Per a Quico Ventallo

Degut a la falta de puesto que te l'apartat de mensages, he decidit obrir este fil per a intentar contestar-te a totes les preguntes que m'has enviat.
En primer lloc, voldria aclarir-te, un tros de l'historia i dels termes de la teua amada Catalunya, per que per lo vist, tens prou clar quina es l'historia d'esta.
El terme Catalunya, ha segut un trencacaps per a molts estudiosos catalans, ya que des de molt antic han buscat en ell el reconeiximent d'estat, intentant demostrar en ell l'independencia catalana.
En molts estudis, dels que he pogut llegir, decanten estes veus a les paraules Gothalandia, Gotlandia, Gothland, Catalaunia, Catalaunium,Catalandia, Castlandia, Cathalonia... Per lo que a l'hora de elegir els documents, u ha d'estar un poc versat en estos temes, per que l'historia, mos pot dur mes d'una sorpresa. Puix frecuentment, s'han confundit les paraules Castlan i Castelan per culpa en sa majoria d'errors d'escritura.
Fins a l'eixamplament de la Corona d'Arago, per mig l'unió ad ella dels Comtats (despres del tractat de Corbell de 1258), no s'ha tengut comunicat oficial de Catalunya, si no del Comtat de Barcelona, i dels demes.
Pero, segons Victor Balaguer, este vocable, apareix prou ans, allà pel sigle XII en un poema llatí "Carmen Lauretii Veronensis" a on apareix la paraula Cathalonia. Mentres segons este mateix Balaguer, el terme Catalunya, no apareix fins al 1176, y Catáláns en 1188.
Del poema, pisà liber maiolichinus, desvela com tres sigles despres de la conquista francesa de Barcelona, ya existix un sentiment colectiu diferenciat en el "Comtat de Barcelona". Els musulmans, nomenaven als habitants de la Marca Hispanica francs, i al seu territori Al-firanja, com al rest de França.I pel contrari, els Francs los dien Godos i nombraven la marca com a Marca Gotica,Limes Hispanicusi Marca Hispanica.En este text, els pisans li diuen a Ramon Berenguer III Dux Catalanensis, Christicolas Catalanensesque... i refereint-se al territori del Comte Catalania. Pero diversos estudiosos, remarquen que el terme de Catalanensis soles es gastat per a referir-se ad este Comte, ya que el diferencia del d'Urgell, I que Catalunya (Catalan-ia) no era ningun estat, ni regne, ni marquesat, ni ducat, no comtat, per lo tant no pot derivar d'ella una ciutadania. En tot cas al reves, donat el terme català, els seus territoris serien nomenats Catalunya.Te deixe l'escrit per a que el tingues Liber Maiolichinus

Una senya curiosa, que ha segut molt estudiada, es el casament de Ramon Berenguer IV i Petronila. Puix be, en ell se designa a Berenguer, com a princip consort, seent Petrolina l'unica Reina d'Arago. Inclus en tots els documents, se la coneix ad ella com a Reina, mai al seu marit.
Es mes, en el final de la donacio feta pel Rei Ramiro II d'Arago a Ramon Berenguer IV en Barbastro el 1137, es llig " I yo el citat Rei Ramiro, seré rei, senyor i pare en el predit Regne i en tots els teus Comtats fins que vullga"
Pero en este, existix un atre erro, durant el casament, i en tots els escrits dels que he pogut tindre acces, no apareix mai el nom de Cathalunya, Catalunya, Cathalonia... Pero si el de Comtat de Barcelona.Inclus buscant en el seu testament, o en el de Petronila, no el trobem. Deduint per aixo, que Catalunya no existia politicament.

Pero, per a que veges, que no soc ningun manipulador, te vaig a donar mes cites o documents per a que tingues dates referents ad este terme.

Començare pel primer que m'has fet arribar, incloent el parentesis que deus haver destacat tu.
Es tacta, dun passage o document datat en 1260, del Llibre dels Feits d'Armes de Catalunya:
" E, fe que devem a Déu, pus aquells de Cathalunya, que es lo millor regne d'Espanya (concepte geogràfic, no politic) el pus honrat, el pus noble, per ço car hi ha quatre comtes, ço es el comte d'Urgell, i el comte d'Ampúries, i el comte de Foix, i el comte de Pallars, i hi ha hòmens, que per u que n'aja (a Aragó) n'à quatre en Cathalunya, i, per un cavaller, n'a en Cathalunya cinc, i per un clergue que aci aja, allà n'à deu, i per un ciutadà horat n'à en Cathalunya cinc"
Sobre estes llinees, soles he de dir tres coses, la primera, es que segons el IEC, i la Gran Enciclopedia Catalana estos Feits son falsos, puix van ser una copia d'uns documents datats en 1420. I la segona, es que el Rei Jaume I firma estos Feits (sempre segons l'autor) com a Rei d'Arago, Valencia i Mallorques, Comte de Barcelona i Urgell... O siga mai com a Comte (o Princip) de Catalunya. I la tercera, me dones la rao, sempre en texts posteriors al 1258.

Durant el Concili de Casp, en l'any 1412, se parla de tres provincies, les quals indubtablement podrien ser Aragó, Valencia i Catalunya, mencionant-se els tituls de Rei, Princep i Senyor. Be podria resultar el nom de Princip per a referir-se a Catalunya, pero aixo deu ser estudiat en mes profunditat, per que el terme Senyor, no quadraria en cap dels tres.

Mes tart, en la sentencia firmada per Fernando II (el catolic), coneguda com a sentencia de Guadalupe ( en la que es resoldria la situacio dels Payesos de remensa (els verdaders catalans, que foren declarats esclaus per Ludovico Pio)) es parla espresament de Principat per a referir-se ad este territori.

