Pelegrina i extrangera

D'esta forma tant poc formal, se disculpa Joan Malbech( mes conegut com a Joan Bonlabi, despres de canviar el seu primer llinage). I es que com sempre dic, no n'hi ha millor forma de descobrir la veritat, que buscar un poc.
Es de sobra sabut, que el Blanquerna, obra escrita pel famos Ramon Lull (el Lillo en Castella), va ser traduida per Joan Bonlabi en 1521. Pero la pregunta, es... ¿quina falta feia traduïr un llibre Mallorquí al Valencià, no dien els filolecs de totes les universitats mundials, que els dos son Català?... ¿o ara resultarà, que cada u te identitat propia?

... Corria el 1520, i Valencia, contava en un panorama politic i cultural envejable en tot lo mon. Eren atres temps, temps en que Valencia era el punt d'encontre de gent culta, temps en que Valencia, era port principal del Mediterraneu (se va construir la llonja, les torres de Quart, el Palau de la Generalitat...), en que gent tant ilustre i adinerà, com Lluis de Santangel, finançaren la conquista d'America ( ah, ¿ que no heu savieu?, puix si, un judeu, convers i ric que li dien Lluis de Santangel, que era aval dels Reis Catolics, avalà el viage de Colon). Temps en que el valencià s'estenia per tota Europa pel nostre Sant Vicent Ferrer. En fi, temps en que Valencia s'havia convertit en un eixemple de cultura i economia a seguir. Joan Bonlabi, no comprenia, com un llibre com el Blanquerna, no havia segut traduït encara a la llengua valenciana.


I aixina este català de Rocafort de Queralt (Tarragona) començà la traducció del Blanquerna.
















Resulta curios, com ell, català i aixina heu fa constar, no te cap reparo a l'hora d'escriure que es una traduccio a llengua valenciana.
















I es mes, podem llegir, que no fon una llavor facil, puix, com ell mateix reconeix, no era docte, ni llimat en esta llengua (la valenciana) que li era estranya i aliena.
















I yo me pregunte, ¿com es possible que en 1521, els catalans, tenien prou assumit que valencià i català eren diferents, i ara quasi 500 anys despres, encara n'hi haja gent que s'atrevixca a dir que son una mateixa llengua "comuna". ¿Serà que ans n'hi havia gent que escrivia llibres, o els traduïa i no tenia ni idea de que era lo que fea? ... O pel contrari, ¿serà que ultimament, gent cegada per ideologies totalitaries s'inventa una historia en que la germana major (Catalunya) es mare i senyora per obra de l'espirit totalitari dels dines?

No queda molt llunt la data del 25 d'Abril, Dia de la Guerra d'Almansa i de la perdua total dels nostres furs. Data en que segons l'imperialisme català, Tots el Països Catalans, pergueren els seus furs. Furs, com es el cas de Catalunya, que van ser escrits uns anys despres d'haver segut abolits (casualment). Dates estes, les de 1707, en que segons els mes ilustres estudiosos catalans, reconeixen que van ser propicies per a una Catalunya sumida encara dins del Feudalisme, una Catalunya pobra, que va vore com en detriment del Regne de Valencia, el Rei borbó, Felip V va dotar al port de Barcelona, de prestigi internacional. Passant per allí totes les mercaderies que ans eixien del port de Valencia.

I es que quant ad alguns los pega per inventar, no n'hi ha qui els guanye.

Gracies per la documentació Adlerta, eres un mestre.

Amigacho, aci te deixe un manuscrit del blanquerna de Ramon Llull. A vore si me'l traduïxes.

De totes formes te deixe l'eixemplar complet per si vols fer tu mateix de traductor.

Blanquerna en Mallorquí, manuscrit de Ramon Llull

Com pots comprovar, en eixa epoca era molt facil confundir les llengües catalana, valenciana i mallorquina.

Es que eren tant incults...

Tweet