Un Cap opressor desconegut per als valencians

El 14 d'abril naixque en Cervera (d'a on son originaris els botiflers) Josep Benet i Morell. Format en l'Escolania de Montserrat i en els Jesuïtes de Sarrià, ya des de menut mostraria certa simpatia pel nacionalisme. Simpatia que va vore aumentada durant la Guerra Civil, en la que va lluitar del bando Republicà.
Durant la seua formacio en l'Escolania va dirigir la revista Germinàbit, de la que naixeria anys despres i en l'ajuda de Marc Cahner Serra d'Or. Amistat esta que faria possible una idea de Benet i Pujol, crear una editorial. Hem de dir, que l'idea de l'editorial mampresa per Benet i Pujol, se va vore truncada per culpa de la detencio de Pujol. Pero uns anys despres, Cahner i Bastardas feren possible este somi creant, a partir de estes idees, Edicions 62 (editorial que encarregà com a partida el "Nosaltres els valencians" a Fuster)
Pero la seua llabor politica, no se resumix tan breument. Va ser u dels creadors del Front Universitari de Catalunya en 1947. Des de a on en 1956 començà, aixo si acompanyat per Pujol, a l'adoctrinament de jovens valencians.
Aixina, com a primer cavall de Troya, Pujol i Benet saberen molt be colocar en l'Universitat de Valencia als professors Tarradell, Dolç i Reglà. Era el primer gran triumfo. Els professors no eren dels precisament bons, pero eren bons oradors, i conseguiren despertar l'odi dels mes jovens en contra d'Espanya, mostrant-los com a salvacio la catalanisacio. Tot seguit i programat per la Burguesia Fascista Catalana.
En nadal de 1959 despres d'unes conversacions entre Tarradell (primer dels professors catalanistes en la nostra Universitat), Bastardes i Cahner, contant l'ajuda de Pujol i Benet i en la bendicio de Fuster, tretze jovens valencians feren una excursio patriotica a Montserrat i Queralt. L'experiencia no podria anar millor. Els jovens fruïren d'uns dies de camp acompanyats de visites culturals i de conferencies sobre els "beneficis" del Països Catalans. Benet se llamenta de no tindre prou numero d'intelectuals catalans per a adoctrinar ad estos jovens. Mentres Cahner i Fuster comencen la busqueda i l'adoctrinacio d'estos. Com no, al mes pur estil NaZionaliste Alemà.
I aixina en abril de 1961 se repetix esta excursio a Queralt, pero esta volta la comitiva la formen cinquantanou jovens valencians universitaris, que animats per Cahner decidixen escriure una carta oberta als intelectuals barcelonins. Carta que com no es publicada en la revista Serra d'Or.
D'esta carta s'extrau el crit que llançava Benet, pero esta volta, en veu o ploma dels cinquantanou:
"El deure i l'obligació ineludibles dels intel.lectuals, els del Principat (mentre els jovens estudiosos valencians i mallorquins es formem), és d'estudiar tot allò que es refereix a la totalitat dels Països Catalans(...) Tots els catalans sentim per Barcelona una admiració verdadera per haver estat i ésser un focus intel.lectual de primera categoria ..."
I es que inclus Jaume Vicens i Vives del que fon discipul alvançat Reglà ya preguntava un any ans en la mateixa revista "És que ara es forja la generació que definirà autènticament València? Quina serà la seva opció definitiva?"
Com podem vore, era un secret a crits dins de la societat catalana, pero aci, era un fet que passava desapercebut per a la gran majoria. Mentres se formaven baix l'ampar de Fuster i dirigits per Benet, Pujol i Cahnel els cinquantanou. Que pronte passarien a l'accio.
Entre ells destaquem a l'exalcalde de Valencia Ricardo Perez Casado que va ser l'encarregat de penjar la famosa quatribarrada en l'ajuntament de Valencia que donà peu a la famosa Batalla de Valencia; Alfons Cucó, de qui parlarem en atra ocasio mes detingudament, senador per Valencia pel PSPV-PSOE un dels maxims lluitadors a favor del terme Pais Valencià i professor de l'Universitat de Valencia; Eliseu Climent , secretari general d'Accio del Pais Valencià (el holding mes gran dedicat a la subvencio existent en tot lo Mon (¡Aixo heu paga Acció!)) com be diu una pagina Pancatalanista Virrei de Catalunya en el Pais Valencià;
I molts mes, que podeu llegir en la foto de l'esquerra. (treta de la web de Teresa Puerto referent al seu llibre Lengua Valenciana una lengua suplantada)

Com poem vore, Benet era tot un bon element. Un home flac d'apariencia inofensiva, pero que tramava plans infalibles contra l'identitat i cultura valencianes. Era una maquina de fer Pancatalanisme a lo bestia.