Pero existix una data, en la qual ningu (en Catalunya) vol fer menció, es tracta del testimoni d'un ilustre historiador frances, Luis Gregorie, i que en el su "Diccionari Historico Geografico" afirma que" fins a l'any 1258, Francia no va renunciar a la seua sobirania sobre Catalunya"
Renuncia que li costà al llavors rei d'Arago Jaume I els territoris que tenia en la regió francesa. Manco Montpellier, per ser a on ell havia naixcut.

Pero tot no te el per que ser negatiu per a l'historia de Catalunya, existix un astronom savi egipci, Tolomeo, que designa el nom de catalaunos als pobladors de certa comarca del Nordest de la peninsula. Una senya aillada, pero al cap i al fi, una senya catalana.

Pero en intents com el que tu te referies, han estat els catalans immersos durant generacions i generacions, intentant trobar o lligar paraules o expressions dins d'esta paraula per a fer d'un fet insignificant una dogma per a l'independencia.
Aixina Roque Barcia, preten que la paraula Laletania es deformara pel temps en Gotholandia per a convertir-se pel tems en Catalaunia. Com pots vore tot un intent de manipulacio per tal de fer les coses que manen des de dalt.
Pero existix un historiador, Gimenez Soler, que desmentix esta i atres cites, en la seua obra "La antigua peninsula iberica" a on podem llegir " Todas las etimologias buscadas a estas voces ( Catalunya i catalans) han caido en el olvido por falsas, porque todas han partido del supuesto de que la voz se creó en el momento en que aparece, y no antes; todas van a buscar el nombre del pueblo catalán en la lengua de los catalanes, es decir, cuando éstos aparecen organizados politicamente. Es evidente que si se hubiera creado el nombre hubiera tenido significación, pues nombres sin sentido jamás se inventan; todos quieren decir algo, y catalan, como nombre no significa nada fuera de natural de Cataluña. Al adoptarlo los catalanes i exenderse, es que para ellos era ya expresivo de identidad, que una tradición lo consagraba. En efecto, los que iniciaron la reconquista y crearon la primera organizacion politica, que luego, al ensancharse, llamóse Condado de Barcelona y luego Principado de Cataluña, no vivieron en otras partes, no eran extrangeros, sino naturales mismos, el verdadero pueblo aborigen que , libre ya de las pretensiones de fuera se manifestaba en su propio ser"
Ademes, Gimenez Soler classifica la veu Català, dins del parlar celta. Com pots vore tot un mon de descobriments.

Pero no tot son exits, en la busqueda d'esta independencia i d'una historia "Real", els historiadors catalans, no tots soles els enviats, han comés sempre errors, inclus han creat fabules per a demostrar una sobirania inexistent.
Aixina Prosper deBofarull, en la seua obra"historia de los Condes de Urgell", s'atrevix en lo següent " Vivia en servicio del rey (frances, clar) un famoso capitan llamado Otger Catalón (o Gotlan) que governaba cierta parte de Francia llamada Campos Catalaunos y que hoy les llaman les Catalens de Catalón, donde el año 452 fué vencido el fiero rey Atila y quedaron por moradores los Catos y Alanos, gentes septentrionales bárbaras, de quienes tomó este Principado de Cataluña en nombre..."

Com pots vore Catalunya, a l'igual que totes les regions, te una hisoria propia, i arrancar-la, seria destruir-la com a regió.
Lo mateix passa en Valencia, que te una historia i personalitat propia, i en el seu idioma. Pero degut a estrategies politiques, resulta que la veu de Valencia ha segut ensordida, i soles se sent com l'imperialisme se queixa de Espanya, mentres oprimix a Valencia i Balears. Com pots comprovar tot una lliço de llibertat i respecte.

En quant a la llengua dels valencians, te puc dir algo mes alt, pero mes clar, es dificil.
"El valencià, es la llengua dels valencians, i qui renuncie ad ella o a la seua patria, es com qui renuncia a sa mare " Sanchis Guarner . La llengua dels valencians. 1933.

En atre mensage, si no recorde mal, m'has preguntat, si no me pareix un poc curios, que les publicacions valencianes en epoca migeval, siguen tant paregudes a les catalanes. I yo te pregunte, ¿has llegit moltes publicacions catalanes d'estes dates?
Lo curios, es que els furs, son traduïts al igual que les costums de Tortosa, pero ( a titul personal) ¿no podrien estes pareixer-se per culpa de la proximitat? ¿o per que en eixos temps, no eren tant diferents les diferents parles romanç?

Ademes, per falta de puesto, no t'he ficat uns documents, que mostren que Valencia posseïa iglesies i cristians (mosarabs) musta'rab te deixe soles un, per a que veges el resultat.
El Rei de la taifa Denia-Balears, Alí b. Mu^gàhid firmà un tractat en 1057, en el qual cedix al bisbe de Barcelona Gislebert, la jurisdiccio sobre les iglesies del seu territori " ommes ecclesias et episcopatum regni nostri (...) ommes clerici, presyteri et diachoni in locis prefatis commorantes (...)" Este document l'han declarat autentic Simonet, Chabàs, Sanchis Sivera, Mendez Pidal, A. Huici, A. Ubieto, P.Guichard i M.J. Rubiera.
O siga, els cristians valencians que oviament parlaven en romanç, es mantigueren en lo Regne fins a l'entrada del rei Jaume I.

