Oliva i Gandia ya havien caigut; el Virrei Marques de Villagarcia disputava a la junta tots els seus plans ( que eren pocs i roïns, ¿que sabia un cortesà sobre assunts de guerra?) ; i tant de conflicte va vindre a reemplaçar-lo en Valencia el Duc de Cansano. Eixe mateix dia( 10 de Decembre), entrà Baset per sorpresa en Alzira, i el 15 de Decembre acampava davant de la capital.
Els ciutadans casi al complet se presentaren al Duc demanant armes; i els oficis, duent al front els seus estandarts, ocuparen armats la muralla, esperant a soles als oficials que tenien que dirigir-los. El Marques de Villagarcia rebujà continuar al carrec de l'autoritat que li oferia Cansano: i aixina u i atre deixaren a la ciutat abandonada al seu desti, sense cap que la governara. Els nobles pregaren al Duc, i este se va negar. I en aixo, uns emissaris enciats per Baset prengueren foc a les torres de Serrans; quedant lliures els presos que corrien per la cuitat demanant a crits la rendicio. Creant una gran confusio. Mentres, les autoritats superiors callaven, ; el poble corria indecis; Baset tenia dins parents, amics, i gent seua; i els presos chillaven i amenaçaven, seguits de gent de Baset que s'havia introduït ans del bloqueig. La rendicio va ser imminent, i la ciutat acceptà el pretenent pero donant-li soles el titul d'Archiduc, mai de Rei, segons consta en l'escritura que va rebre el 16 de Decembre Joan Simiam, Sindic de Capitul. L'alta noblea, l'arquebisbe i atra gent del clero abandonaren la ciutat.
Els eixercits mentres tant continuaven les seues operacions pel nostre Regne. L'Archiduc va ocupar el palau Arquebisbal els primers dies d'Octubre de 1706 ( havien passat ya casi 11 mesos de la rendicio de la capital),

Pero al temps en que Baset eixia de Denia, entrava en el nostre Regne per Catalunya el General Angles Jones en una divisio de 2500 anglesos i Micalets ( que era com realment se nomenaven els "Maulets" catalans, ya que maulets eren soles els valencians ( maula significa esclau en arab, molt dificil crear un nom arab els catalans que apenes han tingut esta influencia, i tambe significa maular el so del gat en Valencià (so atribuït ad estos per que gastaven el Trito, o Charonia nodifera) en Catala ad este so li se diu miolar), pero la manipulacio de l'historia ha volgut inclus que hui en dia la RAE nomene mauleros a la " persona embustera i engañadora con artificio y disimulo". I es que tenim mes historia encara que siga mala, sense voler)

I es aixina lluitant per mantindre-mos vius com arribarem els valencians lluitant contra els austriacs i patint les mentires i males canallades (cabronades me pareixia impropi, pero seria mes encertat) que mos fea la cort de Felip V al famos 25 d'Abril de 1707, no sense ans haver caigut ciutats tant importants com Xativa, Xixona, Alacant... Devent prestar atencio als fets de Xixona, a on els veïns(mes de 500) amagats en les montanyes i ajudats pels mateixos que se quedaren en el poble i per gent de Villena arrancaren esta ciutat de les mans dels austriacs el 20 d'Octubre de 1706.
El 25 d'Abril de 1707 pergueren els austriacs la batalla d'Almansa: el Duc d'Orlenas va recobrar Valencia junt al duc de Berwick i destacà molt al nostre pesar al caballer Asfeld

L'eixercit va sitiar la ciutat, i la va prendre per assalt; pero van tindre que disputar la seua conquista casa per casa. Una volta vençuda la ciutat, els francesos furtaren en les iglesies, saquejaren les cases i feren tot tipo d'excessos. Amo del castell Asfeld, va emetre un bando horroros declarant que per orde superior s'anava a arrasar la ciutat. Va manar traure les reliquies , les imagens i demes de les iglesies i va traslladar a Carcaixent a les monges de Santa Clara i Sant Domenec en un numero de 100. Apenes va sentir aço Valencia i les seues gents, corregueren en el seu auxili fent una exposicio al Rei "La confianza en que nos tiene constituidos el conocido favor que todo este reino confiesa deber á V. E. , como á su primera y principal representación , y tan amante de él y de esta santa iglesia, nos precisa á valemos de la poderosa interposición de V. E. para templar la justa indignación de S. M. en el castigo, que de orden suya pretende egecutar el general Asfeld en la ciudad de Játiva, arrasándola toda y demoliendo sus edificios; cuya egecucion, á mas de ser en conocido daño á muchos inocentes y fieles vasallos de S. M. que en ella ha tenido, y daño irreparable á su real corona, por el que se sigue de despoblarse sus reinos, es mucho mas perjudicial á la iglesia y á lo sagrado: pues aunque aquel caballero insinuó á las representaciones que se le hicieron por parte de la ciudad , diputación y cabildo eclesiástico , se reservarían las iglesias y monasterios de esta general devastación : es muy difícil el conseguirlo, por el gran peligro que se reconoce, por mas prevenciones que se hagan , de que una vez prendido el fuego en las casas, no pase á maltratar y quemar los templos, y lo acredita lo que él mismo hizo, disponiendo se saquen de las iglesias los vasos sagrados, la plata y las demás alhajas dedicadas al culto divino; pues si no hubiera este peligro, mas seguras estarían en los templos. El desconsuelo que han de tener aun los mas finos y leales vasallos de S. M. en la egecucion de tan rigorosa orden, y la obligación en que nos tiene constituidos el cuidado de toda esta diócesis y jurisdicción espiritual, que por la ausencia de nuestro prelado el señor arzobispo tiene á su cargo el cabildo, nos precisan á recurrir á S. M., repesentándole todos estos in

*Continua...
No hay comentarios:
Publicar un comentario