Principat de Girona
Fa un temps, vaig anar de viage a 
Girona, per cert una ciutat encantadora, i com es natural visití tots els seus monuments, " San Pere Galligants (crec), la Catedral (i el seu museu), la Muralla, el Barri Judeu, els banys arabs..." en fi tot un viage turistic bonico i apassionant.
Resulta que durant este viage, recordi, que Girona era un principat, una cosa que tenia oblidada per culpa (crec yo) de l'importancia gratuïta que se li dona hui en dia a Catalunya, i mes encara a Barcelona (la filla grossa i plorona segons els Gironesos). Estant alli, vaig estar parlant en molta gent, molt amable per cert. En el moment van vore que no entenia el català, decidiren parlar-me en castellà, unica llengua (en paraules d'ells) que compartim. Faig resò en este apartat, per que ells mateix, me
digueren que "molts valencians, s'esforcen en entendre i parlar una llengua que no te res que vore en ells, es mes, fan el ridicul i pareixen indis en una pelicula de l'Oest".
Be, deixem els temes llingüistics, i passem a lo que realment estem, l'historia d'un Principat, que despres sederia la seua titulacio a la seua Regio.
El dia 15 de març de 1977, el Rei en Juan Carlos I acceptà el titul de Princip de Girona per al seu fill, renovant aixina la tradicio secular en el marc de la Corona d'Arago. Sent titular el Pricip el 22de Giner de 1977 (BOE: RD 21 giner 1977)
Hui en dia, el Princip Felip, te com a seus els tituls de Princip d'Asturies, De Girona i Viana, unio formada en el sigle XVI per Carlos I i heretada pel seu fill Felip II, que represente l'unio de Castella i Lleo, Arago i Navarra respectivament. Pero aço es recent, ¿com ha arribat fins aci este titul?
El Principat de Girona, es el titul dels hereus de la Corona d'Arago. Titul que deixaven per a convertir-se allà pel sigle XV en Reis d'Arago, Valencia, Mallorques i Sicilia, Comtes de 
Barcelona, Corcega , del Rosello, i de la Cerdanya, i Marquesos de Lleida, Tortosa, Cristan i Gozianos.
En 1351, el Rei Per IV d'Arago i II de Valencia (Pere el Ceremonios) i XIII Comte de Barcelona, el que va designar per un Real Priviligi, fechat en Perpinya el 16 de Febrer de dit any, Duc de Girona al seu fill el futur Joan I d'Aragó i de Valencia (1387-1396). Fent aixina com els Reis de França, a on el primogenit te el titul de Duc de Normandia (existixen dos tractats d'este Real Privilegi, un en l'archiu de la corona d'Arago, i atre en l'Archiu municipal de Girona).
El titul de duc, continua vigent fins al 1412 Quant mort Marti I (l'huma), queda la corona sense hereu. Produint-se el conegut Compromis de Casp. En que v
a ser elegit Ferran I.
Este rei, de procedencia castellana, va pujar a la categoria de Principat el antic Ducat de Girona en 1414, per a equiparar-lo al de Castella ,instituït en 1388, sent aixina el primer el castellà.
El primer princip de Girona va ser Alfons V d'arago y III de Valencia, mes conegut com a Alfons el Magnanim (1416-1458)
“Reunits en Saragossa els prohomes aragonesos, valencians, mallorquins i catalans, ademes dels representants dels atres territoris de la corona (sicilians, sardos, etc.), es va iniciar la cerimonia de la primera -i unica- investidura del primer Princip de Girona, protocol que ha aribat fins als nostres dies”. ( Mendez Pidal, historia de España, vol. XV Madrit 1970. pag 359)
“Estando el rey don Fernando en el throno, lle
góse a él su hijo mayor, el infante don Alfonso (que ya dos años antes había sido jurado por sucesor en los reinos) e vistióle el rei un manto mui rico, e púsole un chapeo en la cabeça, e una vara de oro en la mano e dióle paz en el rostro e título de príncipe de Girona, como antes se llamaba duque porque ya en el vecino reyno de Castilla se avía dado al sucesor el de principe de Asturias” (J. de Blancas, Coronaciones de los Serenísimos Reyes de Aragón, Saragossa, 1641, pag. 82)
Dos anys despres estiguent el la ciutat de Girona, Ferran I d'Arago i Valencia, lluirà el 19 de Febrer de 1416, a favor del seu fill el corresponent diploma, fent-lo princip titular de la ciutat.
Des d'este moment fins a hui, soles 15 princips han segut oficialment reconeguts, al quedar en suspens el titul de princip de Girona des del sigle XVIII quant Felip V va suprimir els Furs d'Arago i Valencia. Aplicant per a tots els Regnes i Comtats de la corona d'Arago, la llegislació castellana.