I com a final, has insistit,en que es culpa de Madrit, els peages i demes que obstaculisen el corredor del Mediterraneu. ¿tu creus?
¿Aqui han deixat sense aigua, dines, ajudes i sense camps per culpa d'estes coses?
Als valencians, aixo si, sempre favorint als catalans.

En totes les epoques, els valencians mos hem revelat contra els nostres opresors,la revolta Mudejar, les Germanies, la victoria de Vinatea pels Furs, el Palleter contra els francesos, ... ¿que vos fa creure, que en este temps no ixquen noves generacions oprimides que rebujen les politiques d'opressio catalanista?
No es d'estranyar, que siguem sempre representats com a Pais en guerra, es que sempre heu hem segut.

Els valencians volem ser valencians, i hem tingut sempre consciencia de ser-ho.

Si Catalunya soles haguera juntat els seus esforços en ser independent, i en mantindre la seua historia, ya fa molt de temps que heu haguera conseguit, pero les ansies imperialistes dels vostres politics, acabaran duent-vos a la ruïna, per que des d'Occitania s'alça un nou front que preten recuperar l'occità i els territoris d'esta parla.
Que tingau sort veïns.

Per tretze monedes es va vendre Judes II

Si mal no recorde, en l'anterior articul, mos quedarem en Felip III, i en com en 1620, Barcelona encara no contava en una moneda que tinguera la seua ansiada quatribarrada. Puix be, continuem.

En 1623 el Rei Felip IV acunyava en Valencia el dihuite, resulta molt curios, que encara en este any, el Rei de les espanyes acunyara en l'inscripcio PHILIPPVS IIII DEI GRACIAVALENCIA.
Aci vos deixe un atre diuite de 1642 en la cara se veu mes mal, pero l'escut esta un poc mes conservat.

Mentres en Catalunya seguien acunyant-se els Croats, els Rei de les Espanyes acunyava igual que el seu antecessor. I com no tenia titul per a la cara, simplement escrivia en l'ambers BARCINO CIVI i la data.
Per cert, l'escut en forma enbaldosada, mostra la creu de Sant Jordi (quadro 1,3) i una estranya tribarrada (quadro 1,4) si observem de nou l'escut del dihuite valencià, apareix en el seu escut una tribarrada.
Es curios, que fins al 1616 no apareguen en les monedes, i sobre tot, que encara en este sigle, siguen soles tres, i acompanyades de la creu de Sant Jordi.
Me resulta un poc estrany estes tres barres, puix no accepten un final en groc, si no que el seu final sempre seria roig, tot lo contrari que en el cas valencià.

Poc despres, Carles II l'ultim de la casa Austria, tambe acunyava la seua moneda en Valencia. Es estrany, pero l'ultim Austria, recuperà l'escut bibarrat, i ademes, li retornà la doble L en senyal de llealtat. En este escut datat en 1695 es podria llegir en la cara, alrededor de la creu de Jerusalem CAROLUS D G HISPAN, i en l'anvers, rodejant l'escut del nostre Regne ET VALENCIA REX. O siga Rei d'Espanya i de Valencia.
En canvi en el real molinillo (un nom curios) seguix ficant la tribarrada.
Per cert, este està datat en 1683 i en la creu du inscrit VALENTIAE MAIORCA RVM, i en la cara CAROLUS II DEI GRATIA REX, pot ser el principi de la tradicio de donar gracies a Deu en les monedes per ser cap de l'estat espanyol.

Pero, ¿com seria la moneda en la Barcelona de Carles III? Puix com en el cas de Valencia, la moneda catalana recupera la simbologia antiga, i com sempre retorna a la seua creu de Santa Eulalia. Un renaiximent en temps en que els catalans no renunciaven a la seua historia. En la cara CARLO II D G HISPA REX. En l'anvers, BARCINO CIVI 1674.

Se que havia dit que no mostraria cap moneda que no foren soles catalanes i valencianes, pero no podia deixar passar una moneda que demostra de forma contundent, que la verdadera posseïdora de la quatribarrada era i es Arago.
Fixeu-vos si no en esta moneda de quatre escuts de Mallorca, en la cara CAROLUS II R ARAGON 1670, i en l'anvers, MAIORCA RV CATOLICUS. pero fixeu-vos en lo mes curios, apart de ser Rei d'Arago, no de la confederacio Catalano-Aragonesa, du dibuixat, l'escut d'Arago en les quatre barres, i acabades en groc.
Me resulta curios, com se pareixen els escuts d'esta moneda Mallorquina i la Catalana de Felip IV.
Yo heu tinc clar, dos territoris de la Corona Aragonesa.

I al morir Carles II sense descendencia, començaren a entrar els nous pretenents Carles d'Anjou i Felip V. Els dos acunyaren monedes ans del 1707 per a pagar a les seues tropes. Pero ¿com heu feren?

L'archiduc Carles acunyava les seues monedes a la forma antiga, pero en les dos L de doble legal, aixina el dihuite, continuava mantenint la seua forma, continuava lluint la seua corona, i les seues barres.

Pero ¿que passava mentres tant en Barcelona?
¿com es possible? en lo lleal que era Barcelona, i el la tradicio historica que posseïa, ¿com podia este home deixar a Barcelona sense escut? si en Valencia acunyava les monedes en 1706 mantenint l'escut, ¿per que en Barcelona acunya les monedes en l'escut d'Espanya?
Crec que no mos han contat tot sobre Almansa...

Pero es que inclus Felip V va fer tambe el seu aparat de monedes.