Arribat el 1977, es desbancat de la Comissio Negociadora de l'Assamblea de Parlamentaris per Tarradellas, degut a una serie de declaracions que feu ( no serien les ultimes, ya que uns anys despres de mort Tarradellas la seua viuda mante en ell un fort jui), en este moment Pujol li dona l'esquena, recolzant a Tarradellas, pero l'Entesa dels Catalans li dona soport i s'integra en les seues files seent el senador mes votat d'Espanya. I es des d'aci a on el 6 d'octubre de 1977 firmaria un document titulat Crida per uns Consells Populars, a on entre atres coses se pot llegir que "Aconseguir com objectiu des del primer moment, l'Estatut d'Autonomia o qualsevol altra forma de govern que obtinguem al Principat, al País Valencià i a les Illes contempli l'estructuració política dels Països Catalans ". Este document va ser junt a la resolucio del Consell Eixecutiu de la Generalitat Catalana de 1980, a on se postula a favor de l'unitat de la llengua Catalana i encarrega al IEC que defenga el català en Catalunya, Valencia, les Illes Balears, part del Sur de França, en Alguer i en Andorra, les principals bases i dogmes utilisades pels politics valencians pancatalaniste (molts d'ells membres dels cinquantanou). Aço es lo que se va defendre en el nomenat Estatut d'Elig (intent pancatalaniste d'avant proyecte del nostre estatut) una anys ans (Octubre de 1975), a on els Fuster, Benet, Cahner, Climent, Ribó i Solà foren els seus redactors, junt a atres membres del PSAM (molts d'ells son dels cinquantanou). Una bona prova seria l'introduccio que l'acompanya " Malgrat que les línies bàsiques que inspiren l'Avantprojecte tenen ben clar el concepte d'unitat nacional dels Països Catalans, el text se cenyeix a l'àmbit geopolític del País Valencià", o la rubrica inicial anterior al titul primer "Com a primer pas en el camí vers l'autodeterminació, el País Valencià es dóna el present estatut per a la regulació de la seua vida política, dins el marc de l'Estat Espanyol"Manco mal que el Consell no l'acceptà com a propi (encara que si va acceptar incloure en el prolec el nom catalaniste aconsellat per Benet, Cahner, Fuster i companyia, naixcut en la Catalunya dels anys 30, de Pais Valencià) ya que en ell eren majoria els Socialistes Valencians Independents (SVI), aquells que anys despres serien expulsats del socialisme per Lerma, Casado, Ciscar, Cucó...
I es aço lo que va intentar fer en el nostre Estatut el Senador Benet (el 14 de juny de 1982), pero una magistral i molt aplaudida exposicio de Jose Baguena Candela sumat a una no menys actuacio de Manuel Broseta (de la que ya parlarem en mes temps) feren que Benet perguera per primera volta una batalla que havia planejat minuciosament des de que va coneixer a Pujol.
Una llastima que Pujol fera l'envit comprant els favors d'un PP ¿valencià? , creant aixina la seu del IEC en Valencia mes coneguda com a AVLLc.
En fi, deixe per a acabar una frase que li va dir un inspector franquiste, Vicente Juan Creix, a Benet en uno dels molts interrogatoris als que el va sometre...
"Formado en los benedictinos de Montserrat y en los jesuitas, así nos ha salido usted"

Fonts:
* Breve historia de la lengua Valenciana. Baltasar Bueno. Las Provincias (Giner-Març 1999)
* BOSE 14 Juny de 1982.
* Lengua Valenciana una lengua suplantada. Teresa Puerto. Diputacio de Valencia 2006.
* Wikipedia.
* La Transicio Catalana als Països Catalans. Pelai Pagès i Blanch. Universitat de Valencia 2005.
* La Verdad 1/04/ 1976.
* ABC.es Hemeroteca.
* El Pais.com.