Estos son els princips,ducs i galfi:
Casa d'Aragó (1351 - 1410)
- Joan: 1351 - 1387, Duc de Girona
- Jaume: 1387 - 1388, Galfi de Girona
- Pere: 1394 - 1410, Duc de Girona
Casa de Trastamara (1412 - 1516)
Casa d' Austria (1527 - 1665)
- Felip: 1527 - 1556
- Carles: 1556 - 1568
- Ferran: 1571 - 1578
- Diego: 1578 - 1582
- Felip: 1582 - 1598
- Felip: 1605 - 1621
- Carles: 1626 - 1640
- Felip: 1657 - 1661
- Carles: 1661 - 1665
Casa de Borbón (1961 - )
- Joan Carles: 1961 - 1975
- Felip: 1977 -
Font Wikipedia
DICTAMEN SOBRE EL TÍTULO “PRINCIPE DE GERONA”
L'ajuntament de Girona en 1771, solicità al Rei Carlos III que fera reviure el titul de principat. La mateixa solicitut va ser feta a la Reina Isabel II en 1860, i a
Amadeu de Saboya en 1871, sent rebujada en totes les ocasions. Inclu s en 1860, el fill de la reina Isabel II, Alfons XII intentant justificar l'us unic de Princip d'Asturies, aprova un Real Decret el 22 d'Agost d'este any “todas las demás provincias de la Monarquía española comprenderán fácilmente que no pudiéndose usar tan varia denominación a un tiempo (la de Asturias, por Castilla y León; la de Gerona, por el heredero de la Corona de Aragón, y Viana por Navarra), natural es que se adopte la más antigua (es decir, el Principado asturiano)”.En Joan de Borbo i Battenberg, sent Comte de Barcelona va decidir com a cap de la Casa Real en el exili, que el seu fill, En Joan Carles , passara a gastar la denominació gerundiana, ya que li pareixia manco desafiant el titul de Princip de Girona que el de Asturies.
Pero va ser en el seu compromis en la princesa Sofia de Grecia quan este va apareixer acompanyat dels tres tituls de princip: Asturies, Girona i Viana.
Passant estos despres en 1977 al seu fill Felip.
O siga, el nom de Princip de Girona ha acompanyat al Rei d'Espanya durant tota la dictadura, i en reconeiximent, este va incluir el seu titul en la Constitucio, pero ¿per que encara hui no s'ha fet
tal coronacio, pero si s'ha fet en Covadonga la de Princip d'Asturies?. No heu se, pero espere que el dia en que se produïxca, estiguen presents com be diu l'ordenança migeval totes els territoris que representen a la Corona d'Arago, encapçalats pels regnes d' Arago, Valencia i Mallorques, i precedit pels Comtats de Barcelona i Urgell ...De la mateixa forma, i seguint en l'historia, Girona passaria a denominar-se Principat, ya que pel seu nom, Catalunya ha rebut el seu titul, desplaçant la seua provincia a una simple vassalla de la filla grossa i plorona.
Ademes, aixina l'antiga Corona d'Arago, tinga per fi representacio oficial en l'estat Espanyol, no soles politica, si no Real.
Ademes, d'Apareixer la seua Provincia representada en la corona Principesca, no la mural que li ha otorgat la Generalitat Catalana en 2007.
Aço que pareix un follia,
Lo que be podria ser una forma util d'apagar els focs encesos en Espanya per culpa dels interessos castellanes front als aragonesos i navarros.
P.D.: Marquesat, ans de que passes a criticar el que me fique en atra provincia, vullc deixar-te clar, que soles defenc el dret de l'antiga Corona d'Arago dins de l'estat espanyol.
Per aixo, no he nomenat per a res el principat navarro de Viana.
Dedicat per al meu amic el de la veleta, espere que me lliggues.
| Tweet |
12 comentarios :
Impressionant informacio, els ha ixit atre principat en catalunya ¿I ara que fem? jajaj
Principat de catalunya US Principat de Girona ¿Qui guanyara esta guerra?
Hola.
Un artícul interessantíssim. Sembla que hi ha varis principats i comtats, pero sempre referits a entitats anteriors a l'existència de la pròpia Catalunya.
Per cert, ¿qué pensen els gironins dels barcelonins?
Salut!
Gracies als dos.
Com sempre l'historia parla per ella mateix.
No se, en les meues conversacions en ells, a l'igual que en les que he mantingut en els Tortosins, sempre m'han parlat de la filla grossa i plorona.Crec que aço respon a la teua pregunta Josue.
En quant a tu Joanot, crec que estas en lo cert, ad este Circ Pancatalaniste li han creixcut els nanos
No te has pogut aguantar i al final ho has publicat.Eres valent.
vaig a llegirlo atra volta.
Amunt Valencia.
El anonimo soc yo.
Felicidades por el artículo.
Si me das permiso me gustaria incluirlo en mi blog.
Un saludo.
Jajaja ya m'imaginava yo que me era conegut l'anonim eixe jejeje
No podia aguantar mes.