Unes per al Regne, mostrant el seu bassalage a Valencia, era el 1707, ya tot estava perdut, Valencia era desposseïda dels seus furs, i deixava aixina de ser un Regne independent per a passar a formar part per dret de conquista a la Corona Castellana.
Uns anys despres en el 1719, el nou Rei mos obsequiava en una moneda a la que li deixava vore en un raconet el nostre Rat penat, tot un detall despres d'haver-mos abolit els furs i les nostres llivertats com a Regne.

Pero tambe ne va fer en Barcelona, a on els seus croats, seguien seent com en atres temps. Igual, la verdadera historia respecte a Alamansa mos deixa un buit en esta historia.Mireu, com si no, el propi Rei acunyava les seues monedes en 1709 en Barcelona.

Per cert, m'he trobat en una web una cosa mes que curiosa, resulta que en 1720 s'acunyava una moneda en espanya, i en el seu lateral apareixia una lletra B.
Resulta, que esta moneda ha segut otorgada per error a Barcelona, pero la falta de monedes similars en esta capital, i la presencia d'inclus moles en Burgos, recordem que era una ciutat pou mes important que la Comtal, la fan propia de la que va ser inclus capital del Regne de Castella.
Poriem estar parlant d'un error, de no ser que en moltes pagines apareix com a moneda Catalana, i despres el nom de l'image diu lo contrari.

Pero en1811, el rei Fernando VII, acunya en Barcelona una curiosa moneda, en la que apareix la quatribarrada aragonesa cononada en corona de princip, i l'inscripcio CATHAL. PRINCIP.


Uns any mes tart, el mateix Rei, acunya tambe la seua moneda en Valencia. En ella l'escut Real del Regne, en les barres d'Arago, clar, i una inscripcio, curiosa.
VAL. SITIADA POR LOS ENEMIGOS DE LA LIBERTAD.
Per cert, Marquesat, te recomane que ans de criticar esta moneda repasses este archiu de la Wiky i faces gran la foto de la moneda. Es un consell d'amic.


I aci deixem este articul, recordant, com no, les monedes o pellofes acunyades explicitament per a la nostra Seu.











Ah, per cert, recordem que Valencia ya acunyava monedes en l'epoca romana, i es que Valencia sempre ha segut gran, pese a qui pese.

Adlerta, aci te deixe les monedes i la banya de l'abundancia espere que t'agraden germa.



Crec que li devem molt a la casa de la moneda de Valencia i als seus treballadors.

Gracies de tot cor.






*les imagens del dihuité, les de les pelles de la Seu, i la moneda de quatre reals de Ferran VII, les podeu vore en la pagina de Ramon Gracies a tu tambe, Ramon.

Principat de Girona

Fa un temps, vaig anar de viage a Girona, per cert una ciutat encantadora, i com es natural visití tots els seus monuments, " San Pere Galligants (crec), la Catedral (i el seu museu), la Muralla, el Barri Judeu, els banys arabs..." en fi tot un viage turistic bonico i apassionant.
Resulta que durant este viage, recordi, que Girona era un principat, una cosa que tenia oblidada per culpa (crec yo) de l'importancia gratuïta que se li dona hui en dia a Catalunya, i mes encara a Barcelona (la filla grossa i plorona segons els Gironesos). Estant alli, vaig estar parlant en molta gent, molt amable per cert. En el moment van vore que no entenia el català, decidiren parlar-me en castellà, unica llengua (en paraules d'ells) que compartim. Faig resò en este apartat, per que ells mateix, me digueren que "molts valencians, s'esforcen en entendre i parlar una llengua que no te res que vore en ells, es mes, fan el ridicul i pareixen indis en una pelicula de l'Oest".
Be, deixem els temes llingüistics, i passem a lo que realment estem, l'historia d'un Principat, que despres sederia la seua titulacio a la seua Regio.

El dia 15 de març de 1977, el Rei en Juan Carlos I acceptà el titul de Princip de Girona per al seu fill, renovant aixina la tradicio secular en el marc de la Corona d'Arago. Sent titular el Pricip el 22de Giner de 1977 (BOE: RD 21 giner 1977)
Hui en dia, el Princip Felip, te com a seus els tituls de Princip d'Asturies, De Girona i Viana, unio formada en el sigle XVI per Carlos I i heretada pel seu fill Felip II, que represente l'unio de Castella i Lleo, Arago i Navarra respectivament. Pero aço es recent, ¿com ha arribat fins aci este titul?

El Principat de Girona, es el titul dels hereus de la Corona d'Arago. Titul que deixaven per a convertir-se allà pel sigle XV en Reis d'Arago, Valencia, Mallorques i Sicilia, Comtes de Barcelona, Corcega , del Rosello, i de la Cerdanya, i Marquesos de Lleida, Tortosa, Cristan i Gozianos.

En 1351, el Rei Per IV d'Arago i II de Valencia (Pere el Ceremonios) i XIII Comte de Barcelona, el que va designar per un Real Priviligi, fechat en Perpinya el 16 de Febrer de dit any, Duc de Girona al seu fill el futur Joan I d'Aragó i de Valencia (1387-1396). Fent aixina com els Reis de França, a on el primogenit te el titul de Duc de Normandia (existixen dos tractats d'este Real Privilegi, un en l'archiu de la corona d'Arago, i atre en l'Archiu municipal de Girona).

