¿Quina es la verdadera Bandera Catalana?

Se que ad estes altures tots manco Quico teniu molt clar quina es l'autentica bandera catalana i quina no, pero com be diu Quico, n'hi ha que demostrar lo que se diu, per que si no, podem caure en l'erro de repetir una mentira que ademes, pot ser tant repetida i falsa com la llegenda de Wilfred, que fon reconeguda com a llegenda en els anys noranta pel pancatalanisme, despres de ser demostrada per molts estudiosos la seua falsetat.

Pero... ¿quina era realment la bandera Catalana i per que hem tingut que aguantar tantes i tantes mentires?
En primer lloc, soles tinc una curiositat, si realment esta era la bandera Catalana, ¿per que Muntaner i Desclot, grans amants de Catalunya no parlen mai d'ella? I si fon un regal fet per Ramon Berenguer a Arago, ¿per que no apareix en cap cronica?
Recorde fa molts anys una frase que se repetia sempre en tots els foros, i que casualment he trobat hostajada en el Blog de Quico, "No només me pensi que cap galera ni cap atre vaixell gosarà anar per mar sense l'ensenya del rei d'Aragó (...), sinó que no crec que cap peix se gosi alçar sobre en mar si no porta les quatre barres de Catalunya a sa cua, per mostrar guiatge des meu noble senyor, el rei d'Aragó i de Sicília." Roger de Llúria (Cadaques quatre de setembre de 1285).
Es curios, que un dia en Cadaques me vaig trobar este taulellet, a on no apareix per a res el nom de Catalunya.
Pero, clar, estic segur que aixo pot ser una mala interpretacio feta pel mateix home que va fer el taulellet. Segurament el pobre home no havia llegit mai la Cronica de Desclot, pero... ¿Quico , i els demes pancatalanistes que se senten orgullosos de ficar esta frase per tots els llocs, si?
Anem a vore qui es realment el que ha mentit, voluntaria o involuntariament.
Aci vos deixe la fulla manuscrita pel mateix Desclot de la Cronica del Rei Pere d'Arago.
Si voleu llegir tot lo text soles teniu que punchar en la foto i passar a la pagina anterior per a poder llegir-lo tot sancer.
Crec que aci sobren les paraules, sempre deixant clar, que els que escampen el fals text heu fan des de l'ignorancia, en el millor sentit de la paraula.
Ah, parlant de Desclot, apareix un atra frase en el Blog de Quico i en la Cronica en el capitul ¿quint? que per cert no he pogut trobar (espere que no estiga manipulat com en el cas anterior), que diu aixina "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València" podrem vore, com aço, no es ninguna afirmacio, puix el que una galera dels catalans (que duyen els catalans) fora de Valencia, demostra una volta mes que els catalans compraven barcos en les drassanes valencianes. Es com el meu coche, que es Alemany. Puix per aixo, yo no soc ni Alemany, ni Alemanya es Valenciana, ¿no?. Ademes, en la mateixa Cronica podem llegir esta frase en el capitul CLVII pagina 323..." E d'altra part, lenys armats e barques armades de cossaris de Valencia e de Barcelona e de Taragona " de ser com preten fer entendre el pancatalanisme, ¿No seria mes correcte que Desclot haguera ficat corsaris catalans?


