YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

domingo, 28 de marzo de 2010

El Mon al reves

Fa uns anys recorde que la gent major comentava que viviem en un Mon al reves, a on un artiste de cine era el president. Es referien a Ronald Reagan. Molt ha plogut des de eixe temps.
Pero... ¿que pensarien esta gent major, la majoria morta en els ultims anys si realment vixqueren en el nostre Temps? Segur que si resucitaren, la majoria tornaria corrent a la tumba o tornaria a morir de l'esglai.
I es que mirant com tenim hui en dia format el Govern dels Valencians, se podria be dir que tenim un Mon al reves, a on els que manen, si tingueren vergonya, deurien acachar al cap i amagar-lo en terra com els estruços.
Anem a vore uns eixemples dignes de la pelicula mes increible de Francis Ford Coppola...

En primer lloc, tenim al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana En Francesc Camps,
i dic molt honorable per ser el titul, no per l'honor que ha demostrat al carrec del govern valencià.
Dic aço, per que en 1996 accedix al carrec com a conseller de Cultura, i es ell l'encarregat de fer la faena de dirigir-se a Pujol, i de crear junt a Estevan Gonzalez Pons i Eduardo Zaplana la pestilent AVLc ya que son ells els que pacten en Catalunya els mijos i les passes que han de seguir.
Eixe mateix Molt Honorable que s'ompli la boca de valenciania quan es ell u dels culpables de que les nostres escoles hagen seguit impartint català als menuts, ya que es ell el que va ocupar el lloc idoneu per a fer desapareixer d'una volta per totes el catala, despres de l'epoca catalanista de Lerma i Ciscar. En conter de pactar en Pujol junt als atres dos de la creacio de la AVLc i l'ensenyança segons el model PancaSocialiste.
Ademes, este home, te la cara dura de anar presumint de valencianiste parlant en una llengua diferent a la que per culpa seua s'estudia en els coleges, i donant-se damunt la satisfaccio de poder introduir, quan mana el guio (aixo si), algun que atre gaudir.
El mateix que ha viajat a Iberoamerica recentment per a ensenyar le model sanitari valencià, mostrant-lo com a eixemple... Sense comentaris... No se realment quin model ha ensenyat, pero si es el de la nostra sanitat publica, que el PP ha convertit en concertada i casi privada... van apanyats els iberoamericans.
Lo del cas Gürtel, a vore si per fi s'aclarix.