El titul de duc, continua vigent fins al 1412 Quant mort Marti I (l'huma), queda la corona sense hereu. Produint-se el conegut Compromis de Casp. En que va ser elegit Ferran I.
Este rei, de procedencia castellana, va pujar a la categoria de Principat el antic Ducat de Girona en 1414, per a equiparar-lo al de Castella ,instituït en 1388, sent aixina el primer el castellà.
El primer princip de Girona va ser Alfons V d'arago y III de Valencia, mes conegut com a Alfons el Magnanim (1416-1458)

“Reunits en Saragossa els prohomes aragonesos, valencians, mallorquins i catalans, ademes dels representants dels atres territoris de la corona (sicilians, sardos, etc.), es va iniciar la cerimonia de la primera -i unica- investidura del primer Princip de Girona, protocol que ha aribat fins als nostres dies”. ( Mendez Pidal, historia de España, vol. XV Madrit 1970. pag 359)

“Estando el rey don Fernando en el throno, llegóse a él su hijo mayor, el infante don Alfonso (que ya dos años antes había sido jurado por sucesor en los reinos) e vistióle el rei un manto mui rico, e púsole un chapeo en la cabeça, e una vara de oro en la mano e dióle paz en el rostro e título de príncipe de Girona, como antes se llamaba duque porque ya en el vecino reyno de Castilla se avía dado al sucesor el de principe de Asturias” (J. de Blancas, Coronaciones de los Serenísimos Reyes de Aragón, Saragossa, 1641, pag. 82)

Dos anys despres estiguent el la ciutat de Girona, Ferran I d'Arago i Valencia, lluirà el 19 de Febrer de 1416, a favor del seu fill el corresponent diploma, fent-lo princip titular de la ciutat.

Des d'este moment fins a hui, soles 15 princips han segut oficialment reconeguts, al quedar en suspens el titul de princip de Girona des del sigle XVIII quant Felip V va suprimir els Furs d'Arago i Valencia. Aplicant per a tots els Regnes i Comtats de la corona d'Arago, la llegislació castellana.
Estos son els princips,ducs i galfi:

Casa d'Aragó (1351 - 1410)

• Joan: 1351 - 1387, Duc de Girona
• Jaume: 1387 - 1388, Galfi de Girona
• Pere: 1394 - 1410, Duc de Girona

  

Casa de Trastamara (1412 - 1516)

• Alfons: 1412 - 1416
• Carles: 1458 - 1461
• Ferran: 1461 - 1479
• Joan: 1481 - 1497
• Joana: 1503 - 1516

Casa d' Austria (1527 - 1665)

• Felip: 1527 - 1556
• Carles: 1556 - 1568
• Ferran: 1571 - 1578
• Diego: 1578 - 1582
• Felip: 1582 - 1598
• Felip: 1605 - 1621
• Carles: 1626 - 1640
• Felip: 1657 - 1661
• Carles: 1661 - 1665

Casa de Borbón (1961 - )

• Joan Carles: 1961 - 1975
• Felip: 1977 -

*els noms no tenen numero de Rei per que encara no heu eren
Font Wikipedia
DICTAMEN SOBRE EL TÍTULO “PRINCIPE DE GERONA”

L'ajuntament de Girona en 1771, solicità al Rei Carlos III que fera reviure el titul de principat. La mateixa solicitut va ser feta a la Reina Isabel II en 1860, i a Amadeu de Saboya en 1871, sent rebujada en totes les ocasions. Inclu s en 1860, el fill de la reina Isabel II, Alfons XII intentant justificar l'us unic de Princip d'Asturies, aprova un Real Decret el 22 d'Agost d'este any “todas las demás provincias de la Monarquía española comprenderán fácilmente que no pudiéndose usar tan varia denominación a un tiempo (la de Asturias, por Castilla y León; la de Gerona, por el heredero de la Corona de Aragón, y Viana por Navarra), natural es que se adopte la más antigua (es decir, el Principado asturiano)”.

En Joan de Borbo i Battenberg, sent Comte de Barcelona va decidir com a cap de la Casa Real en el exili, que el seu fill, En Joan Carles , passara a gastar la denominació gerundiana, ya que li pareixia manco desafiant el titul de Princip de Girona que el de Asturies.
Pero va ser en el seu compromis en la princesa Sofia de Grecia quan este va apareixer acompanyat dels tres tituls de princip: Asturies, Girona i Viana.
Passant estos despres en 1977 al seu fill Felip.

O siga, el nom de Princip de Girona ha acompanyat al Rei d'Espanya durant tota la dictadura, i en reconeiximent, este va incluir el seu titul en la Constitucio, pero ¿per que encara hui no s'ha fet tal coronacio, pero si s'ha fet en Covadonga la de Princip d'Asturies?. No heu se, pero espere que el dia en que se produïxca, estiguen presents com be diu l'ordenança migeval totes els territoris que representen a la Corona d'Arago, encapçalats pels regnes d' Arago, Valencia i Mallorques, i precedit pels Comtats de Barcelona i Urgell ...

De la mateixa forma, i seguint en l'historia, Girona passaria a denominar-se Principat, ya que pel seu nom, Catalunya ha rebut el seu titul, desplaçant la seua provincia a una simple vassalla de la filla grossa i plorona.
Ademes, aixina l'antiga Corona d'Arago, tinga per fi representacio oficial en l'estat Espanyol, no soles politica, si no Real.
Ademes, d'Apareixer la seua Provincia representada en la corona Principesca, no la mural que li ha otorgat la Generalitat Catalana en 2007.
Aço que pareix un follia,

es un simple acte de reconeiximent que Girona com a representant de la Corona d'Arago, te el mereiximent guanyat. Ademes de per acompanyar al futur rei en l'exili, per lo que representa l'unitat i igualtat de totes les Espanyes.
Lo que be podria ser una forma util d'apagar els focs encesos en Espanya per culpa dels interessos castellanes front als aragonesos i navarros.

P.D.: Marquesat, ans de que passes a criticar el que me fique en atra provincia, vullc deixar-te clar, que soles defenc el dret de l'antiga Corona d'Arago dins de l'estat espanyol.
Per aixo, no he nomenat per a res el principat navarro de Viana.

