Cognom... ¿que significa pare?

Puix be, com dia un amic meu de Picassent, en tot espectacle se pot fer el ridicle.
I es que en este espectacul que s'han inventat el el Nort-Est espanyol, no falten ni els pallassos. Es mes, crec que a la marcha que van, igual deurien patentar l'idea.

Puix com anava contant, un dia el meu fill me preguntava:- ¿pare saps que es el cognom?- La resposta, puix que voleu que vos diga, la normal. Cog-nom, en llatí Com-el-nom, o siga renom, mal nom, apodo.

¿Que no me creeu?, a vore, com vos heu explicaria, fa molt de temps... espereu, tinc una foto. Bendites fotos...

Puix be, la meua teoria, es que un dia el senyor Pompeu, que com recordeu era fisic ( una rama de la filologia) estava buscant paraules catalanes per a la seua gramatica, i va descobrir este document, que la veritat, soles el titul, ya no te desperdici.
Com anava dient, un bon dia el senyor Pompeu, va vore esta portada, i va descobrir un nom, "COGNON"i segurament pensà, açò es lo que buscava, no es apellido com en castellà, i no me poden dir que es gascó com prenom. Pero lo que no sabia el senyor Pompeu, es que el llinage de Jaume I no era el conquistador, això era simplement un titul o apodo que li ficaren posteriorment.

Home, l'historia no es del tot aixina, pero sempre se pot fer manco el ridicul aixina que fent lo que van fer els "filolecs progres" que traduiren cognom com a llinage, no com a apodo.


En fi, per lo manco ya sabem que quant mos pregunten pel cognom,degam ficar el o els apodos.

Qüestio de ... Aclaracions

La veritat, no entenc moltes faltes. No entenc, com tot lo que se fa en Valencia tinga que dur un sagell .CAT. No entenc, com ni en quina base, es basen mes d'u per a reconeixer fets irreconeixibles.

Resulta, que vinc llegint ya fa temps, un llibre de quin autor, millor no nomenar. Puix resulta que quant ya estava en el punt mes alt, en lo mes intrigant de tot. Descobrixc que l'autor encasella les falles en Catalunya. Llastima de llibre. espere que recicle be.

Anem a vore, senyors. Hem demostrat, mes d'una volta, que Valencia no ha pertanygut mai a Catalunya. I els fets, estan ahi, per a disfrute del personal. Que no compartim la mateixa llengua, ni per espillera, i que aixina com Valencia si ha segut independent, Catalunya mai heu ha segut.

El eixemple del mexicà, el tinc entravessat. Un mexicà, parla castellà. Si, si el parla, pero ¿i que?, i un gallec, ¿parla el portugues?. Els Mexicans, foren conquistats, repoblats, i manats durant molts sigles pels espanyols ( de totes les comunitats). ¿Quants anys manà Catalunya en Valencia?, ¿quanta gent vingue a repoblar la Valencia mora? ¿i eren tots catalans?.
Resulta espanyols, conquistaren gran part d'America, baix el mant del catolicisme. Pero, ¿a qui li s'ocurrix dir que el tango es espanyol?.
Llavors, si no hem segut ocupats i dominats per Catalunya, primer per que no existia com a tal, i segona, per que forem els valencians, mes especificament el Gandià Borja, Sant Francesc, qui era duc de Gandia, Marques de Llombay, i virrei de Catalunya. Ademes, crea alli escoles i universitats, i va prohibir l'entrada als catalans a les universitats valencianes per a que no deixaren buida la de Cervera ( archiu dels Ducs de Gandia)( o siga que venien a Valencia a dependre, i no al contrari) com ha canviat la vida. ¿Com podem seguir aferrats a l'idea de que som catalans? ¿Per que? ¿per dret de conquista? llavors, aixina som Castellans, que en el decret de nova planta heu diu mes clar. ¡¡Vinga va!!Ara anem a fer la prova. Si este mapa es de 1235, i Catalunya, ¡¡no existix!! i es francesa, ¿ com pot repoblar res?. ¿Com pot ser que despres de casar-se Ramon Berenguer en la reina Petronila d'Aragó, Els contats no siguen cedits a la Corona d'Arago? Molt facil, per que el Comte de Barcelona, era soles això, no era res mes, el contat de Barcelona, era frances, i pertanyia al Rei de França. O siga, que Catalunya no existia, i que llevant del contat de Barcelona, el d'Urgell i el d'Ampuries, el rest de territori era simplement aragones.I damunt no tenia escut. Com es el cas de atres territoris també francesos. I, ¿a on està les seues quatre barres? vos preguntareu mes d'u, puix en Aragó, encara que faltarien alguns anys per a que se convertiren en quatre.

