YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

miércoles, 18 de enero de 2012

Per a Iris II (reconquista)

Primer que res, crec que li dec una disculpa a Iris, puix a part de gastar el seu nom, he començat un articul i he tingut que fer-ne un atre per a  poder explicar-li realment els fets de la reconquista, pero crec que una volta llegit l'anterior articul, podrà afrontar este d'una forma mes documentada, tenint ya una idea de com s'erigia realment la Valencia prejaumina encara que no li he contat que en eixos temps, se crearen els ravals de Russafa a on se va construir la residencia i jardins d'Abd Alla Al-Balansy fill d'Abderraman I en el sigle IX, o els Jardins del Real (i se supon tambe residencia) que va començar a construir el rei Abd al-Aziz en el sigle XI, mostra inequivoca de l'importancia i la riquea de Valencia.

Pero anem per a on mos haviem quedat.
Els grans terratinents valencians nomenen governador de Valencia a Zayan ben Mardanis, descendent del rei Llop, qui demana l'independencia de Valencia de Tunez, pero Zeyt, actual governador de Valencia es nega, tornant a rendir pleitesia a Tunez, la disputa es converteria en confrontacio belica, i Zeyt acabaria fugint a Segorb.
Poc despres,Zeyt, que ya havia firmat treues en Feran III de Castella i en Jaume I durant el seu govern,se desplaça a Calatayut a on el 20 d'Abril de 1229 firmarà un document pel qual se convertix en vassall de Jaume I demanant-li al rei l'expulsio de l'usurpador, prometent-li ademes, la quarta part de les rendes dels seus territoris. Com a proba de fidelitat i d'acort, Jaume I enviarà a Blasco d'Alagó per a que servixca i protegixca al nou vassall, encara que alguns historiadors mencionen que possiblement Blasco acodira a Zeyt refugiat d'un possible desterro.
Precisament este Blasco, seria una pesa clau en la Conquista, ya que degut a les seues continues exploracions pel Regne desvelava a Jaume I que el Regne musulma de Balansyia no era tan inexpugnable com se pretenia.
Pero un atre fet deuria marcar esta empresa, per un disputa, Jaume I empresonaria al Bisbe de Saragossa i el mateix papa Gregori IX (que tambe escombregaria a l'emperador Felip II) l'escombregà. Tenint el rei que demanar perdo al papa durant una enfermetat, este li'l va concedir, pero demanant-li a canvi la llibertat del bisbe i la conquista del Regne moro de Valencia.
¿Per que el mateix Papa volia reconquistar Valencia? Puix segons el propi Ubieto, podria tindre que vore en que en 1230 el gobernador de Valencia degollà a dos franciscans italians d'Umbria (Sant Joan de Perusa i Sant Pere Saxoferrato) que havien acodit al Regne de Valencia a evangelisar. Anulant en este gest l'acort que el seu antepassat el Rei Llop ya tindria en la Santa sede i impedint l'arribada de nous evangelisadors.

I aixina en 1231, en Alcanyis Jaume I se reuniria precisament en Blasco d'Alagó, i el el Mestre de l'Orde de l'Hospital l'occità Hugo de Fullalquer per a mampendre la Conquista de Valencia. D'esta reunio eixirien per boca de Blasco estes paraules "Que yo senyor he estat en la ciutat de Valencia be dos anys, o pus, quan vos me gitats de vostra terra. E no hi ha huy tant delitos llogar como es la ciutat de Valencia e tot aquell Regne: e te be set jornadas de terra de lloch".
I es precisament el mateix Blasco d'Alagó el que en 1232 començaria la mateixa Conquista, atacant i conquistant Morella.

Poc despres, el bisbe de Tortosa, reclamaria les possessions que li pertanyien a la seua diocesis (els dos costats de l'Ebre fins a Peniscola), i reforçats el aragonesos pels seguidors de Zeyt i pels templaris i hospitalaris que dirigits estos ultims pel mateix Hugo de Fullalquer començaren per conquistar Rossell en 1233.(fet que desbancaria la marca que seguix hui en dia pendent al nort del nostre Regne en este mapa de la Wiki).
Arribats aci, hem de dir, que Tortosa va ser conquistada en 1093 per aragonesos i genovesos, seent majoritariament la part aragonesa (3/4) repoblada básicament per l'Orde del Temple de l'Hospital, i la genovesa llogicament per genovesos. Ademes, i no vullguent eixirme'n del tema, hem de dir que des de l'Ebre fins al Cenia tot el territori era Aragones i va ser segons documents de 1198 i 1224 repoblats per Templaris i Hospitalaris. Aixina, com confirmen per eixemple els sobrejunters d'Arago designats per Pere III d'Arago en 1279 que venen a dir que Ramón Péres de Nabal, eixercia des del "Riu Ebre cap a Tortosa, fins al mar i fins al riu Ulldecona i fins al terme de Morella, cuant corre la moneda jaquesa." Veent-se estes paraules recolzades inclus reforçades si llegim les decimes que arreplegaria la Santa Sede en 1279/80 a on contribuixen en moneda jaquesa: Ribarroja de l'Ebre, Flix, Fatarella, Batea, Gandesa, Corberà, Mora, Bot, Arnés, Paúls, Mas de Barberàns i Ulldecona, tributant La Cenia en moneda Valenciana ( Antonio Ubieto dixit) I com demostraria este mapa del Regne de Valencia de 1640, a on en la part que hui es Catalunya se senyala o nomena com a Aragonae Ora, o siga Costa Aragonesa.

Pero seguim, Blasco conquista Morella, lloc de disputa, puix el rei en Jaume li exigiria la ciutat, ometent una llei o privilegi que havia redactat en 1226 per la qual donava com a privilegi al mateix Blasco tot allo que poguera conquistar en terres musulmanes. Pero este cas era diferent, puix el rei volia dominar totes les ciutats importants, i morella era una d'elles. Encara que tingue que conquistar primer Ares per a acorralar-lo.
I aixina gracies a l'entrada per Rossell, l'entrada des de Morella i les ajudes de Zeyt senyor de Segorb i nou vassall arribarien fins a Peniscola, a on degueren de recular, puix just en el moment de l'assedi. ¿El per que? Puix per que just en eixe moment caducava el temps requerit pel rei als seus vassalls que baix pena de desnaturalisacio o desterrament devien seguir al rei en les seues empreses quan este ho solicitava, durant tres mesos a l'any. entre anada, estancia i tornada.

