YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

sábado, 25 de abril de 2009

Qüestio de ... Aclaracions

La veritat, no entenc moltes faltes. No entenc, com tot lo que se fa en Valencia tinga que dur un sagell .CAT. No entenc, com ni en quina base, es basen mes d'u per a reconeixer fets irreconeixibles.

Resulta, que vinc llegint ya fa temps, un llibre de quin autor, millor no nomenar. Puix resulta que quant ya estava en el punt mes alt, en lo mes intrigant de tot. Descobrixc que l'autor encasella les falles en Catalunya. Llastima de llibre. espere que recicle be.

Anem a vore, senyors. Hem demostrat, mes d'una volta, que Valencia no ha pertanygut mai a Catalunya. I els fets, estan ahi, per a disfrute del personal. Que no compartim la mateixa llengua, ni per espillera, i que aixina com Valencia si ha segut independent, Catalunya mai heu ha segut.

El eixemple del mexicà, el tinc entravessat. Un mexicà, parla castellà. Si, si el parla, pero ¿i que?, i un gallec, ¿parla el portugues?. Els Mexicans, foren conquistats, repoblats, i manats durant molts sigles pels espanyols ( de totes les comunitats). ¿Quants anys manà Catalunya en Valencia?, ¿quanta gent vingue a repoblar la Valencia mora? ¿i eren tots catalans?.
Resulta espanyols, conquistaren gran part d'America, baix el mant del catolicisme. Pero, ¿a qui li s'ocurrix dir que el tango es espanyol?.
Llavors, si no hem segut ocupats i dominats per Catalunya, primer per que no existia com a tal, i segona, per que forem els valencians, mes especificament el Gandià Borja, Sant Francesc, qui era duc de Gandia, Marques de Llombay, i virrei de Catalunya. Ademes, crea alli escoles i universitats, i va prohibir l'entrada als catalans a les universitats valencianes per a que no deixaren buida la de Cervera ( archiu dels Ducs de Gandia)( o siga que venien a Valencia a dependre, i no al contrari) com ha canviat la vida. ¿Com podem seguir aferrats a l'idea de que som catalans? ¿Per que? ¿per dret de conquista? llavors, aixina som Castellans, que en el decret de nova planta heu diu mes clar. ¡¡Vinga va!!Ara anem a fer la prova. Si este mapa es de 1235, i Catalunya, ¡¡no existix!! i es francesa, ¿ com pot repoblar res?. ¿Com pot ser que despres de casar-se Ramon Berenguer en la reina Petronila d'Aragó, Els contats no siguen cedits a la Corona d'Arago? Molt facil, per que el Comte de Barcelona, era soles això, no era res mes, el contat de Barcelona, era frances, i pertanyia al Rei de França. O siga, que Catalunya no existia, i que llevant del contat de Barcelona, el d'Urgell i el d'Ampuries, el rest de territori era simplement aragones.I damunt no tenia escut. Com es el cas de atres territoris també francesos. I, ¿a on està les seues quatre barres? vos preguntareu mes d'u, puix en Aragó, encara que faltarien alguns anys per a que se convertiren en quatre.

Anem a repassar, Catalunya, no existia com a tal,no hem d'oblidar, que el nom de catalans, ya existia de molt ans:
El Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus («llibre mallorquí dels fets dels pisans ilustres») es una epopeya en llati migeval que narra en 3.500 hexametros l'espedicio creuada baix el lliderat de la república de Pisa a les Balears en 1113–15. Va ser escrit entre 1117 y 1125 per un pisà anònim, provablement clero. Se conserva en tres manuscrits.El Liber conte les referencies mes antigues de Catalunya (Catalania (terra de castells) i dels catalans (Catalanenses) , tractant soles com a la seua patria (la terra dels catalans) contats independents entre si. Ramón Berenguer IV de Barcelona es cridat dux Catalanensis («duc català») i rector Catalanicus hostes («rector dels ejércits catalans»). Els dos, Ramón i el comes Ampurie, Hugo II de Ampurias, s'alaben com Catalanicus heros («héroe catalá»). Els catalans son Christicolas Catalanensesque («catalans cristians»).
Puix be, no existia com a tal, no era part de la corona, i manco manava en ella. I... soles el Contat de Barcelona va participar en la reconquista, pero això no es tot.