Anem a repassar, Catalunya, no existia com a tal,no hem d'oblidar, que el nom de catalans, ya existia de molt ans:
El Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus («llibre mallorquí dels fets dels pisans ilustres») es una epopeya en llati migeval que narra en 3.500 hexametros l'espedicio creuada baix el lliderat de la república de Pisa a les Balears en 1113–15. Va ser escrit entre 1117 y 1125 per un pisà anònim, provablement clero. Se conserva en tres manuscrits.El Liber conte les referencies mes antigues de Catalunya (Catalania (terra de castells) i dels catalans (Catalanenses) , tractant soles com a la seua patria (la terra dels catalans) contats independents entre si. Ramón Berenguer IV de Barcelona es cridat dux Catalanensis («duc català») i rector Catalanicus hostes («rector dels ejércits catalans»). Els dos, Ramón i el comes Ampurie, Hugo II de Ampurias, s'alaben com Catalanicus heros («héroe catalá»). Els catalans son Christicolas Catalanensesque («catalans cristians»).
Puix be, no existia com a tal, no era part de la corona, i manco manava en ella. I... soles el Contat de Barcelona va participar en la reconquista, pero això no es tot.

Passaren els anys, i en 1258 gracies al tractat de Corbell (tractat pel que el Rei Jaume I li canvià al rei frances la Marca hispanica, com dien els francesos a este territori, per la part francesa que era aragonesa, el rosello), Catalunya passà a ser territori aragones..
Puix be en aquell temps, Valencia ya contava en els seus furs, Valencia ya fea sigles que era Regne, ans moro, i despres cristià. I la marca hispanica, puix passava a ser simplement part del territori aragones. Encara que en alguna que atra distinció.
Aci tenim un mapa de 1375, com podem vore, tot es aragones, i soles Mallorca te una bandera diferent.
Per cert,¿ heu contat les barres? una i dos... soles dos. ¿i les atres dos?.

Anem a vore un atre mapa, este es de 1423, i te un Senyera com la copa d'un pi. I en Catalunya, ¿quina bandera n'hi ha? en efecte una pareguda a la part de dalt de l'escut del Barça, casualment, i en ¡¡dos barres!!.



























Aci atre de 1426, en lo mateix, senyera i lo que se diga la de Barcelona.
















Aci ne tenim un, de 1473, mireu, un cas curios, Tarragona i Tortosa, sostenen una quatribarrada, bo, tribarrada. ¿Per que?, vos preguntareu, puix, per que en eixa epoca, encara eren el port natural d'Aragó, o siga, que en 1473 en ple sigle d'Or de les lletres valencianes, encara no existia Catalunya com la coneguem hui,ni com a ent politic, com que no pugue ser mai el seu sigle d'or.
Casualitats de la vida. Això si, en Valencia Real senyera i coronada.

O siga, que inclus en 1634 encara apareix en els mapes un Aragonae Ora, o siga orilla de Aragon, en conte de Catalunya. No se, a este pas, resultara, que foren independents en 1707. ¿Vosatros que opineu?


Per cert, Amigacho, parlant d'Alfarp, he trobat un dat curios en este mapa, igual es una falsificacio, com tu dius. Te envie el que tinc en blanc i negre, que igual, es mes clar.


Vullc donar gracies a Billy Joe per que m'ha ajudat en este fil, i a Portulanos per deixar-me uns mapes.

