Catalunya, ¿nacionalista i independent?

Era l'any 713 quant els arabs entraren per primera volta en lo que hui seria l'actual Catalunya, en el rest d'Espanya, tot hem de dir, no tingueren massa resistencia, principalment per tractar-se d'un territori basicament pla. No va passar lo mateix quant els arabs arribaren al nort, i es allí, en Asturies i Cantabria a on comencen a retindre i a fer front als arabs. ¿Pero que passà en Catalunya?, l'historia en Catalunya, es prou diferent, tractant-se com es tractava d'un territori montanyos, els seus habitants preferiren salvar les seues vides, be rendint-se davant dels arabs, be fugint fins arribar a França. I es ací, a l'atra part dels pirineus (Poitiers), a on Carlos Martell va retindre a l'eixercit arab en el 732. Uns anys mes tart, un descendent seu, Ludovico Pio, va mamprendre la conquista de la Marca Hispanica, construint en estos territoris els famosos contats, territoris que eren governats per França i als que arribaven governadors francesos, guerrers i demes casa recompenses i delinqüents, gents que eren jujats per diferents actes vandalics. Gent que era enrolà als contats a canvi de la seua llibertat i del perdó de les seues penes. En fi, com be es sabut el tipo de gent que França sempre ha enviat a les seues famoses legions.
Puix be, en el 801, Ludovico Pio , Rei d'Aquitania, Soberà de Septimania, i ademes, hereu de l'imperi Carlomagno, va conseguir reconquistar la ciutat de Barcelona, fundant aci el condat de Barcelona, com ya havia fet en el d'Urgell, Ampuries, Ausona (Vich)... O siga, Feudos del Ducat de Septimania, i per tant del Regnat frances d'Aquitania. Això si, sempre considerat pels francesos com a part d'Espanya, fins al 1248 quant gracies al tactat de Corbeil (¿recordeu el mapa?) passaren a ser part de la Corona Aragonesa . I en conseqüencia, els seus Contes eren nombrats pel Rei Frances.
Pero un dato que s'escapa a tots els historiadors catalans, es que Ludovico Pio, durant la seua campanya, va lliberar a molts cristians, que havien segut conquistats i esclavisats antigament. Pero degut a que estos no vullgueren ajudar al nou governador, i la majoria es negaren a lluitar a favor d'este. Ludovico Pio va castigar ad esta gent i la va convertir en esclaus, ficant-los el nom de payesos. Els quals a pesar de ser els verdaders "catalans" no van ser lliberats fins que heu va fer el Rei Fernando II d'Aragó, i V de Castella en 1486 en la sentencia arbrital de Guadalupe firmada per ell. O siga, que els verdaders catalans foren esclaus francesos primer i despres aragonesos fins el 1486.
Tornem a on mos haviem quedat. Els condats, eren una part de Espanya, governats per francesos, i açò es un fet, puix està inclus escrit en molts Preceptes de Ludovico. Este es del 815, traduït al castellà, i copiat per mi, clar:
" ...Todo el mundo sabe que muchos españoles, no pudiendo soportar el yugo de los infieles y las crueldades que estos egercen contra los cristianos, han abandonado todos sus bienes en aquel pais,y han venido a buscar asilo en nuestra Septimania, o en aquella parte de España que nos obedece; deseando demostrarles nuestra bondad y la compasion que nos merecen sus desgracias,hacemos saber a todos cuantos se hayan bajo nuestro dominio, que tomamos a estos extrangeros bajo nuestra protección..."
O siga, que molts valencians, per nombrar ad algú que no aguantaven mes, emprengueren el viage a la salvació en terres Condals.
Atre punt, molt important, es la catalanisació dels seus contes... Bera, Bernardo, Berenguer, Udalrico, Wilfredo i Salomon, son tots naixcuts en França. mai en terres Espanyoles, ni tan sols en la Marca Hispanica.
Ademes, va ser Wilfredo, el que va conseguir de Carlos el Calvo, la successió familiar, fent aixina que els seus fills pogueren ser successors seus. Ad açò en Catalunya hui en dia se li coneix pel nom d'Independencia, quant Wilfredo va seguir a les odres de França i tots els seus hereus tambe, fins el 1248 quant dependran dels Reis d'Aragó.
Atre punt basic, es quant Berenguer, Conte de Barcelona es casa en Petronila, filla del rei d'Aragó, i es de tots ben sabut, que el conte de Barcelona no arribà mai a eixercir com a Rei de ningun puesto, soles va mantindre i continuar seent Conte de Barcelona, algo aixina com passa en l'actual Anglaterra.
I aixina arribem a l'any 1238, any en que Jaume I d'Aragó, reconquista el nostre Regne, acompanyat, per aragonessos, castellans, francesos, i ¿catalans?.
¿Catalans? puix si els verdaders catalans eren els payesos, estos eren simples esclaus, si els condats foren repoblats per Francesos, els governadors i guerrers eren tots de sanc franca, i ademes, els valencians que pugueren fugir ans dels moros foren ben rebuts, Lleida, Tarragona, Tortosa... no eren catalanes fins uns sigles despres, ¿quin paper jugaven els verdaders catalaners en esta batalla?A vore si els llinages dels braus guerrers escrits en el llibre del repartiment eren llinages aragonesos, francesos, o inclus valencians. Mira que l'historia te capituls curiosos.
Es que inclus els seus actuals mandataris, molt catalanistes ells " Montilla, (Andalus), Josep Lluis Velez (Carod) (Aragones), i un gran grapat de immigrants que conformen el nacionalisme català, l'autentica sanc aria catalana que deu estar encara en els camps de la Gran Catalunya.

Ay Catalunya, que nacionalista que t'has tornat, si inclus els tibetans vos ajuden en els vostres actes, si inclus Franco ha firmat a favor del referendum Independentiste. Quina nacionalitat el pertany si en l'historia has pegat mes bacs que la trompa de Nelo.Si mai has sabut viure soles, com volen els teus politics una independencia que sempre has rebujat.

Done gracies al meu amic Chuan, sense ell no haguera eixit açò avant. Gracies.

Tweet