Per tretze monedes es va vendre Judes

Per tretze monedes es va vendre Judes, pero yo me pregunte ¿quantes han segut possibles per a comprar Valencia? quantes han pagat per a amagar totes les veritats, en fi, com este tema es mes economic i mai sabrem la veritat, tindrem que viure en l'esperança de recuperar-lo sense dines, simplement en amor i veritat, puix el que te la veritat te la clau del triumfo.

L'atre dia, el meu amic Marquesat, hem va regalar una moneda molt curiosa, una moneda datada en 1623, un dihuité, moneda valenciana en que apareix l'escut del nostre Regne. Des de el moment en que la vaig vore, pensi, "val, pero ¿quina moneda tenia en estos moments Catalunya?" Puix be, en este articul intentare explicar, en fotos, clar quines diferencies n'hi havien entre les monedes valencianes i les catalanes, i alguna cosa mes, pero no vos desvele res comencem.

Jaume I el conquistador, poc despres de la conquista de Valencia, ficà en funcionament la fabricacio de monedes per al Regne, puix estiguent en un Regne ric, lo mes normal es dotar-lo d'una moneda per a que aixina fer desapareixer les que gastaven els antics governants.

Pero Jaume I no soles va dotar a Valencia de moneda, si no que tambe va acunyar la seua moneda en Barcelona, diferenciant molt clar l'escut per que cada territori deu tindre el seu signe.Aixina si mos fixem se diferenciava la moneda Comtal.

Ademes, en Arago, tambe s'acunyaren monedes per Jaume I, en la seua distincio, clar.






Pero, no soles va ser Jaume I el que va acunyar monedes en lo Regne, en 1416 Alfons III el Magnanim, V d'Arago, tambe acunyava en Valencia el seu Real d'or. Fixeu-vos que curios, un escut en caixquerola, i atre sense ell. Marquesat, una bibarrada per a voste.

Pero Alfons III tambe volia acunyar en Barcelona, aixina que heu va fer, aixo si, sempre en la seua creu de Santa Eulalia. Me resulta curios els circuls i punts que no entenc, pero que acompanyen ad esta Creu. Igual algu podria ajudar.

Pero el Magnanim tambe heu va fer per a Aragó, acunyant el seu sagell en els dos costats, juntant els dos Aragons, l'espanyol, i l'italià.
Acunyant inclus monedes en Sicilia i Mallorca, pero ya les vorem en atre fil per falta de puesto.


Les següents que he pogut recuperar daten del 1490 quant el Rei Fernando II mes conegut com el Catolic acunyava el seu Real en Valencia. En temps a on Valencia era centre del Mediterraneu i en temps a on en la taula de canvis, es firmava la primera lletra de canvi del mon, entre un italià i un valencià.
En fi eren temps en que Valencia era reconeguda tant pel seu fort economic com cultural.

Mentres, en Barcelona, Fernando II tambe acunyava la seua moneda, el Croat, un nom molt conegut com podeu vore d'una moneda. I com sempre, en la seua quatribarrada catalana... ah, no perdo, com sempre, en la seua creu de Santa Eulalia.

Pero en una Catalunya unida i poderosa, com mos volen fer creure, existien dos monedes, si heu sentit be, Girona, o mes ben dit el Principat de Girona, tema que ya tractarem en atre articul, disponia de la seua moneda propia, com a principat, curios, pero el principat de Girona, disponia de moneda. Anem a voreu.
Sorprenent, ¿no? un principat dins d'un comtat. Una cosa quant i manco curiosa. Pero no adelantem acontenyiments, esperem a que aparega l'articul.

Seguim, en el nostre Rei Fernando el Catolic, conegut sobre tot pels Ducats, Ducados, pero ¿com es possible que este Rei no fera un Ducat en Valencià?
Tranquils, que si ne va fer, encara que son peces molt desconegudes, ya que han desaparegut practicament i es molt dificil trobar-ne en els nostres temps.
Pero que siga dificil, no vol dir que siga impossible, simplement que es una tarea dificil, pero per ad aixo es per a lo que estem, per a trobar coses dificils, coses que demostren la grandea de Valencia, en fi, aci teniu lo promes, el Ducat valencià, fruïu d'esta vista, que no es alguna cosa que se puga vore tots els dies.
Resulta curios, que en Girona i Barcelona, units dins d'una Catalunya independent, tinguen dos monedes diferents, i que en el nostre Regne, tinguerem soles dos monedes, del mateix Regne.

Poc despres, 1516 vingue Carles I i com a bon Rei de Valencia, mos va obsequiar en una moneda prou gran, el conegut doble Real. resulta curios, el seu paregut en el Real de Fernando el Catolic. pero podeu comparar i voreu com existixen diferencies, encara que siguen tant minimes com el nom del Rei, i poc mes, per que inclus la cara del rei pareix la mateixa.
Inclus en l'escut del Regne, i en l part de la cara apareix el mateix detall.

Despres, en 1610, el Rei Felip III mos obsequiaria en esta moneda, el Dihuité, una moneda, que encara que no siga molt reconeguda, representà el nostre Regne durant molt de temps.
Ademes, com podem comprovar, en este moment, apareixen en el nostre escut Real, tres barres, es estrany, pero en Catalunya, en este temps, encara no apareixen les quatre barres, es estrany, pero al mateix temps, resulta prou clar, ya que en este temps, Catalunya, encara se sentia orgullosa del seu escut, Catalunya encara era Catalunya i ensenyava al mon la seua Creu de Santa Eulalia patrona per sempre dels Comtes de Barcelona.
Resulta curios, amic Marquesat, que aço en antiblavers, no heu ensenyen, com en eixa pagina de coneiximent i contraria de l'adoctrinacio, no ensenyen, que encara en 1620, Catalunya, seguia ensenyant sense complexes la seua creu de Santa Eulalia, mentres Valencia contava en tres barres.
Com veus, es normal que aci en Valencia no mos acabem de creure que va ser Catalunya la creadora de la quatribarrada, Senyera i insignia dels Reis d'Arago. Que compartiren en Valencia per orde del Rei Jaume, i mes tart pels seus successors.

Ah me s'oblidava, en 1616, Barcelona acunyava un croat en l'escut Comtal, creu de Sant Jordi (o Santa Eulalia) en tres barres, i no quatre en senyal de perteneixer a la Corona d'Arago, i sense corona, ni tan sols Comtal. Si vos fixeu, el Principat de Girona si ne tenia. Fixeu-vos està al reves.
Heu senc, pero per molt que busque no trobe eixa quatribarrada perduda.
Igual en un proxim articul...

Continua en Per tretze monedes es va vendre Judes II...

Per cert, per als llectors que vos resulte un poc pesat llegir, aci teniu un video en musiqueta.