YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

domingo, 3 de abril de 2011

Buscant proves... ¿Per a que? II

Seguint en el tema anterior de Buscant proves... ¿per a que? que per cert, va agradar prou a molts (suponc que no tant a atres), mos dediquem a presentar el segon treball com haviem promes, i seguixc remarcant que no es el meu proposit desprestigiar a ningu, si no demanar cordura i neutralitat, puix des de certs sectors, pareix que prima ans l'obediencia al regim, que realment els estudis mostrats i la veracitat objectiva d'estos.

Lo que no m'explique realment es com Orts, eixe gran investigador, se dedica a investigar al mes que dubtos Rafel Vives Azpiroz i en canvi, no menciona casi gens al refutable historiador Vicent Vives i Liern el qui va donar una conferencia en la seccio d'Arqueologia de Lo Rat Penat en 1900, i que despres se va editar baix el titul Lo Rat Penat en el escudo de Armas de Valencia, a on se pot comprovar en pels i detalls (com diria ma yaya), com se confeccionava la Senyera.
Fullejant en son llibre podem traure unes suculentes notes com esta que encara que es llarga te coses molt curioses:
Certificación expedida por el Regente del Racional de Valencia, en 19 de Diciembre de 1503, acreditando los gastos ocurridos en la confección de la bandera Real de Del honorable en Leonart Jordi per la bandera real de or y flama per obs de la ciutat. Al honorable e discret en Gaspar eximeno notari Scriua deis magnifichs Jurats e consell de la Insigne ciutat de Valencia. Certifich yo Pere cátala ciutada Regent de racional de la dita ciutat que al honorable en Leonart Jordi son degudes Cent sexanta quatre liures set sous per vn conté que ma liurat de la bandera real de or y flama que ses feta noua per obs de la dita ciutat. Co es per v liures viii onzes seda de grana per obs de texir lo terganell que es entrat en la dita bandera que a rao de vi sous la onza munta xx liures viii sous. ítem per vna liura x onzes de seda groga y blaua per al dit tercjanell que a rao de v sous la onza munta v liures x sous. ítem per lo debanar de la dita seda xiii sous viii. ítem per lo que ha desmenuyt la seda en lo debanar ço es vna onza de grana y vna onza de groch y blau ais dits preus co es la grana a vi sous e lo groch e blau a v sous xi sous. ítem per les mans que ha donat a mestre Johan marasquell qui ha texit lo dit terçanell que a rao de ii sous la alna per lxii alnes que na texit munten vi liures iiii sous. ítem per tres onzes y vn quart de seda de grana per obs de cosir dita bandera que a rao de v sous vi onza munta xvii sous x. ítem per dos quarts de seda blaua ii sous iii. ítem per dos alnes de tela gostanga blaua per obs de forrar la bayna de la dita bandera iiii sous iiii. ítem per xxii alnes de veta ampia de fil blanch per obs de stirar dita bandera en lo teler pera daurarla que a rao de iii diners alna munta v sous vi. ítem per vna onza de fil blanch per cosir dita veta en la bandera vi diners. ítem que ha pagat per lo general del dit terganell per pacte fet ii liures. ítem per vii onzes ii quarts seda de grana pera fer la franja de la dita bandera que a rao de v sous vi la onza munta ii liures i sou iii. ítem que ha donat an ausias manresa batifulla de fil dor per xiii onzes ii argentos y mig de fil dor que han entrat en la dita franja que a rao de xviii sous la onza munten xi liures xvi sous viiii. ítem que ha donat per les mans de xx alnes de franja pera la dita bandera que a rao de viiii diners la alna munten xv sous. ítem per xv onzes de seda de grana per obs de fer los cordons de la dita bandera que a rao de v sous vi la onza munten iiii liures ii sous vi. ítem que ha donat al dit en ausias manrresa per xii onzes tres quarts de fil dor per ais dits cordons que a rao de xviii sous la onza munten xi liures viiii sous vi. ítem que ha donat per les mans deis dits cordons y botons y flochs per tot ii liures. ítem que ha donat a mestre gabriel perpunter