E poblada de les seues gents propies

De chicotet, yo sempre sentia als meus pares, que lo que diuen els mestres, es la veritat. I aixina me vaig criar, pensant sempre que estes ments tant privilegiades, mai podrien ser comprades o mogudes per interesos, i manco politics. Ells tenen com a fi ser imparcials, i ensenyar als seus alumnes, la verdadera historia del seu Regne.
Corrien els anys '70- '80 quant començaven els aires de canvi, quant ells anaven a ser els illuminats que obrien els ulls a les proximes generacions. Ells tenien que ser neutrals, deurien de ensenyar nous valors, tant religiosos com morals, pero sempre des de la neutralitat.
Pero llamentablement les coses canviaren, els mestres neutrals, començaren a ser politics, i aixina començaren a vendres al millor postor. Algo paregut passà en els nostres politics, que llunt de velar i defnedre als electors anaven venent favors i valors al millor postor.
Aixina conmençà l'histori, des de un palco en la Generalitat (catalana) un home chicotet, repetia estea frase que ha quedat marcada en les nostres ments per a l'historia:
- Hem de canviar no 40 anys d'historia d'Espanya si no 400.
I aixina va ocurrir. Els llibres de text, començaren a canviar, els llibres de valencià eren repartits per 3 i 4 directament de la Generalitat Catalana als nostres coleges, soles canviava una pegatineta que deia Gemaralitat Valenciana a on baix deia Generalitat Catalana. I començà la reconstrucció dels fets retornant al model i a les teories expansionistes de Prat de la Riva i de Rovira i Virgili. Renaixia aixina la Gran Catalunya, la mentira de la repoblació, i els documents falsificats en epoca del franquisme.
¿Pero que passaria si estes coses foren descovertes?

Puix be com diu el començament, Valencia va ser poblada en les seues propies gents. No n'hi hagué cap repoblació. Igual, n'hi hagué algun que atre conquistador que arreplegà un tros de terra, o una casa, pero no va ser repoblada, si no que va ser poblada de les seues gents propies.
¿Que passaria si esta cita ixquera a la llum? ¿Estarien disposts els nostres politics a defendre esta afirmació?
La veritat, no heu se, pero lo curios, es que en la Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer... diu que Valencia no va ser repoblada, sino que va ser poblada per les seues propies gents. Al igual que molts pobles i ciutats conquistades, a on el Rei va fer pactes o treues en els Barons Sarrahins.

Ya i tots preguntareu que açò meu puc haver inventat yo, pero no.




















Açò es tant real com la vida mateix.
¡pero llegiu!














Ara be, yo tampoc vullc deixar mal als catalans, ya que ells lluitaren i moriren baix el gillit d'Aragó per la conquista del Regne moro o Sarrahi de Valencia (Si, ya era Regne ans de Jaume I). Puix be, com deia, en unes pagines mes aball se pot llegir, com ciutats grans i chicotetes foren cedides i repoblades per catalans bons. Ciutats estes com Oriola, Elig, Alacant, Cartagena, i Guardamar. Que foren entregades poc despres de la seua repoblació al seu gendre Alfons Rei de Castella.
Açò explicaria el per que en Alacant i en Murcia, n'hi han a dia de hui, paraules catalanes dins del seu vocabulari. Algo que no ocurrix en el reste del Regne. Es normal, ya que tot lo Regne no va ser repoblat per catalans. O simplement, com Muntaner era Català, quan va sentir parlar a la gent d'Oriola (els quals entenia perfectament per ser el Valencià una llengua romanç i perque en aquella época casi totes les llengües peninsulars tenien una gran inteligibilitat mútua) volen dir que parlaven una llengua molt dolça que no era tan dura com el català va fer el símil que "parlaven el mes bell catalanesch del mon", es dir volia dir parlaven una llengua molt bella, La Valenciana.
Ara podeu opinar tots, ¿pero que pot passar en els llinages? ... pero si en els meus llibres d'escola diu ... Pero açò pot ser una falsificació...
En fi, igual lo dels llinages no es del tot cert, els llibres d'escola estiguen un poquet politisats (Com Camps nal Noi) i per ultim igual no es una falsificació, igual es una realitat que damunt te fundament. Penseu, ¿tot lo que veuen els ulls hui en dia es deveres?, ¿per que se menejava la bandera d'Estats Units en la lluna?¿N'hi ha crisis en Espanya, o soles es una desacceleració accelerà? ...
Bo que passeu una bona segon Pasqua valencians.