Abandonat el primer intent, i conquistada Mallorca, Jaume I demana de nou una bula al papa, que este contesta el 9 d'agost de 1233, fent aixina de la conquista una creuada a partir d'este moment. Encara que no serà llegalment com vorem.
Reunits de nou en Monzo les Corts, retorna a la Conquista arropat pels nobles aragonesos, occitans, catalans (manco Lleida i la part de baix de l'Ebre que eren aragoneses com hem dit),navarros, castellans inclus francesos, i alemans vinguts gracies a la bula estesa per la provincia eclesiastica de Burdeos. Encara que no eren els que el rei esperava, puix la recuperacio de Terra Santa i les riquees d'Asia Menor eren empreses molt mes codiciades pels europeus.
Acabant de conquistar Peniscola i arribant fins a Burriana, a finals de 1235, les tropes de Jaume I ya han fet expedicions de saqueig en Almenara, Sagunt, Puçol, Paterna, Manises i Espioca. deixant per a mes tart, juny de 1236, una nova expedicio a Alzira, Cullera, Torres de Moncada i Museros. Comprovant en les dos, que un atac frontal contra Valencia no era possible. Per lo que torna a convocar Corts en Monzo.
Ad estes Corts acodiren, el 15 d'Octubre de 1236, tots els prelats i nobles d'Arago i de la Marca Hispanica (Catalunya sense Lleida ni la part Sur de l'Ebre), els representants de les Ordes militars i regulars, i els representants dels Consells de Lleida, Tortosa, Saragossa, Terol, Daroca, Calatayut, Tarassona, Osca, Jaca i Barbast. I es en este moment en el que realment Jaume I ya parlara publicament de creuada "assumentes crucem". Una creuada a la que no pot estendre totes les bules, puix despachades del 5 al 11 de febrer de 1237 el Papa despacha bules per als bisbes de Taragona, Narbona, Arles, Aix i Barcelona donant la mateixa indulgencia als que foren a la Conquista de Valencia, fins que es conquistara la ciutat, que als que anaren a Terra Santa. I segons les mateixes Corts de Monzo, la reunio de les hosts estava fixada per al 17 d'abril en Terol, per lo que no quedava temps per a repartir estes bules entre els creuats. Ademes, atres cavallers impedien la dita creuada, segons se pot llegir en la bula oferida ad estos pel bisbe d'Osca el 9 de febrer d'este mateix any.
I aixina acodiren a dita reunio, el cavaller de la Marca Guillem Agullo, els nobles aragonesos Jimeno d'Urrea, Fernandez d'Azagra (Senyor d'Albarracin), Artal d'Alago i Pere Cornel. De les Ordens militars soles el maestre de l'Hospital i el comentador Calatravo d'Alcanyis en les seues hosts. Els Consells de la Marca, els de Calatayut, Tarazona, Osca, Jaca i Barbast no acodiren, pero se presentaren els de Daroca, Terol, Alcanyis i Castellot, arribant en l'ultim moment el de Saragossa. I es en esta nova espedicio quan arriba a conquistar el Puig (que antigament era de Cebolla i passaria a ser de Santa Maria), supostament el 25 de Juny.
Es aci a on se fixaria el nou punt estrategic, d'a on se planificaria la conquista de la ciutat, pero el rei creu necessari la vinguda de mes guerrers i deixant a son tio Berenguer d'Entença al carrec del lloc, l'1 d'agost decidix partir a la busqueda d'estos nous guerrers, sobre tot ara que ya s'han estés les bules, i aixina el 12 en Lleida comença el reclutament passant per Saragossa, Osca, Barcelona i Tortosa i fixant com a data i lloc de reunio el dia 4 d'abril de 1238 en el Puig.

El dijous 20 d'agost de 1237 passaria a ser un dia negre per al rei, puix reunides les hosts en Enesa (segons Ubieto prop d'Oropesa), son atacades per un eixercit de Zayan produint una encarnisada batalla en la que el bando cristia s'alça guanyador. Perdent al seu cap Berenguer d'Entença i demostrant a Zayan i al mateix Jaume I que en una lluita a camp obert la victoria cristiana es un fet mes que demostrat.
Pero Jaume I tardaria molt en rebre la noticia i segons nos conta en sa Cronica, tant pronte com la va rebre se traslladà al Puig. Fixant alli (segons Carta del mateix rei a Na Violant sa dona en que li diu que anirà al Puig passats els nadals) el seu campament fent vot de no abandonar-lo fins conquistada la ciutat.Rendint-se en les seues eixides Almenara, Uxo, Nules i Castro, i rendint-se mes tart Paterna i Bufila.
Aixina amanegue per fi el 4 d'abril dia de la reunio, pero el rei va tornar a comprovar el fracas de la convocatoria. Puix segons redacta en la Cronica, soles assistiren el maestre de l'Hospital i un comentador del Temple, que tenia 30 cavallers), el comentador d'Alcanyis i el de Calatrava, els nobles Guillem d'Agullo de la Marca i els aragonesos Rodrigo de Lizana i Perez de Tarazona. Un total de 140 caballers de llinage, 150 almogavers i uns 1000 homens de peu. Als que se li havien unit algunes atres gents mes a part i els ya dits Consells aragonesos. Pero Jaume I mamprendrà iguament l'assedi i aixina el dia 22 d'este mateix mes i any començarà el mateix a la capital del Regne de Valencia. Tallant i ocupant l'horta segons la costum de la llei de cavalleria.

Pero Zayan, qui ya havia intentat la defensa per mig d'un atac en camp obert, no es va quedar tancat de braços es reunirà una primera volta en Jaume I al que li oferix la pau a canvi de tots els castells entre el riu Turia, Tortosa i Terol, un palau en la Zaidia de Valencia i 10.000 besants de renta en esta ciutat. Ofrena que rebujarà Jaume I puix tots eixos castells ya s'han rendit als seus peus i actua com a creuat, seent soles possible la Conquista o la derrota. Davant esta negativa, el mateix Jaume I se compromet a protegir i ajudar als emissaris que enviaria Zayan per a demanar auxili al seu senyor Abu Zakkarilla, senyor de Tunez, i fixa en un determini de tres mesos per a rebre eixa ajuda, si no es aixina, se fixara el dia de la batalla.

De repent, el dia 7 d'agost son divisades les 12 galeres caregades de diners i menjar, que no pogueren desembarcar en el Grau, degut a que la costa estava totalment dominada pels cristians, pero que segons mos diu Menendez Pidal en Historia de España, conseguiren desembarcar en Denia. Cosa que de ser certa, pareix ser que Zayan no va saber res,i considerant que ell no rendia la ciutat si no que ho feya el mateix Islam, el 28 de setembre Valencia es rendiria al seu nou rei. Aixina ho descriu el mateix rei en la seua cronica "E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era Valencia, e que negun mal no els faessen que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E ells dixeren que els plaia. E nos fom entre la rambla e el reial e la torre. E quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall, endreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercé que Déus nos havia feita "( que com pots comprovar, Iris, per les pintures antigues, eixa senyera se representava en dos barres roges sobre fondo groc. Ademes en remember valencia pots vore a on estava situada la torre d'Ali Bufat o del Temple). Pero ademes, Zayan firmaria en Russafa les capitulacions, que començaven per seu nom “Çayen Regi, neto Regis Lupi” i que afig entre atres coses que, “volumus et concedimos quod omnes illi Mauri qui romanere voluerint in termino Valentiae, remaneant in nostra fide salvi et securi et quod componant cum dominis qui hereditates tenuerint” o siga que els moros que vullguen poden quedar-se en les seues propietats, i ademes, se fixa un determini de huit dies per a abandonar la ciutat, i ademes el mateix rei se compromet a ajudar als que no vullgueren quedar-se a arribar a terres musulmanes. Pero Jaume I en la seua cronica oblida alguns punts, com que en l'apartat primer, a on deixa eixir als musulmans en les seues armes.
Ademes, firmant Zayan estes capitulacions se convertix en Vassall de Jaume I qui el te que protegir ad ell i al Regne de Denia durant els proxims set anys, o lo que vindrien a ser els castells de Denia i Cullera i els seus termes.
Lo que faria que estos no foren conquistats fins el 1245, en que acabaria la Conquista, tenint com a llimit Biar (segons el tractat d'Almizra).
Aixina el 8 d'octubre Jaume I entraria finalment triumfal en Valencia, conseguint per fi conquistar-la i coemnçant al mateix temps la reestructuracio del Regne, ara ya cristià, de Valencia damunt del ya existent Regne moro de Balansyia.

