YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 19 de diciembre de 2014

Una unio sense personalismes pot salvar a les persones

Recorde de menut, quan anava en mon pare per Valéncia en una senyera de plastic demanant una educacio digna i una llibertat llingüistica reconeguda, sense lligaces a cap atre regim; eren temps de resistencia, pero sobre tot de rebelio i de protesta per uns drets dignes. Pero eixos temps passaren, i ne vingueren uns atres mes foscs, en els que els valencians decidirem tancar-nos en casa i deixar les protestes, total, ¿de que valia juntar mig millo de persones per a demanar justicia i exigir que guanyara la veritat?, si al final els politics havien fet ya un pacte a les nostres esquenes i havien renunciat a la valenciania dels votants, hipotecant el nostre futur i els dels nostres fills. Pero ells seguien eixint enrollats en la Real Senyera i proclamant el crit anticatalaniste que voliem sentir, pero que mai compliren.
Tambe recorde, ya fa molts anys, a un home grosset, pareixia don Pio, pero era politic... ¿Te fa gracia? Puix eixe home va conseguir juntar un dia al valencianisme. Recorde com molta gent es burlava d'ell perque exigia en Madrit millores per a la nostra agricultura, inclus segons les males llengües va conseguir que s'incloguera en el “Informe Kililea” de les Llengües Minoritaries l’idioma valencià. Un fet que nos donà una llum d'esperança, en acabant de pedre-la degut a la negativa del codic ISO que patirem al fer mes cas sobre les opinions de la GenCat i de ACPV que dels estudis presentats per la Generalitat, ¿o no es presentaren tots els estudis tal i com s'havien d’haver presentat? Mai ho sabrem. La veritat, llamente profundament que els nostres mandataris foren incapaços de presentar el material i les accions que pretenien posar en marcha per a conseguir fer renaixer la llengua valenciana i traure-la del perill, com nos demanà Europa en 1998. Suponc que fon un oblit que encara els dura.
Pero sobre tot, lo que hui recorde son eixos anys que hem passat virant sense rumbo, com una barqueta de la nostra amada Albufera, que un dia decidirà eixir a la mar per a deixar-se dur pels corrents d'aire que colpegen les nostres costes, quedant a merce del Ponent i de la Tramontana, pero sempre mirant cap a Valéncia, per si en algun moment el far del Grau tornava a brillar i nos guiava cap ad eixe cami somiat per tots, el de la llibertat, la justicia i el ben fer. Pero els encarregats de mantindre eixe far ences nos feren la sabatera i nos deixaren sense eixa llum, preferint ocupar despachos i butacons, mentres mosatros anavem fent coll de figa.
Molts foren els que es proclamaren palleters en son dia i els que, desafiant els temps i els anys, intentaren de nou fer renaixer l'esperança. Pero no ho conseguiren i si ho feren, no tardaren massa en eixir nous palleters i nous partits que, capitanejant la nostra ya mes que vergonyosa guerra de taifes i aprofitant les nostres ansies per conseguir eixe enyorat poder politic que perguerem en una partida de chamelo, pegaren el vot cap a atres partits i opcions, aixo sí, deixant-nos de nou enfrontats i sense lider en el millor dels casos.
La veritat, fa temps i degut a la falta d'informacio, la falta de gent que fera arribar als ciutadans les gracies de la nostra llengua, els estudis i sobre tot les veritats per les que quan u sent en la televisio, en la radio o llig en qualsevol mig impres una paraula d'eixes que hui es fan dir modernes nos causa una ferida en l'anima. He de confessar que vaig decidir fer un blog per a que la gent poguera accedir i trobar resposta ad estes preguntes, inclus confesse que vaig haver de fer un master en filologia i en sociologia, en lliteratura i en historia i en molts mes aspectes per a poder respondre a tots eixos dubtes que anaren apareixent a poc a poc. I vaig descobrir que no estava a soles, que mes gent havia mampres el mateix pas ans i en acabant de mi, cosa que m'alegrà i molt. Pero hui ya es tart, ya fa anys d'eixos inicis, i la gent ya està mes que informada, inclus soc conscient, i m'alegre, al comprovar que eixe somi meu ha tingut fruts (que no son a soles meus, clar) i que cada dia mes, ixen nous, millors i mes afamats defensors del valencià que es documenten i demostren en infinitat de llocs les veritats que han segut amagades durant tants anys.
Hui la gent demana mes, i seguim sense ser capaços d'oferir la resposta que mes mos demanen. Seguim seent incapaços de juntar-nos buscant lo que nos unix, i desterrant eixos recels que un dia nos feren renunciar a tot. ¿Realment seguim seent capaços de no crear un partit per a salvar a les persones per culpa d'uns personalismes acomplexats?
Deixeu-me dir-vos una cosa, senzilla, pero dirigida a tots aquells que un dia pensareu en abanderar el nostre moviment i conseguir fer tambalejar la politica antivalenciana que nos oprim. ¿Realment penseu conseguir que faça tambe un master en politica per a dir-vos lo que teniu o no teniu que fer per a lliurar-nos d'esta pobrea i de l'esclavitut que nos està condenant cada volta mes a pedre-ho tot, o senzillament penseu aplicar el sentit comu?
Deixeu-me traslladar-vos en el temps, imagineu-vos en 1519 quan la noblea i el poder politic dels valencians va fugir deixant a soles als ciutadans. ¿Vos imagineu als gremis defenent pel seu conte i de la manera que a cada u li pareixia les nostres costes, sense unio i deixant Valéncia a la deriva per no ficar-se d'acort? Fon una sort que vosatros no capitanejareu els gremis, en serio, puix eixe protagonisme mos haguera conduït al desastre. Pero els valencians conseguirem juntar-mos, inclus conseguirem fer reapareixer a l'Encobert en infinitat de llocs, fins que l'ultim morira en mans d'uns companyons que, cregau-me, be podrien tindre els llinages de mes d'u de vosatros. ¿Acas algu dubta que l'Encobert de Burjassot no fora el mateix que el que va morir en Alzira, o el que havia mort en el Cap i Casat apunyalat a l'eixir de la Catedral? Puix sí, tots eren u, tots eixos Encoberts foren valencians sense personalisme que s'esforçaren en mantindre la flama, fins al final.
Se que ad estes altures, quan nomes falten cinc mesos per a les eleccions, fer naixer un partit sería un suïcidi, una possible mort electoral en tots els aspectes, pero ¿i si aprofitem lo que tenim fet i tracem un acort de minims per a fer possible eixe recanvi que busca la nostra societat?. Eixe partit valencianiste que tantes voltes ha demanat el poble valencià i que tants bons fruits nos donà en els 80. Encara que el deixarem morir en els 90 incomprensiblement.

Si sabem realment que els reptes en Valéncia son considerats senzillament propostes i el Pensat i Fet es el nostre sagell. ¿Realment anem a deixar que els actuals governants seguixquen fent-se els politics, o que es seguixquen fent el llonguis com si no anara en ells? Vosatros mateix. Feu foc o fugiu. Pero tingau sempre en conte que la boqueta nit d'alguns homens es sempre el trenc de l'alba d'uns atres. Per lo que segurament quan vos retireu, uns atres intentaran reemplaçar-vos. Hui teniu l'oportunitat de decidir el recort i l'herencia que los voleu deixar. Dema, qui sap, igual ya no queden recorts. O els personalismes acaben matant a les persones.