Respostes

He ficat este articul, per que lo que me demanaves ,Amigacho, era un poc llarc per a ficar-ho en respostes.
He vist els fils que me has enviat, de Antiblavers. I he vist un dato curiós:

• [1734] Carles Ros [ Escriptor valencià (1703-1773), autor de nombrosses obres de reivindicació del valencià]. Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano. València [citant G. Escolano].

que se dieron tan buena maña nuestros passados en perfeccionar el idioma Valenciano, que con ser el mesmo que el Catalan, se ha quedado este montaràz, mal sonante, y grossero, y el Valenciano ha passado a ser cortesano, y gentil

Con lo que es visto, que el fino idioma valenciano consiste, a lo menos aora, en usarse con la pulcritud y cultura que han perfeccionado en esta ciudad, sin valerse ya de los vocablos montañeses que aun duran, en parte, en este Reyno y en los de Mallorca, Menorca, Ivisa y Catalunya, como lo hace también el buen castellano dexando sus grosseros y mal sonantes.

Puix, be yo tinc en ma casa tots els llibres o cuadernets de Carles Ros, i he repassat un poc.
Ala primera no l'he trobat, i la segon, es normal, confundir el significat, si no lliges el resto.



























































Com pots comprovar soles se semblen en que son filles de llemosí. I cada una ha seguit el seu camí. Es normal que no fiquen documents, soles trossos de frases, aixina se pot llevar sempre algun tros. Mira que passa si continues llegint:

Si vols pots continuar tu mateix en la llectura de este llibret Epitome del origen, y grandezas del idioma valenciano [XVIII/1332] . T'aconselle que no t'agradarà gens.
Si preferixes te deixe un atre enllaç, que te pot ajudar Valenciafreedom els nostres clasics diuen llengua valenciana i catalana

Crec que els catalanistes ya intentaven ser lo que no eren fa molts anys, ¿no?

Ara continue explicant-te quants anys fa que tenim catalanistes entre mosatros. I no catalans. Ya que yo no tinc res contra els catalans, al cap i al fi, ells fan lo que deuen defendre Catalunya, com mosatros defenem El Regne de Valencia.
Puix be, n'hi ha un articul del diari El Pueblo, a on el seu director era el republicà Vicent Blasco Ibañez en el seu numero 5.500 que data del 3 de juliol de 1907 que se titula ¡catalanistas cochinos! i en el que l'autor, no trata massa be a l'expedició catalanista que vullgue, sense conseguir-ho fer un acte de "germanor" davant de l'Estació del Nort.
Ya veus, en 1907 ya n'hi havien catalanistes, i fotos d'estos en la quatribarrada . Per cert, en quant tinga el diari te l'envie, que m'has pillat sense material.

Per ultim vullc demanar-te disculpes, ya que he fet algo que te recomanava no fer, generalisar.
M'alegre de que no te consideres catalaniste, si no valencià, pero no puc dir lo mateix de que seguixques pensant que valencià i català siguen una mateixa llengua.
En quant als atres tituls i llibres que n'hi havien en antiblavers, te'ls buscaré, pero es que me pilles sense massa temps.
Ah, me s'oblidava, en lo referent al mapa, soles volia ensenyar-te lo que deya el lingüiste alemà Federic Diez, ans de que el convidaren a presidir els jocs florals de Catalunya. No he mirat la data del mapa.
Com be dius tu manipulacions i mapes falsos n'hi han en tots els temps.

Un salut Amigacho.

Des de l'anonimat

Fa uns dies, vaig fer una promesa en un dels comentaris. Es tractava de dedicar un articul a un paisà, amic, o yo que se que se supon tinc en terres d'Aledua. Com ya vaig dir en este comentari, yo mai dic mentires, i si alguna volta heu faig, procure disculpar-me.

Des de l'anonimat, es com mos expresem hui en dia tots els valencians de cor, ya que som considerats una amenaça tant per a les administracions, com per als catalanistes mes confessos.
Es per seguritat, afirmen uns, pero es mes per tranquilitat, ya que per culpa de les protestes, molts hem vist com els nostres fills han segut discriminats, apartats, inclus com molts de mosatros hem segut suspesos per no acceptar el terme País Valencià, o Català com a nom de la llengua, o Països Catalans... Encara que siguen tots ells, termes anticonstitucionals, encara que algun que atre ixca en el prolec del nostre estatut.