Passaren els anys, i en 1258 gracies al tractat de Corbell (tractat pel que el Rei Jaume I li canvià al rei frances la Marca hispanica, com dien els francesos a este territori, per la part francesa que era aragonesa, el rosello), Catalunya passà a ser territori aragones..
Puix be en aquell temps, Valencia ya contava en els seus furs, Valencia ya fea sigles que era Regne, ans moro, i despres cristià. I la marca hispanica, puix passava a ser simplement part del territori aragones. Encara que en alguna que atra distinció.
Aci tenim un mapa de 1375, com podem vore, tot es aragones, i soles Mallorca te una bandera diferent.
Per cert,¿ heu contat les barres? una i dos... soles dos. ¿i les atres dos?.

Anem a vore un atre mapa, este es de 1423, i te un Senyera com la copa d'un pi. I en Catalunya, ¿quina bandera n'hi ha? en efecte una pareguda a la part de dalt de l'escut del Barça, casualment, i en ¡¡dos barres!!.



























Aci atre de 1426, en lo mateix, senyera i lo que se diga la de Barcelona.
















Aci ne tenim un, de 1473, mireu, un cas curios, Tarragona i Tortosa, sostenen una quatribarrada, bo, tribarrada. ¿Per que?, vos preguntareu, puix, per que en eixa epoca, encara eren el port natural d'Aragó, o siga, que en 1473 en ple sigle d'Or de les lletres valencianes, encara no existia Catalunya com la coneguem hui,ni com a ent politic, com que no pugue ser mai el seu sigle d'or.
Casualitats de la vida. Això si, en Valencia Real senyera i coronada.

O siga, que inclus en 1634 encara apareix en els mapes un Aragonae Ora, o siga orilla de Aragon, en conte de Catalunya. No se, a este pas, resultara, que foren independents en 1707. ¿Vosatros que opineu?


Per cert, Amigacho, parlant d'Alfarp, he trobat un dat curios en este mapa, igual es una falsificacio, com tu dius. Te envie el que tinc en blanc i negre, que igual, es mes clar.


Vullc donar gracies a Billy Joe per que m'ha ajudat en este fil, i a Portulanos per deixar-me uns mapes.

4 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    Hola de nou, be primer disculparme si no conteste masa ràpid o si se m'oblida alcuna cosa, ja et dic que vaig de puto cul ultimament en tot.

    Veig que has aportat mapetes i tal... quan tinga temps intentare buscar alguna coseta per a que la veges tu tambe.

    Salut!

  2. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Val com vullgues. Per cert,mira a vore si m'arreplegues la carta eixa d'Alfarp, es soles per contrastar, no m'agrada traure conclusions sense contrarrestar primer.

    Un abraç

  3. Anónimo dijo...

    Home com comprendràs això no et deixen traureu de l'ajuntament aixi com aixi... si te la deixen vore alguna vegada ja tindràs massa sort. Si no vols creurem no ho fages pero el que dic ho se de molt bona mà.

    Per cert, dius que no t'agrada traure conclusions sense contrarrestar pero ho continues fent...

  4. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Parlant de dats, Segons tu, "MARIÑAS", 'el amigo de mi amigo le ha dicho a un amigo, de muy buena fuente', que en Alfarp, existix un document, datat en el 1600 i pico, que diu que Alfarp es en "B". Maravellós,¡ això es contrarestar i estar segur de saber lo que parlem!.
    En canvi, yo te fique un mapa de 1634 que si te fixes Alfarp du "T", i me critiques...
    Puix be, Alfarp, fins que no demostres lo contrari, du "P", i el fer-lo que duga "B", es per a acollir-lo dins de la fonetica i la gramatica catalana, com passa en Llombay, que per antiguetat, ya està datat en "Y" en el llibre dels fets, i com resulta incomoda la forma "Y" l'han canviat per "I", a l'igual que Benifayó, Montroy, i com han intentat en les formes "CH" de Chest, Chiva, volguent incluir la forma "X".
    ¿Tu pronuncies igual Xativa que "Xest"? Llavors, si incluixes els accents per a diferenciar, ¿per que juntes "X" i "B" per a confundir?
    Vinga va.