El trage dels Valencians

No vos penseu que hui vaig a parlar-vos d'indumentaria valenciana, no era la meua intencio, i seguix sense ser-ho, i manco seent hui, com es el dia de la nostra llengua, pero aixina i tot, voldria fer-vos hui una reflexio que va molt mes alla de lo que seria estrictament correcte, o formal, com diria el desaparegut “aguelet”

Esta semana passada hem sigut victimes i al mateix temps espectadors en primera fila d'un experiment sicologic basat en un trage de color blau que molts veïem d'un color entre beix i blau molt claret adornat de dorat, quan realment era blau obscur i negre. Per a que me diguen blaver, yo l'he vist quatridorat. Segons el propi estudi i els resultats que han arreplegat, els humans podem ser enganyats inclus veent una cosa pels nostres propis ulls, senzillament es pot jugar en una intensitat i en un aspecte determinat. Pero lo mes sorprenent de l'estudi es que, contra tot pronostic, hem segut capaços de passar la foto i respectar la decisio de l'atre, el seu punt de vista, mai millor dit, sense discutir i sense dubtar de la bona fe en les seues paraules. Ixca aixo fora realitat algun dia en Valéncia en tots els aspectes, sobre tot en els determinants.Sí, estic prou sancer, no desvarie ni tinc cap complex bascular, ni res per l'estil. Tinc ganes de que realment la democracia i les llibertats dels homens siguen un dret, i so a soles una promesa electoral dins d'un paquet de medides que realment acaben per atentar contra mosatros. Si un partit es definix democratic, ¿per que no accepta democraticament la voluntat del poble valencià i aprova la doble normativa per a la nostra llengua de manera que al ser lliure, els pares pogam decidir en quina estudien els nostres fills? ¿Com es pot fiar u d'un partit que no respecta el dret universal a l'educacio quan diu que canviarà de nou la Constitucio per a llevar el punt que dona prioritat al deute internacional ans de el benestar de tot l'Estat? Sincerament, si dos partits han segut capaços de matar-nos de fam a canvi de pagar interessos a Europa, han segut capaços de furtar en els ajuntaments fins a la sacietat i molt mes, ¿encara dubteu que feren un pacte en Pujol per a impondrens una normativa que no era la nostra a canvi d'atres coses? El Govern d'Aznar i el gendre de Zaplana son a soles uns detalls a tindre en conte.
¿Per que fent-se dir democratic i defensor de les minories i les llibertats un partit no accepta dins del rol des del principi estatuari un acort en els demes partits en les Corts, o en la Generalitat i assumixen realment la representacio que tenen i decidixen per unaminitat una cosa tan senzilla i democrartica com acceptar la doble normativa per al valencià? Com en eixos països en els que diuen mos tenim que mirar com en un espill per a poder ser realment competitius i democratics. Noruega ho ha fet.

Es mes, s'imagineu un hipotetic cas de final de votacions, a on dos partits de la Terra tingueren l'oportunitat de governar-nos per pacte. ¿De que serviria eixa ventaja, i el fet de que es poguera conseguir si no es rectaren lo fonamental de cada partit? ¿Preferirien eixos dos partits recolzar propostes d'atres partits capitanejats en Madrit o en Barcelona ans de pactar a favor de lo que li havien promes al poble? I tot per no comprendre la democracia i el principi universal de l'igualtat...

Si ho feren, si realment les Corts i la Generalitat i en especial tots eixos partits que ho conformen aprovaren la doble normativa, s'acabarien totes les guerres i per fi els valencians mos tornariem a unir i tornariem a buscar solucions a tots els nostres problemes, deixant de costat les preocupacions filologiques per als que entenen d'elles. Ademes, els pares podriem triar verdaderament quina llengua i en quina normativa volem que estudien els nostres fills, sense tindre que anar, molts, quan acaben d'estudiar a pagar els cursos de Lo Rat per a que deprenguen la normativa que defenem, o en cas de canviar la tortilla no tindre que enviar als fills a Barcelona per a que deprenguen el catala.
¿S'imagineu a tots els valencians junts demanat treball, demanant justicia, financiacio, servicis socials i sobre tot drets humant i mijambientals?

En fi, tornariem a ser una regio modelica, civilisada i referent per ad esta Europa que cada dia es fa mes exigent, i com no, deixariem que cada u vegera el trage del color que pensa que es, sense impondre-li a ningu un estil o una falsa moda perque aixina ho ha manat el modiste de tanda, o una dissenyadora afamada. Pero lo mes bo de tot es que tornariem a ser tots valencians, lliures i democraticament perfectes... Encara que cada u tinga clara la seua tonalitat, clar.

¿Qui me mana a mi somiar en veu alta...? I tot per voler desijar-vos feliç dia de la Llengua Valenciana.
Per cert, ¿Quins actes ha fet la AVL per a celebrar tan honrosa data?