Des de l'anonimat, vullc deixar-te joyes per a que fruïxques de lo que tu t'ampenyes en nomenar dialecte, quant no soles es llengua, si no que te el primer sigle d'or de llengües romaniques d'Europa ( un sigle ans que el Frances, dos ans que l'Espanyol, i cinc o sis ans que el català).Una llengua que ya va ser usada en el sigle XII per valencians universals. Una llengua que es va convertir en la mes culta de Europa. Una llengua a la que els nostres politics han condenat a l'anonimat.


Repoblació

Vullc deixar clar ans de res que yo no estiguí en la reconquista de Valencia, pero me base en els documents que he llegit, els que te passaré en cada cas.
No es cert, les explicacions innecessaris que tachen a Jaume I com a un rei incult, ya que va ser criat pels Templaris, orde que tenia en el seu poder la casi totalitat del coneiximent i la cultura. Tampoc es cert, que en Valencia no existia el romanç, ya que quant vingué el Cit, escrigué en les seues croniques que confiava les seues terres als cristians valencians que eren natius i romancejaven.
Pero anem a la repoblació, i com m'has demanat documentació, te deixe l'enllaç oportú per a que tu mateix faces gala de arbitrari en este assunt.Te demane paciencia i sobre tot arbitrarietat.
L'antroponimia tret de la pagina de Teresa Puerto i escrit per Amparo Cabanes. A l'igual que este document de Agustí Galbis sobre l'ADN, puix, com vosatros digueu, lo mes cientific es lo que domina.Mentira de la repoblació catalana T'aconselle que no pergues de vista este blog, tinc una sorpreseta per a tu en el proxim articul.

Sigle d'Or

Tambe es fals que el sigle d'Or de la llengua Valenciana, siga de la catalana, ya que com diu el mateix catala Martí de Riquer en la seua “Historia de la Literatura Catalana”.(1964) : “Els primers poetes cataláns de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una llengua romànica ho feren en PROVENÇAL ... “ (sigles XII i XIII ) . Incloses les , també molt provençals, “Homilies d'Organyá”.No se, pero provençal, sona com a Frances, no?

En Mallorca existixen juis i sentencies, una de les quals, diu referint-se a un home d'Oriuela, que parla en valentiae, i que deu ser traduit per considarar eixa llengua extranya.( Sigle XII)
O siga Valentiae, no es provençal..

Pero inclus el mes sabut dels Arabs del moment,Ibn Shidah, se queixava de no escriure en perfecte arab, degut a la permanent convivencia en gent que romancejava. Mes eixemples, la foto.

Ara be, com en tots el sigles d'Or, els autors, es sentien orgullosos de la seua terra, i com en tot els sigles d'Or, ells mateix fan gala de consciencia escrivint en quina llengua s'expressen. Es com si saberen, que en uns anys anaven a ser jujats per alguna competencia deslleal.
A l'esquerra Plegmatica 1394 Heu podeu vore baix de lo subrallat.
Dreta i baix la Traduccio de la Biblia de Bonifaci Ferrer, germà del Sant. (1478).











Fins i tot el Blanquerna va ser traduït ad esta llengua, al ser considerada mes culta i important.Vos deixe que puncheu la foto i descobriu vosatros mateix l'escrit.









Inclus es data el misteri d'Elig en estos temps (any 1425) Aci vos deixe un trosset:

MARIA Angel plaent e yluminos
si gratia trob yo davant vos
un do vos vullc demanar
pregvos no mel vullau negar. [11]

MARIA Ab mon ser si possible es
ans de la mía fi yo vees
los apostols assi iuntar
per lo meu cos assoterrar.

ANGEL Los apostols assi seran
y tots ab brevetat vendran
car Deu qui es omnipotet
los portará sobtossament.

ANGEL Y puig Verge o demanau
lo etern Deu diu que li plau
que sien assi sens dilatio
per vostra consolatio.

I com no, el nostre Tirant, que no ha pogut ser falsificat, per la quantitat d'eixemplars que existixen en tot lo mon.En el mig, a l'esquerra podem vore la famosa frase. Tot el llibre el podem trobar en la Biblioteca Valenciana
















L'Espill o llibre de les dones (1531)
De Jaume Roig.