La perdua dels nostres Furs III

Puix ya ne duem tres, i en este espere per fi acabar. Com contarem en el primer, i en el segon, Valencia doblement Lleal al seu Rei va demanar auxili al Rei Felip V, pero este sempre la va menysprear. Tambe, va ser Valencia la que va pagar la seua defensa, com tambe la de atres regions (com en estos temps), pero aixina i tot, va ser Asfeld el que dictaria sentencia arrasant Xativa i fent tot tipo de calamitats en el nostre Regne. Aixina Asfeld, com Neron , despres de que el Rei deshonrara Xativa llevant-li el nom i canviant-lo per San Felipe ( nom que recuperaria (Xativa) en 1811 en les Corts de Cadis, gracies entre tants a Joaquin Lorenzo Villanueva) , va contemplar com esta era cremada. Aixina com Neron heu va fer murmurant un cantic, Asfeld heu fea sentint el so de l'or que havia furtat durant la seua permanencia en Espanya, i per a l'historia esta cronica " ¡Veian sus llamas los guerreros que havian escuchado en la corte del Gran Rey la voz del elocuelte Bossuet!" Aixina una volta arrasada Xativa no tardaren en rendir-se simultanejadament Alzira, Alcoy i poc despres Denia. En premi d'esta gran barbaritat, Asfeld va ser recompensat en un titul de Castella. ¡La primera veu de la civilisacio de Francia se va transmetre a Valencia per mig d'un incendi!( Vicente Boix). Aixina i tot, pensaven els ciutadans, que no tot estava perdut. Puix mantenint els nostres Furs, pronte o tart se podria jujar als autors pels seus fets, pero... no va ser aixina... Despres de concedir per Real Decret ampla amnistia als que havien pres part en el bando de l'Archiduc, els valencians s'afanyaren a acallar als dos bandos Maulets i Botiflers ( Lleals al Rei Felip ( hem d'aclarir, que este nom originari de Berga i Cervera (alla pel Nort) va ser introduït en les nostres fronteres anys despres)) per tal d'obtindre esta amnistia. Pero el 29 de Juny de 1707 en el Buen Retiro, el Rei va expedir el següent decret "Por mi real decreto de veintinueve Junio próximo pasado de este año , fui servido de derogar todos los fueros, leyes, usos y costumbres de los reinos de Aragón y Valencia, mandando se gobiernen por las de Castilla; y respecto de que los motivos, que en el citado decreto se espresan, suenan generalmente comprendidos ambos reinos y sus habitadores, por haberles ocasionado la mayor parte de los pueblos, porque muchos de ellos y ciudades, villas y lugares, y demás comunes y particulares _, asi eclesiásticos como seculares, y en todos los demás de los noblesj caballeros, infanzones, hidalgos y ciudadanos honrados han sido muy finos y leales, padeciendo la pérdida de sus haciendas y otras persecuciones y trabajos que ha sufrido su constante y acreditada FIDELIDAD : Y siendo eslo notorio, en ningún caso puede haberse entendido con razón, que mi real ánimo fuese notar j ni castigar como delincuentes á los que conozco por LEALES; pero para que mas claramente conste de la distinción, no solo DECLARO que la mayor parte de la nobleza , y otros buenos vasallos del estado general, y muchos pueblos enteros han conservado en ambos reinos pura é indemne su fidelidad; rindiéndose solo á la fuerza incontrastable de las armas enemigas^ los que no han podido defenderse; pero también les concedo todos sus privilegios, exenciones, franquicias y libertades concedidas por los señores reyes mis antecesores, ó por otro justo título adquirido, de que mandaré espedir nuevas confirmaciones á favor de los referidos lugares, casas, familias y personas; de cuya fidelidad estoy muy enterado, no entendiéndose esto en cuanto al modo de gobierno, leyes y fueros de dichos reinos: así porque los que gozaban, y la diferencia de gobierno fue en gran parte ocasión de las turbulencias pasadas, como porque en el modo de gobernarse los pueblos y reinos no debe haber diferencia de leyes y estilos, que han de ser comunes á todos para la conservación de la paz y humana sociedad, y porque mi real intención es, que todo el continente de España se gobierne por unas mismas leyes, en que son los mas interesados los aragoneses y valencianos por la comunicación que mi benignidad les franquea con castellanos en los puestos y honores y otras conveniencias que van esperimentando en los reinos de Castilla algunos de los leales vasallos de Aragón y de Valencia."
Tots els intents foren insuficients, totes les supliques silenciades. En fi, tots els nostres drets van ser rebujats pel simple fet d'anar contra els desijos centralistes d'un Rei i el seu govern.
Aixina Felip V va completar per a Espanya l'obra començada per a Castella pe Carlos V. El primer Rei Austriac, matà la llibertat Castellana... el primer Rei Borbo matà la llibertat Valenciana. I va ser aixina com van desapareixer el Furs de Valencia i Arago, no aixina del tot els Usatges de Barcelona, ya que estos de marcat caracter feudal, eren prou concordants en el nou govern, que llunt de ser democratisant com els Furs, que defenien al ciutada front a la noblea, i li facilitaven l'estudi i les lleis, els Usatges defenien a la noblea fent-los manco democratics.
I es aci a on tambe s'ha manipulat l'historia, puix existixen les cartes i escrits enviades pels nostres governants locals (aquells que segons els Furs no podien ser nobles, i en els que els cavallers no tenien vot) per a demanar al Rei la rectificacio i en ella el retorn dels Furs. Puix irritat Amelot per estes gestions, va intentar silenciar els fets, aterrant per la prontitut i rigor del castic (encara que les noves lleis d'Espanya indicaren lo contrari) al jurat de Valencia Lluis Blanquer i al redactor de les supliques En Josep Ortiz al desterro i castics eixemplars en el Castell de Pamplona (Miñana, de Bello rust. val., lib. 3.), i per si era poc, va enviar al seu comandant Asfeld per a que regira el Regne "cometieron tantas tiranías, robos, estorsiones é injusticias, que pudiéramos, formar un libro entero de las vejaciones que Valencia padeció sin tener noticia alguna de ellas el rey, porque á los vencidos ni se les permitía ni el alivio de la queja "(Marques de San Felipe) (L. i y u, tít. 7, lib. 6 de las Recopilaciones antiguas que se han omitido en la Novísima Recopilación, para borrar la memoria de los derechos populares. Nota del Sr. Borrull.)
Despres de l'abolicio dels Furs, va ser tal l'opresio sufrida pel poble, l'humillacio de la noblea i la miseria publica que segons conta el Canonge Ortiz, "... falto muy poco para que cerrasen los Templos, por el desprecio con que se mirava el culto y el clero." Ademes, tornaren per dir-ho aixina els enfrontaments, omplint-se les montanyes de bandolers i aixina tambe els camins s'ompliren de penjats tant pels maulets ( en una cinta blanca) com pels botiflers (en una cinta groga).
Poc despres, d'esta abolicio, tambe tindriem un nou impost nomenat "cuarteles de invierno" fins a 1715, i que se convertiria en "rentas provinciales" escorrent aixina mes si cap al poble valencià fins abandonar-lo en la pobrea. Pero en 1709, el Rei Felip V vingue a Valencia i se va hostajar el el Palau Real. Valencia el va rebre en goig, el Rei inclus se va tentar davant d'este gest a tornar els Furs, pero novament el seu equip de govern heu va impedir. Deixem aci l'escrit d'un alt carrec dins de la mateixa comitiva del Rei "Los que desean que los dominios del rey se despueblen y que no quede piedra sobre piedra , no pueden disimular el sentimiento que les ha causado el que á SS. MM. les hayan aplaudido tanto en ese pais. Con que no es dudable que aquellos miserables lo desvanecieron; y así fue desgracia para Valencia la corta mansión de los reyes; porque la justicia y verdad, miradas y consideradas de cerca, se ven claras, como son, y sin las sombras que fingen lejos" Grates paraules pero insuficients tenint en conte el mal que va fer esta abolicio, i el govern posterior al nostre Regne. Hui les coses no han canviat massa. El politics enviats i elegits per Madrit mos trauen tot el suc privant-mos de tota llibertat, conseguint inclus impondre una llengua que no es nostra. Els nostres defensors, seguixen intentant sense exit la nostra autonomia ( be per por, be per no intentar-ho massa, o simplement per no fer-ho). Els pobles s'omplin de falsos Maulets, que llunt de lluitar per la nostra llengua, cultura i llibertat, s'abracen a la doctrina catalana (be per conveniencia(economica, clar) o be per ignorancia). I en mig de tanta confusio, sempre es Valencia la que resulta moneda de canvi. I tot, per no tindre la suficient conciencia com a poble, i una representacio independent en la Capital Felipista. Aixina mos han arrebatat la nostra llibertat, pero no han pogut matar la nostra naturalea, ni obscurir el nostre cel (sempre blau), ni canviar el nostre envejat clima. Aço no se pot centralisar i com be diria Vicent Boix
¡Valencia vol marchar; pero li fiquen obstaculs als seus peus; i marchara pero lluitant i sera un gran poble, pero vencent; i sera feliç, pero a expenses dels seus propis fills! ¿Sera mes lliure? ¿recobrarà encara que siga una sombra de la seua llibertat? Aislada crec que no; pero Deu te reservat el desti dels pobles; lo que tinga que ser Valencia en el Temps heu sap Deu.