Atra frase o senya que no se cansen mai en repetir es la que va dir Na Maria de Lluna, dona del Magnanim en el proces del parlament de Barcelona el dimarts 27 de Juny 1396 arreplegada per Francesc Xavier de Gama en el seu treball ya mencionat en atra ocasio Adarga Catalana en el que segons consta en este treball, Na Maria envia a embaixadors al Rei que estava en Sicilia per a que tornara ad estes terres. Enviant com a embaixadors, un Baro, dos cavallers, un ciutada i un burgues en dos galeres, tal i com consta en la fulla 29, demanant ademes " es eftat ordonat, que les galees no porten vanderes, cendals, ne panys de fenyal alcu, fino del Comtat de Barcelona, ço es, barres grogues è vermelles tanfolament." Despres de saber que Gama era archiver i que damunt rebuscà sobre l'orige de de les barres (sense trobar mes que la llegenda de Wilfred), i que rebuscà una i atra volta en els documents del casament de Berenguer i Petronila. Crec que per fi troba esta afirmacio la va intentar fer famosa, pero va oblidar una cosa, que realment el senyal de Barcelona igual que la de Valencia i la de Mallorca, te les barres grogues i roges, per lo que no se pot considerar esta afirmacio com a que es realment possessio unica de la casa de Barcelona.
Pero ademes, resulta curios, com el mateix Gama recull tambe un capitul de les Corts celebrades en Barcelona el dimarts 26 de Giner de 1406 pel Rei Marti a on se pot llegir en la fulla 15 "Per conclufiò de noftres paraules vos volem dir un acte fort virtuos, quel Senyor Rey nofre Befavi feu, quant tramès lo Senyor Rey noftre Avi fon fill en la conquefta de Sardenya.Lo qual tinent la vandera noftra Reyal en les mans, le dix aqueftes paraules.Fill yo us dò la vandera noftra antiga del Principat de Catalunya, la qual ha un fingular privilegi que es ops que guardets be, lo qual privilegi no es res falfificat, ne improbat, ans es pur, è net, è fens falfia, è macula alguna , è bullat ab Bulla d'or:è es aquest, ço es que null temps en camp on la dita noftra vandera Reyal fia ftada , james na fo vençuda ni desbaratada, è açо per fingular gracia, de noftre Senyor Deu, è per la gran feeltad, è naturale fa de nofires fotfmefes, è per aquefta rahò podem atribuir à vofaltres, çо que dix Julius Cefar. vinent de la conquefta d' Alemanya, als feus fotfmefos, alçats, alçats les vofires vanderes, car dignes fots de haver la fenyoria de Roma, axiu recita Lucano en lo primer llibre feu de les batalles: be donchs dir à vofaltres alçats, açats les vostres vanderes, car dignes de pofsehir lo Principat de Catalunya." En cap moment veig mencio aci a les barres, i si tenim en conte que les glories dels Reis d'Arago sempre han anat unides a Sant Jordi, i que be podria ser la creu del Sant l'antiga bandera, soles mos queda vore quina es la bandera de Cerdenya per a poder comprovar de quina bandera parla el Rei en este text. Que com podem vore es la creu de Sant Jordi i els caps dels quatre moros. Per lo que la dita bandera be podria ser la de la Creu de Sant Jordi.

Pero es que damunt un fet mes que consumat es que des de sempre (i sobre tot des de que Pere el Ceremonios li la concedira a la Generalitat) Catalunya ha segut representada per la Creu de Sant Jordi i per les barres tal i com mostren molts documents i mapes.
Com es el cas d'este fet per Willem Jansz Blaeu en 1642.
I lo mes curios de tot, es com tots els anys, el dia de la Diada tots els nacionalistes catalans brinden honors a Casanova, alcalde de Barcelona durant la guerra de sucessio, pero ningu s'ha fixat mai quina es realment la bandera que arbora el seu maxim representat de la nacionalitat que no es atra que la bandera mes antiga de Barcelona, la de la Creu de Santa Euralia. Si teniu un moment, quant aneu a Barcelona, passeu-vos per la Ronda de Sant Pere i podreu vore realment quina era la bandera que arborava este gran patriota català.
Ademes, eixe era el signe del comtes de Catalunya, no se que te d'estrany, a no ser que despres hagen manipulat un poc sense voler la seua historia. I es que este es el principal crimen que han comes els pancatalanistes, que despres d'inventar-se una historia paralela pero sempre mes aproximada al seu pensament i a la seua ideologia han seccessionat l'historia de Catalunya i la d'Espanya per a acabar fent de Catalunya una Regio sense historia i carent fins i tot de personalitat, per que com be deya el Pare Lluis Fullana i Mira en Estudi sobre la Filologia Valenciana " tot lo artificial acaba desapareguent per a ser reemplaçat per lo natural"

Les barres d'Arago II

Ya fa un temps vaig dedicar un articul sancer a les barres d'Arago, es mes, fa un poc manco vaig fer atra mencio sobre elles en l'estelada i Cuba, a on vaig mantindre una disputa en Quico Ventalló.