Dedicat per al meu amic el de la veleta, espere que me lliggues.

El BLOC i sempre el BLOC

Durant la provesso civica del 9 d'octubre, dia de la Patria Valenciana, uns quants membres del BLOC (50 segons ells, 25 segons la policia) vullgueren integrar-se dins d'esta.
Durant tota la semana, en totes les pagines i mijos de comunicacio, el BLOC, informava de la seua intencio de formar part de la provesso.
Durant tota esta semana, tambe, totes les associacions valencianistes, informaven al delegat del govern de lo perillos que podria resultar esta decisio.
Fent cas omis el delegat, i enfundant-se dins de la mascara del victimiesme, els membres del BLOC van acodir ad esta provesso civica.
El moment no podria ser mes oportu, despres de la baixada de la senyera, quant tot el valencianisme estava pendent de l'abaixada i de les salves. Un grup de membres del BLOC, enfundant banderoles taronja, s'obrien pas cap a la provesso. Ni una Senyera, ni un minim distintiu valencianiste, soles anim de provocacio cap al poble valencià.
La seua entrada va ser poc manco que afortunada, en un minut, els membres del GAV, els tancaren el pas, convidant-los a que no entraren i retrocediren, puix consideraven l'acte una provocacio.
Rodejats per la policia els membres del Bloc, insultaren i increparen als membres del GAV,que en cap moment mostraren violencia.
En uns moments, la plaça sancera, increpava als nous venuts, ningu volia que s'uniren a un acte en el que no creuen.
Recorde en uns mensages en certa pagina, en que els mateixos membres, interpretaven l'acte com a una provocacio, i que si era pel simple fet, no veen en aço cap gesta historica, si no tot lo contrari "Acodir a l'acte sense creure en ell, es una calamitat, i pretendre fer publicitat d'un fet aixina, una covardia" estes eren mes o manco les seues paraules.
Ademes, intentar entrar dins d'un acte valencianiste per a despres per la vesprada fer-ho en un acte pancatalaniste, no te cap sentit, si no es busca en aço marejar i enganyar als dos bandos.

Durant la vesprada, els membres del BLOC, furiosos per no haver pogut entrar en la nostra Provesso civica, acompanyaren com ya havien dit, la manifestacio pancatalanista en el Cap i Casal.

I es aci a on verdaderament, descobrim, el per que volia el BLOC pasejar-se en mig de la provesso, per a poc despres, poder lluir la Real Senyera pels carrers de Valencia humillant-la dins d'una manifestacio pro Països Catalans, mostrant aixina a tot lo mon, que Valencia ya ha segut invadida per les forces pancatalanistes. Invadida, pero no conquistada.

I es que fins els lema, no podia ser mes gracios per a tal acte.
¡SENSE VALÈNCIA, NO HI HA INDEPENDÈNCIA!
Ara comprenc, o per lo manco heu intente, l'interes en canviar l'accent al nostre Regne, per part de l'AVLLc, el BLOC i demes catalanistes. Per que si no, ¿com anaven a fer esta rima? Ni Hitler en la seua propaganda, haguera pogut competir en ells.

I es que inclus el seu cartell, pacifiste, clar, mostra incompatibilitats per si mateix.
Vosatros mateix, llegiu l'ultima paraula gran del mateix.
Socialisme, i ara mireu esta foto de l'acte civic, en la Plaça Sant Agustí.
Per que no me negareu, que no es civic, cremar imagens del president del govern, de partits politics, inclus de presidents (socialistes) d'atres països.
Si penseu lo contrari, segurament es per que no sou tant progres com creeu. O simplement per que sou uns fascistes que no deixeu expressar-se lliure i pacificament a gent sense odi com esta.

I es que clar, en un pais com Espanya, cap tot, un president en flames, un acte contra natura, i sobre tot, rendir honors a unes banderes inconstitucionals, i crear uns mapes que justifiquen el fanatisme i l'ansia antivalencianista de certes associacions i partits politics.
En fi, tot un eixemple de civilisacio i de bon fer.

Com el manifest que va llegir un portaveu dels Sindicats d'Estudiants del Països Catalans en el que dia "hi ha que continuar lluitant des de les aules per un ensenyament públic, de qualitat, no patriarcal, i en català"
Com podeu vore tot un acte de democracia i valenciania. Segur que inclus duyen l'image de la nostra Mareta en lo cor.
Manco mal que Hitler ya es part de l'historia, per que estos serien segur uns aliats dignes i de la seua altura.

Per a que despres, encara vullguen criticar el com grups com el GAV, impedix que formen part de la nostra provesso i manco el dia de la nostra patria valenciana.

Si fins i tot en els videos que va gravar Morera, no tenen ni idea sobre l'acte en que volien participar.
Mireu, si no este video

"¿com se diu?... la marcha Real valenciana...¿no?"
Puix no, resulta que quant toquen l'himne, dieu que es una burla i un disparat, o simplement que no representa a Valencia, si no al Cap i Casal soles, i ara a una pesa d'ell, que es va fer per a la senyera, li dieu marcha Real. Es que teniu tanta idea de cultura valenciana com yo de la hawallana.

En fi, espere que vos doneu conte, de que en Valencia, els valencians som mes que simples charnegos, i que per molt que heu intenteu, no podeu enganyar a mes que als vostres propis simpatisants, que cada dia ne son manco.

