YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 27 de enero de 2012

He tingut un somi

Si aixina es, he tingut un somi, per lo que m'he decidit a fer el següent articul. Ya se que no pareix una resolucio prou raonable i que tampoc siga excusa per a fer-ho, pero es que m'abellia.
Actualment els mestres s'enfaden quan veuen perillar el seu jornal, pero no manco ho fan quan los parlen de les formules que molts han gastat per a ser els primers conductors de les idees i de les politiques, puix pense realment que si alguna cosa deu fer un mestre es intentar ensenyar i educar als seus alumnes des de la neutralitat i des de la mes absoluta indiferencia.
Molts son els eixemples ya coneguts en que han segut els mestres els encarregats de fer circular certes idees i certes manipulacions (majoritariament politiques, encara que tambe religioses) per mig de l'ensenyança. Prova d'elles podrien ser per eixemple, els mestres sovietics durant l'ocupacio Polaca, els mestres nazis en l'Austria ocupada, els mestres Espanyols durant la dictadura, i mes recentment els mestres catalans, balears i valencians sobre tot els d'alguns centres i universitats que tergiversant l'historia han atribuit ad alguna part d'Espanya coses que no li son propies i sobre tot han negat i no han sabut resoldre el conflicte lingüistic, puix han pujat al carro del cavall guanyador, sense saber que podria ser que este tinguera fluixa la parellà.
La veritat, soc conscient que molts mestres ho han fet sense voler i damunt han segut primer adoctrinats ans d'adoctrinadors, pero seguixc pensant que si hagueren tingut eixe minim de neutralitat hui serien un sector volgut i sobre tot protegit pel poble, en conte de ser un sector que ha perdut en els ultims temps, ademes de la credibilitat (cosa que es fins i tot impensable), l'obediencia propia. Puix si els pares dubten dels mestres, no oferixen als fills eixe sentiment de respecte cap ad ells que nos oferiren els nostres pares a mosatros.
Recorde en enyorança (no per que ho haja vixcut) que no fa tants anys, els alumnes solien acodir a l'escola en alguna pesa de fruta o algun mostachó per al mestre o la mestra, i sobre tot recorde tambe eixe refra popular que diu "passar mes fam que un mestre d'escola", i reconec que en eixos moments els mestres deurien passar-ne, pero treballaven per que volien ensenyar als chiquets, no per que aixina podien expulsar de dins del seu si, eixe auto odi que han demostrat molts mestres aprofitant la situacio i sobre tot el lloc privilegiat, contaminant en proclames politiques i mentires una educacio que si be, uns demanen que deu ser laica, yo li afegiria neutral i objetiva.
Claudia Koonz en el seu llibre La Conciencia Nazi, mes concretament en el capitul titulat La evástica en el corazón de los jóvenes, en la pagina 167 recull un fet que tambe podria donar-se aci "Aunque los maestros se habian inscrito en masa a la Liga Nacionalsocialista de Maestros en 1932-1933, éstos mostraron una indudable falta de interés cuando el Partido Nazi abrió sus listas a nuevos afiliados en 1937. A medida que se aproximaba el final de la década, la economía se iba recuperando, y el exceso de maestros de principios de los años 30 dio lugar a una grave escasez de personal docente. Los jóvenes y "recien horneados" productos de los programas educativos nazis iniciaban sus estudios universitarios, pero en las escuelas de magisterio se matriculaban cada vez menos alumnos. El historiador Michael Kater afirmaba que los maestros pasaron a ser "uno de los gremios más desencantados de Alemania" a partir de la segunda mitad de los años 30" ¿Indignats? igual si, ¿no creeu? Espere que la falta de rigor i l'adoctrinament no haja creat futurs nazis.

Pero eixos mestres no son els unics que han pres la seua professio com a cosa personal, certs filolecs, llunt de dedicar-se de ple a l'estudi dels parlars i de fer els seus plantajaments cientifics com a ciencia que es la filologia, han gastat tambe eixe privilegi que los hem donat per a decidir sobre el parlar del poble. I lo pijor de tot es que tenint en ma tots els documents i totes les ferramentes propies per a treballar en neutralitat i equitat, han decaigut cap al soberanisme i han rebujat inclus el seguir les seues investigacions pel seu conte, sucumvint de nou en les regles del joc que des de certs sectors politics s'han marcat. ¿Com poden estar tan segurs de que ho diu tota la filologia, si realment els que ho diuen en totes les convencions son els mateixos que neguen i censuren l'atra posicio? O lo millor de tot, si soles per a decidir si dos llengües son la mateixa, o no, se basen en que els seus parlant s'entenen ¿Per a que han estudiat tants anys? Clar, ara meu explique, per aixo molts dells han decidit dedicar-se a la politica (Carod Rovira), al mon rosa i triple X (Maria LaPiedra), a la musica (Sabina)...

¿I els sociolecs?... ai els sociolecs... durant molts han han estudiat el nostre comportament, pero ademes, han intentat fer-mos millor la vida, sabent realment quins prejuïns tenim i quines carencies, es mes facil convatir-les. Fins que arribaren els politics i els varen hipnotisar. Clar, en diners torrons, ara ya no son realment sociolecs, ara son assessors. Fan tesis i estudien els nostres comportaments i les nostres necessitats per a poder oferir-li als politics una atra base a on recolzar les seues falses promeses, ajuden a que estos mos manipulen de forma mes eficaç... ¡A on anem a parar!

