ALEDUA

He tingut un somi

2012-01-27T09:00:00.000+01:00

Si aixina es, he tingut un somi, per lo que m'he decidit a fer el següent articul. Ya se que no pareix una resolucio prou raonable i que tampoc siga excusa per a fer-ho, pero es que m'abellia.

Actualment els mestres s'enfaden quan veuen perillar el seu jornal, pero no manco ho fan quan los parlen de les formules que molts han gastat per a ser els primers conductors de les idees i de les politiques, puix pense realment que si alguna cosa deu fer un mestre es intentar ensenyar i educar als seus alumnes des de la neutralitat i des de la mes absoluta indiferencia.

Molts son els eixemples ya coneguts en que han segut els mestres els encarregats de fer circular certes idees i certes manipulacions (majoritariament politiques, encara que tambe religioses) per mig de l'ensenyança. Prova d'elles podrien ser per eixemple, els mestres sovietics durant l'ocupacio Polaca, els mestres nazis en l'Austria ocupada, els mestres Espanyols durant la dictadura, i mes recentment els mestres catalans, balears i valencians sobre tot els d'alguns centres i universitats que tergiversant l'historia han atribuit ad alguna part d'Espanya coses que no li son propies i sobre tot han negat i no han sabut resoldre el conflicte lingüistic, puix han pujat al carro del cavall guanyador, sense saber que podria ser que este tinguera fluixa la parellà.

La veritat, soc conscient que molts mestres ho han fet sense voler i damunt han segut primer adoctrinats ans d'adoctrinadors, pero seguixc pensant que si hagueren tingut eixe minim de neutralitat hui serien un sector volgut i sobre tot protegit pel poble, en conte de ser un sector que ha perdut en els ultims temps, ademes de la credibilitat (cosa que es fins i tot impensable), l'obediencia propia. Puix si els pares dubten dels mestres, no oferixen als fills eixe sentiment de respecte cap ad ells que nos oferiren els nostres pares a mosatros.

Recorde en enyorança (no per que ho haja vixcut) que no fa tants anys, els alumnes solien acodir a l'escola en alguna pesa de fruta o algun mostachó per al mestre o la mestra, i sobre tot recorde tambe eixe refra popular que diu "passar mes fam que un mestre d'escola", i reconec que en eixos moments els mestres deurien passar-ne, pero treballaven per que volien ensenyar als chiquets, no per que aixina podien expulsar de dins del seu si, eixe auto odi que han demostrat molts mestres aprofitant la situacio i sobre tot el lloc privilegiat, contaminant en proclames politiques i mentires una educacio que si be, uns demanen que deu ser laica, yo li afegiria neutral i objetiva.

Claudia Koonz en el seu llibre La Conciencia Nazi, mes concretament en el capitul titulat La evástica en el corazón de los jóvenes, en la pagina 167 recull un fet que tambe podria donar-se aci "Aunque los maestros se habian inscrito en masa a la Liga Nacionalsocialista de Maestros en 1932-1933, éstos mostraron una indudable falta de interés cuando el Partido Nazi abrió sus listas a nuevos afiliados en 1937. A medida que se aproximaba el final de la década, la economía se iba recuperando, y el exceso de maestros de principios de los años 30 dio lugar a una grave escasez de personal docente. Los jóvenes y "recien horneados" productos de los programas educativos nazis iniciaban sus estudios universitarios, pero en las escuelas de magisterio se matriculaban cada vez menos alumnos. El historiador Michael Kater afirmaba que los maestros pasaron a ser "uno de los gremios más desencantados de Alemania" a partir de la segunda mitad de los años 30" ¿Indignats? igual si, ¿no creeu? Espere que la falta de rigor i l'adoctrinament no haja creat futurs nazis.

Pero eixos mestres no son els unics que han pres la seua professio com a cosa personal, certs filolecs, llunt de dedicar-se de ple a l'estudi dels parlars i de fer els seus plantajaments cientifics com a ciencia que es la filologia, han gastat tambe eixe privilegi que los hem donat per a decidir sobre el parlar del poble. I lo pijor de tot es que tenint en ma tots els documents i totes les ferramentes propies per a treballar en neutralitat i equitat, han decaigut cap al soberanisme i han rebujat inclus el seguir les seues investigacions pel seu conte, sucumvint de nou en les regles del joc que des de certs sectors politics s'han marcat. ¿Com poden estar tan segurs de que ho diu tota la filologia, si realment els que ho diuen en totes les convencions son els mateixos que neguen i censuren l'atra posicio? O lo millor de tot, si soles per a decidir si dos llengües son la mateixa, o no, se basen en que els seus parlant s'entenen ¿Per a que han estudiat tants anys? Clar, ara meu explique, per aixo molts dells han decidit dedicar-se a la politica (Carod Rovira), al mon rosa i triple X (Maria LaPiedra), a la musica (Sabina)...

