Les trobades . Especial per a la gent d'Aledua i alrededors.

Esta es la targeta de felicitacio que s'ha repartit enguany pels bars i botigues de Llombay. Una felicitacio prou lleja (tot s'ha de dir), i plena de desgavells.
Pero lo mes important de tot es que esta felicitacio, igual que els seus promotors se declaren autentics valencians. ¿Aixo es de veres?

Com diu el dit castellà, "per a mostra un boto" i yo vos en he oferit dos que son realment: Escola Valenciana i Escola Valenciana 2.
Vos recomane que els llegiu, sobre tot per a refrescar la memoria, encara que intentare en este articul resumir i ampliar lo que s'amaga baix de les misterioses trobades.

En primer lloc aci tenim la presentacio feta en Llombay el 10 de novembre passat a on podeu vore part dels representants de l'Ajuntament de Llombay presentant les trobades.
Si voleu mes explicacio sobre aço... aci
Despres intentarem explicar el curriculum d'Escola Valenciana per a poder comprovar realment que es i a que se dedica.
Dir que Escola Valenciana no conta en un curriculum tant gran com ells volen fer ceure, puix no foren inscrits com a entitat dins de la Conselleria de Justicia i Administracions Publiques de Valencia fins el 4 de Maig de 2010. Pero que pel contrari, funciona en les nostres terres de forma ilicita des dels anys 90.
El seu plantejament pancatalaniste mes que provat, es molt estens, pero crec que pel fet de l'espai d'esta carta, podriem resumir-ho en uns poc eixemple:

1. Este eixemple, es el mes conegut, ya que va ser publicat per Levante l'any passat i es la subvencio donada per Carod Rovira des de la Generalitat Catalana per valor de 290.000 €uros per activitats relacionades en la promocio del català en el Pais Valencia.

2. Premi Joan Corominas per l'Actuació Cívica com a col·lectiu de la CAL, 2003. (¿qui es el CAL?) Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana.

3. Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006. Sense comentaris, ¿no?

4. Premi de l'Associació Econòmica d'Amics del País, 2007. ¿qui son amics del Pais? Sense comentaris, des de Barcelona la burguesia Catalana premia a Escola Valenciana, per ser tot lo contrari,clar.

5. Premi col·lectiu Francesc Macià, 2009. Un premi en nom del fundador d'Estat Català, home... molt valencià no pareix.

6. Xarxa d'Escoles que segons els seus creadors " És un projecte de Vilaweb, Escola Valenciana i Òmnium-Escola Catalana per tal que l'alumnat dels centres educatius facen periodisme digital en la nostra llengua a partir de blogs on participen centres valencians, catalans i mallorquins." ¿De quina llengua parlen? Per a aclarir un poc , crec que en Catalunya no parlen valencià, ¿no?.

7. Menbre de la fundacio puntCAT que en la seua pagina se definix com ( una entitat sense ànim de lucre, inscrita amb el número 2100 al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. Els beneficis de l'operació del Registre .cat es destinen a assegurar la continuïtat i viabilitat d'aquest, potenciar la Societat de la Informació en els àmbits catalanoparlants i emprendre accions per a fer el domini assequible a tothom.) I a on se mostren els seus membre dins del Patronat:

   El patronat actual està format per:

• President: Sr. Salvador Alegret (IEC)

• Vicepresident primer: Sr. Joan Francesc Gras (ISOC-CAT)

• Vicepresidenta segona: Sra. Carme Basté (CCMA)

• Secretari: Sr. Oleguer Serra (Federació Llull)

• Tresorer: Sr. Ramon Carbonell (FemCat)

• Vocal: Sr. Carles Salvadó (Associació Catalana Enginyers Telecomunicacions)

• Vocal: pendent de nomenament (Cambra de Comerç de Barcelona)

• Vocal: Sr. Carles Riba (Federació Centres Estudis Parla Catalana)

• Vocal: Sr. Diego Gomez (Federació Escola Valenciana)

• Vocal: Sr. Jordi Alvinyà (Fundació Cercle Tecnològic)

• Vocal: Sr. Dídac Lee (Futbol Club Barcelona)

  Vocal: Sr. Llorenç Valverde (UOC/IN3)