per tallar y cosir dita bandera iiii liures. ítem per lo enfranjar de la dita bandera xii sous. ítem a nanthoni ribesaltes batifulla per ii M Ccclx pans dor fi per obs de daurar dita bandera que a rao de i Hura i sou lo cent munten xxiiii liures xvii sous x. ítem an johan monrreal batifulla per ii m cxxxv pans dor fi per a daurar dita bandera a la dita raho xxii liures viii sous iiii. ítem an Johan marti pintor de la ciutat per los jornals e colors del daurar de la dita bandera xxvi liures xvi sous ii. ítem an francés marti draper per vna alna de ceti blau per obs del rat penat de la dita bandera xxiiii sous y per vna alna de ceti carmesí xxxiii sous hi v sous de general per tot que munta iii liures ii sous. ítem a na nádala per viiii onzes y mig quart de trenetes batents ab bolleteria per al dit rat penat que a rao de v sous la onza munta ii liures v sous vii. ítem an miquel de Valencia per or e seda per ais flochs del dit rat penat xiii sous. ítem an Jaume climent per les mans del rat penat de la dita bandera xii liures xii sous e xiiii sous per algunes aueries que es per tot xiii liures vi sous x. ítem an luis nadal botiguer de lene per ii alnes de vinte per allargar la camisa de la dita bandera iii sous. ítem al bisbe e capellans de la seu per beneyr la dita bandera xiii sous viii. Les quals quantitats totes acumulades preñen suma de Clxviii liures vi diners. De les quals clxviii liures vi diners deduydes iii liures xiii sous vi quel dit enLeornart Jordi ha rebut del or de les barres daurades de la bandera vella resta que seria cobrador lo dit en Leonart Jordi les dessus dites clxiiii liures vii sous. Per que sius plaura fareu albara de part deis magnifichs Jurats drecat al honorable en Johanpascuet clauari comu de la dita ciutat per lo qual li pague la dita quantitat o li faca compliment ab 90 que bestret o pagat li haura per la dita raho. Dat. en Valencia a xviiii de dembre any M. d y tres. Archivo Municipal de Valencia.—Libro de Certificacions del Racional.— Años 1493 en 1505.—Núm. 7, sig. a qq.
He dit que es curios per que Orts, per eixemple, en el seu llibre diu que la tela blava es soles per a l'empunyadura, i no es del tot fals, puix si ho haveu llegit podeu comprovar que en cert renglo apareix " per dos alnes de tela gostanga blaua per obs de forrar la bayna de la dita bandera iiii sous iiii."pero lo que no conta Orts en son llibre, igual per pasar-li inadvertit es que tambe apareix que "Co es per v liures viii onzes seda de grana per obs de texir lo terganell que es entrat en la dita bandera que a rao de vi sous la onza munta xx liures viii sous. ítem per vna liura x onzes de seda groga y blaua per al dit tercjanell que a rao de v sous la onza munta v liures x sous. ítem per lo debanar de la dita seda xiii sous viii. ítem per lo que ha desmenuyt la seda en lo debanar ço es vna onza de grana y vna onza de groch y blau ais dits preus co es la grana a vi sous e lo groch e blau a v sous xi sous." lo que mes actualisat vindria a ser mes o manco :
1 lliura i 8 onzes de seda grana (roja oscura)= 681 grams de tela roja
1 lliura i 10 onzes de seda groga i blava = 737 grams de tela groga i blava.
La veritat, tot s'ha de dir, yo no soc sastre, pero tenint en conte que aixo es el pes de la tela ans de confeccionar i tenint en conte que es referix a seda, podem dir que la badera que ix seria prou gran, puix segons tinc entes, un metro de seda pesaria entre 40 i 50 grams(suponc que en eixa epoca seria un poc mes).
He de dir que buscant sobre este tema he trobat un interessant articul de Masclet sobre este tema, pero mes concretament sobre la Senyera de 1545 i 1596.
Afegixc ademes, que esta Senyera(la de 1505) va ser beneïda pel Bisbe i els Capellans de la Seu, lo que li donaria sense dubte mes veracitat a l'efecte, tenint en conte que en eixos anys, el Bisbe i els mateixos Capellans de la Seu no solien beneir junts qualsevol cosa. Com tambe passaria en la nova de 1926.