I també Sor Isabel de Villena, per que ya me diras, si els incults, o gent de poble, no tenien estudi, ni sabien llegir en la seua majoria, en quin romanç podrien entendreu.Aci tens un fragment del seu Vita Cristi














En fi, crec que per a ser un articul dedicat, ya heu tens be, ¿no?
Si no estas satisfet encara, t'aconselle que lliggues el proxim articul.
Espere que ara pugues demostrar lo contrari, si no, no se com pots seguir pensant que l'unitat es possible. I manco, com pots seguir dient que som catalans. Si Asturies i Cantabria foren els pares de Castella, per que no son tots Asturians o Cantabres.

Ya estan aci les trobades

Ya fa molts anys, que totes les primaveres, els nostres menuts, son convidats a les trobades en valencià. Pero ¿que son estes realment?. ¿quina llengua es la que any darrere any intenten inculcar als nostres chiquets?

L'historia tots la coneixem, estes trobades, començaren en els anys 80, en un principi, uns pocs coleges, van ser els que optaren per encaramar-se ad estes festetes pseudopolitiques, que no han buscat atra cosa, que intentar d'una forma molt sutil, demostrar als mes menuts que la catalanisació era algo natural. Primer se tenien que amagar en les montanyes, pero en `pocs anys, i gracies a les subvencions arrivades des de Catalunya, i oferides pels diferents governs, pronte començaren a ser reivindicades en tots els pobles que volien.
Els lemes, han segut prou clars, encara que s'han anat suaviçant conforme ha anat apoderant-se el català dels distints organismes de govern. Hem passat de un lema clar, com era per una unitat que mos conve a tots, al de hui en dia per un El valencià es teu. Sense oblidar el lema mes sonat, pel nostre valencià, el català de tots.

Enguany, no tindrem el gust, o el mal gust, de vore fotos en els diaris de quatribarraes, lemes sobre el català, ... enguany, s'han tornat mes fins, ara ya tenen la guerra casi guanyada. Despres de la creació de la AVLLc (academia valenciana de la llengua catalana) que es un espill del IEC (institut d'estudis catalans) una creació, que va servir per a que en Espanya poguera manar Jose Maria Aznar. Una academia que va naixer d'un pacte entre Zaplana i Pujol, per fer realitat la presidencia del PP en Espanya. Pero este tema convé vore-lo mes extens en la web AVL Historia de una traicion .
Lo mes estrany del tema, es com l'esquerra supostament lliberal, i supostament valenciana, està a favor de la dreta valenciana del PP (encara que despres se tiren els trastos, i vullguen donar-se-les de progressistes) i mes encara de la burguesia catalanista que va ser i continua sent la promotora de l'absorció del valencià i del balear dins del especimen creat pel cubà Pompeu Fabra que llunt de ser filolec, i de ser català, era un ingenier quimic a les ordens del fascisme català mes pur. Començant pel seu lider falangiste Prat de la Riva, el seu ajudant en esta tarea Rovira i Virgili, i atres tants colaboracionistes com va ser involuntariament mossen Alcober.

Puix be, tornant a les trobades, que res tenen que vore a les antigues, podem dir, que darrere han quedat eixos anys en que als chiquets se'ls obligava a sentar-se baix d'un escenari a on Paco Muñoz, i Raimon, atormentaven les ments dels mes menuts cantant cançons en atre idioma, i reivindicant que tots parlavem català, encara que en Valencia se'l coneixia com a Valencià.

Hui en dia, els escenaris son omplits per jovens musics, que llunt de buscar conflictes, s'amparen en la administració, i componen les seues cançons en l'idioma que ensenyen en les escoles. Eixe idioma sense el qual, encara que sigues un bon music, en Valencia no existixen ni subvencions ni favoritismes.

Una pena, que en les matricules d'escola, als pares no se'ls especifique que el seu fill va a ser educat baix la postilla del CAT. I una pena també, no informar als pares de que les trobades, no son atra cosa, que ofrenes als inexistents i anticonstitucionals Païssos Catalans.

Si existira realment la transparencia que demana l'esquerra en Valencia, atre pollastre cantaria.

Me traduixen en Catalunya

Buscant per la ret, he trobat esta joya. Bo me l'han enviat.
Resulta que si parlem el mateix idioma, o llengua comuna, no tindrien el per que de traduir-me. Crec yo.