L'historiador conta; el filosof medita; el patrici espera: yo no puc fer mes

L'historia es repetix, un estranger (Felip V) mos va abolir Furs i llengua, atre estranger (Zaplana) va fer lo propi pactant en Pujol la AVLc, en una epoca en que començava a reviure la nostra llengua valenciana, i rasurant la nostra economia basant-la en la construccio i en lo que s'ha venut com a modernitat. Aixo si, com el govern de Felip V omplint-se sempre ell i els seu sequit les boljaques de diners deixant lo nostre Regne afonat en la miseria.
Que poc hem canviat.

*Dedicat a tots aquells que lluiten pel Regne de Valencia. Del que algun dia espere puga dir de mosatros que som dignes de ser Valencians

La perdua dels nostres Furs II

Si recordem la primera entrega, mos haviem quedat en com totes les supliques del valencians havien segut burlades pel governador de Felip V Mr. Amelot, i pel mateix Rei,que sempre prometia grans favors per a la lleal Valencia i les seues gents. Aixina, despres de llegida la carta en la que s'agraïx als valencians la seua fidelitat per alertar sobre la traïcio de Nebot " He resuelto daros las mas singulares gracias por ello y el leal celo que manifestais; que uno y otro queda impreso en mi memoria, para favoreceros y atender a la mayor defensa de tan fidelisimos vasallos: a cuyo fin, paso a aseguraros, que se han repetido las ordenes dadas, para que las tropas que desembarcaron en Carbonera, apresuren el pasar a ese reino, y se apliquen todas las providencias contundentes a que vuestro celo, amor i fidelidad sean muy defendidos, como lo solicitais, en que concurre mi deseo, segun lo merecen vuestras firmezas" (9 de Decembre de 1705) continuem...

Oliva i Gandia ya havien caigut; el Virrei Marques de Villagarcia disputava a la junta tots els seus plans ( que eren pocs i roïns, ¿que sabia un cortesà sobre assunts de guerra?) ; i tant de conflicte va vindre a reemplaçar-lo en Valencia el Duc de Cansano. Eixe mateix dia( 10 de Decembre), entrà Baset per sorpresa en Alzira, i el 15 de Decembre acampava davant de la capital.
Els ciutadans casi al complet se presentaren al Duc demanant armes; i els oficis, duent al front els seus estandarts, ocuparen armats la muralla, esperant a soles als oficials que tenien que dirigir-los. El Marques de Villagarcia rebujà continuar al carrec de l'autoritat que li oferia Cansano: i aixina u i atre deixaren a la ciutat abandonada al seu desti, sense cap que la governara. Els nobles pregaren al Duc, i este se va negar. I en aixo, uns emissaris enciats per Baset prengueren foc a les torres de Serrans; quedant lliures els presos que corrien per la cuitat demanant a crits la rendicio. Creant una gran confusio. Mentres, les autoritats superiors callaven, ; el poble corria indecis; Baset tenia dins parents, amics, i gent seua; i els presos chillaven i amenaçaven, seguits de gent de Baset que s'havia introduït ans del bloqueig. La rendicio va ser imminent, i la ciutat acceptà el pretenent pero donant-li soles el titul d'Archiduc, mai de Rei, segons consta en l'escritura que va rebre el 16 de Decembre Joan Simiam, Sindic de Capitul. L'alta noblea, l'arquebisbe i atra gent del clero abandonaren la ciutat.
Els eixercits mentres tant continuaven les seues operacions pel nostre Regne. L'Archiduc va ocupar el palau Arquebisbal els primers dies d'Octubre de 1706 ( havien passat ya casi 11 mesos de la rendicio de la capital), i va jurar el dia 10 del mateix els Furs del nostre Regne, permaneixent en la capital fins al 7 de Març.De la jura dels Furs tenim les ordens que se redactaren per a tal (no entenc com agu que lluita pel Furs i l'independencia del Regne (segons conten els melancolics NaZionalistes catalans) dicte ordens en la llengua de l'Imperi opressor) «Habiendo, dice, el rey nuestro señor resuelto, que la función del juramento, que espera prestar el domingo próximo (diez de Octubre), se egecute con toda la solemnidad y pompa correspondiente á este acto; y en atención á que el arzobispo de esta ciudad, á quien pertenece asistir á este ceremonial, se halla ausente; me manda S. M. decir á V. S. I. que será de su real agrado, que el obispo de Segorbe concurra con V. S. I. haciendo los actos que el arzobispo hiciera, si se hallara presente. Y si respecto á la formalidad se ofreciere algún reparo, ya sea por ordenaciones ó prerogativas del cabildo, espera le superará el celo deV. S. I. en esta ocasión, por no ser del real ánimo perjudicarle; antes bien es la voluntad del rey que este egemplar, en tal caso, no sirva de consecuencia.". Per cert, en este mateix any s'acunyava la moneda en Valencia aixina.