Es una llastima, que el poble valencià, comence a donar-se conte tart.
Pero lo mes important, es que a pesar de les tactiques del pancatalanisme, els valencians, 20 anys despres, hem tornat per fi al Parterre, per a poder ensenyar al poble que realment, ni som blaveros, ni ultres, som simplement Valencians.
Gracies Manolo, gracies GAV. Per fi podem dir que ahir en Valencia es va respirar valenciania, encara que com en tots els llocs, tinguerem que defendre soles la nostra identitat.

Per cert, i dedicat a totes les pagines Pancatalanistes que diuen haver vist a la gent alçant el braç tipo cara el Sol, aci vos deixe la foto que tanta polemica ha creat.Demane per favor que pulseu en ella per a vore-la en gran.
Com podeu vore, uns quants jovens del GAV, alcen els dits index o senyalador i el miger fent una V senyal de VICTORIA, i tambe primera lletra del nostre Regne. Regne que va celebrar el mateix 9 d'Octubre la seua conquista, i no creacio, per part del Rei En JaumeI.

El blau del BLOC

En 1982,i despres de l'agrupacio del Partit Nacionalista del Pais Valencià, i l'agrupament d'Esquerres del Pais Valencià, naixia en Valencia Unitat del Poble Valencià, un partit d'esquerres, filial de CIU, per a la comunitat valenciana. A la que poc despres, en 1983, s'uniria Esquerra Unida del Pais Valencià.
Molts vos preguntareu, com CIU, partit de dreta català, financià un partit d'esquerres en el nostre Regne. La resposta es facil, per que la majoria dels seus militants, havien segut reeducats per ells.
Era un cavall de Troya, un cavall, que no va conseguir enganyar al poble valencià. En definitiva un intent de conseguir una majoria de votants que la dreta no anava a arreplegar.
Foren anys dificils, puix UV era realment la que arreplegava estos vots, la que realment fea gala del seu nom.
En definitiva l'atra alternativa.
En el 87, s'uniren al Partit Comunista del Pais valencià,i s'obtingueren dos diputats, uno per Valencia, Pere Mayor, i atre per Castello, Antoni Ferrando. Pero eixa unio se trencà poc despres, passant estos al grup mixt. La principal causa del trencament, va ser el que UPV no volia realment un partit d'esquerres (clar com heu va a permetre CIU) si no un partit catalaniste.
Aço va fer que molts dels seus militants, despres de vore-li les orelles al llop, deixaren UPV, i se passaren a EUPV.
En el 91, es presentà en solitari, arreplegant soles un 3,7%, tot una catastrofe.
Pero al quedar fora del tot en el 95 (any en que guanyava per majoria el PP) va fer que els dirigents de UPV, es reuniren en CIU per a pactar noves estrategies. I va ser en el congres de l'Eliana (1996), a on es feren unes reformes, i a on començava la seua caminada en solitari el Bloc Nacionalista Valencià, encara que baix estes sigles, seguira regint CIU.
A finals de 1998, es celebra el primer congres del nou aparegut Bloc, moderant els seus estatuts per "aixina poder entrar en mes cases".
En 2003 i 2004 es presentaren en coalicio en Esquerra verda, per a les corts (4,67%) i per al congres (1,53%).
Pero tambe heu feren per al Parlament Europeu eixe mateix any, acompanyats de Galeusca-Pueblos de Europa, CIU (com no si eren fills d'ells), BNG, Partit socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista (atres que no expressen mai d'a on venen i per que estan), el resultat en lo Regne, va ser del 1,12%.
En 2007, es junta en Esquerrra Unida del Pais Valencià, fent coalicio com a Compromis pel Pais Valencià per a les corts Valencianes, obtinent el BLOC, dos dels set Consellers. Un poc mes tart, encara en 2007, en motiu de l'eleccio del Consell d'Adminstracio de RTV, comencen a haver disputes entre els dos partits, acabant en la destitucio de Gloria Marcos, en favor de Monica Oltra.Les lluites dels dos partits, van acabar en la dissolucio de Compromis, passant tots els seus representants al Grup Mixt, eixe que tant agrada als representants del BLOC.

En els seus estatuts, el BLOC, es considera com a un grup Nacionaliste de Tercera Via, els seus estatuts estan redactats en català, i son simpatisants de l'unio dels Països Catalans.

En un congres celebrat a finals de l'any passat, s'optà per moderar alguns dels seus estatuts, acceptant per al Cap i Casal la Real Senyera (no mos enganyem, soles per al Cap i Casal), acceptar les normes de la AVLL, com no, si va ser creada pel PP baix les ordes de CIU, acceptar el terme Comunitat (recordem que va ser este terme el que aprova Madrit en els vots de CIU i PNV) encara que no el gasten i reformant el caracter pancatalaniste, per un mes moderat, permetent als seus membres seguir a la Real Senyera el 9 d'Octubre, aixo si, sense desplegar-ne cap.

Es de sobra sabut, que el BLOC, junt a ERPV o ERC, es l'unic partit politic "valencià", que està present en els famosos 25 d'Abril, en que venen des de Tramontana mils de Pancatalanistes per a fer una manifestacio pro Països Catalans. I que tots els anys, son els del BLOC, els que desfilen en el correllengua, defenent l'unitat de la llengua, i la lliure circulacio de la TeVen3 en tot el Regne.
Ademes, son els militants del BLOC, els que organisen cada 9 d'Octubre la famosa manifestacio de la vesprada en la que reclamen una Valencia Catalana, i en la que lligen un manifest per a que la Valencia dels charnegos siga per fi part dels Països Catalans.
I es de sobra sabut que l'unic blau que senten per les seues venes, no es atre que el català.