Puix be, ara un temps despres, i degut a que no me cabia en un mensage tot lo que tenia i lo que podia demostrar, me decidixc a escriure este articul, que de fet, ya avise que no va a ser del gust de tots. Es de veres que existixen teories per a tots els gusts,i tambe heu es que moltes d'elles sonen mes a conte que a llegenda encara, pero no es just desestimar cap teoria pel simple fet de no voler acceptar-la. Aixo podria ser un poc mes que una simple manipulacio. Aixina que anem a vore alguns casos.

Existix una llegenda que parla que les barres roges sobre fondo groc representen les polaines ensanguinades de la Creu de Jesucrist, i es per aixo que va ser un simbol cristia conservat en el Vatica. Pero per a contrarestar aço existix un llegenda que diu que el Rei Pere El Catolic en 1204 va anar a Roma a que el Papa Inocenci III el coronara Rei. L'escrit diu aixina “fue a Roma para ser coronado rey y assi lo fue por manos de Inocencio III (...) le concedió que él y los sucesores d'el llevasen delante del papa la vandera de la Iglesia con las armas de Aragón que son de colores amarilla y colorada" Marineo Sículo, Lucio: De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V .Zaragoza 1509.. T.3, Fol.XXV II pero ad este text li seguix aço en la mateixa fulla “... a este mismo tiempo(...) el rey don Pedro salió de Roma con su exército puesto en orden y vino contra don Simón: al qual venció”. No cal ser molt bo en historia per a saber, que Simo de Monfort era ortodox i defensor d'Inocenci III i que ademes va guanayar al Rei Pere II( i resultant ademes mort este ultim). Aixo si no recorde mal va ocorrer en la Batalla de Muret ( 12 de setembre de 1213) Imediatament despres de la seua ¿coronacio?. No pareix una font molt fiable, la veritat.Ademes, mira lo que diu sobre Ramon Berenguer i els seus signes ... “Dio assi mesmo luego el Conde Don Ramón sus insignias a los grandes pueblos de Aragón que se las demandaron; y también las Armas de San Jorge que eran del Principado de Barcelona (sic) dioles assi mesmo las cuatro cabezas de moros y en medio una cruz colorada en cuya virtud avia vencido a los moros y muertos sus reyes. Cuando se caso con doña Petronila tomó por fuerza d'armas a Tortosa, Fraga, Miqueça y Miravete, muertos los reyes dellos; cuyas cabezas juntamente con la señal de la cruz figuran en el escudo “.No se,pero esta historia yo no l'he estudiat aixina. ♣ Es curios, pero este Lucio (que no te res que vore en el cuiner), va ser capellà i croniste de Ferran el Catolic, i mestre dels fills dels nobles de la cort. ♣Heu deixe com a senya,mes tart podrem fer memoria sobre este fet).
Pero en dietari del capellà del Rei Alfons el Magnanim se relata este fet “fos coronat e consgrat per papa Ignocent I terç, en la ciutat de Roma , en l´any MCCIIII , e lo dit papa lo feu ganfanoner , per a ell e tots los reys de Aragó qui apres vindran” dec reconeixer que este mateix testimoni apareix publicat tambe en la Historia Poncificali Católica (Barcelona 1606)

Pero aixo no es tot, existix tambe com tots sabreu una llegenda sobre l'origen de les barres, llegenda que ha segut ya inclus desestimada pel pancatalanisme, per que esta se cau pel seu propi pes. Si efectivament i com tots sabeu m'estic referint a les barres de Wilfred. I este ha segut el mit mes repetitiu de tota l'historia de Catalunya. Un mit, que se forjà possiblement en la cort de Pere el Ceremonios, i dic possiblement, per que no m'atrevixc a dir-ho en total seguritat. Pero es de sobra conegut que fon el mateix Pere el Ceremonios(1336-1387), el que començà a gastar estes fabules. Per lo que be podria ser esta (l'historia de Wilfred) un comte o una historia que va recorrer els corredors del Palau durant estos anys, i els venidors. Encara que no apareix relatada o escrita la citada historia fins al 9 de Novembre de 1420 dins del mes que qüestionat Llibre dels Feyts de Catalunya de M.Bernat Boades (dic mes que qüestionat per que podria tractar-se d'una falsificacio feta per Joan Gaspar Roig i Jalpí pel 1673), que be podria haver segut, tambe, escrit dins la mateixa cort pero uns sigles despres. Puix com diu el seu prolec, una copia va ser enviada a Sicilia per la Reyna de Napols i Infanta d'Arago Joana de Tastamara en 1488 ♠ ( Marque este fet, per que considere que tambe podria haver estat este llibre o copia (si fora del tot cert) en la biblioteca dels Reis d'Arago).