Ademés d'ell (Orts) molts s'amparen dient que en el retaule de la Generalitat, apareix l'Angel custodi en la quatribarrada i l'escut quatribarrat. Pero lo que no saben molts d'estos "investigadors" (o no volen dir) es que eixe retaule representa els tres braços politics dels nostres Furs. El nobiliari, representat pel seu patro Sant Jordi (patro dels reis d'Arago), la Verge Maria que representa el braç eclesiastic (suponc que sera aixina en tot lo Mon, no crec que siga soles en lo nostre Regne), i el Real, representat per la bandera del Rei d'Arago (suponc que el Rei d'Arago no duya la nostra Rel Senyera Coronada) i per l'escut de Valencia en un pla inferior, demostrant el seu vassallage. Per lo que este retaule no pot ser utilisat per a referir-se a la bandera del nostre Regne. Simplement per que eixa bandera representa al Rei d'Arago.

Aixina i per a acabar, no volent desprestigiar a ningu, si no demanant serietat als estudiosos que tantes tesis i tants raonament cientiics diuen donar-mos, vull deixar clar, que la no mencio en cap lloc de la banda blava, es per que era de sobra reconeguda, i per que lo realment important, i remarque realment, per que era la senyal Real eren les barres que representaven al Rey i la Corona que representa al Regne. Deixant el blau com a un simple afegit decoratiu, al que no li se presta massa atencio, com es el cas de les dos L coronades de l'escut o inclus de les que eren antigament possades en forma de corona quan s'escrivia el nom del nostre Regne com mostra el Llibre Manual de Consells i Stabliments de la Ciutat de Valencia dels anys 1375 a 1383. ¿Recordeu haver vist aço en algun document Comtal?...

Pero lo mes curios, i crec que lo mes significatiu es que ni Orts ni nigu s'haja parat a pensar en que tant en lo Regne de Mallorca com en el de Valencia en un principi l'ornament (Corona o Castell) anava remarcat en blau, color que representava als Reis d'Arago i color en que estos mateixos Reis obsequiaven a les banderes guanyadores.

I que si per algun motiu que desconec, Orts haguera volgut realment demostrar des de quan existix el Blau en la nostra Real Senyera, deuria haver pegat ans un passejet per les iglesies del nostre Regne, descobrint aixina, que no es cert que a la nostra Real Senyera li afegiren el Blau en 1878 o com ell preferix dir que "No tenim una data precisa de la composició d'aquest poema, però si ens orientem per la data de publicació d'aquesta obra antològica de Constantí Llombart (1878), podem deduir que l'afegit blau o grisenc a la senyera originària, deu ser d'aquella època." Si no que inclus en 1800 ya apareix reflectida en un escut.

En fi, crec que si per fi llevem les males brosses, descobrirem que baix d'elles està la veritat, la rao, i sobre tot la nostra identitat.
Fins atra.


P.D.: No he gastat per a res el Llibre de Garcia Moya Tratado de la Real Senyera, puix desgraciadament per a mi no l'he llegit, i no he pogut trobar cap eixemplar.

3 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    I este Orts... ¿preten pasar a l'historia com el gran historiaor de la marfega? ¿com el tio de les tisores que li llevà de damunt l'infame blau que embrutaba la bandera del gran imperi cagalà?
    ¿tants anys pera avançar tan poc?
    jejeje. Un abraç de Adlerta

  2. Anónimo dijo...

    No havia vist la posdata. Yo tinc el llibre de Garcia Moya. Està un poquet desfet de tantes voltes que li he pegat, pero està a la teua disposició. També he vist per vf que seguixes avant en una "proposició indecent" jejeje. Ya parlem. Un abraç del teu germà adlerta.

  3. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Ya veus germa, tants anys i no te cap prova.
    Per cert, t'agarre la paraula sobre el llibre i a vore eixa proposicio que m'ha dit un pardalet que tens ganes :)