Pero este any, els militants del BLOC, volen arribar mes alla, volen participar de ple en la nostra celebracio, volen ser participes de la mostra proveso, volen ser ells els que encapçalen un ritual al que tot el poble valencià rendix homenage. Volen ser ells els que proclamen als quatre vents que fins Valencia el dia de la seua nacionalitat, es declara Catalana acceptant en la seua proveso les banderes de la repudia.
En definitiva, volen ser ells els que impedixquen enguany que els valencians pogam fruir un dia de valenciania en mig de 364 dies de catalanitat.
Volen ser ells els que embruten en la seua presencia un acte tant net i Valencià com es el nostre 9 d'Octubre. Acompanyant una senyera que ni tan sols volen.

Des de este llinees, no vullc fomentar cap acte violent, simplement, vullc demanar al seus membres (els del BLOC clar) que desistixquen d'acodir a la plaça de l'ajuntament demà, ya no des de l'amenaça, si no des de la coherencia.
"Per a vosatros este es un acte mes politic, en el que podeu arreplegar vots frut de l'engany conseguit, pero per a mosatros, els valencians, es una cosa molt mes gran que un simple acte, es un sentiment, es realment un orgull vore com la nostra Real Senyera seguix rebent el mateix tracte, i seguix pese a qui li pese sense inclinar-se baix ningu", i sobre tot, deixar clar, que encara que els antics UPV vullgueren fer desapareixer del mapa la nostra Real Senyera, siga rebuda en l'Himne Regional, per molts esforços que feren tant UPV com PSOE per que fora canviat pel de la Moixaranga.Per que es l'himne que ha reclamat el poble, i per que es la bandera que mos ha representat durant molts sigles.
La bandera de lluita del poble Valencià.

Deixeu que la gent puga fruir per lo manco d'un dia de valencianitat com es mereix.
Llunt d'eixa catalanitat que mos acossa durant tot l'any.
Pero sobre tot, no enmascareu quatribarrades en blau, deixeu-mos fruir de la nostra Real Senyera.

No mos enganyeu, ya sabem per a que voleu realment la nostra Real Senyera, i no anem a consentir-ho.

Si voleu uns Països Catalans, digau-ho, i deixeu de marejar a la gent.

Crec que es lo manco que podrieu fer, donar la cara i dir la veritat.

¿A on està Esteban?

Esta seria la pregunta dels agredits en la vesprada i nit per integrants del correllengua de Gandia.
I es que si mal o recorde, l'any passat en motiu de la queixa de veïns i mes valencianistes, n'hi hague un poc de revol en tots els diaris de tirada tant provincial com nacional, inclus el senyor Esteban Ibarra, si el president del Moviment contra l'Intolerancia, pero enguany, despres de vore actes valdalics i persecucions de veïns de Gandia, a l'igual d'haver varies detencions, han callat com un puta (es una expressio prou valenciana).

No me negaras, amic Marquesat, que es motiu, per a que els valencianistes, i sobre tot els veïns de Gandia estiguen un poc cabrejats, pero a part desilusionats per els actes que produïren els membres de la manifestacio encapçalada pel seu Alcalde Jose Manuel Orengo Pastor i que es va saldar en un bon grapat de detinguts per part dels manifestants.
Com be diu el senyor Orengo, tota una mostra de manifestacio civica i pacifica.
O per lo manco aixo dia ell l'any passat quant es referia als seus.
Pero es que el dispositiu policial format pels agents de Gandia i Valencia no van ser prou, per a protegir a la gent del poble, inclus, el dispositiu i la seguritat per a que pugam tindre la festa tranquils, van ser prou. O es que yo no se llegir entre llinees, i lo que vol dir el senyor Orengo, es simplement que es per a que els catalanistes puguen tindre ma lliure.

Se que aço no ha aparegut en cap mig, o per lo manco aixo es lo que creu la gent. Per que els mijos de comunicacio, solen tapar-se be l'esquena, i fan de les noticies importants, retalls que no els pot vore ni el mateix Sherlock Holmes. A clar, com els agresors son afins, a l'igual que els colaboradors, i demes gent del correllengua. Puix no conve que la gent s'escarote.
Per que en la tirada nacional i en el seu online, en Levante ficava aço El "correllengua" de Gandia marcha con un ferreo blindaje policial.

Recordeu, l'any passat, en la tele com es referien als actes dels valencianistes. Blaveros, ultres, extremadreta... en fi manco terroristes, que crec que tambe es va sentir, tots els insults capaços de desprestigiar-mos per un acte, que segons la justicia, res te que vore en lo que escrigueren.
Pero,¿ i el perdo?Puix res seguim esperant.
¿I la noticia a tota pagina d'enguany? Puix res, seguim esperant.

I yo me pregunte... ¿quines foren les agressions del cas del Correllengua'08?
Si no recorde mal, una pedrada, que va ser llançada de la part contraria a on es trobaven els contramanifestants.

Ay,¿ i enguany Correllengua'09? varies agressions a conductors, a gent que passejava per la fira en companyia dels seus fills, gent que tornava a casa...

Pero clar, els falsos Maulets, i els Sharperos, o els Skins no son agressius, que estos no son d'Espanya 2000. Total soles preguntaven als viandants si eren blaveros.
I els del Bloc encapçalant la provesso. Interessant, ¿no?

Aixina es com se conquista a la gent, o per lo manco eixa es la forma que practicaven en Alemanya. I damunt reclamant la TV3 per a fer mes neutral l'informacio.

P.D.: Marquesat, espere una resposta convincent, no crec que siga normal que gent de fora de Gandia puga fer actes d'estos i que els pacifistes no diguen res.

Dedicat com no per al senyor Esteban Ibarra, espere que me lligga.