De les capitulacions tenim dos coses que hui pareix que hagen oblidat molts mestres. Per una part, acabat el punt quart d'estes capitulacions, tenim que els nobles que mantindran el pacte son : L'infant Ferran, tío del rei, Nunyo Sanchez, familia del rei,Pere Cornel, Pere Fernandez d'Azagra, Cargía Romeo, Rodrigo de Lizana, Artal de Lluna, Berenguer de Entença, Guillén de Entença, Atorella, Asalit de Gudal, Fortuny Aznarez, Blasco Maza, Roger, comte de Pallars, Guillem de Moncada, Ramon Berenguer d'Ager, Guillem de Cervello, Berenguer d'Eril, Raimon Guillem d'Odena, Pere de Queralt,Guillem de Sant Vicent. Lo que mos donaria un total d'onze aragonesos front a 6 catalans puix ni Ager ni Pallars (Lleida) son catalanes en eixe moment, segons confirmen el pagament d'estos a Roma en moneda Jaquesa i en Onces de Jaca respectivament.
Atre punt, ya mencionat es el que se quedaren els moros en Valencia, com a prova mes que eminent, tenim tambe una donacio feta dos dies despres de la rendicio pel mateix rei a Pere Ayera de dos cases propietat de Mahomat Abin Atro a on Pere tenia la protestat de "donar-les, vendre-les, empenyorar-les a qui volguera segons sa voluntat a excepcio dels cavallers i els sants". Per lo que quedant-se Mahomat en la ciutat, podria recuperar sa casa soles tornant-la a comprar. Puix es molt coneguda l'alta frecuencia de persones en noms cristians que venen propietats a persones en noms musulmans.
Pero ademes, el mateix rei fixa que per a conservar les propietats, els propietaris deuen quedar-se en lo Regne per a repoblar-lo.
I aixina en 1270 el mateix rei protesta que “e no trobarem que en tot lo regne de Valencia age poblat de Christians oltra XXX milia homens e per ço quan nos havem vist quel regne no ha son compliment d’omens ni de gent, volemlo y fer; car segons semblança nostra ben deuria aver cen millia Christians en el regne de Valencia” o siga, que soles vingueren un total de 30.000 repobladors dels 100.000 que ell esperava, i afegim mosatros d'un total de 400.000 pobladors que ya n'hi havien entre mossaraps, musulmans i judeus.
Pero este no es l'unica queixa, puix en el seu testament que ya hem oferit aci en Certea d'un orige manipulat mos delata el mateix referint-se a la seua vinguda de Xativa ”Cuando volvimos á Valencia, de los caballeros que dejamos muy pocos hallamos, porque no habian quedado en Valencia sino algunos que no tenian heredamientos en Aragon ó en Cataluña...E que ninguna cosa de estas cumplieron sino que vendieron los heredamientos que les dimos y con los precios de ellos se fueron. Y otros que dejaron arruinar sus heredamientos por estar ausentes".
Ademes i per a desbancar ya d'una volta eixos aires expansionistes que mos bufen des del Nort, hem acodit als estudis fetsper dos erudits historiados, Just Perez d'Urbel i Bernardi Llorca, que declaren "la invertebrada falta de alimentación -como atestiguan los esqueleteos exhumados en los cementerios de la Alta Edad Media-, pesava hacia siglos sobre el mundo rural, haciendo muy elevada la mortalidad infantil y ahogando toda posibilidad de expansión demográgica."

En fi, i tenint en conte que despres de repassar el llibre del Repartiment i el d'Aveïnaments per Amparo Cabanes d'un numero total de 3300 reparticions soles 228 corresponen a catalans i 1683 son Aragoneses, quedant 1389 repartides entre castellans, navarros i gent de Provença.
Pero ademes, atre fet que mereix ser remarcat es que fins a 1263 se regien en fur aragones " Cirat, Morella,Vallibona, Vinaros, Boixar i Fredes,Vilanova d'Alcolea, la Mola Escabrosa, Corachà, la Penya de l'Aranyol, en Castell de Cabres, Castellfort, Burriana, Benicarló, Almassora, Salzedella i Lludient, Benassal, Albocacer, Catí, i Riu de Truites", els decrets de Lleida regien "Calig, Cervera del Maestrat, Rosell y San Mateu, Vilafamés, i Cabanes" i els de Barcelona (encara no s'havien arreplegat com a Usatges(1283)) " Castell de Gisbert, Moncada i Beniacaldim d'Almenara" fet que mos ajudaria a replantejar eixa frontera llingüistica que tant mos volen impondre des del Nort.

Pero ademes, en reconeiximent de que seriem un Regne independent i seriem la continuacio del ya existent, en 1239, el 21 de Maig Jaume I ya parla de la "curia Valentina" concedint el 29 de decembre el Tribunal de Justicia. Ademes, els jurats no podrien provindre ni de la noblea ni dels clero, tindrien que ser del poble i parlant de jurats, en eixe mateix 1239, en el
Fur XXXV ordena que les sequies es reguen "segons que antigament és e fo establit e acostumat en temps de sarrahïns". " Per nos e per los nostres donam e otorgam per tots temps a vos tots ensemps e sengles habitadors e pobladors de la Ciutat e del Regne de Valencia e de tot lo terme de aquell Regne, totes e cascunes cequies franques e lliures, majors e mijanes e menors, ab aygues, e ab manaments e ab duhiments daygues e encara aygues de fonts: exceptat la cequia real qui va a Puçol: de les quals cequies, e fonts hajats aygua, e enduhiments e manaments daygues tot temps continuamet de dia e de nuyt. En axi que puscats daquelles regar e pendre aygues sen alcuna srvitut e servici, e tribut, e que prenats aquelles aygues segons que antigament es e fo stablit e acostumat en temps de sarrahins."
Com per a inventar-mos historietes, eh Iris.

Fonts:Origenes del Reino de Valencia. Antonio Ubieto.
Valencia realidad histórica. Fernando Millán.
Historia de España. Menendez Pidal.
Crónica de la inclita y coronada ciudad y reino de Valencia. Rafael Marti de Viciana.
Llibre del Repartiment de Amparo Cabanes.
Articuls d'Agusti Galbis
Articuls de Ricart Garcia Moya
I congres de la Llengua Valenciana. Patronato historic artistic cultural d'Elig.

36 comentarios :

  1. Quico Ventalló dijo...

    D’on treu aquesta afirmació totalment errònea?: “Tortosa va ser conquistada en 1093 per aragonesos i genovesos, seent majoritariament la part aragonesa (3/4)…”. Mai Tortosa va formar part del regne d’Aragó. Pot demostrar el contrari?. Tortosa formava part de les Corts Catalanes i era part del Principat així com territori dels comtes de Barcelona. El Llibre del Repartiment demostra que el pes dels aragonesos és ben reduit (Aragó era la part més pobre,despoblada i dèbil de la Corona, a banda que els mateixos reis tenien bastant menyspreu dels aragonesos. Recordem què va deixar escrit el rei Jaume I:
    “E, fe que devem a Déu, pus aquells de Cathalunya, que és lo millor regne d’Espanya (concepte geogràfic, no polític) el pus honrat, el pus noble, per ço car hi ha quatre comtes, ço és, lo comte d’Urgell, i el comte d’Ampúries, i el comte de Foix, i el comte de Pallars, i hi ha richs hòmens, que per un que aquí n’aja (a Aragó) n’à quatre en Cathalunya, i, per un cavaller, n’à en Cathalunya cinc, i per un clergue que ací aja, allà n’à deu, i per un ciutadà honrat n’à en Cathalunya cinc”
    Llibre dels feits del rei Jaume I, capítol 392

    Els genovesos? els hi va tocar una illeta que ni tan sols van poblar (val a dit que una tercera part de Tortosa va ser adjudicada a la família noble catalana dels Montcada).

    Els fets van anar així:

    L’empresa de conquerir Tortosa no es presentava gens fàcil, i per això el comte Ramon Berenguer IV va cercar l’ajuda del Papat. El Papa va decretar una butlla de creuada als cristians que acudissin a la lluita contra l’infidel a Tortosa, tal i com si ho fessin a Terra Santa. Ben aviat el comte Ramon Berenguer IV va rebre milers de soldats creuats provinents d’arreu d’Europa: Catalans, Aragonesos, cavallers Normands, Anglesos, Francesos, i fins i tot cavallers Templaris i Hospitalaris van respondre a la crida del Papa i de Ramon Berenguer IV.

    Per prendre Tortosa calia un exèrcit molt potent, però també una flota que donés suport a les tropes de terra i bloquegés per mar la ciutat de Tortosa (que a mitjans segle XII tenia un important port de mar). Com que la flota comtal era més aviat minsa, el comte Ramon Berenguer IV va haver de recórrer als Genovesos (que si disposaven d’una flota adient per l’empresa) i al assessorament militar i econòmic dels Montcada, una de les famílies baixmedievals més potents a Catalunya.
    Tortosa_suda.jpg

    El castell de la Suda, que domina tota la ciutat de Tortosa i els territoris del voltant.

    El comte Ramon Berenguer IV inicià la conquesta de Tortosa el juliol del 1148, al capdavant d’un exèrcit que podríem qualificar d’ “internacional”, mercès a la butlla papal. La ciutat va resistir cinc mesos, fins que al desembre, Tortosa va capitular.

    Amb la capitulació, la ciutat de Tortosa i els seus ciutadans musulmans s’estalviaven el saqueig de la població i certs drets garantits pel poder comtal, tals com professar lliurement la seva religió, els seus llocs de culte (mesquites) i conservar íntegrament llurs propietats. Aquestes i altres disposicions es van recollir en un “Llibre de repartiment“, document que fixava les condicions per la capitulació d’una ciutat, i que serà base pels posteriors “Llibres de repartiment” de Lleida i fins i tot, València.