Un atre cas de Mon al reves, seria Rafael Blasco, un home, que segur que sonarà i molt als mes vells. I no pel seu ben fer precisament.
Seent jove, va ser u dels maxims liders del FRAP, eixe mateix FRAP al que pertanyia Esteban Ibarra. Baix el nom de Carlos, junt a Venancio en la primavera del 1977 van expulsar a alguns corregionaris per demanar la deixada de les armes del FRAP.I que passà a ser huit anys despres durant la primavera del 1985 el encarregat de arreplegar als militants dels PSPV en lo que ell cridaria el "blasquisme", i que tant bons resultats li donà en la Ribera. Nota curiosa d'aquells temps eren les seues paraules quan es referia a politica "qui no ha vist el Padrino, no enten de politica". Suponc que en antecedents com estos, sobren les presentacions, ¿no?.
Puix este mateix Blasco, durant l'etapa universitaria va coneixer Cipria Ciscar, del que acabaria seent cunyat. Al casar-se en Consuelo Ciscar, la que va ser durant uns anys secretaria personal de Joan Lerma, quan Blasco ostentava el carrec de subsecretari de Presidencia passant a ser al poc temps conseller.
Per a Lerma, Blasco era un home de confiança, pero tot va canviar a finals 1989, quan este era Conseller Obres Publiques i Urbanisme. En eixa epoca, i quan segurament els mes vells acaben coneixent-lo, quan va estallar el Cas Blasco. Un cas de corrupcio denunciat per Blanca Blanquer, la que denuncià en Fiscalia a dos funcionaris per oferir-se a canvi de 500 millons de pesetes a recalificar uns terrenys en Calp. Despres d'intervindre telefons se va descobrir una vneta sospitosa d'uns terrenys en Paterna. El 28 de decembre d'este any, Lerma el va destituir. Poc despres començaria el jui a on Blasco se va sentar en atres quatre persones.
El juge instructor era Juan Climent, el que deuria de presidir el jui de Camps sobre el cas Gürtel, en la Sala de lo Civil i Penal del TSJ, de la que ya formava part Juan Moreno, l'unic magistrat que se va negar a archivar el cas Gürtel. El juge, anulà les cintes, i en juliol de 1991 va absoldre als acusats. Quines coincidencies.
Blasco en 1993 contactà en Lizondo i el Pepa Chelsa per a construir Convergencia Valenciana, pero no acabà de resultar. Seent fichat en el 95 per Zaplana que el va nomenar subsecretari.
I va ser en este moment quan Zaplana va conseguir el maxim poder, ya que al fichar ad este personage, va començar l'aniquilament dels atres dos grans partits.
Per una banda, Blasco va ser el que va dissenyar l'estrategia per a desfer a UV desprestigiant-la i furtant-li per al seu Cesar, en este cas Zaplana, tant les senyes d'identitat com l'herencia politica que havia conseguit Lizondo. Fent seu el lema de que "tot lo valencià està dins del PP".
Pero la seua trayectoria no acaba aci. Se li atribuïx tambe ( com a home de confiança i pensador de Zaplana) la maquiavelica formació de la AVLc.
Ademes en 2006 va crear el Partit Social Democrata, per a llevar vots i intentar destruir al PSPV.
Va pressionar a Paco Roig per a que venguera les seues accions del Valéncia CF a Juan Soler, del que poc despres va cobrar a modo de catalanisacio en l'entitat.
I despres, va intenvindre en l'intent de DALPORT de comprar el Valencia CF.
Com podeu vore tot un personage digne d'un film de Francis Ford Coppola, tot un Padrino a l'espanyola.
Un Mon al reves, a on els governants deixen molt que desijar.
Continua...