Ací vos deixe l'enllaç:

Google.CAT

En fi, com sempre quedar molt be crec que no queden jajajaja
I damunt en el seu traductor, fiquen que l'han traduït del castellà. Si es que quant se posen en pla filolec, no s'aclarixen ni ells.

La perdua dels nostres clasics

¿Quant dependrà el nostre poble a defendre lo seu?
Esta ha segut i es hui en dia la pregunta que se fem tots els amants de la nostra terreta. I es que vist lo vist, mos donem conte que en esta Valencia del futur, a la que li han furtat la seua identitat, canviant-la per uns monuments de formigó blanc, li importa un pimentó qui foren o que foren els nostres clasics. Inclus en les escoles i universitats, hem apostat per les cultures foranees, i per la cultura d'atres llocs d'Espanya.
¿Qui no coneix a Cervantes? I si fins i tot ell coneixia i habia llegit el Tirant, ¿Qui va ser el seu autor?, ¿en quina llengua diu este haber-la escrit?.

Me pregunte com hem pogut arribar a este punt. Hem perdut la nostra identitat cultural, la nostra conciencia de poble, i lo mes mal el nostre sentiment valencià. I aci no val dir que yo menge tots el dumenges paella, que soc del Valencia CF ( que per cert, ¿algú sap a on estan les senyeres en Mestalla?), i que per damunt de tot soc fallero.
Ser valencià es algo mes. Ser valencià, es mes que despertar en l'albufera, i dormir a la lluna de Valencia. Ser valencià, es sobre totes les coses, sentir-se valencià, i lluitar per lo nostre.

¿Algú s'ha preguntat, alguna volta qui va ser l'escritor del primer diccionari de llengua romanica? Segur que tots el tenim en la punta de la llengua. Puix si fon Joan Esteve el que crea el diccionari llatí- valencià, en ple sigle XV.
Imagineu-vos, per un segon, quant orgullosos tindriem que estar tots els valencians, de tindre un clasic tant important. ¿Saveu, quants carrers te el nostre escritor? Segur que no. ¡¡Un!!, en tot lo Regne. ¿I saveu a on es troba? En Albal, dabant mateix de la seua torre. No vos pareix vergonyós. Joan Esteve te els mateixos carrers, en Valencia, que qualsevol etarra en el Pais Vasc.

Ara amen pel mes famos de tots els nostres clasics, Ausias March. ¿Algu sap este home quin estil gastava? correcte la poesia. ¿Sabeu que el pancatalaniste Raimon va agarrar un vers d'ell i el va titular (ans els poemes anaven numerats, este es el XLVI) , traduir al català i cantar? i lo mes curiós, el PP de Valencia ha distinguit la seua darsena del port, fent un edifici blanc, com no ficant el mon inventat per este "Veles e vents" . Encara que s'ampenye en dir que este es el començament del poema. Yo tambe l'he llegit:












Pero n'hi han molts mes escritors valencians, que han escrit sobre el mar i sobre els vents. Pero estos estan amagats en garberes de llibres antics que no convé traure a la llum.

Imagineu-se per un moment, que Ausias va ser ficat en dubte fa doscents anys per l'occitania. El consideraven seu, i tots els valencians, en proves i documents demostrarem que era valencià. De Gandia. Uns anys mes tart, Els catalans feren lo mateix, aplicant una tesis, d'un possible nebot seu que vixque dalt de l'Ebre. El seu intent fon fallit. Pero hui en dia, i gracies als nostre politics, este gran autor, cavaller i falconer real valencià, al qual la cultura valenciana li dedica el dia del seu naiximent (3 de Març) l'homenage mes gran que es ser dia de la cultura valenciana. Puix, be com dia, gracies als nostres politics, hui Ausias March es un autor català, casat això si, en la germana de Joanot Martorell ( El del Tirant lo Blanch) atre català segons ells.

Fins ací hem arribat, fins a que Joan Esteve ha passat de ser el primer creador d'un diccionari de llengua romanica, ha ser un oblidat per tota la societat. I que les peses mes importants de la nostra lliteratura, siguen hui en dia postillades en totes les biblioteques baix el fatidic CAT.

En fi, mosatros a lo nostre, i...
A QUI LI PIQUE QUE SE RASQUE

De nou gracies Alerta i Acció.