais Valencià , era del Regne de qui parlaven.
Llamentable. O siga, que els entesos, deixaven el castellanisme mes ridicul, per a embarcar-se, en la catalanisacio mes coenta.
I es que n'hi ha gent per a tot. Inclus n'hi ha gent que en tall de creure's el centre de l'univers, es capaç de amollar paraules sense sentit, per que heu diuen en TeVen3.

Bo, com anava dient, la catalanisació cobrava vida dins dels entesos, pero lo mes gracios, era que eixos senyoritos, que quant venien al poble eren centre de burles per les espardenyades que soltaven, ara eren els correctors cults d'un idioma, que ni coneixien, ni sabien pronunciar.
Pero com en les escoles començaven a educar en catlencià, els senyoritos mos duien el valencià cult.
Un valencià, que se pareixia prou al nostre, llevant per unes paraules que no eren del tot iguals. Eren paraules molt paregudes, que canviaven soles en una o dos lletres, la majoria de voltes.
I que si repassaves en deteniment, podies entendre el significat de les mes desconegudes. En poques paraules, una mescla de valencià en català per a anar embolicant-mos dins de la catalanisació sense donar-mos conter.

I aixina anavem destruint mosatros mateix, els valencians, la nostra dolça llengua afegint-li barbaritats lexiques que ni coneixiem. Com incluir la a en totes les oracions sense pietat, eliminant la forma en, i si apetix afegim el amb:
- vaig a casa.
- estic a casa.
- estic amb Miquel.
O la mes graciosa, ser sempre siga lo que siga:
- soc moreno.
- soc a casa.
- soc amb Miquel.
I esta es de lo mes graciosa:
- ya soc aqui.

Puix aixina d'esta forma, anarem destruint la nostra dolça llengua. Aixina desferem tot lo que els nostres escritors, i els nostres yatos mos havien trasmes durant generacions sanceres. Quant no de pares a fills, per mig de les diferents publicacions valencianes.

Pero realment, ¿d'a on be eixe vacances? la resposta es facil, el nom es clarament frances, i va ser traslladat a Catalunya pels seus conquistadors, o simplement pels seus nacionalistes, que buscant una diferencia en les vacaciones castellanes, preferiren gasconar el seu diccionari per tall de diferenciar-se de l'espanyol.
Aixina tenim que vacacions, be del llati vacationi, i pert la i en favor de la s per simple evolucio del romanç, al igual que la t es transforma en c.En canvi, en angles, soles canvia la i. Pero, si la forma mes antiga i arrimà a vacationi es vacacions, ¿per que mos ataquen constantment des de els diferents estaments educatius i mos imponen una paraula francesa mal pronuncià en conter de deixar-mos expressar en una atra mes culta per estar mes propa al llati?
Puix, si benvolgut amic, com hem dit ans per simple catalanisació de la nostra dolça llengua valenciana.Que com podem comprovar, està mes propa del llatí, inclus que l'espanyol, o castellà, pero s'ampenyen en destruir, per a ofrenar noves glories al Nort.

Bo, puix yo me'n vaig de vacacions, i si me deixen, vos escriure des del chalet, que enguany no n'hi han dinés per a anar d'apartament.
Bones vacacions a tots.
Manco als que volen chafar la nostra dolça, culta i milenaria llengua valenciana.

Expedient X

Fa un temps, estes paraules foren el titul, no titol, d'una seria prou coneguda i seguida, encara que yo, sense ninguna causa, vaig ser dels pocs valencians que no seguiren esta serie de Tele 5.
I es que sempre que mirem arrere, veem com si d'una serie americana de ciencia ficcio, tota la nostra cultura es absorbida per l'imperialisme català. Es com si estiguerem davant d'una serie americana, que en qualsevol moment, apareixen els marines, i salven un mon cada volta mes absorbit per la gran pantalla. Cada volta mes manipulat pels politics que llunt de defendre als seus votants i a la seua identitat, se venen al millor postor per un jornal millonari, o per un lloc d'a on poden despres traure un jornalot a part del que ya tenien.

