YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 15 de junio de 2012

De tu a tu. Manolo Latorre

Dir que gracies a tu em vaig fer valencianiste, seria sobre tot hui oferir-te el millor homenage, i la millor alegria que en un dia tan senyalat se li pot donar a ningu. Pero pecaria de mentiros, i tu millor que ningu saps que el valencianiste naix, i no se fa.
Pero si te diguera que gracies a tu he descobert a part d'un apassionant mon a on tots som germans i lluitem per defendre a nostra mare, la resistencia. Segur que te feya brollar un chicotet somriure.
Ya se que hui tots van a recordar-te la teua trayectoria, que segur que algu te fa plorar, es lo que tenen estos actes. I que en mig tens que tindre alguna sorpreseta de les joventuts. ¿A que no soc l'unic que sospita? Pero yo no soles t'escric per a recordar-te lo que has fet, que segur que ho has fet ficant el teu pensament i el teu cor en Valencia. Yo t'escrit tio, per que sempre m'estas dient que si podria escriure alguna coseta sobre algu, sobre un atre, sobre aço, sobre allo... Val tio puix hui que no m'has dit res, escric sobre tu ¿que te pareix?
Si forem panques (Deu mos salve) segur que te faria un oda a TU, explicant com en un maravellos dia baixares del cel, dalt d'un cavall blanc i li jurares llealtat a Fariseu tres i quatre, virrei de Catalunya en Valencia... ¿T'imagines? Si algun dels seus subdits tinguera soles la mitat de personalitat que tu i la mitat de collons...
Coneixer al Manolo president, es facil. Si analisem l'historia de Valencia des de la transicio fins a hui, segur que darrere de cada atentat, de cada insult o de cada ofensa a Valencia apareix per algun costat la defensa teua i del Grup, per que eixe Manolo president es Grup d'Accio. No podria concevir el Grup sense tu, baixant els fums, parlant en paciencia en tots, pero sobre tot quan en mig de cada guirigall, un home bondados, en cara de bona persona diu prou i demostra la seua valia. Demostra que la protesta es necessaria, que no se pot viure d'esquenes als problemes, i que sobre tot, l'amor per Valencia no està renyit en l'amor cap als demes, l'ajuda als mes necessitats, per que coneixer a Manolo es coneixer al GAV.

Dona igual el dia que siga, que es 9 d'Octubre, puix primer lo primer, rendir honors a nostra Senyera, acompanyant-la per tota la provesso, i sobre tot homenajar a Jaume I en companyia de tota la gent del GAV, ompli d'orgull. Pero vore que despres de la provesso, en arribar al Grup eres el primer en ficar-se el devantal, el que disputa en Nacho per vore qui dels dos fa millor la paella que despres mos anem a menjar tots. I pensar que molta gent en manco valia estaria assentada esperant a que el serviren. Pero aixo no va en tu.
¿Com un home aixina s'estranaya quan els mes jovens el tenen com a referent? Quan el volen com a pare. Si es que teu mereixes tio.
Se, per experiencia propia, que viure fora dels postulats que mos marquen els invasors i els politics dels genolls blancs es dificil, pero no m'imagine com seria si damunt fora yo el cap dels que s'oponen a rendir-se, dels que seguixen guardant en sons cors l'esperança i sobre tot els que demostren tots els dies que Valencia es molt mes que Bankia, que les gavines del PP, molt mes que un poble de meninfots, molt mes que gent esperant a vore qui li envia una subvencio per a posicionar-se o per a allistar-se a les files d'uns o atres. ¿Com ho fas? ¿Com eres capaç d'aguantar-mos tots els dies, de estar en tots els actes, de acodir a totes les reunions siga de qui siga, de estar darrere de cada protesta...? Pero sobre tot ¿com t'aguanta la teua dona?

Conta l'historia, que un bon dia, una personeta estava en el panterre. Havia anat en els seus pares. Era un chiquet de careta redoneta i pantalons curts. Un chiquet que va creixer entre els dumenges del panterre, entre conferencies i albades. Pero sempre baix l'atenta mirada de Jaume I.
Seguix contant l'historia que un dia eixe chiquet va creixer, i en ell se conjugaren la fe en els seus companyons i les bones intencions. Que just en la medida necessaria es mesclaren en l'orgull de ser i sentir-se valencià i en l'importancia que en cada home deu d'ocupar el demostrar la veritat. Pero per damunt de tot aixo el deure de defendre eixa veritat i la seua historia.
Pero esta historia està inacabada, puix encara que el chiquet de careta redoneta ha arribat a ser home, i mos ha guiat fins aci. Encara que eixe chiquet hui siga el president del GAV. L'historia deu continuar. No pots perdre eixa força, l'historia mos recolza. No baixes mai la guardia.
No siga que des de Ponent o Tramontana vinga junt a l'aire una maleta plena de billets, que siga capaç de transformar Oronelles en "gavines", Rats en ratolins, traïdors en salvapatries o politics en culturals assessins.

Quan els chiquets rinyen o estan en desacort, els adults sempre intenten reconciliar-los. Les emocions dels mes jovens son mes maleables (i d'aixo els panques saben molt), pero mediar en mig d'adults, de gent que guarda certs rencors, no es tan facil. Arribar a persuadir-los per a fer les paus es casi impossible. Pero un costat de tu, ho fa possible, fa possible inclus juntar jovens i majors i fer-los l'ultim dijous de mes compartir una conferencia que discutixen en acabant mentres fan la picadeta.
¿Encara penses que no tens merit?¿Que no t'ho mereixes? I damunt el mateix dia en que entrà el Sit triumfal en Valencia

Fa dos anys, si mal no recorde, vaig dir que de major voldria ser com Pepe Alba, i ho ratifique, en tot el meu cor i ple de sentiment. Pero tampoc m'importaria tindre un fill Manolet.





4 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    Bon articul, com sempre pero a part de eixo dirte que ya pots rectificar el enllaçs a la meua Pagina si vols pues ya funciona i esta activa.
    un abraç mol fort.
    ull-al-parche.com.

  2. 0=€:::JOSE:::.> dijo...

    Murta, no puc entrar en el teu enllaç, donam la direccio correcta i renove eixe enllaç.
    Gracies

  3. Anónimo dijo...

    Llevali el ultim punt al com.y rapidament entraras.
    Gracies a tu.

  4. 0=€:::JOSE:::.> dijo...

    era un erro ortografic, me faltava la R.
    Solucionat i gracies per l'avis