    Ara bé, a l’hora de la veritat, les condicions pactades i recollides en el “Llibre de repartiment” no foren respectades : les mesquites es van convertir en esglésies, s’esclavitzen musulmans i se’ls adscriu a la terra, no es respecten llurs patrimonis… en virtut d’una colonització “internacional” i cristiana de la ciutat, amb repobladors Normands, Francesos, Catalans o Aragonesos, que van optar per quedar-se a la ciutat un cop conquerida. Per la seva banda, els Montcada van quedar-se patrimonialment amb un terç de la ciutat (mostra d’una societat fortament feudalitzada), i els Genovesos van optar per quedar-se amb una illa del Ebre (l’escollida fou l’illa de Sant Llorenç, però sembla ser que els Genovesos mai van fer efectiu el seu dret d’establir-hi presència comercial).

  2. Quico Ventalló dijo...

    Avui en dia la majoria d’historiadors medievalistes acostumen a indicar que la conquesta de Tortosa (i en menor mesura, la de Lleida) foren un banc de proves o una mena d’assaig general per la definitiva expansió del rei Jaume I per Mallorca i València, ja al segle XIII. De fet, el “Llibre de repartiment” de València pren com a model el de Tortosa, i els errors comesos durant la conquesta i posterior repartiment de terres seran presos en compte pel rei Jaume I durant la conquesta del regne de València i el compliment de les condicions pactades amb dels vençuts

  3. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Home, Quico, quant de temps, tornes a les andades. ¿Ya t’has cançat de criminalisar a Quico Lorenzo?
    Be, com puc vore m’has deixat un ratet de faena. Anem per parts.
    Tortosa, encara que pese a qui pese va ser conquistada per aragonesos, genovesos i templaris,(i anglonormans i flamencs) tots ells comandats pel princep consort de la Corona d’Arago Ramon Berenguer IV en numero, com tu dius. I auspiciats pel Papa Eugenio III, que ba emetre una bula per a que vingueren. Pero no volia estendre’m tant i ho he deixat aixina.
    Es historia i està en els llibres com a tal i si vols mes informació te deixe este enllaç

    http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1096481466568&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar&param1=1265786817052

  4. Quico Ventalló dijo...

    Aquesta afirmació tampoc té cap rigor històrc: “Ad estes Corts acodiren, el 15 d’Octubre de 1236, tots els prelats i nobles d’Arago i de la Marca Hispanica (Catalunya sense Lleida ni la part Sur de l’Ebre), “.
    La Marca hispànica és una denominació del segle IX que no té cap sentit en el XIII. Era la part peninsular no dominada pels mususlmans i abarcava des dels comptats catalans a la terra dels bascons, passant per Aragó. Les Corts eren Catalanes, no de la Marca i el nom oficial era Catalunya o Principat de Catalunya.
    Poso per testimoni el testament del rei Alfons II, mort el 1196, avi de Jaume I, que cita textualment:

    “instituo heredem in toto regno meo aragonés… et in toto comitatu Barchinone… et in comitatu Rossilionis… et in comitatu Ceritanie et Confluenti… et in tota Cathalonia…”.

  5. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Tu veus Quico com tinc rao, encara no has explicat que era realment Catalunya, ni tu ni ningu, pot ser que igual no vos interese (pot ser, clar).
    Per que ya me dirasper que la formula no deixa de sorpendre,per quan els tituls es solen nomenar per orde d´importancia i son acumulatius. L´ultim es “in tota Cathalonia”. ¿Que es “Cathalonia?. A vore si eixa Cathalonia que tant ardaregeu resulta que com en el cas de Gerona (que es realment el principat d’a on pren el titul Catalunya), existix una zona que era molt mes important i que era Catalunya ans de la propia Barcelona. Tindrieu que buscar i llegir mes, Quico.
    Es mes, ahi teu deixe. Localisa tu que eres mes sabi territorialment en el mapa el lloc de la Catalunya que se referixen els testxs. A vore si ho conseguixes.
    Yo tinc una lleugera idea, es mes, tinc una rotunda afirmacio i no m’equivoque ni tres pams, pero teu deixe com a pendent.

  6. Quico Ventalló dijo...

    “Ramon Berenguer, Compte de Barcelona, quart de aquest nom y fill del darrer nomenat qui fonch lo pus bell home, lo pus sabi, lo pus noble, y lo pus magnánim Príncep, venturós en batalles y finalment de millor consell en pau y en guerra de quants prínceps eren allavons en lo mont, les obres del qual nos podrien compendrer en breu Escriptura, conquistá Almería, á Tortosa y la antigua y popular [ 53 ]Lleida ab totes les circunstancies de aquestes dos darreres Ciutats y finalment eixamplá los límits de Cathaluña mes que ningun de tots sos predecesors”

    « No he volgut escriure l’obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l’he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera”. »

    —Los Col·loquis insignes de la ciutat de Tortosa. C. Despuig

    Cristòfor Despuig i Pinyol
    Tortosa, 1510 — Tortosa, 1561/80

    Escriptor i humanista.

    Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig. Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfara, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat. Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana. És autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, que el 1557 dedicà al comte d’Aitona Francesc de Montcada, l’obra en prosa catalana més interessant del s XVI. Consta de sis col·loquis que tenen lloc a Tortosa entre el ciutadà Fàbio i el cavaller Líbio (l’autor), tortosins, i el cavaller valencià Pere, acabat d’arribar de València, a qui aquells ensenyen i expliquen la història i les belleses de la ciutat i terme de Tortosa, els seus problemes socials (pobres i mendicants, avantatges de l’estament ciutadà sobre el de cavaller), eclesiàstics (descripció detallada de les rendes del capítol i de la mesa, crítica desenfadada de la cobdícia del bisbe Ferran de Lloaces), lingüístics (influència persistent del castellà), comentaris plens de reflexions d’abast més general que reflecteixen el temperament i l’actitud crítica de l’autor (com la seva posició, erasmiana, contrària a l’autoritat secular del papa) i la seva erudició (està al corrent de la historiografia clàssica, castellana i catalana, i és el primer historiador català que addueix com a testimoniatge els resultats de les excavacions). En general els col·loquis traspuen la intenció apologètica de l’autor en defensa de Tortosa i en general de Catalunya (sobretot en contra de les acusacions fetes per Marineo Siculo als catalans per la guerra sostinguda contra Joan II) i de la llengua catalana i el sentiment patriòtic hispànic i català però marcadament anticastellà. L’estil utilitzat és molt directe i desimbolt i incorpora sovint adagis i frases fetes.

    http://ca.wikisource.org/wiki/Los_col%C2%B7loquis_de_la_insigne_ciutat_de_Tortosa/Col-loqui_segon

  7. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Quico, la veritat es que no entenc que fa un home de la valia teua ficant eixes destrellatats. DE sobra es sabut, que eixos coloquis escrits 1557, varen ser retocats en el 1800, i dic retocats per no dir manipulats. Com a mostra de que no son realment els escrits en 1557, tenim la paraula soroll escrita en l’obra, i que segons Corominas, es un mot modern que no apareix realment fins al sigle XVII, i que ans, soles ha pogut trobar en un document de 1647 i atre de 1695.
    ¿Te pareix poc?, puix te deixe al mestre Riucart Garcia Moya i que teu aclarixca per mi, ell ho fa millor que yo, i no cal omplir tant de lloc. ¿No creus? Aci te deixe l’enllaç http://perso.wanadoo.es/rgmoya/extra/botifarres.htm

  8. Quico Ventalló dijo...

    Resulta bastant inverosimil que el títol de Principat de Catalunya derivi del Princep de Girona, básicament perquè aquest títol el va crear el rei Ferran el 1416 i la denominació de Principat de Catalunya és de més d’un segle abans. Concretament la primera vegada que s’usa en documentació oficial es troba en la convocatòria de Corts a Perpinyà el 1350, si bé el seu ´us era molt anterior. Tortosa mai, mai ha estat aragonesa. En la constitució XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de Salses fins a Lleida i Tortosa i els seus rius»
    Dades que no pot rebatre de cap manera, básicament perquè no són opinions subjectives sinó documentades, que és com es fa la història seriosa:

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Principat_de_Catalunya#cite_ref-SESMA_1-0

  9. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Home el que aparega en algun document com a principat o com a princip el seu comte era prou normal en els finals de l’edat mija, puix el titul de princip fon dut per governants de teritoris chicotets, qualsevol home d’un territori chicotet podria arrribar a obstentar eixe titul (com demostren molts document), com podien ser els princips d’America o el Principat de Dombes. I aixo s’atestigua en alguns comtes, marquesos i ducs, no soles espanyols, si no tambe anglesos i francesos. Te deixe un enllaç curios http://en.wikipedia.org/wiki/Prince Pero ya de forma constitucional, no es fins despres d’estar formada del tot Catalunya i despres de ser Principat Gerona quan realment se designa el Principat de Catalunya i se forma en 1491. Aixo diu el teu articul i l’historia, yo no m’he inventat res, Quico. Ho sent.