8. Es mes, en Xixona, Sant Joan i Alacant gracies als seus ajuntaments, i en colaboracio en l'Institut d'Estudis Catalans fan cursos de catala per als que vullguen asistir.
9. Premia a grups de musica poetarres com Obrint Pas al que premià en la gala de l'any passat "per la seva llabor social i defensa de la llengua catalana"
10. I per ultim premi Creu de Sant Jordi de 2010. ¿Sabeu que son? (vos ho escrivim segons figura en sa pagina) "El Premi Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya creada a partir del Decret 457/1981 de 18 de desembre amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural»" Pero demanem per favor que visiteu este enllaç per a poder comprovar aço "Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua
    Entitat cívica, formada per una xarxa d'associacions, que té per objectiu la normalització del català en tots els àmbits d'ús, amb especial incidència en el sistema educatiu. En reconeixement a la vàlua d'aquesta tasca i la seva extensió a diferents sectors d'activitat per tal de vertebrar el País Valencià des dels punts de vista nacional i social."
11. I per si encara queden dubtes, vos presentem a l'anterior director d'Escola Valenciana en un video que te prou vida pel You Tube, pero que segurament vostes no hagen vist encara.
    

En quant a les trobades, dir-vos que van ser un proyecte fet realitat en 1986 i en paraules d'Empar Granell (una de les creadores d'Escola Valenciana i de les trobades ) diu que Escola Valenciana "És una entitat que promou la nostra llengua en l'àmbit educatiu, de fet el buc insígnia són les Trobades d'Escoles en Valencià que reuneixen cada any més de 200.000 persones per demostrar l'estima al valencià, el nostre català, en actes festius i reivindicatius comarcals."

En fi, espere que en Llombay no pugam vore mai fets com els del següent video, a on els alumnes del IES LA Safor contesten certes preguntes de forma que recorda a l'Alemania NaZi del sigle passat.


Que Deu mos pille confessats

Benvinguts al Regne de la Sangonera

Sangonera: s.f. Sanguijuela.// Cuc anelit acuatic d'aigua dolça, de cos anellat, boca chupladora i en una ventosa en cada extrem en que s'adherix. Viu en aigües dolces i s'alimenta de la sanc que chupla dels animals als que s'agarra. // Persona que s'aprofita d'atra i obte els seus bens poc a poc.
Esta seria la seua definicio, segons la RACV, pero crec que per ad este articul, mos sobra en la segona, puix devem de tindre clar, qui es la gent que mos rodeja.

De sobra es conegut en les nostres terres, el personage immortalisat per Blasco Ibañez en Cañas y Barro, Sangonera. ¿Pero es Sangonera un personage frut d'una coincidencia?, o com tots els personages d'esta novela,¿ està lligat a la nostra cultura?.

Sangonera, descrit per l'escritor com a guilopo(pícaro.//tipo de persona astuta, procedent dels baixos fondos, que viu d'enganys i accions paregudes.//Figura que apareix en la novela d'este genero i atres) , es l'eixemple que més descriu als nostres politics de hui en dia.
Per una banda, viuen a la seua forma, encara que molt mes engalanats, i no tenint que passar per tantes miseries com Sangonera, sense pegar un brot, i eixint al pas donant llastima de lo mal que ho estan passant. I per atra, servixen sempre als que los oferix alguna cosa a canvi, renegant inclus dels seus amics(votants en este cas).

Pero estos guilopos deuen de tindre en conte, que com a Sangonera un bon dia estos actes los poden sentar mal. I fruit d'eixa fartada, com a bons sangoneres passar tres dies de colics esperant la mort (politica, clar aci no mos volem carregar a ningu), entre agonies i bomits.
Puix eixa es per desgracia l'arrogancia que mos rig, puix d'estos sangoneres i de les seues mentires podriem omplir tot una enciclopedia.

Pero... ¿de quina forma mes mísera mos han traïcionat?, seria sense dubte la pregunta mes estesa, ya que molts, seguint i sentint el seu Canal (Camps Nal Noi), viuen anestesiats en un Mon tan fabulos com fals. Ademes, de gastar paraules alienes, per que son modernes i ho diu el guio.

