Els sinonims i els castellanismes (I)

Este articul, va dedicat per a l'anonim dels sinonims. Com ya te vaig dir en cert comentari, te'l dedique per a que pugues gojar de la veritat idiomatica del valencià, i tingues un atra referencia dins dels teus coneiximents sempre instruïda i reconeguda, clar.

Segons tu me deyes en cert articul, les diferencies idiomatiques del valencià front al català, per a tu son simples sinonims o castellanismes. Un eixemple, podria ser bustia, que segons tu es sinonim del castellanisme buçó.

La paraula articul, per eixemple, ha segut suplantada pel catalanisme,anglicisme, galicisme... article, per tall de no pareixer-se al castellà articulo, ¿pero realment d'a on be esta paraula?
Puix del llatí Articulus, ademes, la seua derivació valenciana i castellana, son prou mes fines que article, i solament es gastat pels cults fins el 1800 i algo, quant comença a ser gastat per la gent del carrer. O siga, este castellanisme, es un simple llatinisme, i es normal sa existencia dins del valencià i del castellà per ser els dons idiomes romanics, o siga derivats del trencament del llatí.

Atre nom, que segons els "filolecs" es un castellanisme, es Desamparats, segons els grans idiomatics, tots ells fisics, Desemparats, Empar, Emparar,desemparada son les formes correctes, ya que Desamparats, Ampar, amparar,desamparada... son formes castellanes. Puix be, a vore que me dieu d'aço: ... desamparada ix en un obra de Arnau de Vilanova, en obres,XI, en la pagina 75 allà pel 1290), o siga eixa paraula ya era gastada en 1290, per un personage, prou brillant, pense yo.
Pero aixo no es tot, en la cronica de PereIV, en 1380 apareix la paraula desampararia. I a partir de 1615 apareixen en molts llibres i publicacions la paraula Desamparats, referint-se sempre a la nostra verge.
Llavors ,¿estariem parlant d'atre castellanisme?

Atra parula, en "sinonims",es sortir: que en valencià te un significant prou diferent al de eixir, com vol fer-nos creure la AVLL. Aixina nos trobem que sortir seria el equivalent al castellà surtir de surtido, i que un sortit, seria tambe un sobresalto. Aixina que ya m'explicareu, que tinc que fer cada volta que baixe d'un autobus de la EMT, sobresaltar-me o simplement parar-me a pensar que collons significa sortida, la del surtido.

Amen a vore que me dius de:

CAT..............................VAL

Meitat.......................... Mitat
Naixement.................. Naiximent
Naturalesa................... Nauralea
Meravella.................... Maravella
Dintre.......................... Dins
Apendre...................... Dependre
Esport......................... Deport *
Gener.......................... Giner **
Nombre...................... Numero ***

Puc seguir, pero si heu faig, deixaria en des us el "gadjet" de paraules valencianes i la traduccio al català i castellà. I aixina deixe el titul obert, per a futures respostes. Parlant de titul, ¿com es que s'empenyen en dir titol? si ve del llatí titulus,¿ d'a on s'han tret lo de titol?

Be anem a lo dels asteriscs:

*Deport, del llatí deportare, esta paraula, en frances, s'utilisava en dos formes, deport, i desport (s.XII) , esta forma en angles es va transformar en disport (sigle XIV) degut a la influencia del Fransa dins d'Anglaterra. Dins d'Anglaterra, es convertix en sport (s.XV). I en França, s'introduïx esta paraula per primera volta en 1828, pero no passa a l'us fins el 1853 quant apareix el diari "Le Sport", en Italia apareix en 1940, pero en Catalunya, aplega com a europeisme, i part de la modernitat a finals dels anys 20, ya que ans tant allí com en Mallorca, Occitania i Valencia es gastava deport. O siga, que esport es un anglisisme que no te res que vore en el valencianiste deport.
** Giner, es el primer dia de l'any, pero als catalanistes els ha pegat per llevar-lo utilisant la forma gener. Del llatí Ianuaris es una forma que va eixir entre el sigle XIII i XIV. ademes, en eixa epoca van eixir ienair en mosarap, janeiro en portugues, gener en català, genier en occità (coincidencia), januari en angles, janvier en frances, enero en castellà, i januar en alemà, entre atres. Per lo tant, en valencià existix un testament en Elig datat a 6 de giner de 1328.

*** Numero, del llatí numerus, que ya me direu com s'ha transformat en catala en nombre. ¿S'enrecordeu de bustia i de sortida? que pensariem si mos digueren..." digueu el vostre nombre"... en fi, fins a l'atra.

Font: -Dhivam de Garcia Moya
- Som Revista trimestral valenciana.
- Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina i castellana.
- diccionari de la RACV
- diccionario de la RAE.
- Estudis filologics sobre el significat de les paraules valencianes.
Continua en Sinonims i Castellanismes II

Tweet