Javi, como quieras, por cierto, un blog maravilloso. A ver si algun dia compartimos. jejeje
Un aricle molt interesant. Ja n'havia sentit campanes. El que ens pasa a Catalunya és massa, es queixen del centralisme de Madrid quan; aquí a catalunya existeix Catalunya i la resta de poblets la mostra es TV3 que sembla la tv local de bcn. N'estic fart d'haver d'aguantar tot aquest teatre de l'independentisme, orquestrat pels barcelonins. Que s'han apropiat del titol de principat. Tant debó algun día Girona, torni a ser un principat independent de la resta de Catalunya com Astúries. I a la teva pregunta perquè encara no se l'ha coronat...probablement als de barcelona no els fes gaire gràcia, perquè això portaria a reivendicar amb encara més fonaments. Moltes gràcies per l'article. D'un gironí!
Per cert les institucions gironines, ja han començat a fer per promoure el títol. L'any passat es va constituir la Fundació Príncep de Girona, el problema es que el president de la Generalitat en té la vicepresidència (crec, o sinó un altre alt-càrrec). Tanmateix perquè es produís la coronació no també haurien de ajudar en les converses en regnes d'Aragó, València i Mallorca, perquè si hem d'esperar a la Generalitat Catalana. Per cert en la primera visita a la ciutat del príncep es volia fer quelcom semblant, pero en va provocar molta polémica per la no assistència dels representants dels altres regnes. I finalment crec que només se li va lliuren una mena de diploma.
Gracies a tu HabitatGRO.
Yo sempre m'he preguntat d'a on eixia el nom de Principat, i despres d'un poc d'estudi heu vaig descobrir.
Es llamentable que el nacionalisme haja creat inclus la mentira de fer de Barcelona(un simple Comtat) un Principat gracies ha furtar-lo a Girona.
Crec que simplement estic en tu.
Tant d'independentisme i simplement promouen el Imperialisme al mes pur estil Hitlerià.
En conte d'ajuntar Catalunya pretenen invadir els Regnes limitrofs crec que es aci a on tens la resposta a la teua pregunta.A la no assistencia dels atres Regnes. Encara que estos mantenen que no van rebre invitacio. Be podria ademes ajudar que en eixos anys els politics nacionalistes catalans estaven impedint l'evolucio dels estatuts dels Regnes d'Arago, Valencia i Mallorca.
L'eixemple Mallorqui, que segaren per complet l'independencia de la seua llengua quan la constitucio si heu defenia.
En fi, gracies i sort en la vostra empresa.
A vore si per fi celebrem eixe principat com se mereix.
Home gràcies per contestar-me. Només et diré una cosa, perquè vegis com van les coses per aquí. Des Barcelona i Catalunya es dedicaren a manifestar-se en contra del transvassament de les aigues del Ebre, la veritat no estic gaire enterat del tema però suposo que seria aigua que es perd a la mar, l'únic problema en aquest cas seria ecològic. En canvi els barcelonins porten decades expoliant-nos l'aigua del riu Ter del curs mig-alt, ens l'agafen amb una canonada que passa per pobles gironins de les ribes del Ter que es veuen obligats a veure de basses. Encara estem esperant aquí que sens torni part i arribar al nivell mínim ecològic d'aigua que es va prometre i tot i les dessaladores que hi ha a Barcelona encara esperem. Aquí noi tots soms uns servents dels quatre polítics de pacotilla i la seva tropa", molta demagogia i aquí als veïns ni aigua però als de casa sens aprofiten tant com poden. Molta Sort!!
Home de res. Es tot un plaer.
Encara que m'ha costat un poc traduir i interpretar alguna paraula. Es lo que te tindre llengües paregudes que no iguals.
El problema de l'aigua, com el de la llengua es simplement politic. Mai un sentiment del poble.
En quan a lo de l'aigua, mosatros els valencians ne tenim de sobra, pero existixen atres pobles com es Murcia i Almeria que no los passa lo mateix, d'ahi que estem transvasant aigua per ad ells.
Mentres la nostra Albufera se va contaminant per falta d'aigua per a renovar-la.
Lo unic que demana Valencia es un transvas per ad estes provincies o comunitats, aixina mosatros mos repartiriem la que tenim.
Mentres Barcelona anava buscant identitat, era Valencia Murcia i Almeria les que donaven de menjar a Espanya, i eren els seus productes i fruits (que eixien de les seues terres) la moneda i la font de riquea per a poder crear empreses i demes en Catalunya i el Pais Vasc. Aixina com per a poder fer d'Espanya una nacio prospera.
Pero aixo pareix que es part d'un passat que no conve recordar a ningu.
¿que haguera passat si no hagueren existit les hortes Valencianes i Murcianes?
Aixo no heu sabrem, pero te garantise que si continua aixina pronte sabrem el preu que costa comprar en l'estranger estos productes.
Com veus, tot es simplement politica.
En quan a lo de la llengua, te deixe que seguixques llegint el Blog, segur que trobes mes coses interessants.
Soles imaginat que passaria si Catalunya deixara de costat el seu imperialisme i se recolzara en els Regnes veïns. Passariem d'estar enfrontats per culpa de la seua invasio pancatalanista a ser tots junts un front comu i ric.
Un abraç
Publicar un comentario