YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

domingo, 3 de mayo de 2009

Pelegrina i extrangera

D'esta forma tant poc formal, se disculpa Joan Malbech( mes conegut com a Joan Bonlabi, despres de canviar el seu primer llinage). I es que com sempre dic, no n'hi ha millor forma de descobrir la veritat, que buscar un poc.
Es de sobra sabut, que el Blanquerna, obra escrita pel famos Ramon Lull (el Lillo en Castella), va ser traduida per Joan Bonlabi en 1521. Pero la pregunta, es... ¿quina falta feia traduïr un llibre Mallorquí al Valencià, no dien els filolecs de totes les universitats mundials, que els dos son Català?... ¿o ara resultarà, que cada u te identitat propia?

... Corria el 1520, i Valencia, contava en un panorama politic i cultural envejable en tot lo mon. Eren atres temps, temps en que Valencia era el punt d'encontre de gent culta, temps en que Valencia, era port principal del Mediterraneu (se va construir la llonja, les torres de Quart, el Palau de la Generalitat...), en que gent tant ilustre i adinerà, com Lluis de Santangel, finançaren la conquista d'America ( ah, ¿ que no heu savieu?, puix si, un judeu, convers i ric que li dien Lluis de Santangel, que era aval dels Reis Catolics, avalà el viage de Colon). Temps en que el valencià s'estenia per tota Europa pel nostre Sant Vicent Ferrer. En fi, temps en que Valencia s'havia convertit en un eixemple de cultura i economia a seguir. Joan Bonlabi, no comprenia, com un llibre com el Blanquerna, no havia segut traduït encara a la llengua valenciana.


I aixina este català de Rocafort de Queralt (Tarragona) començà la traducció del Blanquerna.
















Resulta curios, com ell, català i aixina heu fa constar, no te cap reparo a l'hora d'escriure que es una traduccio a llengua valenciana.
















I es mes, podem llegir, que no fon una llavor facil, puix, com ell mateix reconeix, no era docte, ni llimat en esta llengua (la valenciana) que li era estranya i aliena.
















I yo me pregunte, ¿com es possible que en 1521, els catalans, tenien prou assumit que valencià i català eren diferents, i ara quasi 500 anys despres, encara n'hi haja gent que s'atrevixca a dir que son una mateixa llengua "comuna". ¿Serà que ans n'hi havia gent que escrivia llibres, o els traduïa i no tenia ni idea de que era lo que fea? ... O pel contrari, ¿serà que ultimament, gent cegada per ideologies totalitaries s'inventa una historia en que la germana major (Catalunya) es mare i senyora per obra de l'espirit totalitari dels dines?

No queda molt llunt la data del 25 d'Abril, Dia de la Guerra d'Almansa i de la perdua total dels nostres furs. Data en que segons l'imperialisme català, Tots el Països Catalans, pergueren els seus furs. Furs, com es el cas de Catalunya, que van ser escrits uns anys despres d'haver segut abolits (casualment). Dates estes, les de 1707, en que segons els mes ilustres estudiosos catalans, reconeixen que van ser propicies per a una Catalunya sumida encara dins del Feudalisme, una Catalunya pobra, que va vore com en detriment del Regne de Valencia, el Rei borbó, Felip V va dotar al port de Barcelona, de prestigi internacional. Passant per allí totes les mercaderies que ans eixien del port de Valencia.

I es que quant ad alguns los pega per inventar, no n'hi ha qui els guanye.

Gracies per la documentació Adlerta, eres un mestre.

Amigacho, aci te deixe un manuscrit del blanquerna de Ramon Llull. A vore si me'l traduïxes.

De totes formes te deixe l'eixemplar complet per si vols fer tu mateix de traductor.

Blanquerna en Mallorquí, manuscrit de Ramon Llull

Com pots comprovar, en eixa epoca era molt facil confundir les llengües catalana, valenciana i mallorquina.

Es que eren tant incults...