Pero deixan de costat als politics, anem a fixar-mos en l'escritura recomanada per la AVLLc, que seguixc postillant en la "C", per que no identifica en cap moment cap llengua, que no siga la catalana.
Com ya diem en atres articuls, la Generalitat, i Camps Nal noi, han omplint, i seguixen fet-ho tots els llocs de "X" i es que com ya hem dit, mos trobem de ple dins d'un expedient "X".
Aixina mos trobem en que pobles com Chest, s'han transformat en Xest, i es que no entenc la pronunciació i el paregut de esta "X" en Xuquer, o en Xativa.
Atres eixemples, podrien se este. La paraula eixemple, passa a ser exemple, en un so de CH total. per ficar un atre mos trobem en Xiquet, que anant precedit de "X" tindria un so paregut a Shiquet, pero, no, en este lloc, la "X" passa per obra dels extraterrestres a convertir-se en un so al mes pur "CH".
¿pero que pensarien vostes, si un dia en la tele llegiren una noticia com esta?
"..Xoc de Trens en Austria..."
Puix anem a vore, les possibilitats son immenses. En primer lloc, com d'una "CH" feta "J", com es al escriure Elx, podriem pensar que es un "joc de tens per a menuts i grans", tot una bona noticia, de no ser per les imagens que venen a continuació.
En segon lloc, podriem parlar de la forma "X" de Xuquer o Xativa o siga una forma "SH". Quedaria mes o manco aixina "... shoc de trens en Austria...". Sense comentaris, espectacular.
I per ultim tenim la forma mes graciosa, que l'utilisada per tots per a fer desapareixer la "CH", i es que una forma tant valenciana com la "CH" del nostre apostillage. Els "CHE" mos dien en Castella, degut a la nostre costum de queixar-mos i d'expressar-mos sempre en "..che..."
Puix tornant al principi, tindriem un "..Choc de trens en Austria..." tota una desgracia, i tot un desconcert que mos han fet pegar mal el dinar, tant per la barbaritat del cas i de les imagens, com pel mal de cap de saber de que s'estaven referint exactament en la tele.


O siga, mentres podem escriure lliurement Puig, no podem escriure Elig, i devem escriure Elx. Per imposicio llingüistica.
Escriure Xuquer, i Xativa, ¿be obligat a la seua pronunciació en "CH", com es el cas d'exemple, o simplement se poden mantindre de la mateixa forma pronunciant com sempre "SH"?
¿Quina regla regula, la pronunciacio de "X" dins o fora de les paraules? o es un simple fet d'atinar. Es que es tant senzill...
I per ultim, si en les 32 bases del 32, no apareix res sobre la "CH", i la AVLLc te com a partida estes bases, que es deixaren per a proximes regulacions, i en les que res han tingut que vore les entitats valencianistes. ¿Com es eixa guerra contra la "CH" i la "Y" (de la que ya parlarem en atra ocasió) ?, i ¿per que volen fer-les desapareixer, fent desapareixer aixina paraules valencianes?

O siga, com si d'una nave nodriça es tractara, han baixat estos extravalencians de la AVLLc, que ficant la filologia (ciencia encarregada de l'estudi del parlar i l'escriure de la gent) com a excusa, mos obliguen a escriure en un idioma de laboratori eixit dins del cor del falangisme d'ultradreta català.

Manco mal que la gent, llunt de lo que ells pretenen, cada volta tenen mes consciencia de que el Valencià Cult que mos han volgut embotir, es simplement Català Coent. I es que la gent, pot ser enganyada fins a cert punt, pero no per a sempre. I manco en estos temes tant delicats.

