Perdo... ¿per a qui?

Se que estem en epoca de perdo, ya que commemoren la mort de nostre Senyor Jesucrist, que va morir per a lliurar-mos dels pecats i per que la veritat mos fera lluires. Pero ¿fins a quin punt devem de perdonar i oblidar nostres ofenses? I ¿fins a on mos fara lliures la veritat?

Recorde quan era un estudiant, quan m'enfrontava en algun que atre professor per raons de llengua. Sempre he tingut massa clares les idees.
Pero lo que mes recorde van ser els selectius, sobre tot els d'uns quants amics meus.

Era sobre l'any 91 (quants anys ya donant guerra) en el selectiu, els amables mestres de valencià (Catlencià era el nom que li soliem dir, per les catalanades que ficaven) ficaren una pregunta un poc malintencionada.
¿Quin es el nom de la llengua?
Ni que dir te que tots els que ficaren en sa bona voluntat i per amor a sa terra i sa llengua Valenciana, foren suspesos, mentres que els que donaren noves glories al Nort, i ficaren Catalana pogueren optar a seguir estudiant i poder ser gracies als seus merits els tontos utils que tant havia buscat Catalunya per a poder suprimir a Valencia i sa llengua sucumbint-la dins de la recent creada Catalana. I tot seguint les mateixes bases que ya gastara Hitler en 1933.

Estos jovens que en un principi pensaven en fer lo correcte es convertiren pel temps en autentics adoctrinadors adoctrinats, i pel temps es donaran conte que han segut utilisats de la forma mes missera per a la creacio de noves joventuts adoctrinades.

Pero.. yo no vullc enfornar-me en esta gent, soles ells sabran com eixir o lo que estan patint per no voler donar a coneixer la veritat per vergonya. Mes be, me dedique a recordar ad aquells heroes que truncats d'arraïl del seu principal somi per estudiar allo per lo que havien lluitat durant tants anys, ara, se veïen frustrats pel simple fet de que certs mestres politisats o comprats havien corregit els examens d'una forma tan absurda com absurda era la pregunta. Atres mentres tant perdrien una any per a poder tornar a fer l'examen i aixina poder continuar en el seu somi.

Per que esta pregunta, ya havia segut resposta uns 9 anys ans, mes concretament en el nostre Estatut d'Autonomia de 1982. I ademes, tots els tribunals reconeixien com ad eixe el nom de nostra llengua. Es mes, eixe havia segut el nom de nostra llengua des de que començaren a escriure els nostres classics, i en el que ha segut reconeguda nostra llengua en tot lo mon. ¿Quin dret tenien ara estos politisats professors? ¿No deurien preguntar ans al poble de fer lo que havien fet?

Se que este es un temps d'arreplegament i de perdo, pero encara que aixina fora, crec que deurien de ser estos heroes els que tingueren l'ultima paraula. ¿Acas perdonaren els mestres el que ells no foren politica i adoctrinadament tan cinics com els mestres? Espere que algun dia se faça justicia i estos mestres que a lo millor en sa majoria actuaren per engany, puguen rectificar sons erros d'una volta per totes.

En fi, com diu Chamfort, "l'historia dels pobles somesos al despotisme no es més que una simple colecció d'anecdotes". A lo que yo afegixc "pero estes anecdotes servixen per a demostrar que no sempre ha segut aixina, i que ¿per que no? pot tornar a canviar"

Vos deixe una peli de Disney (desconeguda per cert) que vos deixara que pensar
Bones Pasqües a tots, especialment per a tu Toni.