    Ah, en quant a Tortosa, i eixe preciat document de corts de 1188 que definix Catalunya “des de Salses fins a Lleida i Tortosa i els seus rius”, tinc curiositat per vore’l, per que despres de vore com lo de Roger de Llauria, era una mala interpretacio, lo del Col·loqui de Tortosa una falsificacio… Que vols que te diga, no ho tinc del tot clar. Mes que res, per que en 1245 quan se firma el Tractat de Corbeil resulta que no apareix per a res el nom de Catalunya, ni el de Tortosa, ni el de Lleida. Al mateix temps que quan se cita als Consells, se cita als de Lleida i als de Tortosa en companyia dels Aragonesos, cridant als “Catalans o de la Marca” representats per Corts. ¿Veus en algun moment als Consells de Barcelona, de Girona, Besalu, Berga, Coflent u Osona? Que curios, ¿no?

  10. Quico Ventalló dijo...

    No és princep consort quan tot el poder el detenta Ramón Berenguer IV, de forma absoluta i sense intervenció de Ramiro ni de la seva filla. L’enllaç que has posat no diu res diferent del que dic jo.

  11. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Mai ostenta eixe poder absolut, i per aixo se veu en moltes voltes obligat pels Templaris i Hospitalaris que tambe tenien part en el pastis(com se reflexa en la conquista de Tortosa), fins que regenta el titul el seu fill Alfons el Cast. Que passen a ser vassalls.

  12. Quico Ventalló dijo...

    José, si per a vosté tots els documents reials, de la cancelleria, emanats de les Constitucions, dels tractats…tots són falsos i la veritable història és la escrita per algun empleat d’España 2000, doncs no hi ha res a fer.

  13. Quico Ventalló dijo...

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Berenguer_IV

  14. Quico Ventalló dijo...

    Per curiosita, aixè de ““Catalans o de la Marca” a quin document surt?. No té gaire sentit

  15. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Hahahaha Quico com manipules, se nota que eres periodiste, u ho intentes hahahaha.
    Yo no he dit que siga fals cap document Real, ni de la Cancilleria ni de les Corts, sole she dit i seguixc dient que moltes de les afirmacions que has fet, sobre tot tu, han acabat seent falses, com lo de Roger de Lluria i lo dels Col·loquis de Tortosa, i per tant, voldria vore eixos originals, es tot. Ah, i lo de Catalans o de La Marca no ix en cap document, lo que ix es les Corts de Barcelona, pero eixes mateixes Corts se denominen anys despres com a corts Catalanes, i en eixe temps no se com denominar-les, si Catalanes o de La Marca, puix el mateix Tractat de Corbeil encara parca de Marca.
    Per cert, Quico, aixo de Gaire meu tens que ensenyar, per que yo no li veig el per que ficar eixa paraula sempre que vos pareix, home fa bonico, pero no l’entenc, sense ella (No te sentit) ho entenc, suponc que no canviarà el sentit de la frase.
    Vinga un abraç.

  16. Quico Ventalló dijo...

    Hem pots indicar un sol document on parli de Corts de la Marca i un sol catedràtic, enciclopèdia o llibre consistent que duigui que els Col.loquis són falsos?

  17. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Quico, un poc mes dalt tens tot un articul que ho aclarix. Que no ho vulgues vore, com no volies vore lo de Roger, es cosa teua.
    Devem de ser realiste Quico.
    En quant a les Corts fica de Barcelona, mentres en el llibre dels Fets editat en el sigle passat fica Catalanes. Pero en els manuscrits fica de Barcelona ;)

  18. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Ah, per cert i ans de que digues que Ricart Garcia Moya no te cap titul.
    Per a vosatros que un Fisic es prou per a crear tot una Llengua i damunt li dieu Filolec i Mestre, i un grapat de politics prou per a fer un manifest contr l’Occità. Si Ricart es un mes que provat investigador, per a mi es prou, com ho va ser Fullana com a Filolec (que si que era) i Ubieto com a migevalista (que era el millor d’Europa.
    Vinga un abraç.

  19. Quico Ventalló dijo...

    L’article que dius no és de cap catedràtic de res n acclareix res, és l’opinió d’un llicenciat en Belles Arts i que no defensa cap expert.
    La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el segle XI, d’acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l’exercici de la potestat judicial.

    D’aquestes corts van sortir els primers usatges que van prendre força legal al ser compilats per Ramon Berenguer IV. De la Cort Comtal barcelonina va derivar la Cort General de Catalunya, la del Regne de València, i més tard, el Parlament del regne de Sardenya.

    La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l’òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d’antic pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval.

    I aquí la relació de Corts Catalanes des del 1218 ( cal dir que es pot escriure Corts de Barcelona o de Perpinyà o Vilafranca per citar les Corts Catalanes celebrades en aquell lloc concret)

    Que les Corts i Constitucions eren de Catalunya i no de la Marca, Provença o ves a saber d’on, ho deixa ben clar el rei, les actes i tots els textos legals…a menys que algun llicenciat en blles arts li pareixca el contrari
    http://ca.wikisource.org/wiki/Constitucions_de_Catalunya_del_1495

  20. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Hahahaa, Quico, no t’enfades, per a mi te el mateix valor que ho descobrixca un obrer que un cientific, ¿quants filolecs votaren en Valencia a favor de l’unitat de la llengua?, cap, ¿quants filolecs formaren l’ortografia i la gramatica Catalana de Fabra? cap. I sobre tot lo mes inverosimil, ¿Saps quina veracitat cientifica demostrada te la wikipedia catalana en lo Mon? Cap i mira que t’agrada penjar articulets d’ella, eh Quico. Si llegir la wiquipedia catalana i voler saber historia es com vore la Jaqueta Metalica i dir que has estat en Vietnam. I damunt tenint en conte que tu eres colaborador hahaha.
    Llavors ¿per que ara vos interessen tant els graus d’estudis de tots?
    Ademes, si atenem a la vostra historia, fins a 1495 en que recopilen els Usatges o Constitucions, estos estan escrits principalment en llati, i son els Furs Valencians els primers que se traduïxen en Romanç, o llengua del poble.
    En quant a les Corts, si vols podem buscar a vore en quin moment diu que son Corts Catalanes. I per favor en manuscrit no en l’edicio que se fa en Barcelona despres, que mos coneixcam :)

    Per cert, Quico, segons tots els historiadors, Catalunya o millor dit els Comtats Catalans foren francesos fins al Tractat de Corbeil, i com a francesos agarraren en nom de princeps per a referir-se a Comtes, MArquesos o ducs, tal i com teu he explicat ans, que es l’opinio de tots o de la majoria d’historiados migevals internacionals (manco dels catalans, per lo vist) Si vols pots tornar a repassar lo que t’he ensenyat en el mensages d’ahir.

    Yo la veritat, es que sempre me faig la mateixa pregunta:
    ¿Sabeu realment els catalans a on havereu arribat si no vos hauereu volgut apropiar d’una terra que no vos pertany? ¿Sabeu fins a on havera arribat la vostra llengua despres de comprar a Meyer i separar-se de l’Occità definitiva ment per mig del manifest del 30 d’Abril de 1934 si no vos haguereu empenyat en incloure el valencià en el vostre afan Imperialiste?

