Els Reixos i el caganer

Ultimament, per internet, circula un video en el que un caganer los pega foc als Reixos, pero millor, ni posar-lo. Me pareix un poc fora de to, desprestigiar una tradicio nostra per culpa d'un sentiment politic totalitari que res te que vore en una ideologia republicana, si no des d'un punt de vista anti espanyoliste al cent per cent.

Pero, que son en realitat els Reixos, per que hui en dia s'oblidem realment de que es lo que son, i de que son real i culturalment per a mosatros eixos Reixos.
Per començar estudiarem el significat i la correcta utilisacio d'este nom, puix en moltes ocasions, com en esta, sempre apareix el/la gracios/a de tanda per a fer la tipica broma de progre superdotat i especialiste/a en termes filologics de primer grau. " Els Reixos son els mascles de les reixes, ¿no?" diu en este cas Ferran. Que sabut, es com per a donar-li una llicenciatura en filologia aplicada.
Pero no seria de mes, saber, que manco en la Gran Barcelona, tots els municipis i ciutats que han estat en contacte en Valencia utilisen este nom, nom ademes, que te una historia llargueruda. Nom que ha segut com un tribut que els valencians hem fet als Reis Macs, deixant la seua veritat, pel tall de agrair-los els fets religiosos i de diferenciar-los en galons dels atres Reis, que no han estat sempre a l'altura del seu titul.
Es curios, com des dels principis dels temps, una Regne com Valencia al que se li creïa mort religiosament ha ensenyat als seus veïns quin es realment el sentit de la religio, començant per Pere Pasqual, seguint per Isabel de Vilena, Sant Vicent Ferrer, el seu germa Bonifaci... i podent acabar en els Papes Borja, i en els seu descendent Sant Francesc, passant inclus pel Pare Jofre i per tants i tants religiosos que repartiren fe en terres catalanes sempre en Llengua Valenciana com be narren les croniques de 1636. Uns retors, que repartiren molt mes que religio en estes terres, puix inclus ensenyaren la nostre llengua mes allà de les fronteres del nostre Regne, deixant-los paraules valencianes tant en Lleida, com en Girona, Torosa inclus Amposta i Reus.

Pero sempre apareixen filolecs disposts a debatre eixes ensenyances, intentant ocultar fins i tot paraules com la valenciana Reixos per tal de descalificar la Llengua Valenciana i sobre tot per tall de menysprear una cultura de la que han begut durant molts sigles.

Hem d'aclarir, que el Belem, naix en 1223, despres d'un supost milacre de Sant Francesc d'Asis en el Santuari de Greccio entre Asis i Roma. Dut des de Napols per Carles III, creguent-se inclus que molt posteriorment el dugueren a la peninsula i a Alemanya els franciscans. Encara que existix un reliquiari en la Catedral de Barcelona( que no es reconegut com a propi Belem), es cert, que el mes antic que se coneix en Espanya es el de Palma de Mallorca, el Belem de Jesus, datat en 1480 i documentat en el sigle XVI. Pero, no es manco cert, que se te ademes documentacio, existint per tant documents en Valencia i Castella dels sigles XV i principis del XVI. Coincidint miraculosament (coses del cristianisme) en els sigles de major rellevancia dels retors Valencians en terres Catalanes. I dic que coincidint, per que estos documents relaten els belems vivents o obres teatrals basades en els capituls del naiximent de Jesus incloent, com no, tambe als Reixos.

Es un poc desagradable vore com molts pretenen afonar esta tradicio, engolint-la en la miseria i dedicant-li els desprestigis i insults mes absurts, ad este homenage que es de temps inmemorials i des de les terres valencianes i no tant hem fet als nostres benvolguts Reixos.
Els mateixos que oferiren al Nostre Senyor or, incens i mirra.

Canviant el tema, passarem a l'atra pesa de la que voliem parlar,que es una pesa que ultimament està molt de moda, el caganer, que no es mes que la figureta d'un payes, en faixa i barretina cagant, que se situa en els Belems del Nort des de finals del sigle XVIII, curiosament, tambe, coincidint en el naiximent del nacionalisme català, o de la consciencia nacionalista en estes terres. Signe, que mai ha segut representat en els nostres Belems, fins a l'entrada en Valencia d'Eliseu 3i4 (Virrei de Catalunya en Valencia), ya que a l'igual que en Murcia, mosatros teniem al tipic cagaor, o cagador, vestit en l'indumentaria pastoril, moderna o antiga, per tractar-se d'un pastor, que llunt de voler prendre mes protagonisme que atres figures, sempre se solia ficar amagat darrere d'algun penyó.
Era i es el simbol preferit pels mes menuts, que sempre l'han amagat o l'han tret pera que la gent poguera o no vore'l en facilitat.
Segons les llegendes, este cagaor, representa la fecunditat i abonament de la terra, tant important en estos dos Regnes.
Es prou curios, com el catalanisme, vestint este pastoret en robes tipiques seues s'ha apropiat d'una figura del Belem, com heu ha fet de tantes i tantes coses dels Regnes de Valencia i Murcia.

No entenc, als demostradors de veritats, recuperadors del romanticisme i amants de les antiguetats que pretenen deixar de costat el nom dels Reixos, pero permeten entrar en sa casa al caganer considerant-lo com a tipic. Lo mateix que el rosco que procedent de França ha desbancat a la tipica casca Valenciana que omplia la taula sobre tot dels mes menuts. Quins temps aquells en que tots furgaven la casca per a buscar els bombonets i llepolies. Manco mal que encara en pobles com Sueca se seguixca esta tradicio.

Es un verdadera llastima que ara els majors, reclinats pel comerç, preferixquen copiar de França el rosco, d'America al Pare Noel, i de Catalunya al caganer.
No som ningu.

• Signat: Un chiquet, major pero chiquet, que s'ha portat molt be i espera tindre molts regals.