Poc despres esta historia (la de Wilfred) es narrada per Francisco Diago Historias de los victoriosísimos, antiguos Condes de Barcelona (1603) . I per Narcís Feliú de la Penya i Farell en Anales de Catalunya (1709). I per Pujades, Campillo, Beuter (al que se li va atribuir l'invent), i molts mes entre els que cap destacar a Francesc Xavier de Gama en la seua obra Adarga Catalana (1753). Lo que a pesar d'haver-se repetit durant mes de cinc sigles, no deixa de ser una simple llegenda, inventada possiblement com be he dit ans dins la cort aragonesa de Pere el Ceremonios.

Possiblement d'aci el fet de que tant ell com els seus descendents (sobre tot a Marti l'huma,i a la seua dona Na Maria de Lluna).

I es que l'orige de les barres sempre ha segut un assunt pendent dins de Catalunya. ¿Com si no, anava a ser manco per al pancatalanisme? Yo pense, que està prou clar este fet. I fullejant ademes en una obra llegendaria com es la Adarga Catalana de Francesc Xavier de Gama i Duràn , podem trobar primerament que fa referencia a les barres de Wilfred com a un fet verdader, pero no troba en ningun lloc la possible donacio d'estes per part de Ramon Berenguer IV durant el casament, “pues no hay capitulo que tal diga en los que originales exiften de dicha, union en el Real Archivo de. mi cargo “. Clar que no existixen, ¿com un Comte al que en ningun moment se'l menciona com a Rei, si no com a Princep consort impon en el Regne d'Arago el seu escut?

I es que durant estos anys se solien esciure moltes nobeles i no es gens “cientific” recorrer ad estes per a fer estudis serios. I manco tenint en conte que existien mestres dins de la Cort com ♣ Lucio i que existien llibres com el de ♠ Boades en les seues biblioteques. Per lo que devem de ser mes cuidadosos en els texts que gastem per a demostrar certes teories.

En quant a la llegenda de que les barres representen a les polaines de la Creu de Jesucrist, no m'he oblidat, pero he pensat que millor guardar-ho per al final. , i quin final.
Puix resulta que entre 1392 i 1395 Joan de Montsó del Orde de Predicadors e entre los Metlres de Teologia minim e indigne Proffesor, va traduir al catala els sermons de Sant Bernat, i en el seu prolec, dedicat al futur Rei Marti l'huma, descriu aixina l'orige de les barres... “ pens quels vostres predecessors de la casa de Arago aygen preses IIII barres vermelles per llurs armes é devisa de senyal que puguen dir que les IIII barres fustes ho bastons de la creu de Jhesucristporten per senyal en lo lur cors segons que deyja Sent Pau de sí metex. Et notats la feeltat d'aquesta casa gloriosa en ço que aquestes barres vermelles no les porten sens propria signifncacio, cor aur significa la preciositat d'l'Asgleya catholica é perço axi d'ella axi com de preciosa Reyna parlava á Deu lo Psalmiste dient: Estich la Reyna, ço es l'Asglesia, á la toa dreta part ab vestidura d' aur cert es la vostra gloriosa casa pesa ser barres vermelles en camp d' aur cor tot lo seu poder en especial á posat en proteccio é deffensio d' l'Asglesia catholica ” Crec que es prou aclaridor, les barres son el signe de Jesucrist, i el dorat el de l'iglesia. Per tant be podria ser cert la donacio que li feren al Rei Sancho. Es prou normal, que el dit frare ensenyara al Futur Rei el verdader orige de les barres, sobre tot tenint que sentir tots els dies en la cort la llegenda de Wilfred.