El català al Pais Valencià

Este seria un bon titul per a una novela de ciencia ficció. Pero desgraciadament per als valencians, hui en dia esta novela es la que gasten els mestres per a ensenyar als nostres fills, el com Catalunya es el melic del Mon de Mai Mes.
Son moltes les publicacions i les entitats, que despres de arreplegar suculentes cantitats, ensenyen i reproduïxen de forma mecanica les mentires i manipulacions abocades des de la fabrica falangista catalanera.
I es que fins la nostra cultura i les nostres festes, son ensenyades al mon com a catalanes.
Existix entre el pancatalanisme una formula, que la gasten fins a la sacietat. Esta consistix en que si en America, despres de la conquista espanyola, tots els habitants conquistats per Espanya acabaren parlant l'espanyol. A ningun Mexicà, per eixemple li se ocurriria dir que no parla el espanyol. Aixina si Valencia va ser reconquistada per catalans, Aci es parla català.
Esta formula estaria be, de no ser per dos detalls, insignificants, puix mai els mencionen:

El que en America, Espanya va fer carniceries per tal de impondre el seu poder, i el de l'iglesia. Arribant inclus a esclavisar als seus antics habitants obligant-los a dependre l'espanyol, i a convertir-se al cristianisme. Pero ¿que es lo que passà en Valencia?
Puix, la resposta es ben senzilla, despres de ser centre i model dels Ibers (Edeta, Segorbiga,Illice,Arse, i com no Setabis) (s. V a II adC), inclus va ser una provincia Romana (Valentia), que contava en poder economic, acunyant inclus moneda (s.II adC a s.III ddC) , Haber tingut independencia economica i cultural de Castella, Al-andalus, inclus de Tunez, formant escoles i acollint a tots els intelectuals de l'epoca que fugien de Al-andalus, o que simplement venien per l'importancia cultural valenciana a on convivien les tres religions Musulmana,cristiana i jueua.(Balansiyya del Rei Llop) (1124-1172). Va ser entregada pel rei Zayyan en 1238 al rei JaumeI a canvi de respectar les vides i costums dels seus habitants, i deixant que Zayyan regnara en el territori que hi havia entre el Xuquer i el Segura. O siga, que fins que no passara un temps, no podria obligar la cristianisacio.¿com pot ser que en 66 anys, els habitants de Balansiyya oblidaren la seua llengua, el seu poder economic, la seua cultura, i lo mes important, foren reeducats per catalans, uns 2000, i tingueren encara temps per a fer 2 sigles mes tart un sigle d'or?
Si no existix la despoblació i l'extermini al que se referix el pancatalanisme, dificilment pot existir dita impossició o repoblació. Recordem l'articul e poblada per les seues gents propies .

L'atre fet es prou aclaridor. ¿En quin moment de l'historia d'Espanya o del Mon se nombra el Tango (Argentina) com a propi espanyol? 0 les carnestoltes (Brasil) portugueses, i els descobriments fets per la NASA (Estats Units) com a descobriments anglesos. Llavors, si això no ha passat mai, en quin dret, el pancatalanisme s'apropia de les Falles, la Moixeranga, la Magdalena, les fogueres de sant Joan, inclus la paella, la fideuà i les taronges, per no parlar del turro.

I es que sempre que algu obri la boca, te que tindre molt clar de que està parlant, i no presentar-se per les fires mundials oferint les plages de Benidorm, en Catalunya clar, les falles, la Magdalena i inclus les fogueres de Sant Joan. Ni als nostres escritors, tant clasics com no tant clasics dins dels seus catalecs manipulats.

I lo pijor, es que els nostres politics, llunt de defendre els interessos dels seus votants, preferixen amagar el cap com els esturços, o mirar cap a atre lloc per tall de no vore qui es o quant el que los ompli les bolchaques.
Es lo que te haver segut educats segons Sant Pompeu i la falange fusteriana.

Ramon Llull tot un català

Com tots sabem, Ramon Llull, mes conegut com a Raimundo Lulio, va naixer en Palma de mallorca, en 1232, poc despres de la reconquista del rei Jaume I, com a bon català, va dependre l'idioma dels contats, en tan força, que miraculosament, es va convertir en el primer autor català, de l'historia.
Eixa es l'historia que conten hui en dia els mestres. Un senyor, que en uns pocs anys, depren una llengua que no existia, ya que en 1933 encara es referixen ad ella com a llemosí. I es convertix en el primer autor en llengua catalana.
Com podem comprovar açò es part de l'estafa a la que estan somesos els nostres fills.
I fins i tot, l'institut Ramon Llull es el mig pel que molts pobles i ciutats, s'unixen al proyecta de catalanisació dels nostres menuts.