    Yo si, per que els unics de tot lo Mon que vos han fet pedre el temps, rectificar les pautes i sobre tot reescriure correctament l’historia han segut els valencians. En lo bonico que haguera segut conviure com a germans que tenen moltes semblances pero que son sempre diferents.

    En fi, Quico, fes-teu vore i ya me contes. Un abraç

  21. Quico Ventalló dijo...

    De fet només el mou la catalanofòbia, per tant qualsevol rucada li serveix per demostrar les coses més inverosimils. Doncs molt bé, si això el pose content: Catalunya era una masia dependent de Portugal, Jaume I no ha existit mai, els pobladors eren muts, el català és un dialecte de l’anglès i la montaya de Montserrat és plana.

  22. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Hahaha Quico molt bo, hahahaa La veritat te’n has eixit. Pero ara te dic yo una cosa. Si aixo servira per a Catalunya, te dic ya de bestreta que eixes paraules hui serien dogam, segur.
    Pero es de veres, Catalunya era un conjunt de Comtats depenents del rei frances fins el tractat de Corbeil, Jaume I va naixer en Mompelier i els repobladors de Valencia eren aragonesos, catalans, navarros, occitans, francesos, castellans, alemanys… Influint demograficament, demostrat per el llibre d’aveinaments, soles un 2% del restant de la poblacio, lo que significaria que no eren muts,pero tampoc mestres de llengua per a fer que en 40 anys se parlar catala en tot lo egne sense poder contar en cap llibre escrit. I ademes, tingueren que dependre a parlar pronte Valencià per a poder menjar hahahaha. En quant al catala, es un simple dialecte de l’occità fins a 1934, i lo de la Montanya, no se si es plana, lo que se es que Berenguer II El gran va anar alli a protegir-se fugint dels Valencians hahahaha.
    Com veus encara recorde historia, Quico ;)
    Ah, i no tinc catalanofobia, yo no li tinc por a ningu, simplement tinc molt d’orgull de ser Valencià.

  23. Quico Ventalló dijo...

    I aquó li deixo deures pel senyor Ricardo per demostrar que tot el món a travér de tots els segles menteixen, des dels consellers de València, els Arxius del Vaticà, la Biblioteca de Viena…tothom a sou de Jordi Pujol des del segle XIII:
    http://www.antiblavers.org/pmwiki/pmwiki.php/Main/ProvesDeLaUnitatLing%C3%BC%C3%ADstica

    [Finals del s. XIII-Principis del s. XIV] El metge valencià Berenguer Aimerich ensenyava en l’Estudi General de Montpeller, ciutat llavors sota jurisdicció dels reis de Mallorques-Rosselló. El tal metge traduí de l’àrab “in vulgare cathalano”.

    Incipit xx.vi. ditis [sic] Albucasim Ahazam de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalano, et a vulgari in latinum, a Berengario Eymerici, de Valentia, ad instanciam magistri Bernardi de Cordonio, (fol. 283r). Viena, Österreichische Nationalbibliothek, 5434, fols. 283-321.

    [1325-29] Ramon Muntaner [Cronista empordanés (1265-1336) que residí durant alguns anys a València i Xirivella, on començà el 1325 a redactar la seua Crònica]. Crònica, cap. XVII. A cura de Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971.

    tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.

    [1341] Carta de cessió del lloc de Sagra (Marina Alta) a l’Orde de Santiago estesa per duplicat a València el 17 de setembre de 1341, pel notari valencià Bernat de Soler. (Archivo Històrico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra i Sanet, carp. 307, núm. 6)

    [l'una] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.

    [1360] El cadí de Xàtiva i un jueu barceloní fan de torsimanys i treballen unes capitulacions pel rescat d’un visir de Fes:

    scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.

    Francesc Eiximenis [Franciscà, nascut a Girona el 1330 i mort al 1409. Va viure els últims anys de la seua vida a València, on va escriure les seues obres més importants]. Lo Crestià (Llibre Segon). Edició a cura d’Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.

    Per aquest punt a declarar, deus saber que, segons que posen los metges, quan l’hom s’és gitat a dormir la sang s’escalfa e tot lo cors de dins, e, a vegades, per diverses causes, lo pulmó, qui s’apella lo lleu en catalanesc, se lleva e posa’s sobre lo cor, e tanca’l e l’abriga, en tant que quaix li toll la seua pròpia respiració
    Segle XV

    [1400] Carta dels Jurats de València a les autoritats de la vila fronterera castellana de Moia (vora Ademús) tramesa l’1 de setembre de 1400. (Arxiu Municipal de València, Lletres missives, g³-7, s.f. [28 r i v])

    Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d’aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lenguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]

    [1411] La vídua de Joan I, Violant de Bar, francesa, s’adreça a la noblesa valenciana a tomb del plet successori, i afirma que ha fet estudiar els testaments dels darrers reis,

    los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.

    [1415] Carta del rei Ferran d’Antequera al sultà del Marroc, a propòsit d’una reclamació. (El document sencer és publicat per M. Arribas Palau, “Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa’id ‘Utman III de Marruecos”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXX (1963-1964), p. 320.)

    Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadi nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...]

  24. Quico Ventalló dijo...

    [1417] Enrique de Villena [Escriptor castellà (1384 – 1434), pare de l’escriptora valenciana Isabel de Villena], Los dotze treballs d’Hèrcules, redactat a València (citat per Antoni Ferrando Francés, op. Cit. P. 77):

    a preçes e instançia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo [...], escripto en romançe catalán

    [1412-18] Sant Vicent Ferrer. Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi. (Citat per Roc Chabàs en “Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1902, p. 134.)

    Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.

    [1420] El 18 de desembre, els jurats de València s’adrecen al papa Martí V i li demanen que els carmelitans valencians siguen integrats en la província de Catalunya (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., pp. 77- 78):

    ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga sub uno ydiomate conformatur, transferretur.

    [1445] Actes del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., p. 81):

    et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino

    [1389-1459] Sant Antoni, Arquebisbe de Florència. Istoriale, III, tit. 24, c. 8 [referint-se als sermons de sant Vicent Ferrer].

    Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.

    [1492-97] Bernat Fenollar [Escriptor valencià (1438-1516) que participà com a poeta en diverses obres col.lectives, entre les quals les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474)] i Jeroni Pau [Humanista barceloní (mort el 1497) que va pertànyer al cercle del cardenal Roderic de Borja]. Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. (Edició i estudi d’Antoni M. Badia i Margarit, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116, i XXV (1953), pp. 153-163.)

    Obra subtitulada: “mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors”: “entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d’Empurdà, o d’Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors” …..etc

  25. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    ¿Encara està en marcha antiblavers? Puix creia yo que l’havien tancat.
    Per cert, com t’he dit que la wiki catalana estava manipulada, ara mostres com a fet la web d’antiblavers hahhahha. No tens desperdici Quico, esta volta te’n has eixit. Si inclus has ficat el sermo de Sant Vicent que ya està descartat de tots els llocs. Si es que aixo te el anar buscant pagines manipulades.
    Pero en fi, te vaig a respondre a les teues afirmacions, pero soles aportant tres senyes d’ans del 1900 i soles una de fa dos semanes. A vore que te pareix.
    Segons tu en estes cites ¿En quina diu que el valencià i el catala es lo mateix? Segons tots els historiadors i estudiosos del Mon, EN CAP.
    Pero si que diu lo contrari:

    Anem a vore [1395] Antoni Canals, escritor, gramatic, filosof, teolec i frare : “Valerio Maximo”,pròleg-dedicatòria, fol. 4 llegim :‘Tret del llati en nostra vulgada lengua materna Valenciana aixi breu com he pogut jatssessia quealtres l´agen tret en lenga cathalana’

    Seguim [1522] Un monge de Monserrat al traduir la “Vita Christi de sant Bonaventura” diu: ‘He desliberatarromançar lo present libre, puix veig que fins aci, en la nostra catalana lengua no es estatransladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana’.

