Saforejant en lo fem

Es cert, que moltes voltes, quan llegim les noticies o quan tenim en la nostra ma alguna llei, alguna ordenança o algun paper juridic, els ciutadans no som capaços d'interpretar lo que en realitat diuen eixos escrits. No es preocupe, encara que fora capaç de fer-ho, per alguna estranya rao, que afecta inclus als que l'entenen i moltes voltes als que ho redacten, esta maniobra preten just lo que acaba conseguint. El nostre desconeiximent.

Pot ser per aixo, en temps antics, les lleis estaven en llati, que si be es supon que era lo que per aquell temps parlava el poble, no tenia res que vore realment en el seu parlar, ya que davant d'una poblacio absolutament analfabeta, sa llengua era el romanç (o llengua del poble), romanç valencià en el cas de Valencia. D'ahi, que el propi Jaume I fera una donacio o privilegi a Valencia el 4 de Juny de 1264 en Calatayut ( Datum apud Calataiubium pride nonas iunij anno M CC LX iiij) en que diu clarament “ Statuimus imperpetuum quod aliquis iurista, advocatus vel alius iurisperius non advocent in curia civitatis Valentie nec in aliqua curia totius regni, nec in alquibus appellationibus deinde aliquo tempore, exceptis apellationibus que ad nos venerint, nec iusticie alique regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in romantio, sed iusticie et judici scribant vel scribi faciamt querelam petentis et responsionen defendentis verbotenus et in plano, et omnia aliaque partes dicere voluerint, et ea omnia ponantur et scribantur in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus et sententie in romantio”. Pero este privilegi, no era mes que un avis, o una alçada de veu als que no feen cas de lo ya citat en els Furs de 1261, que foren traduïts per mandat expres del propi rei Jaume I pels valencians Guillem, Vidal i el seu companyer Bernat “Guillelmus et Vitalis, illorum Bernardusque sodalis” (frares del monasteri de Benifassa¨), exigint-los que traduïren els furs a la llengua del poble “translataverunt hos Foros et erdigerunt / in lingua planam legaliter atque romanam ”. Com demostra en l'ultima entrega Agusti Galbis.

¿Quina llengua seria esta, la que parlava el poble, per a, en tan sols vintitres anys, el propi Jaume I no tinguera mes remei a fer traduir els Furs en eixa llengua per a que l'entengueren els valencians, omplint-la ademes, d'arabismes com terquim, fanechades, almut... que no existien en atres llengües mes al nort? ¿O es que l'immersio llinguistica dels Conquistadors fon tan gran, que per a enganyar als ciutadans, els juges conquistadors feen els juïns en llati, per a tindre mes facil l'engany?

Anem a vore, yo, personalment voldria que aixina fora, i mes tenint en conte que ho ha dit tota una institucio com la AVLL, pero, ¿Com demostren que en 1250, quan en la traduccio de Salammo Ibn al-Quitzen ( Escrivi totes les coses damunt nomenades en lo dit kalendari per manament del molt alt senyor rey a qui Deu salvu, Salamo fill de Alquitzen ) de la carta pobla dels musulmans de la Vall d'Uxo ho fa en catala? ¿Acas, Salammo, musulma de la dita Vall cobrà sismil Euros com vostes per a adoctrinar en la catalanitat a tots els seus conveïns? ¿O es que en soles dotze anys es va conseguir que tots els musulmans de la Vall d'Uxo parlaren catala? Crec que albello, colomer i arrova ho desmenten de nou.

Pero es que clar, igual, els tres frares de Benifassa vingueren a llom d'un ruc des de Barcelona en la reconquista... Puix, la veritat, aixo no ho haviem pensat, pero ya que estem, en el mandat de Jaume I en Valencia, fa falta considerar, que el propi “Llibre dels Feyts” es un llibre autobiografic, caracteristic dels governadors musulmans, i tenint en conte que es va redactar en dos parts, i que la primera part fon escrita en 1244 en Xativa, i la segona en 1274, no seria gens desgavellat que fora escrit ademes per valencians. L'existencia de multitut d'arabismes i mossarabismes, ademes d'haver fet ya ans, en el propi Cit, una cosa pareguda el que fon juriste, poeta i component de la Cort Valenciana del propi Cit “Abu I-Walid al-Waqqashi ”, podrien recolzar esta rao. ¿No creeu?

Pero clar, si rebugem els nostres propis estudis, aquells que mos favorixen, per a abraçar falsos dogmes i convertir-los,”per la pela”, en ciencies irrefutables, carents de sentit i llogica, que damunt  de ser els oposts al pensar i saber del poble, s'imponen en l'educacio de grans i menuts. Mos trobem en la realitat, en un Congres Internacional de Llingüistica Romanica, que celebrat en Valencia, soles conseguix reunir durant l'actuacio (per que estos tenen mes de comediants que de llingüistes propiament dit) mes que a cinc espectadors. En fi, eixa es la realitat llingüistica de la AVLL, el soport que rep per part del mon llingüistic, que no dubta en omplir les sales durant les exposicions d'atres academies, i les bases per a l'historia que tan fermes diu compartir.

Si aixina i tot, no creu estes paraules i pensa que està desfasada la critica, no es preocupe, sempre pot entrar comodament en la web de la AVLL i buscar el seu famos dictamen. I si es capaç de trobar en les seues afirmacions historiques algun document que reforce la conviccio de que parlem catala, no ho dubte, diga-nos-ho. Li ho agrairem, igual hem estat sis sigles equivocats dient-li a nostra llengua valenciana.

Pero si no es el cas, li demanem que busque la resposta de la RACV sobre el dit dictamen, no te desperdici. I ademes, podrà vore com de clar escriuen els verdaders filolecs, els que no tenen res que amagar, en fi, aquells que no han gastat mai la nostra llengua per a fer politica, i manco, per a saforejar en lo fem les falses lluites llingüistiques per a amagar a tot el poble, lo certament serio de la nostra realitat. Que estem governats per politics acomplexats, i incapacitats, que en conte de velar pels ciutadans i assegurar-los menjar, treball i vivenda digna com diu la Constitucio, eixa a la que tan clamen. Mos tenen enfrascats en batalletes inerts que ya fa anys deurien d'haver solucionat.

Senyors, parlem valencià, ¿i que? Ara ya solucionat ¿ volen atendre les necessitats del poble? Los recorde que dema fa set anys de l'accident del metro, i el germà de Cotino encara no s'ha pronunciat, sobre este terrible i al mateix temps vergonyos episodi de la nostra democracia autonomica.

¿Deixem de saforejar lo fem i busquem solucions, o mos apartem del cami i deixem pas a gent que estiga realment compromesa a complir els seus deures i sobre tot les seues promeses electorals? Que mentres vostes seguixen tirant pilotes fora, molta gent, per obligacio,saforeja en lo fem, pero per a poder menjar, senyors.