Pero al temps en que Baset eixia de Denia, entrava en el nostre Regne per Catalunya el General Angles Jones en una divisio de 2500 anglesos i Micalets ( que era com realment se nomenaven els "Maulets" catalans, ya que maulets eren soles els valencians ( maula significa esclau en arab, molt dificil crear un nom arab els catalans que apenes han tingut esta influencia, i tambe significa maular el so del gat en Valencià (so atribuït ad estos per que gastaven el Trito, o Charonia nodifera) en Catala ad este so li se diu miolar), pero la manipulacio de l'historia ha volgut inclus que hui en dia la RAE nomene mauleros a la " persona embustera i engañadora con artificio y disimulo". I es que tenim mes historia encara que siga mala, sense voler) apoderant-se d'alguns pobles del Maestrat, degut a la covardia del governador S. Mateo, que va abandonar la seua plaça. Seent continguda la força pel regiment de Pozoblanco, i les tropes de paisans que operaven en Benicarlo, pero estos alçaren el bloqueig de Vinaros una volta tingueren noticia de la perdua de Valencia retirant-se cap a Arago. I es aixina com Jones se va fer en la major part de pobles del Nort valencià pero no li va ser possible fer-se en Morella. Ciutat que aguantà fins a que Felip V se retirà de la visita a Barcelona i totes les tropes que actuaven en lo nostre Regne van ser retirades ( una volta mes Felip V mos va deixar soles).
I es aixina lluitant per mantindre-mos vius com arribarem els valencians lluitant contra els austriacs i patint les mentires i males canallades (cabronades me pareixia impropi, pero seria mes encertat) que mos fea la cort de Felip V al famos 25 d'Abril de 1707, no sense ans haver caigut ciutats tant importants com Xativa, Xixona, Alacant... Devent prestar atencio als fets de Xixona, a on els veïns(mes de 500) amagats en les montanyes i ajudats pels mateixos que se quedaren en el poble i per gent de Villena arrancaren esta ciutat de les mans dels austriacs el 20 d'Octubre de 1706.