Sobre els economistes, crec que no dec parlar, ya sabem tots lo que mos han fet, ¿per a que mes?
Lo mateix podriem dir dels quimics (alguns s'han fet passar per filolecs menuda esperiencia, i damunt los han fet cas), atres se dedicaren a provar els efectes de les seues creacions en estacions de metro (Nova York) i en les diverses guerres. Pero aixo ho sabem tots, ¿no?

Pero existix un grup de cientifics que me te preocupat, de veres, son els geolecs. Recorde de chicotet que m'ensenyaren a fer un volca en tomata, vinagre i bicarbonat, jajajja tot mesclat en una botella que ficavem enterrada en un momto de terra.
¿I si estes persones, admirades i respectades per mi com totes les demes, decidiren un dia fer lo mateix que els seus homonims filolecs, sociolecs, quimics o mestres? ¿que passaria?
No es que negue que aço podria pareixer un poc comic o simplement ciencia ficcio, pero estem ultimament envolts d'una serie d'acontenyiments que fan sospitar. Volcans en erupcio, terremots, i demes catrastrofes.
Yo sempre he pensat i reconec que he gastat en atres tantes ocasions que si els geolecs feren igual que els filolecs i en conte d'estudiar els volcans o els terremots els provocaren aço seria un caos, per aixo recomanava als filolecs que siguen justs, neutrals i que no vullguen ser ells els que dicten les regles del parlar, si no que se dediquen a l'estudi de la parla, que es per lo que son amants d'ella.

En fi, hui he tingut un somi... i m'he despertat del susto.
En lo bonico que seria si els que mes han estudiat gastaren els seus estudis per a fer-nos millor i mes facil la vida. Pero senyors, la pela es la pela.

P.D.: El passat dissabte 21 de Giner va tindre lloc en Valencia una movilisacio en contra dels retalls en l'educacio. Els convocants no s'ho podien creure, la gent eixia de tots els carrers i en conte de quedar-se quets per a vore'ls se'ls unien, chillaven al seu costat. Tant va ser l'exit que ells mateix confesaven que no els eixien els contes. La veritat, el fer-se eco en les rets socials, va ser un factor clau, pero el fet que molts de mosatros seguim lluitant per l'educacio dels nostres fills tambe, no ho oblideu.
Pero clar, aixo no ho heu volgut vore. Puix dins d'eixos grups, n'hi havia gent de dretes, d'esquerres, de centre,valencians valencianistes (nacionalistes i regionalistes) tots sense banderes ni insignies, soles com a ciutadans, valencians pancatalanistes (moderats i exasperats) tots ells baix grans pancartes politiques, espanyolistes (en tots els seus graus) que tampoc duyen distincions, com a molt pancartes escrites en espanyol,...
¿Ara ho teniu clar?, quan vos donaven subvencions era per a que fereu de gossos falderets, ara que no vos les donen, vos neguen fins al pa. Pero ans i ara, heu tingut el recolzament de molts pares, que encara que no ho han volgut fer public, estaven molt preocupats per que no ensenyaveu al seus fills realment lo que devieu, per que els adoctrinaveu, pero sobre tot per que los seguieu negant una llengua que es nostra, i que vosatros heu volgut ensenyar que no existia, si no era absorbida pel catala.
Ara teniu la clau per a crear noves generacions lluires... no les vengau a la banca catalana i els pares vos seguirem recolzant.

2 comentarios :

  1. Ampar dijo...

    ¡Molt be! Passats més de vint anys d'acabar els meus estudis, gràcies a internet i a la meua curiositat, he pogut vore que el huitantacinc per cent dels arguments utilisats pels meus professors per a convéncer-me que la Llengua Valenciana devia ser considerada com un dialecte del català, son falsos, inexactes, tòpics sense valor documental, sectaris i partidistes.
    Aní a la manifestació, només per a demanar una educació pública de qualitat, això vol dir, entre atres moltes coses, lliure de partidismes i adoctrinaments.

    Ampar Taronger ;-)

  2. 0=€:::JOSE:::.> dijo...

    Com tots, Ampar, com tots els que anarem, per a defendre una educacio publica de qualitat, no una educacio sectaria que està provocant que els nostres jovens deixen o no puguen acabar els seus estudis per culpa d'este sectarisme, que damunt mos fa ser la cua d'Espanya i en aixo la cua d'Europa, clar.
    Els nostres jovens,ho descobrixen mes pronte que ho ferem mosatros, i se troben en que el seu mestre el que tant veneren, los nega part de la seua vida. Soles per que no pensa com ells. I ademes, tenen que enfrontar-se tots els dies en el dilema de diferenciar entre lo que parlen en casa i lo que els ensenyen en escola. Per que clar, segons els mestres es lo mateix, pero ells ya saben que no es aixina.
    En fi, soles el teu nom, ya indica en tu que no t'has deixat adoctrinar o que per lo manco has tingut curiositat en buscar la teua identitat. Considerat afortunada, no tots tenen eixa oportunitat. Un abraç.