Pero, ¿que passaria si algú demostrara que no soles no va escriure en català, si no que damunt, la seua traducció al català, no va ser posible fins al 1904?

Com a mostra un botó. I com de botons tenim un cabaç. Aboquem-lo.

Es una llastima, que un home tant català com Ramon Llull, tinguera que ser traduït, ¿no creeu?

O simplement, es que Ramon Llull, natural de Palma de Mallorca i escritor en Llengua Mallorquina, va escriure un llibre, que anys despres, en Barcelona, van traduir .

Mira que l'historia mos te preparades sorpreses.

Font Bibloteca Cervantes.

Les barres d'Aragó

Es de sobra conegut la afició dels Beuteristes a inventar contes i fabules.
Se que resulte repetitiu, pero es que per mes que busque, no conseguixc trobar ni un sol document que aclarixca de forma clara l'orige real de les barres aragoneses.

Pero per mes que pretenguen els catalans donar orige de les barres en la persona del comte Ramon Berenguer. Una volta demostrada la mentira sobre les barres del Pilos.

Segons el conte oferit pels nous Beuteristes, El regne d'Arago, no tenia ensenya ni senyera, i va ser Ramon Berenguer IV el que li va regalar als Reis d'Aragó les barres de Catalunya.
Fins aci, tot podria pareixer normal, de no ser per dos qüestions casi sense importancia.

Per una banda, que Catalunya, no existia en eixe temps, soles existien uns comtats espanyols per l'ubicació, pero perteneixents i vassalls del Rei de França. D'ahi, l'orige franc de tots els seus comtes.
Pero aço no es tot, ya que en els retrats de l'epoca de Ramon Berenguer (1113-1162), se'l pot reconeixer, batallant, com va viure. I en una bandera, que, de no ser per que diuen que son quatre barres, yo juraria que es una creu i Santa Eulalia patrona i protectora dels comtes de Barcelona.




I aixo es un fet, per que fins en dates posteriors, no soles no apareixen les quatre barres dins dels comtats, si no que l'emblema dels reis d'aragó seguixen seent les dos barres.

L'atre pero, vindria tret dels estudis dels verdaders historiadors, que junten l'aparició de les barres, en el viage de Sancho Ramirez (1042-1094) a Roma en 1068 per a consolidar aixina el jove Regne d'Arago oferint-li vassallage al Papa, vassallage documentat inclus en la quantia de 600 marcs d'or al any.

Juntant, que des de el 1068 venen estant presents les barres en l'heraltica dels reis d'Arago, i que fins al 1150, o apareix la figura de Ramon Berenguer, i que ademes este, no va ser mai Rei.
Mos trobem en que una volta mes els Beuteristes moderns, aprofitant buits de l'historia, manipulen tot lo manipulable, no soles per a llevar-li les barres a Arago, si no per a fer que tant Valencia com Balears li servixquen vassallage com hauria volgut que ocorrira en tots els punts de l'historia.
I es que com dia ma yayo, els rics, poden fer realitat fins la mentira, i en dines ben donats fins la mes pura de les dones acaba embrutà.
Continua en Les barres d'Arago II

Gandia i el correllengua

Fa uns mesos, un grup de jovens van protestar en Gandia davant del correllengua. El per que puix molt facil, per que com a valencians, no aguanten que un grup de fanatics, vinguts la majoria del nort-est peninsular, chillen consignes i s'atrevixquen a afirmar que el poble valencià li deu tribut i obediència a l'incult poble català.

Com be sabem, la contra manifestació, encara que com esta fon pacifica està penà.Puix segons les forces de seguritat, son causa de incitacio a la violencia.
Si ad aço li sumem que una dona, Pepa Chelsa, va ser ferida per una pedra en el cap. Ya tenim la mescla. El resultat la identificacio i posterior citacio de 18 jovens. Que foren tratats en tot moment per la prensa com a poc mes que terroristes.

Pero els fets foren molt diferents, i ara uns mesos despres, la justicia dona la rao a estos jovens, puix encara que protestaren per la manifestacio heu feren en tot moment pacificament, no impedint en aço la marcha del correllengua. Simplement mostrant el sentir d'un poble, en valencià que està un poc mes que fart de que li fiquen sempre la cama per a no deixar-lo alçar cap. Fent-lo sempre esclau dels veïns del nort.