lunes, 22 de marzo de 2010

L'ahuelet

Fa ya molts anys, en 1899, quan en l'imprenta de Manuel Alufre, en la placeta Pellicers L. de Octavilla (seudonim del retor Pasqual de Boronat), i per orde de Fausti Barberà (qui tambe pagà l'estampacio) va eixir a la llum el primer manual valencianiste de l'historia, El abuelito.
Se que segurament aixo no te molt que vore en lo que hui vullc contar, pero pense de tot cor que enfocar a eixe ahuelet la figura del meu convidat pot ajudar i molt a comprendre la nostra situacio.
Fa uns anys va eixir a la llum, de la ma de Baltasar Bueno i en l'ajuda economica de Joan Lladro, un diari netament valencià. Un diari que degut al seu contingut valencià i a no ajustar-se a la censura "recomanada" pel PP (censura que per fi ha segut treta a la llum per culpa dels destarifats de Alfon"soo" Rus) es va vore desplaçat de tota ajuda. Ajuda que atres diaris com Las Provincias ( de Capital vasc), el Levante ( de capital Català), i uns atres manco representatius, que no vaig a citar per no tindre el lloc que vullc ni les ganes, si han rebut i seguixen fent-ho.
Tots els diaris que combreguen en la Paraula del Consell i son recomanats pel politicisme mes ranci reben unes ajudes, fan unes publicitats, i sobre tot son comprats per a que administracions, escoles i demes puguen llegir-los de bades gracies als nostres imposts. Tots manco Valencia hui, que no ha pogut acompanyar ad estos digam " Magnats de la desinformacio Valenciana".
Puix be, dins d'eixe Valencia hui, tinc que destacar la llavor (es digam el motiu pel que comprava el diari basicament) del seu director Baltasar Bueno, en la pagina tres sempre mos sorprenia en bones paraules i en anecdotes que encara recordem, Josue Ferrer, per a qui en el mon de la cultura valenciana, i sempre en esta llengua mos fea deleitar en descobriments i en seguiments del mon valencianiste en general, i el meu convidat hui, eixe ahuelet que mos donava sempre un punt d'inflexio i mos convidava a reviure els nous capituls de la nostra historia valenciana, eixe ahuelet hui convertit en president de la Real Academia de Cultura Valenciana, en fi eixe ahuelet que pareix hui s'ha adormit dins la seua "poca formalitat" no se be si es per convenciment o per comoditat, lo cert es que hui intentare fer un resum de lo que va ser en son dia un raconet escrit en una columna de la segona pagina d'un senyalat Valencia hui.
Baix el titul de "no dir res", En Vicent Lluis mos conta que esta " nadant en un mar de dubtes i confusions" i tot per culpa de no saber realment el per que la RAE decanta hui en dia la seua postura cap a l'unitat llingüistica inexistent, per lo que demana que repasse el " text constitucional del nou Estatut de la Comunitat Valenciana". A lo que afig, que es aci a on comencen les teories del "no dir res" declarant, que "qui calla otorga, qui calla nega, i finalment, qui calla no diu res".
He pogut arreplegar unes propostes que va fer en son dia la RACV a la RAE, datat a 4 de Febrer de 2009. Propostes que considere impressionants pel seu contingut valencianiste.
Pero des de llavors, no he conseguit trobar mes que conferencies junt a la AVL i silenci, el mateix que tant recriminava en el seu articul.
Hui ya complit l'aniversari del nostre gran per sempre Ausias March, encara estem esperant la fira del llibre valencià, que va suspendre per falta de ¿documentacio? Recorde que se va suspendre temporalment, fins despres de l'estiu, recorde llegir en la Web de la RACV (a on per cert, es impossible trobar el traductor o diccionari, per no contar en la desaparicio del de sinonims). Despres silenci. Enguany, podem fruir d'una fira del llibre antic, mentres... la nostra fira del llibre valencià continua sense fer-se. I de nou... silenci...
En Vicent Lluis Simo i Santonja, yo tambe estic ofegant-me entre glop i glop. I me pregunte... ¿No te voste prou força hui en dia per a ser eixe que trenca el silenci? No permetent que els demes nadem en un mar de dubtes.
¿No creu que fent presencia en alguns actes i eixint despres en prensa no fa que digam un bon paper?
Tingam trellat i deixem-nos de romanços.

martes, 16 de marzo de 2010

¡¡¡Pim, Pam, Peim!!!

Este podria ser per dir-ho d'una forma el so mes caracteristic de la nostra cultura, el tro sense dubte dels nostres masclets i coets que tant mos han agradat durant tota l'historia, i tant han acompanyat allà a on han anat a tots els valencians orgullosos de ser-ho. Podria ser, que este fora per a mosatros un signe tant representatiu com la nostra llengua Valenciana o la nostra Real Senyera Coronada.

Tro pel que se coneix la traca, que du el nom del repic del martell (martell en arab es matraqah), o coet que be del mossarab prejaumi, segons Corominas diminutiu del llati coda, que donarà en valencià coa. I es que en este punt, no entenc, si els suposts repobladors repoblaren i mos ensenyaren les seues cultures, ¿que passà en estos jocs de polvora que soles son coneguts en Valencia? o es que se quedaren tant sorpresos que no tingueren siquiera ganes d'importar als seus llocs de naiximent este invent. Crec recordar que els espanyols que repoblaren America se dugueren creïlles, i atres coses a Espanya. ¿Per que no heu feren els catalans?
Per cert, mireu com la Wikipedia separa el català del Valencià en Creïlla ( punt 1.1)