Pero senyors, ¿com podem viure en este Mon? ¿Vostes no s'han donat conte que tot lo que fem està mal fet?.
Si tenim taronges, mos les tenim que menjar mosatros, per que son tant miraculoses, que se deuen quedar en l'arbre per que ningu vol pagar-les. ¿I per que si ho fan en atres regions i països? Mos tindrien que contestar els nostres sangoneres, ¿no creuen?.
Si parlem valencià, com hem fet tota la vida, manco quan anavem al Cap i Casal, per allo del "culturismo" i voler ser (per que no se notara que erem de poble, collons), es per que aixina ho hem sentit. Pero vist lo vist, crec que aixo no interessa als nostres politics, puix ells tenen molt clar que parlem valencià, pero preferixen fer-li el joc als del Nort, puix es d'alli d'a on venen eixes suculentes subvencions.

I es que el sangonera, no sempre ha estat entre els nostres politics, no sempre mos ha regentat com ara.
Bons i gloriosos van ser eixos anys (XIV, XV inclus els principis del XVI) en que tot lo nostre estava ben vist, i en que els que mos regien tenien molt clar que no eren atra cosa que valencians, inclus si algu se dignava a fer alguna cosa contra el nostre Regne era recriminat inclus si era el Rei (com va ser el cas de 1333 a on Francesc de Vinatea va fer front al mateix Alfons III, el Benigne). No se be, si va ser a raïl de l'abolicio del nostres Furs, i la posterior aniquilacio del nostre sentir nacionaliste, o be per culpa de voler imitar sempre a lo de fora, quant començarem a tindre entre mosatros ad eixos sangoneres eixits de les mes famoses obres castellanes. Uns sangoneres, que com el guilopo castellà mendicava per les nostres terres.
Pero des de principis del sigle passat, i per desgracia per al nostre Regne, el Sangonera va deixar la mendicitat per a hostajar-se en tots els sectors. Unes voltes com a simples visionaris o inclus renovadors (Jacint Mustieles, Adolf Pizcueta, i atres molts), atres com a posseïdors d'unes veritat que no se creïen ni ells (Carles Salvador, Juan Lluis Mengod...) pero els mes destacats foren mes que Sangoneres yo diria ilusionistes que saberen molt be enganyar al mateix temps que omplir-se les seues bojaques (Fuster, Sanchis Guarner, Josep Guia, el Tito Eli...), ademés estos ultims foren el detonant decisiu per a crear escola, tant que d'ells naixerien una gran part dels nostres politics. Sempre, com no, educats i ben informats sobre els beneficis de la Gran Catalunya. Estos politics, als que sempre hem volgut ficar cara, mos han governat i governen gracies als nostres vots. Ells son realment els que han fet del sangonerisme una forma de vida molt sostenible, com diuen actualment . En fi, ells son hui en dia els que mos han venut per quatre miseres pessetes i ells son encara hui en dia els que governen d'esquenes al nostre poble, fent declaracions en mijos a favor d'una valenciania en la que no creuen, i que ademés venen al millor postor, be siga Castellà o Català.
Ah, m'oblidava, aci vos deixe una chicoteta llista dels sangoneres majors: Ricard Perez Casado, Joan Lerma, Cipria Ciscar,Joan Romero, Eduardo Zaplana, Rafael Blasco, Esteban Gonzalez Pons, Alfons Cuco, Consuelo Ciscar, Francisco Camps...
Estos i molts mes han convertit una forma de sobreviure miserable en la forma mes miserable de fer-se u ric i de governar i ser impugne a qualsevol delit, per roïn que este siga.

P.D.: Com a premi Sangonera, vos deixe estes declaracions publicades pel diari El Pais el 16 de febrer del 2000.
"José María Chiquillo, actual presidente de UV y candidato al Congreso, se mostró optimista y reiteró ayer que cada fuga va acompañada de un número similar de incorporaciones al partido procedentes de todo el espectro del valencianismo político."
Per que atra cosa que no devem d'oblidar es que la sangonera (animal) una volta ha chuplat prou sanc, es capaç de resistir fins un any sense tornar-se a alimentar.

Que passeu un bon dia de la Constitucio tots aquells que encara cregau en ella