Aci vos deixe el auto, per que si vos haveu fixat, per a criminalisar al GAV, se sumaren tots els diaris, inclus el Pais, pero per a mostrar el fallo, no s'han dignat ni per casualitat a fer un raconet en ningun diari, ni en els regionals.

Enhorabona germans. La veritat sempre triumfa. Enhorabona GAV.

No ho entenc. No ho entenc

FAES, es una associació naixcuda en 1989, i vinculada al PP. Ademes de ser presidida per Jose Maria Aznar. El que fora president d'Espanya gracies al recolzament de CIU previ pago dels PPeros valencians (Zaplana(com a president), Estevan Gonzalez Pons (com a intermediari) i Francisco Camps (com a conseller de cultura) que obsequiaren als catalans en la absorcio per part dels ultims de la nostra benvolguda i milenaria llengua.

Puix be tornant al tema, m'han enviat un document, un bon amic, que apareix just baix a l'esquerra de la seua pagina principal. FAES

El document en si, es diu ¿libertat o coaccion? i en ell, es pot observar des del principi com el fascime mes podrit seguix integrat en el si d'un partit que vullguent fer apego al centre, esta mes desplaçat al franquisme que la propia falange.
I aço encara que s'intente amagar des de les files del PP valencianiste encapçalat pel president de la diputació Alfonso Rus, com a nou salvador del valencià. Oblidant ue es la seua diputació la que premia, rotula i dona ajudes a les associacions catalanistes . I recolçat per l'alcaldesa de Valencia rita Barbera que premia tots els mesos a empreses catalanes o catalanistes per la seua llavor en
favor de la catalanisacio del Cap i Casal. O l'eixemple mes ridicul de politic, el senyor Font de Mora, que primer aprova l'educacio en català en lo Regne, per a seguir fent front a la filologia catalana. Quant es ell el que dona peu ad esta guerra apoyant a la AVLL feta per el PP i en continua absorcio pel IEC.
Ah, tots com no, units en torn a una persona de lo mes simpatica. El nou Zar. El nou Emir del Regne de Valencia. "Tots amb Capms"

Tornant al document, resulta molt curios, com des de l'interior de la quaribarrada, es preten fer renaixer la Espanya. Com ya va fer el franquisme en el nostre regne.

I es que encara que es pretenga fer entendre lo contrari, des de l'interior del PP, inclus del "valencià", el catalanisme es qui te la veu dominant. Puix com ya sabem, en dines turrons. O mes clar els dines ben donats fan puta la mes honrà.

I aixina dins del document, pareixen frases tant cientifiques com estes:

* Poco después de la expulsión de los moriscos, un fantasma
recorrió España a lomos de un jamelgo apocalíptico.
Pasó el Ebro en barquichuela, se internó en la Cataluña
profunda del bandolerismo monacal y rindió viaje en las
playas de Barcino. Lo que todavía hoy nos asombra en la
crónica de su odisea es la ausencia de cualquier mención
a los diversos dominios lingüísticos que atravesó a lo largo
de la misma. Cervantes sólo hizo en el Quijote una concesión
a la glotodiversidad hispánica –y muy indirecta– en las
mal trabadas razones castellanas del gallardo vizcaíno,
pero es que en esas no había escapatoria: tenía que habérselas
con un vetusto estereotipo, el del vizcaíno jurador,
que había hecho fortuna en el teatro popular desde los
tiempos de Juan del Encina. Ahora bien, ¿qué lengua
hablaba Perot Rocaguinarda, el bandido cervantino Roque
Guinart, sino el catalán? ¿Por qué Cervantes no consideró
pertinente aludir a este detalle? Cabe un par de hipótesis
para explicar dicha omisión: o bien Roque Guinart recurrió
al castellano para conversar con don Quijote, o bien se
entendieron ambos hablando en sus respectivas lenguas
maternas. En ambos casos, la consecuencia sería la
misma: la diferencia lingüística no impedía la comunicación,
luego ni siquiera merecía la pena mencionarla. ( o simplement no existia en aquells temps el català, per que Cervantes no duda en referirse al valencià i a les valencianes. "... que hablan una lengua tan dulce como la portuguesa..." Mentres quant parla o vol parlar del català es referix a la llengua gascona)