Ademes, vaig a dir una cosa...

¿Algu coneix este escut?


















Si efectivament, es el de Salamanca.... I du... ¡ la quatribarrada!
Pero... ¿per que?
No,... no la va conquistar cap catalaniste. Pero existixen dos versions.

• La primera versio seria que en 1110, el Comte Vela II Infant aragones, va repoblar Salamanca, donant-li les barres de la Corona lliure d'Arago.
  

• La segona versio seria que l'escut du les barres referides a l'Universitat, que naixcuda pel 1200, feya constar en elles la relacio que mantenia en el Pontificat.

En fi, ya ne tenim un atre. Me'n vaig a la piscina, que crec que hui meu mereixc.

Rudy espere que a tu i als amics de FACAO vos agrade este articul.

Qüestio de ... Aclaracions II

Com be sabeu els que seguiu este blog, he estat un poc absent, i damunt he deixat a miges una "discusio", per dir-ho d'una forma en Quico Ventalló. Puix be, demane perdo per haver-me agarrat unes vacacionetes i continue en lo que mos importa.

Recordant el primer Qüestio de ... Aclaracions, començare este en la mateixa frase.

La veritat, no entenc moltes faltes. I dic que no heu entenc, per que es aixina.
Resulta que rebuscant i rebuscant se passem la vida, per a que despres mos deixen en ridicul unes senyes que resulta no estan completes. Es mes, resulta que estan manipulades, o no tenen eixe significat.

Fa un temps, vaig coincidir en un "filolec" (bo, dire filoleg, perque era catala) en un foro obert, i me va deixar en tres pams de nassos en una frase de Escolano que segons ell resa aixina “De aqui es, que como nueftro venturofo conquiftador el Rey don Iayme fe huuieffe criado cò ella, y tetado en los pechos de fu madre, (...) quiso que tuuieffe parte fu lèngua en la conquifta, y que los nuevos pobladores huuieffen de vfar (...) Efta lengua fe començo a hablar en la Ciudad y Reyno de Valencia: y con el curfo del tiempo, fe fue adelgazando de fuerte, que arrimàdo algunos vocablos grofferos que hoy en dia fe quedan en la Catalana(...).” Escolano.Historia de la insigne i coronada ciudad i Reyno de Valencia. Cap IV. Col 91.

Puix be, no es que siga del tot desconfiat, pero la vida m'ha premiat en la sort de poder sempre beure de totes les fonts, i un dia en la Bilioteca Municipal, vaig aprofitar per a veure de la font en primera ma, i me va sorprendre el resultat. Vos convide a fer-ho.

“De aqui es, que como nueftro venturofo conquiftador el Rey don Iayme fe huuieffe criado cò ella, y tetado en los pechos de fu madre, (en dicha corte de Mompeller; hizo tanto esfuerço la lengua en el y en fu cafa, que conquistada Valencia del poder de los Moros, y poblada de la mejor y mas bellicofa gente que tenia el mundo;) quiso que tuuieffe parte fu lèngua en la conquifta, y que los nuevos pobladores huuieffen de vfar (el Lemofin: noembargante, que buena pella del exercito, fueffe de Aragon; y se llamaffen a agrauio por ello los Aragonefes.) Efta lengua fe començo a hablar en la Ciudad y Reyno de Valencia: y con el curfo del tiempo, fe fue adelgazando de fuerte, que arrimàdo algunos vocablos grofferos que hoy en dia fe quedan en la Catalana(poniendo en fu lugar, de la Latina los que baftauan; acepillando los que tenian mal fonido y efcabrofidad en la pronunciacion; y generalmente efcogièdo vna dulce forma de pronunciar, fin el horror y defabrimiento con que vfan defta lengua en las Provincias que la conocen por natural, ha venido a tener pornombre de por fi,y llamarfe lengua Valenciana, y a merecer afsiento entre las mas dulces, y graciofas delmundo).” Escolano.Historia de la insigne i coronada ciudad i Reyno de Valencia. Cap IV. Col 91.

Com podeu vore, el significat de la frase canvia prou si no està completa.