El 25 d'Abril de 1707 pergueren els austriacs la batalla d'Almansa: el Duc d'Orlenas va recobrar Valencia junt al duc de Berwick i destacà molt al nostre pesar al caballer Asfeld, al que va nomenar Capita general de Valencia, per a reduir Xativa.
L'eixercit va sitiar la ciutat, i la va prendre per assalt; pero van tindre que disputar la seua conquista casa per casa. Una volta vençuda la ciutat, els francesos furtaren en les iglesies, saquejaren les cases i feren tot tipo d'excessos. Amo del castell Asfeld, va emetre un bando horroros declarant que per orde superior s'anava a arrasar la ciutat. Va manar traure les reliquies , les imagens i demes de les iglesies i va traslladar a Carcaixent a les monges de Santa Clara i Sant Domenec en un numero de 100. Apenes va sentir aço Valencia i les seues gents, corregueren en el seu auxili fent una exposicio al Rei "La confianza en que nos tiene constituidos el conocido favor que todo este reino confiesa deber á V. E. , como á su primera y principal representación , y tan amante de él y de esta santa iglesia, nos precisa á valemos de la poderosa interposición de V. E. para templar la justa indignación de S. M. en el castigo, que de orden suya pretende egecutar el general Asfeld en la ciudad de Játiva, arrasándola toda y demoliendo sus edificios; cuya egecucion, á mas de ser en conocido daño á muchos inocentes y fieles vasallos de S. M. que en ella ha tenido, y daño irreparable á su real corona, por el que se sigue de despoblarse sus reinos, es mucho mas perjudicial á la iglesia y á lo sagrado: pues aunque aquel caballero insinuó á las representaciones que se le hicieron por parte de la ciudad , diputación y cabildo eclesiástico , se reservarían las iglesias y monasterios de esta general devastación : es muy difícil el conseguirlo, por el gran peligro que se reconoce, por mas prevenciones que se hagan , de que una vez prendido el fuego en las casas, no pase á maltratar y quemar los templos, y lo acredita lo que él mismo hizo, disponiendo se saquen de las iglesias los vasos sagrados, la plata y las demás alhajas dedicadas al culto divino; pues si no hubiera este peligro, mas seguras estarían en los templos. El desconsuelo que han de tener aun los mas finos y leales vasallos de S. M. en la egecucion de tan rigorosa orden, y la obligación en que nos tiene constituidos el cuidado de toda esta diócesis y jurisdicción espiritual, que por la ausencia de nuestro prelado el señor arzobispo tiene á su cargo el cabildo, nos precisan á recurrir á S. M., repesentándole todos estos inconvenientes en memorial aparte, esperando, si llega á tiempo, nuestra humilde súplica , que S. M. en vista de los motivos que en él se alegan, templará su justa indignación, que tan merecida se tiene aquella ciudad y sus moradores. Y no dudando, que en el soberano patrocinio de V. E. tiene librado este reino é iglesia su mas segura confianza , para merecer al rey este favor, no escusamos valemos de él, suplicando á V. E. continúe en aplicar sus mas poderosos y eficaces oficios, que no dudamos cederán en gran servicio de nuestro Señor, del rey y de no menos beneficio para este reino. Quedando nosotros con la obligación de solicitar repelidos empleos del mayor obsequio y servicio de V. E. y dedicarnos á él, como deseamos."Pero la contestacio del Duc de Medinaceli manifesta la resolucio del govern "En vista de la carta de V. S., decia este magnate, con fecha veintisiete de Junio, escrita con motivo de la orden para arrasar la ciudad de Játiva, demoliendo todos sus edificios, he aplicado cuantos oficios y diligencias me han sido posibles, á fin de obtener de la clemencia del rey (Dios le guarde) la revocación de este mandato, particularmente en consideración de la inevitable ruina de aquellas iglesias, una vez prendido el fuego en los demás edificios; pero aunque estos y los demás motivos, que mi celo del real servicio ha tenido presentes, me han hecho esforzar con la mayor viveza mis representaciones, apoyando las de V. S. deben de haber sido mas poderosas las razones que hayan habido para no variar lo resuello; pues han prevalecido, y por consecuencia han quedado inútiles nuestra solicitud é instancias: sintiendo yo al igual de V. S. la destrucción tan lastimosa de aquella ciudad, por las mismas consideraciones que V. S. espresa; pero fio de Dios que en todo hayamos de esperimentar lo conveniente, mediante su divino favor; y V. S. me tiene siempre con igual afecto, etc."(¿que hauriem fet els valencians per a mereixer eixes penes? Simplement ser lleals a Felip V) (¿Per que va ser Xativa la ciutat elegida?
*Continua...

La perdua dels nostres Furs.

Molt s'ha parlat sobre l'abolicio dels nostres furs, i moltes han segut les versions. Pero rebuscant en l'historia he pogut regirar un llibre titulat Historia de la Ciudad i Reino de Valencia escrit per Vicent Boix en 1845. Un obra sobre com be diu l'historia de Valencia que li va valdre a l'autor el titul de Croniste de la ciutat. Suponc que per la veracitat del seu contingut.
Es curios, com Vicent Boix en 1845 descriu este fet d'una forma tant viva i plena de sentiment. Com si realment haguera vixcut en eixe temps. Pero lo mes curios de tot podria ser el que aporta als fets unes dates i uns fets que mai havia sentit, i dels que mai han parlat ni els Catalans ni els Castellans, be per por, be per no coneixer esta historia tant com creuen, o be per ocultar algunes coses que podrien donar lloc al coneiximent de lo que no va ser ninguna guerra d'independencia, si no simplement una guerra en la que Valencia sense menjar ni beure va ser part principal dels mes injusts fets, i dels mes injusts actes de repressio i de vandalisme que se podria haver fet en cap lloc del Mon.
Intentare explicar esta historia en tres entregues, ya que lo trobat podria ocupar molt mes.
Pero anem a vore l'historia i els fets de boca de Vicent Boix o millor dit de la seua ploma, com a Croniste oficial de la Ciutat de Valencia.