4 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    Probablement en eixa època hi havia prou incultura en general, es com traduïr un llibre (Mexicà - Castellà). Com t'he dit alguna altra volta, jo utilitze paraules diferents a la gent del poble del costat (a uns 500m de distància), i no veig a ningú que diga que parlem llengues diferents.

    Segons el que dius, este tio era un català, que prèviament havia après mallorquí (sino no se com comprendria el llibre) i desprès va aprendre valencià per a fer la traducció??? Flipant! No digues aixo pel carrer q potser et titllen de boig!

    per altra part, d'on et traus que els furs els van perdre tots els PPCC??? jo tinc entès que només va ser el Regne de València, pero be... si dius que tens proves m'agradaria vore-les.

  2. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Si, com be dius tu, provablement en eixa epoca n'hi hagueren prou incults, prova d'això es que els llibres es solien rescriure i traduir en escoles, i en monasteris.
    Si lliges detingudament el document, comprovaras com l'autor diu, com atres han traduït al català, yo heu faig en llengua valenciana. Ademes, ¿no coneixes a ningu que sapia tres idiomes? pensa un poc... en qualsevol escola del Regne, n'hi han chiquets, que parlen valencià, i estudien català, espanyol i angles. O siga, que saben mes o manco, quatre idiomes diferents.
    I com be dius, encara no he trobat cap llibre traduït del castellà al mexicà, en ninguna epoca. Es mes, es en Llatina-America, a on se li resenya a l'idioma el seu titul, de espanyol, no com en Espanya que queda reduït simplement a castellà, mentres atres llengues: angles, frances, alema... son nomenades com a tals.
    Lo de viure en pobles que tenen paraules diferents, se dona en tots els idiomes,¿has dit alguna volta chamaco? puix es mexicà, o espanyol com vullgues dir-ho. En canvi, de normal, ¿coneixes ad algú que parle com tu escrius? ¿es normal en el teu poble ficar el verb ser, tipo "TO BE" en totes les frases? "jo soc a casa... jo soc pastor... jo soc fent la mà..."Ademés, ¿saps la diferencia del jo i el yo? o quant una X se deu pronunciar com a ch, ¿existix alguna regla?. No digues coses d'estes que te tacharan de foll.(en català me diries "et titllen de boig" paraula esta ultima que en valencià no significa "loco" si no "gilipolla"), Ademes, demà es el dia de la mare dels Desamparats, folls i inocents.¿O alguna volta has sentit bojos fora del Camp nou?
    A la tercera, te donaré documentació, mentres, pots entretindre't en les pagines del teu antiblavers, busca furs i 1707.

  3. Anónimo dijo...

    Em sembla que no m'has entes del tot... el tio es català, apren mallorquí (per a comprendre el llibre) y apren valencià (per a fer la traducció) 3 idiomes va aprendre??? si tots 3 són el mateix!! flipa!

    Ah, i l'idioma es diu castellà perque es provinent del antic regne de castella (sembla mentida que no ho sàpigues en tant que vos agradens els regnes a vosaltres).

    No tenen perquè denominar-lo espanyol, si l'idioma prové d'alli i sempre se li ha dit igual, perquè collons hem de dir-li ara espanyol??

  4. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Crec que eres tu el que no s'aclara, el Blanquerna va ser traduït del mallorquí al català, i este senyor, de Tarragona, va traduir este al Valencià, per que un obra com esta, deuria ser traduïda a una llengua superior.Ademes, yo no el vaig coneixer en persona, pero igual era mestre, o havia depres els tres idiomes.
    Per atra banda, en França, existixen uns 6 idiomes o llengües diferents, entre les que estan l'Occità (¿te sona? es segons Federic Diez la mare del català) i en canvi diem Frances, en Italia 5, en Alemanya 3... pots vore l'informe de la UE respecte ad açò.
    Per això, com a llengua estatal i compartida, el castellà deu rebre el titul de Espanyol, o quant parles en un angles li dius: "I'm Speak castellanish"?
    Tin un poc de trellat amigacho