Es prou sorprenent, que inclus en temps antics, s'hagen pogut trobar documents sobre eixa costum tant valenciana. Aixina segons Agusti Galbis,mos parla de la prohibicio feta pels jurats de Valencia en 1327 en que diu que se prohibix que se dispararen "focs grecs" dins dels murs de la ciutat.
Pero un document me pareix d'especial importancia, es de 1395, en Vilareal i diu aixina "item... per una ma de paper d'Eixativa que per los jurats... fon comprada per a ops de fer diademes per als postols (sic) lo dia del Divendres Sant, e per saffra per acolorar les dites diademes e per polveres per als trons..." (Archiu Municipal de Vilareal, nº226.Cl de Pere de Conques, de 1394 a 1395. Fol.49rº) Es prou curios, que en esta ocasio ya se nomene el nom de polvora o polvera, quan en castellà per eixemple no apareix fins a casi cent anys despres 1475. ¿Qui mos ensenyaria eixa paraula?...
Pero existix un text arabe descobert per Juan B Perales que mos parla de la festa que va fer el rei Llop a la seua dona i a la seua filla el el mateix riu Turia " fiestas, musicas, iluminaciones... una especie de regata nocturna ... con caprijosas luces de colores".
El mateix dia el Rei Llop li regalaria a la seua filla Saida el palau de Saidaia.
Ademes, no es cap invent nou dir que els arabs foren els que introduiren la polvora en la Peninsula, i sempre han destacat inclus depres de la conquista la seua art en la creacio de coets.
Tenim tambe un document, que parla sobre les cases en que se creaven estos coets " per quant esperiencia ha mostrat que les cases en les quals polvora, coets e tronados se fan e tenen, stan a gran perill de pendres foch en aquelles..." En 1469 ya s'advertia del perill de les pirotecniques. Mira que hem avançat des de llavors.
Per ultim vos deixe este del 14 de Maig de 1455 en que els jurats de Valencia escriuen a "Al mot e molt excellent senyor, lo senyor rey de Navar[r]a, lochtinent general del molt alt senyor rey" i escriuen que en motiu de l'eleccio del papa "Calixte terç ... foren fetes grans falles e alimares..., ab gran colp de cohets"
En fi, pense que si realment haguera n'hi hagut una conquista com mos volen fer creure, esta polvora haguera segut segurament el principal boti que hagueren recollit els conquistadors. Es mes, considere molt curios, no soles les proves fetes sobre ADN en que demostren les diferencies dels habitabts del Regne en els Comtats, si no la pasio en que vivim mosatros les falles i les festes que fem en els coets. Signe inequivoc de que som i hem segut sempre valencians.
Qui no coneix ad algu que ha tirat una traca fora dels llimits del Regne i casi l'han tancat per haver-ho fet.
Es lo que mos va per la sanc.
Recorde unes paraules ya velles que dia un tio meu que Deu el tinga al seu costat i que fea mes o manco aixina " Si vols saber realment si un valencià heu es, tira-li un masclet als peus i chilla-li un -¡¡Che que fort!!- Si te contesta somrient encara que siga un somriure curt es valencià, si no, corre que be a per tu."
Que passeu bones falles i que tireu molts coets.

viernes, 5 de marzo de 2010

La truja, eixa gran desconeguda

Sempre he tingut curiositat per dependre coses noves, sempre he segut prou ates, pero quant me van propondre fer el grau mig de Campstlencià, la veritat, sabia que anava a passar lo que poc despres va acabar passant. I es que fer-me fer eixe curs pel simple fet de com me van dir " servir per a comunicar-te millor en la gent que sol parlar el valencià actualment", va ser el error mes gran, que podien fer tots els que meu proposaren.

El primer dia, vaig estar conversant en el mestre, un chic amable, al que li vaig alertar del meu plantejament, avalat ademes per un bon grapat de filolecs i documents de tots els temps. A lo que el mestre, en seguida me va dir, que no me preocupara, que podia fer les preguntes que volguera, i que no tinguera por de fer-ho, "estem per a respondre-les, supose que no tindre inconvenients en fer-ho". Aixo tambe va ser un error.

Aixina va amaneixer el segon dia, de principi, mos entregà uns fulls en els que se presentaven uns eixercicis i alguna que atra pregunta test. En Campstlencià, clar.
En seguida començaren els dubtes, i vos jure que va ser de forma involuntaria. Era una frase, no se... vosatros mateix... "el porc i la truja tenen fills. Com s'anomenen?"