    8 de Setembre de 1878 en Barcelona” Lo Niu Guerrer”"Esta relacioneta (Tres Heroes de Camaled) resultà premiada en lo certamen celebrat per ” Lo Niu Guerrer” societat lliteraria humoristica de Barcelona, en la festa celebrada el 8 de Setembre de 1878, ad una “Mencio honorifica” al segon premi, fentse constar en la Memoria que lliggue lo senyor Secretari, que si en lloch de ser valenciana haguera segut escrita en català dita relacio, la junta li havera otorgat lo dit segon premi, que se quedà per otorgar”

    Veus, inclus en Catalunya han desmentit les vostres manipulacions, si es que ya mos ho dia en 1561 Onofre Almudever : ‘Si no foreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Patria on sou naixcuts, no deixarieu que als vostres classics valencians els catalans se’ls vullgueren aplicar…. ‘ en loseu prolec de “Lo proces de les olives”.

    Manco mal que inclus la justicia Catalana mos dona la rao http://www.lasprovincias.es/v/20120211/comunitat/juez-anula-multa-valenciana-20120211.html

  26. Quico Ventalló dijo...

    Jaume I va nèixer l'any 1208 a Montpeller que, com vostè insinua, no era França sinó una posessió de la Casa de Barcelona i lloc en aquells moments vivia la seva mare, Maria de Montpeller, esposa del rei Pere. Montpeller va esdevenir una possessió dels reis catalans ( del 1204 al 1349 )mitjançant el casament de Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller el 1204. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francès Felip el Bell per recaptar fons per a la seva lluita amb Pere el Cerimoniós.

  27. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Hahaha Quico, ¿com inventes?
    Yo no he dit que Montpelier fora frances, pero aixo que has dit tu que perteneixia a la casa de Barcelona hahahahahahahahahaha es que no puc parar de reiure'm.
    Montpelier, per a la teua informacio, pertanyia als comtes de Tolosa (Toulouse) capital historica d'occitania, que soles te de catalana, que fon precisament alli a on se va perseguir i expulsar als catars (els que formarien l'actual Catalunya segons alguns historiadors i els donarien la llengua (occitana, clar als habitants de la Marca) D'ahi els escrits provençals que tant repudiava Pompeu Fabra) mes concretament als Guilhem de qui fon descendent Maria de Montpelier, i com no, Jaume I per mig del que passaria a convertir-se en possessio de la casa D'Arago, no de la de Barcelona com tu has volgut fer creure.
    Llavors se veu que m'has mal interpretat, puix te puc deixar que ho lliggues tu mateix el meu anterior Mensage.
    Un abraç.

  28. Quico Ventalló dijo...

    La dada del 2% no sé d’on la treu, però el cert és que el gruix dels pobladors van arribar duran el seglei posteriors. Entre d’altres la família March (de Barcelona, la de Joanot Martorell o de Sant Vicenç Ferrer (Maresme). La població musulmana va ser majoritària fins la expulsió dels moriscs, però evidentment no parlaven valencià (no existeix absolutament cap document ni testimoni, TOT és en àrab). També és un misteri que el valencià només es parli a les zones de població majoritariament catalana, per què a les de població aragonesa no es parla valencià i si l’idioma que van portar els aragonesos?. Què passa a Andalusia que parlen castellà?, no haurien de parlar,segons les seves teories, un idioma mozàrab andalús?. Només parlen valencià els llocs poblats per catalans?. Què diu que no existien llibres o documents en català el s. XIII?, li serveixen els Usatges de Barcelona o, curiosament, els Costums de Tortosa?. Quina explicació troba en que els textos de la Cancelleria Reial de Barcelona, els escrits reials, sigui exactament en la mateixa llengua que els que després de la conquesta s’emeten a València?. Per cert, el primer text que es conserva en català – que es conserva avui no vol dir que no nèxistissin de molt anteriors- són els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, 1080-1095 que els pot veure aquí i que, segurament, fent excepció del senyor Ricardo, tot elo món cientific els considera autèntics.

  29. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Tornes a inventar, no es cert lo que afirmes, i aixo ya ho varem dir en atre post, per favor. La familia March ve de Jaca, i si be es cert que son pare va treballar en Barcelona tambe o es que ell va naixer i viure en Valencia, per lo que no te fonament, de Sant Vicent Ferrer, lo mateix, puix segons els anglesos, podria ser descenedent d’ells, lo cert es que naix i viu en Valencia, i predica en Valencià per tot lo Mon, i ho fa estampar en el Compromis de Casp i està estampat inclus en la seua canonisacio. DEixem ya eixos temes.
    En quant ad eixe text catala que tu vols fer creure ara que ho es, dir-te que no es catala, es occità, i aixina s’arreplega com a tal, es mes, el mateix Pompeyo i atres prohoms de Catalunya renunciaren ad eixos escrits per ser occitants i hui vosatros voleu fer-los vostres.
    En quant a la repoblacio, ho diu el mateix rei, no vingueren repobladors, dels que vingueren soles se quedaren els que no tenien terres ni possessions en Catalunya ni Arago, quan vingueren de Xativa, trobaren que havien venut les possessions de conquista i havien tornat. Soles quedaren els que no tenien res, gent sense estudis que va rebre una casa i un camp i se va quedar per a poder fer aci realitat el somi de viure, no mestres que vingueren aci sense llibres a adoctrinar a la poblacio i fer-la parlar catala. Quico sigam realistes.
    Ademes, les croniques que parlen de la poblacio de Oriola, i demes terres alacantines, se copien unes a les atres, pero en cap moment oferixen veracitat en elles. Es mes, atenen precisament a 1290, diu la cronica
    E eso mesmo las vjllas et lugares del regno de Murçia que
    él ganara en tienpo de su padre seyendo ynfante, las quales eran
    pobladas de moros. E commo quier que los rricos omnes et
    ynfantes et caualleros et fijos dalgo de los sus regnos biujan en
    paz et en sosiego con él, pero él, con grandeza de coraçon et por
    los tener mas çiertos para el su serujçio quando los oujese
    menester, acresçentoles las quantias mucho mas de quanto las
    tenjan en tienpo del rrey don Ferrando su padre. E otrosi de las
    sus rentas dio a alguno dellos mas tierra de la que tenjan et a otros
    que fasta allj non la tenjan dioles tierra de nueuo. E por que la
    estoria trae el cuento de los años de este rey desde enero pusieron
    estas cosas sobre dichas en los primeros siete meses deste año de
    mjll et dozjentos et nouenta años.

    O siga que diu que les repoblaven ¡¡¡¡¡DE MOROS!!!!! en 1290
    Pero com no ne tenien prou, agarraren molts catalans dels que vingueren a repoblar el Regne de Valencia
    et poblaron muchos catalanes de los
    que eran venjdos a poblar del reino de Valençia

    Pero ¿quants eren eixos molts? 50, 60, 70… Si en 1290 que per cert, ya estaven traduïts els Furs al Valencià la poblacio de catalans en tot lo Regne era d’uns ¿500? ¿quants d’eixos anaren despres a repoblar Murcia, Oriola i Llorca? Es mes, si el rei ya havia omplit fins a la sacietat el Regne de Musulmans i cristians, quants buits quedarien?
    En fi, i deixant ya el tema, en quant als pobles en fur aragones i catala, te recomane que els busques, i me digues en quins se parla Valencià i en quins catala, igual resulta que com en el cas a on repoblaren en mes seguritat com precisament d’Oriola, Murcia i Llorca parlen castellà.

  30. Quico Ventalló dijo...

    Afirmar que Montpeller pertanyia als comtes de Tolosa ja és greu del tot !. Ja em dirà doncs com s’ho va fer Jaume I per deixar-lo en herència al seu fill Jaume quan va repartir els seus regnes entre els seus fills i com, posteriorment, el rei de Mallorca ho venia al rei de França. Com pot ser que deixin en herència, regnin inclús venguin Montpeller si, segons vostè, Montpeller pertanyia als comtes de Tolosa????.

    Els rei de la Corona, fins Martí l’Humà, eren del Casal de Barcelona. El llinatge es transmet per vis de primogenitura masculina. Suposo que deu saber que Peronella no pertanyia a cap Casa o dinastía d’Aragó, que no existia. Peronel.la (enterrada a Barcelona, curiosament), era de la dimastía navarresa de Ximena. La dinastia pren el seu nom del rei Ximeno i els seus descendents, que esdevindran primer senyors d’Àlaba, i que posteriorment seran reis de Navarra. El primer serà Sanç I de Navarra el 905. Aquesta dinastia passarà a governar el Regne de Navarra fins el 1234, any en què serà substituïda per la dinastia Xampanya.