En 1705 començà en el Regne de Valencia la nomenada Guerra de Successio. L'esquadra Anglesa va desembarcar en Altea algunes tropes de l'eixercit de l'Archiduc d'Autria. Espanya estava destruïda ya; el govern de Felip V, presidit per un estranger, atenia als seus propis interessos. ¡La cort se divertia! Valencia no tenia forts, ni tropes ni recursos: les guerres del sigle XVI; l'espulsio dels moriscs; les emigracions a America, i la pau regnant del sigle XVII, havien deixat en el nostre Regne el vestigi de la miseria i del abando. ¡Soles quedava en peu la seua llibertat foral! Valencia aixina i tot demanà al govern en aquelles circustancies auxili per a fer front als austriacs, que des de Altea marchaven sobre Denia. El Virrei Marques de Villagarcia passà dels salons de palau a autoritat militar del Regne: valia ben poc un cortesa per a lluitar en les circumstancies ( i es que hem tingut a cada representant en lo Regne que...). A la seua antipatia respongueren la Diputacio i el Capitul eclesiastic i secular, solicitant per extraordinari eficaços auxilis contra el pretendient per mig d'una respectuosa expocicio, datada el 21 d'Agost de 1705: a lo que el govern contestà el 28, que enviava en el seu auxili 1800 cavalls (la ciutat en la representacio que va dirigir al rei en 1707 demanant la revocacio de l'abolicio dels furs) . Mentres va caure Denia en poder dels anglesos: el seu governador militar va fugir vergonyosament ( Miñana de Bello rus. VAl. lib.I), i el va substituir en nom de l'Archiduc En Joan Batiste Baset. La Capital va fer en eixe moment un esforç, i va enviar al Comte de Cervello en alguns terços per a fer front a Baset, obligant-lo a tancar-se en Denia. Esperant en impaciencia l'arribada dels 1800 cavalls per a recolzar a Cervello en la reconquista de Denia, que pareixia ya inevitable, pel recolzament del Duc de Gandia; i els cavalls arribaren: pero al moment eixiren cap a Catalunya.(increible, sempre que demanem ajuda, mos la furten els nostres "germans", pareix com si fora hui en dia) Valencia va ser burlada en les seues esperances(com sempre mos sol passar), i va representar queixes de nou; per a acallar-la quedaren soles dos esquadres al carrec del Mariscal de Camp En Lluis Zunyiga.( corrent mosatros en els gasts, clar) La contestacio del Rei Felip V datà a 28 de Setembre diu lo següent " Ha perecido corresponderos, que atendiendo a vuestro consuelo, he resuelto, que por ahora quede en ese reino el mariscal de campo D.Luis de Zuñiga con dos escuadrones de caballeria, y que se mantenga en el el tiempo conveniente; habiendo dado otras providencias que entendereis del marques de Villagarcia, mi lugar teniente general, por lo que deseo la quietud de tan fieles vasallos, cuya fineza me deja con toda gratitud" El govern no va enviar mes socors. L'enemic s'aprofità d'esta circustancia, i part de les seues forces, destacades en Catalunya, s'apoderaren de Tortosa, entrant en Peniscola. Alarmada Valencia demanà de nou recursos, acompanyant l'exposicio un donatiu de mil duros per a atencions de la guerra, i oferint per tercera volta que corria del seu conte la manutencio de les tropes militars. El govern va cobrar els mil duros; va enviar al regiment del Marques de Pozo Blanco, i el Regne va pagar religiosament a la tropa.(cobrar, si, pero ajudar...)
Vinaros, tambe va caure en mans dels austriacs: Valencia va elevar noves supliques;soles que les tropes que anaven a Arago hagueren parat en Vinaros, hagueren segut prou per a evitar la victoria austriaca, pero una volta mes van ser desateses les pregaries, aixina una volta preparat tot, i trets els canons de Peníscola per a lliurar la batalla, els valencians veren com havent impedit el mes anterior Mr.Amnelot la reconquista de Denia, ara els obligava a evacuar Vinaros; Valencia va ficar en campanya a les seues expenses algunes forces de paisans armats; pero en tan critics moments se va rebre una orde Real, que negava els auxilis oferits, i enviava passar a Arago les tropes existents en Valencia. El poble en eixe moment armat pel seu conte, i la noblea pel seu tambe, s'encaminaren cap a Vinaros i Denia per a contindre a l'enemic; mentres pagaven al Rei (com no) les contribucions extraordinaries que contra Fur, exigia al nostre Regne. No content en aço, el nostre Regne va enviar un cos de cavalleria a Catalunya, i un terç de 600 infants per a Cadis, contribuint ad estos gasts el Arquebisbe, el Capitul i les comunitats religioses. El princip de T'serclaes, encarregat pel govern de Felip V de protegir les fronteres del nostre Regne, evitava en lo possible trobar-se en l'enemic, recriminant l'actitut de la capital, representada en una junta improvisada, composta de sis cavallers, quatre advocats, dos escrivans, dos comerciants, i setzens setanta sis menestrals (en ella ademes firmaren totes les classes que Valencia sostenia el tro de Felip V, seent injust, que el celebre decret d'abolicio dels Furs, assegurara que Valencia havia fallat al seu jurament recolzant a Carles d'Austria). Esta cort va enviar comissionats a les corts queixant-se de T'serclaes, i el govern ( Amnelot al cap) no els va rebre. En tan apurats moments, el regiment de cavalleria que manava Rafael Nebot, se passà als austriacs, emportant-se presoners a Luis de Zuñiga i a Pedro Corbi, cap de la guerrilla de paisans. Els valencians ya havien alertat al rei que els va respondre immediatament " He resuelto daros las mas singulares gracias por ello y el leal celo que manifestais; que uno y otro queda impreso en mi memoria, para favoreceros y atender a la mayor defensa de tan fidelisimos vasallos: a cuyo fin, paso a aseguraros, que se han repetido las ordenes dadas, para que las tropas que desembarcaron en Carbonera, apresuren el pasar a ese reino, y se apliquen todas las providencias contundentes a que vuestro celo, amor i fidelidad sean muy defendidos, como lo solicitais, en que concurre mi deseo, segun lo merecen vuestras firmezas" (9 de Decembre de 1705)

* Continua...