En fi, vosatros direu, home aixo es un erro, alguna cosa d'imprenta.
Puix eixa va ser la meua primera reaccio, en seguida, vaig fer la pregunta.

  • Pareix que aci, n'hi haja un erro d'imprenta, aci tinc una pregunta que diu... el porc i la truja tenen un fill...
  • No home, no hi ha cap erro, es aixi ... el porc i la truja sempre han segut parella.
  • Puix, ya meu explicaras, seguixc sense entendre't.
  • Val, en quan acabem tots, te respondre, pero primer, te deixe en que eixa truja, es un animal.
Aço la veritat, me va tranquilisar, el simple fet de vore un porc i una truja junts, i damunt casats... es que no podia ni pensar-ho.
Imagineu-vos vosatros una truja (yugo de la campana (RACV)) casada en un porc, i damunt, tinguent fills.
Despres d'uns moments, vaig tornar a lo mateix...
  • Perdona, m'has dit que era un animal ...
  • Si una animal, que es ademes la parella del porc.
  • Collons, un porc i una truja ... seguixc sense saber-ho, pero lo que ixca, te que tindre bon gust.
I es que guiant-me sempre pel sentit comu, vaig pensar en que eixa truja deuria de ser la forma mal escrita de la trucha castellana, truita en valencià. Clar, pensi yo, com truita en català significa torteta, puix han catalanisat el nom de trucha formant eixe truja.

Tenia unes ganes de que tots acabaren les preguntes, que no podia ya ni aguantar.
Com si heu sabera el mestre, va arreplegar els papers, i en seguida me se va dirigir a mi, somrient per supost.
  • Anem a vore, aci algu, no sap que es truja. ¿Pot algu ajudar-lo?
A lo que tots callaren, soles una chica es va atrevir a contestar, no estava segura, pero heu va fer:
  • Yo creo que es un pez, pero no encuentro la cria posible.
Podeu imaginar-vos el panorama, el mestre rient, i tots mirant-lo com si fora de Mart o d'algun lloc de la China.
  • Un peix? no te referiras per casualitat a la truita, veritat?
  • Mira, aixo mateix havia pensat yo, en una truita.
  • Pero una truita... ¿eso no es una tortilla?
I aixina comença atra discussio:
  • No dona, en valencià se diu torteta a eixa tortilla.
  • Crec que no, crec que ella està en lo cert, una truita es tambe una tortilla.
  • Home, per casualitat aci tinc el diccionari de la RACV.
  • Ah no, eixe no val, eixe diccionari no es de valencià.
  • ¿No, llavors de que es?
  • Eixe diccionari es d'una societat que no enten realment que es el valencià, i que intenta cessionar-lo del català.
I tornà a començar atra disputa.
  • Es que el català i el valencià, son llengües independents i diferents, paregudes si vols, pero independents.
  • No, Jose, el català i el valencià son la mateixa llengua.
  • Demostra-meu.
  • Home, se pot demostrar molt pronte. Mos entenem.
  • ¿I en els portuguesos, no?
  • Home, pero no igual.
  • ¿I en els italians?
  • Be, anem a deixar-ho i despres heu discutim.
I aixina va ser, com per fi, me vaig enterar, que en català, truja significa Bacona.
Apart, de que vaig tindre una charla en el mestre sobre llengua a lo que finalment me va dir que li havia agradat molt lo que yo li ensenyi, i que era una llastima, que ell no poguera ensenyar-me a mi de la mateixa forma.

I fins aci el meu contacte en el mitjà del Campstlencià. Com heu vist, un contacte fugaç.

Per cert, aneu en conte els que visiteu els Comtats, pero sobre tot els que heu feu a bars, hotels i restaurants d'alli. A vore que demaneu i que mengeu.
  • Bacona se diu Truja.
  • Truita se diu Truita.
  • I per ultim a la Torteta tambe li se diu Truita.
Espere que heu tingau clar. Yo estic un poc confus.