    Gràcies als matrimonis i aliances aquesta dinastia passarà a governar el Comtat d’Aragó, i el posterior Regne d’Aragó, sovint sota poder d’uns mateixos reis. Així s’introdueix al comtat d’Aragó el 925 gràcies al matrimoni de la comtessa Andregot Galindes amb el rei de Navarra Garcia II Sanxes I. Aquesta dinastia es mantindrà fins el 1162, any en què Peronella d’Aragó renuncia als seus drets sobre el regne en favor del seu fill Alfons II d’Aragó, del casal de Barcelona.
    Ramir II d’Aragó es reservà per a ell la dignitat (títol) del rei, donant a Ramon Berenguer IV la honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí podia transmetre la honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d’Aragó al seu fill.
    Pot trobar tota la documentació AUTÊNTICA aquí, digui el que digui algun directiu d’alguna falla, per molt “experet” en el que sigui.

  31. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Quico no ho dic yo es historia, inclus historia dins del mateix Montpelier. Pots buscar-la. A no ser clar que la Wiki.CAT haja anat mes allà.
    En quant a la dinastia Aragonesa, que es la que goberna el Regne d’Arago, inclus Jaume I llamenta durant tota la seua vida haver naixcut en Montpelier, i no en Osca com era la costum dels Reis D’arago. No en Barcelona.
    Es mes, tenint en comte que eixa suposta dinastia fora de la casa de Barclona, els seus tituls son pertanyents a la casa d’Arago, tenint com be has dit que Ramon Berenguer no fon mai Rei, soles princep, i que el seu fill va rebre el Regne de Mans de sa mare.

  32. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Mira ho pots vore tu mateix aci http://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_de_Montpellier

  33. Quico Ventalló dijo...

    Diu vostè que el text que li he comentat és fals i que inclús “Pompeyo” hi va renunciar perquè deia que era occità, afirmació sorprenent perquè aquest text, com d’altres, no es coneixia en vida de Fabra, per tant és impossible que en pogués dir res. No hi ha ni un sol expert que negui la seva autenticitat.
    Ausiàs March era de familia de Jaca que treballava a Barcelona???????????????????????
    Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre del 1379.
    Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 — Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March. Fill de Jaume March I, Senyor d’Eramprunyà, i de Guillemona d’Esplugues.

    Jaume March I (1300 – 1375), Senyor d’Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi, fill de Pere March lo Prohom i Maria. Pare dels poetes Jaume i Pere March.
    Nascut a Barcelona l’any 1300, Jaume March I entrà força jove al servei de la corona: el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials. El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès (segons un document del 1373, el 1346 Jaume March I va ser desposseït d’aquest càrrec, Pere el Cerimoniós va vendre aquella escrivania a Ramon de Vilafranca)

    Pere March lo Prohom conegut també per Pere March II (? – Barcelona, 1338) fou Senyor d’Eramprunyà, natural de Barcelona, fill del notari barceloní Pere March i Guillema i pare de Jaume March I….

    On hi veu això que eren de Jaca i treballaven a Barcelona?…encara sort que no ha especificat que a la SEAT !

  34. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    No he dit que siga fals, soles que Pompeto i els vostres filolecs van desterar tots eixos escrits, els coneguts i els per coneixes per se occitans, ho pots llegir tu mateix en el meu articul sobre els Provençals.
    En quant a Ausias March, t’has quedat en Pere March II i en 1338. Seguix buscant, i voras d’a on be eixe llinage i les possessions que tenien en Valencia despres de la Conquista. Està inclus documentat en el Llibre de repartiments, i venen de Jaca, yo no m’he inventat res, venen de Jaca. I passaren a Barcelona mantenint les seues possessions en Valencia. Pots buscar-ho.

  35. Billy dijo...

    Estimat Jose vull fer un parell d'apunts, per a Quico.



    En el sigle XIII, encara en les llengües romàniques en procés de formació i sense consciència diferencial entre elles, Jaume I otorga els Furs al Regne de Valéncia pràcticament en les mateixes fronteres que en l’actualitat, i virtualment independent (salvant les evidents diferències històriques del concepte) dins de la Corona d’Aragó, com tu mateix reconeixes.

    Per si no ho sabies, per les mateixes dates, la suposta i milenària "mare pàtria catalana" navegava per mars ben dubtosos: Lleida encara s’enclavava en Aragó, i diversos comtats, com el d’Urgell o el d’Empúries, encara tardarien uns dos sigles en unificar-se definitivament ab el comtat de Barcelona, aglutinador del títul honorífic, que no nobiliari, de “princep de Catalunya”.

    El Regne de Valéncia i els seus pobladors, cent cinquanta anys després, donaran lloc a u dels primers sigles d’or lliteraris de les llengües romàniques, escrivint en una llengua que per a tots els autors valencians (i alguns catalans) de l’época coneix una única denominació, clara i rotunda: idioma valencià o llengua valenciana.

  36. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Quico, per a que veges que lo que dic està fundat i damunt consta en el llibre Ausias March: Obras d’aquest poeta, que com be pot vore’s està escrit en Bacelona, podem llegir este raonament fet per Francesch Pelayo Briz en el que diu:
    “La familia dé March de la ciudad de Valencia es
    noble: (2) trae su origen de la ciudad de Jaca, en Ara-
    gon; vino al tiempo de la conquista de esta capital y
    reino, en donde asentó su casa y solar conocido en el
    año de 1238: (3) no de Catalunya, como se supone en
    las obras poéticas de Ausias March, impresas en Va-
    lladolid, año de 1555. De esta familia procedió Mosen
    Pedro March, tesorero del duque Real de Gandia. Casó
    con doña Leonor Ripoll) según lo convence elcodicilo
    de D. Francisco Juan Ripoll, señor del Genovés, fecho
    en Játiva á 1.° de junio de 1395, en que hizo una
    manda á doña Leonor, su nieta, mujer de Mosen Pedro
    March. Hizo su testamento este caballero ante Fran-
    cisco Dalmau, escribano de la misma, á22de diciembre
    de 1413, en el que después de nombrar por hijo á Au-
    sias, llama para la sucesión de sus bienes á sus nietas
    Doña Violante y Aldonza, hijas de Juan, su hijo, y
    de doña Violante, su mujer.

    Com pots vore, estava buscant exactament el llibre, per que puix no es que ne tiga soles cinc en casa, i he tingut que escarbar molt per a trobar-lo.
    Pero, te tinc que dir, que Ausias era Valencià, i va ser el primer poeta que va trencar en el provençal, (no en el catala) per a escriure en Valencià, com tambe ho va fer i deixar escrit el seu cunyat Joanot Martorell.
    El problema es que en Valencia sempre hem parlat valencià, des del Cenia fins a Guardamar, i mai li hem nomenat d’atra forma al nostre idioma, es mes i com t’he demostrat ans, el diferenciavem del català i ho seguim fent, encara que vos pese. No aixina en Catalunya que fins al sigle passat en que se va tindre que rescatar se parlava practicament castellà, i se va anant ficant poc a poc el catala. Pero aixina i tot a mijans del sigle passat, i hui encara, els vostres parlants diuen fer-ho en Tortosi, en lleidatà,…
    En fi, el problema el teniu i l’heu tingut sempre vosatros, per que encara esteu pensant com collons podeu explicar que tots els escritors del sigle d’Or de les lletres valencianes ho va fer aci en Valencia i dien que ho feyen en Valencià pero que eixa era la forma que tenien de dir-li catala.
    Ya veus, coses de la vida, i sense manipulacions, que n’hi han voltes que les coses son aixina i mira per a on, encara estic esperant vore ad eixos fantaastics autors catalans d’eixa epoca com escrivien. Per que si, se que n’hi havien dos o tres, pero encara no he pogut llegir-ne a cap de la mateixa forma que ho fet en Ausias, Martorell, Roiç de Corella, Jaume Roig i tants atres escritors Valencians que damunt resenyaven i estaven orgullosos d’escriure en valencià i per a Valencia.
    Ah, per cert, no me parles de voste, per favor, que no mos dugam tants anys, o mesos ;)