*Queda, por fin, la duda de si leyó obras en
catalán, adquiriendo así algunos rudimentos del idioma
antes de su visita a Barcelona en 1610. Sospecho que no,
que el Tirante lo conoció ya en versión castellana, y que
nada había en las letras catalanas de su época –que fue
de decadencia y oscuridad para aquéllas– capaz de suscitar
su interés. ( i dic yo, ¿no serà que el Tirant com be diu el seu autor, va ser escrit no en llengua anglesa ni en portuguesa, si no en vulgar valenciana per so que la meua patria se'n puga alegrar.
¿No serà que l'autor, ademes de Cervantes el que no ha llegit mai un llibre escrit en català d'eixa epoca?

*En cualquier caso, las actuales lenguas de España –con
la excepción del vasco– tuvieron su origen en los romances
hablados en el norte de la península ibérica. Los romances
mozárabes del centro y sur peninsular se extinguieron al
adoptar la población meridional las lenguas de los reinos
cristianos del norte que conquistaron y repoblaron al-Ándalus.
Las variedades septentrionales difundidas en el curso
de la larga expansión de los reinos cristianos cederían en
prestigio a las meridionales a partir del siglo XV (la norma
neocastellana y andaluza frente a la veterocastellana; el
portugués de Lisboa frente al de Tras-os-Montes y al gallego
–que en Portugal se percibe como un portugués arcaico–;
el catalán de Valencia frente al del principado), fenómeno
visible en el desplazamiento hacia el sur de los focos
literarios de las respectivas lenguas (Juan Ruiz, Rojas, Garcilaso,
Ausias March, Timoneda, Martorell, Gil Vicente,
Camoens, etc.). Como dicho fenómeno coincide con la gramaticalización
de las lenguas y la redacción de los primeros
lexicones, no es sorprendente que sean las variedades
de la mitad sur de la península las primeras en ser objeto
de normalización y conseguir una identidad por antonomasia.
La decadencia valenciana tras la crisis del XVI explica
la lenta recuperación por el principado de la hegemonía
literaria en el área catalanohablante y la primacía normativa,
desde la segunda mitad del XIX, de la variedad barcelonesa. ( o siga que les llengues son dutes al sur, a on els pobres sordomuts aprenen tant pronte que tenen als seus propis autors, mentre que els que les duen, no. I per a finalisar, al decaure la lliteratura valenciana, en el XVI, la lliteratura se va recuperant en la variacio barcelonesa. No heu entenc. ¿No serà que e català , repetixc, no existix fins a que el creen en el sigle XIX de la varietat barcelonesa?)

En fi, que algu meu explique, per que no entenc com tots els autors son valencians, pero escriuen català. Cervantes reconeix el valencià en el Quijote, pero no el català(soles el gascó). I el PP presumix de valencianiste cantant el nostre himne i flamejant la nostra senyera en epoca d'eleccions, mentres fa tot lo contrari el resto del temps.

No ho entenc. No ho entenc.

Una senyera de dos barres

L'historia te senyes molt interessants, i es que segons qui i en quin moment, els documents son transcrits o copiats segons la propia dignitat de qui heu fa.
Resulta molt interessant vore com en moments concrets, els que se fan dir o nomenar cults, amaguen lo que els ve en gana. es simplement la forma que tenen estos estudiosos de servir al seu amo. A qui deuen el titul, o a qui li presenten el seu treball.
Pero moltes voltes l'historia topeta de creus en la realitat, o en la falsetat, deixant al descobert frases o composicions inexistents en la base original.
Hem vist molts eixemples, pero sense dubte este s'endu la palma.
Segons un ultim estudi, la real senyera, va ser incorporada el l'any 1928. Aixo, sempre segons Pere Maria Orts, o mes conegut com el nou Beuter, degut a la seua aficio de crear fabules com va ocurrir en l'antic Beuter.
Puix resulta, com ya demostrarem fa uns mesos, en l'articul Qüestio ... d'aclaracions que existixen plans des de fa mes de cinc sigles que demostren tot lo contrari. Ya me dira voste senyor Orts, d'a on ha arribat voste a crear esta fabula Beuterista sense mes.
I es que ficats a inventar, i soles falta recurrir a l'estafa per a fer d'un fet historic, una mentira sense mes.