Aledua i la TDT II

Fa un temps, no recorde quant pero crec que va ser pel principi de fer este blog, ya vaig fer un articul sobre este tema. Un tema ademes que ultimament recobra protagonisme.
I es que ara per fi (o per desgracia) ya tenim oficialment TDT en tot lo territori. Ya s'ha acabat la senyal analogica (hui es l'anunciat apago). I mos hem alvançat a Europa. Som liders en tecnologia televisiva.
Que bonico seria si realment servira per a alguna cosa aixo.
Som liders en televisio manipulada. Mos se burlen tots els països del Mon. Inclus mos comparen en China i Cuba.
I es que tenim una televisio que deixa molt que desijar. Cosa que atres cadenes aprofiten per a deixar fora de circulacio les nostres manipulades televisions locals. I es que ya me direu com puc yo, un bon valencià, vore les noticies de Campsnal Noi. Si heu he intentat, be heu sap Deu. Pero sempre acabe apagant o canviant de canal.
Recorde entre atres el dia que va estallar el cas Gürtel, la veritat, venia de treballar en el coche i tots els canals de radio parlaven de lo mateix. Quan vaig arribar a casa, el meu fill tenia en marcha el CLAN(es lo que te esta TDT, que te canals per als menuts), i li vaig demanar que ficara el nostre canal autonomic, en eixos moments començava el telediari. Despres d'uns donç. aleshores i gairibé en un gaudir passaren a l'orage, en T inercalada clar. Per a continuar en atres noticies.
La noticia mes estesa per tots els mijos, no havia arribat a Campsnal Noi. Eren els unics que no havien dedicat casi unicament el telediari ad este assunt. ¿No s'hauria enterat el director d'informatius de la noticia? Home Lluis Motes, per a incluir tots els dies catalanismes en els noticiaris i en els deports que retransmet Campsnal Noi si estas atent, pero per ad esta noticia... ¿Que estaves, mirant a vore si publiques el llibre com arribar de mediocre periodiste a president d'informatius?
La veritat, es nefasta la manipulacio d'este canal. I sobre tot, la manera en que mos van insertant catalanades com si heu feren sense voler.
Una nota curiosa, es que estes falles el Gaudir, paraula que va ficar de moda per cert Motes, ha segut reemplaçat pel Disfrutar. ¿No se donen conte senyors de Campsnal Noi que disfrutar es un castellanisme i que en valencià tenim paraules com Fruir i Gojar que gasta la gent normalment i tenen eixe significat?
I clar, ad eixe pas no es d'estranyar que existixca gent en lo nostre Regne que preferixca la TeVen3 ya ficats a catalanisar, ¿qui millor que una televisio catalana? Que dona lo mateix que estiga emetent illegalment en el nostre Regne des de 1985. Que no passa res per que hagen fet desapareixer en el nostre Regne atres televisions per no tindre tots els permissos mentres TeVen3 seguix emetent. I clar, tampoc passa res per que esta canal adoctrine contra lo valencià ridiculisant-lo i inclus incloga al nostre Regne dins d'uns inexistents Països Catalans. Aixo es llibertat d'expresio.
Tampoc passa res per que aci no tinga ni un 5% d'audiencia. Ni que la mateixa Europa haja declarat illegal esta transmissio. Els catalans se reunixen en Zapatero i creen un nou ent, La Televisio sense Fronteres.
Aixina entren atra volta en escena, i eviten el tancament de l'ultim repetidor. Pero... ¿Que ha passat en la promesa de fer-la desapareixer del PP? Puix com sempre res atra mentira del Molt Honorable i el seu sequit.
Se pacta un acort de intercanvi, Valencia permet vore TeVen3 i Catalunya deixa emetre CampsNalNoi. Pero... ¿i que passa en les atres tres canals mes que te TeVen3? Puix res, se seguixen veent. ¿I que passa si el govern catala tanca l'emisio de Campsnal Noi en Catalunya (en lo mala que es i li furta audiencia a TeVen3 (la llengua no es obstacul per que tambe parlen en catala))? Puix res, els nostres politics seguixen somrient.
Pero no passa res, aço es un pais democratic (totalment dictatorial pero democratic).
Ara el Govern, demana al Consell que denuncie a totes les televisions illegals que n'hi han en lo Regne. ¿A totes? Crec que no. Per que ¿com va a decidir quines son o no llegals?
Anem a vore.

• Una televisio que esta 25 anys retransmetent de forma illegal ara segons ells es llegal.
  
• Una televisio d'un poble que soles fica els plens i quatre parides mes de lo que passa en eixe poble. Es illegal.

• Una televisio que atenta contra els interesos i l'identitat valenciana es llegal.
  
• Una televisio que emet per a tota una comarca i mostra els actes culturals d'esta es illegal.

• Una televisio que està feta en atra comunitat i que no te res que vore en esta ni cultural ni economicament es llegal.
  
• Una televisio d'un poble en que treballa gent d'eixe poble i pot mostrar o inclus ajudar en l'evolucio d'eixe poble es illegal.

• Una televisio que tributa en atra comunitat i que ni tan sols ha declarat beneficis en esta comunitat es llegal.
• Una televisio que naix de l'esforç d'un poble i dona soport ad este es illegal...

Es curios, com els governs mos van tallant la llibertat llunt de lluitar per ella.
Es curios com els nostres governants aci en lo Regne callen i no desobedixen a les veus de Madrit.
Es curios en fi, com mos han ficat una televisio que hem pagat mosatros (288 millons d'€uros per a ser mes exactes ha pagat Espanya, dels quals 220 millons han anat a parar a les autonomies, be siga per credits 160 millons, o per subvencions directes, 60 millons) per a introduir canals de pago i en la que la manipulacio sobre els fets esta controlada pels mateixos que governen mentres els demes anem amainant independencia inclus dins de casa. I el que no vullga aixo, ya sap. A pagar el plus corresponent del operador privat que corresponga.

Aixo es el futur.
Aixo es la TDT.

Mentres els nostres politics mos seguiran inculcant en les seues televisions el seu mensage

LA GUERRA ES LA PAU
LA LLIBERTAT ES L'ESCLAVITUT
L'IGNORANCIA ES LA FORÇA

Quina rao tenia George Orwell en la seua obra 1984