Pero en este llibre podem comprovar mes manipulacions (o mes rases que ells han manipulat). I podem vore com si fem cas als pancatalanistes, tenim esta frase “ En limar y perficionar la propia, fe han dado tan buena maña, que com fer la mefma que la Catalana, fe ha quedado efta montaraz y mal sonante, y la Valenciana ha paffado a Cortefana y gentil” Pero ¿per que diu Escolano esta cosa?

Puix resulta que Escolano deduïx que el Llemosi es la mare “ La tercera u vltima lègua maeftra, es la Lemofina, y mas general de todas, defpues de la Caftellana, por fer la que fe hablaua en la Provença, y toda la Guayana, y la Francia Gotica: y la que ahora fe habla en el Principado de Cataluña, Reyno de Valencia, Islas de Mallorca, Menorca, Yuiça, y Sardeña”, desatenent a atres estudiosos i no tenint en conte que el valencià conta en un substrat Iber i Arab que es inexistent en el citat Llemosi, que encara que fora gastat per la Cort dels Comtes de Barcelona, per ser els Comtes (com diu i aclara Escolano) Francesos, i per ser Catalunya conquistada per ells (Francesos), aixina com en la de Mompeller, i en el mateix Arago, a on va ser reemplaçada poc a poc pel Castellà (degut a que al incorporar-se les Corones, tambe pareix que s'incorporà la llengua Castellana (Escolano)), no es de veres que fora importada pels conquistadors, ni repobladors, com ya hem dit en atres ocasions i demostrarem en molts atres estudis.

Com per eixemple heu demostra el testament de Jaume I referit en la versio de la Historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia de Escolano aumentada per Juan B. Perales en 1887, a on en el Tom III en la pagina 11 se pot llegir “Ninguno de estos compromisos quisieron cumplir sin embargo de sus ofertas, los mas de aquellos caballeros.

Lejos de hacer cultivar sus haciendas como el rey les encargara, en pro de la riqueza del país y de su propia fortuna, muchos de ellos abandonaron los campos, bien por falta de colonos, bien por verdadera negligencia, ó también por la distancia que mediase entre el predio y la ciudad, y la falta de garantía para la seguridad personal, en aquellos tiempos en que moros y renegados levantaban cuadrillas de bandoleros, atacando indistiniamenlea los vencidos y vencedores.

En consecuencia de estas ú otras circuntan-cias, fueron cnagenadas muchas haciendas que servían de molcstíaá sus dueños, y regresaron á sus tierras con el producto de la venta que juzgaron de legitima adquisición, como el fruto arrancado ala conquista. Otras fueron trocadas entre sus propietarios, conforme á sus miras v conveniencias, sin cuidarse de los mandamientos del rey, que profesaba gran cariño v deferencia á la ciudad conquistada, y cuidábase detenidamente en estudiar y redactar una constitución perfecta y durable para el mejor gobierno de la ciudad y su reino. Así, que al regresar don Jaime á Valencia después de la conquista, y cuando proyectaba su expedición á Játiva para rescatar d cinco de sus caballeros cautivos en aquella ciudad, tuvo el disgusto de encontrar á Valencia despoblada de caballeros, no quedando en ella mas que aquellos hidalgos nobles de segundo orden que carecían de patrimonio en su tierra, y aquí llevaban el titulo, como queda expresado, de caballeros de conquista.

Así lo refiere don Jaime cuando dice en su testamento que solo habían quedado en Valencia algunos de los caballeros que no tenian heredamiento en Aragón ó en Cataluña“ En paraules, o millor dit escrit pel Rei en Jaume I se pot llegir en el seu testament”Cuando volvimos á Valencia, de los caballeros que dejamos muy pocos hallamos, porque no habian quedado en Valencia sino algunos que no tenian heredamientos en Aragon ó en Cataluña.” tret del testament original, redactat en llati en Barcelona en Novembre de 1241, per Rafael Marti de Viciana en la seua Cronica de la Inclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia.

Crec que el Rei en Jaume I era conscient dels fets, i sobre tot, una font de fiar. El testament original està hui en dia en l'archiu de la Corona d'Arago alla pel Nort. Per si algu vol corroborar-ho.

En fi, espere que haja valgut la pena l'espera.