Anem per parts. Segons els beuterisme, el peno de la conquesta es la senyera que va ser isada el l'actual torre del Temple. Un fet molt destacable, es que en el seu interior fica clarament, año 1238. Espectacular, si tenim en conte que fins el 1400, la Ñ no existix en cap document.
Atre acert del Beuterisme, es que Wilfred el Pilos (mort en el 897), va rebre les quatre barres de mans del rei de França mort 20 anys ans. O siga, que apunt de morir Wilfred, apareix l'Emperador Carlos el Calvo (823-877), que resucitant o reapareixent del mes alla, li concedix les barres a Wilfred, untant els dits, plens de sanc de Wilfred, en l'escut d'este, que miraculosament es transforma de blanc, propi del contes, en dorat propi dels reis. I miraculosament, pert un dit de la ma, i pinta soles quatre barres, no cinc.

Pero, ¿ quines son realment les proves oferides pels Beuteristes?
Ninguna.

¿Quines son les bases per a desconfiar dels seus replantejaments? Ara voreu.

A part, de lo de Wilfred, que ya contarem en atre articul, una fica de pota total. Anem a demostrar d'una volta quina va ser l'autentica senyal real o senyera que van alçar els moros en la rendicio del Cap i Casal.

Son molts els documents que mos acompanyen en esta carrera. Per una part els escrits, i per atra part el dibuixats o retratats.
Alfons X el savi, gendre de Jaume I, va crear las cantigas de Santa Maria. En ella oferix una image del seu sogre, que no te desperdici. Puix mos oferix a un Rei Jaume sentat sobre un sillo de dos barres, vestit en un trage de dos barres, i rodejat d'escuts de dos barres.
Per atra part, en la web d'antiblavers, sempre tant cientifics mos oferixen l'image un poc desenfocada com podem vore.
Pero com sempre, podem trobar imagens en les que se veu perfectament la veritat que s'intenta borrar en este retrat.
Es lo que te buscar la veritat. Encara que siga un poc complicat.

Pero este document, es soles el principi.
Existixen atres molts en els que l'escut o la tenda del campament de Jaume I sempre se representa en dos barres.

Aci el tenim en la batalla del Puig junt a Sant Jordi. En un quadro que representa un mit, la baixada del sant per a ajudar al rei. Que du un escut de ¡¡ dos barres!!

Atre document es el del seu sagell.
¿quantes barres tindra?

A vore si ne trobe atre que se veja millor.

Crec que ara si.

Pero aci no mos podem quedar. Anem a fer algo mes, anem a demostrar que al contrari de lo que els beuteristes diuen, No soles no era el peno, si no que no tindria ni siquiera les quatre barres. Ya que si el propi rei no tenia en cap document de l'epoca les quatre barres, ni siquiera en el famos retall de Daroca, podem afirmar que siguen quatre les barres que que componen este. Ya que inclus veent el retall cosit damunt d'una quatribarrada aragonesa, no se distinguixen be els numeros de barres.


Si mos fixem en la foto, podem vore com les dos barres roges centrals, les que tenen com a quadrats, son les originals, mentre que les roges exteriors, son part de la bandera posterior.

I es aci, a on segons l'historia, l'eixercit de Daroca, que fon el que acompanyà al rei en la conquista del Cap i Casal, fon obsequiat en la senyera issada en senyal de rendició. Per tal de demostrar la valentia dels seus guerrers.

Espere que en tot açò, quede clar quin era el numero de barres de la Senyal Reial.
En atre articul, demostrare una volta mes, que la real senyera, a pesar de que la restaurada en 2008 fora del 1927. Existixen molts documents, mapes i retrats en que apareix la nostra Real Senyera. Inclus copresidint el tribunal de Casp.