¿I els sociolecs?... ai els sociolecs... durant molts han han estudiat el nostre comportament, pero ademes, han intentat fer-mos millor la vida, sabent realment quins prejuïns tenim i quines carencies, es mes facil convatir-les. Fins que arribaren els politics i els varen hipnotisar. Clar, en diners turrons, ara ya no son realment sociolecs, ara son assessors. Fan tesis i estudien els nostres comportaments i les nostres necessitats per a poder oferir-li als politics una atra base a on recolzar les seues falses promeses, ajuden a que estos mos manipulen de forma mes eficaç... ¡A on anem a parar!

Sobre els economistes, crec que no dec parlar, ya sabem tots lo que mos han fet, ¿per a que mes?

Lo mateix podriem dir dels quimics (alguns s'han fet passar per filolecs menuda esperiencia, i damunt los han fet cas), atres se dedicaren a provar els efectes de les seues creacions en estacions de metro (Nova York) i en les diverses guerres. Pero aixo ho sabem tots, ¿no?

Pero existix un grup de cientifics que me te preocupat, de veres, son els geolecs. Recorde de chicotet que m'ensenyaren a fer un volca en tomata, vinagre i bicarbonat, jajajja tot mesclat en una botella que ficavem enterrada en un momto de terra.

¿I si estes persones, admirades i respectades per mi com totes les demes, decidiren un dia fer lo mateix que els seus homonims filolecs, sociolecs, quimics o mestres? ¿que passaria?

No es que negue que aço podria pareixer un poc comic o simplement ciencia ficcio, pero estem ultimament envolts d'una serie d'acontenyiments que fan sospitar. Volcans en erupcio, terremots, i demes catrastrofes.

Yo sempre he pensat i reconec que he gastat en atres tantes ocasions que si els geolecs feren igual que els filolecs i en conte d'estudiar els volcans o els terremots els provocaren aço seria un caos, per aixo recomanava als filolecs que siguen justs, neutrals i que no vullguen ser ells els que dicten les regles del parlar, si no que se dediquen a l'estudi de la parla, que es per lo que son amants d'ella.

En fi, hui he tingut un somi... i m'he despertat del susto.

En lo bonico que seria si els que mes han estudiat gastaren els seus estudis per a fer-nos millor i mes facil la vida. Pero senyors, la pela es la pela.

P.D.: El passat dissabte 21 de Giner va tindre lloc en Valencia una movilisacio en contra dels retalls en l'educacio. Els convocants no s'ho podien creure, la gent eixia de tots els carrers i en conte de quedar-se quets per a vore'ls se'ls unien, chillaven al seu costat. Tant va ser l'exit que ells mateix confesaven que no els eixien els contes. La veritat, el fer-se eco en les rets socials, va ser un factor clau, pero el fet que molts de mosatros seguim lluitant per l'educacio dels nostres fills tambe, no ho oblideu.

Pero clar, aixo no ho heu volgut vore. Puix dins d'eixos grups, n'hi havia gent de dretes, d'esquerres, de centre,valencians valencianistes (nacionalistes i regionalistes) tots sense banderes ni insignies, soles com a ciutadans, valencians pancatalanistes (moderats i exasperats) tots ells baix grans pancartes politiques, espanyolistes (en tots els seus graus) que tampoc duyen distincions, com a molt pancartes escrites en espanyol,...

¿Ara ho teniu clar?, quan vos donaven subvencions era per a que fereu de gossos falderets, ara que no vos les donen, vos neguen fins al pa. Pero ans i ara, heu tingut el recolzament de molts pares, que encara que no ho han volgut fer public, estaven molt preocupats per que no ensenyaveu al seus fills realment lo que devieu, per que els adoctrinaveu, pero sobre tot per que los seguieu negant una llengua que es nostra, i que vosatros heu volgut ensenyar que no existia, si no era absorbida pel catala.

Ara teniu la clau per a crear noves generacions lluires... no les vengau a la banca catalana i els pares vos seguirem recolzant.

Per a Iris II (reconquista)

2012-01-18T08:47:00.000+01:00

Primer que res, crec que li dec una disculpa a Iris, puix a part de gastar el seu nom, he començat un articul i he tingut que fer-ne un atre per a poder explicar-li realment els fets de la reconquista, pero crec que una volta llegit l'anterior articul, podrà afrontar este d'una forma mes documentada, tenint ya una idea de com s'erigia realment la Valencia prejaumina encara que no li he contat que en eixos temps, se crearen els ravals de Russafa a on se va construir la residencia i jardins d'Abd Alla Al-Balansy fill d'Abderraman I en el sigle IX, o els Jardins del Real (i se supon tambe residencia) que va començar a construir el rei Abd al-Aziz en el sigle XI, mostra inequivoca de l'importancia i la riquea de Valencia.

Pero anem per a on mos haviem quedat.
Els grans terratinents valencians nomenen governador de Valencia a Zayan ben Mardanis, descendent del rei Llop, qui demana l'independencia de Valencia de Tunez, pero Zeyt, actual governador de Valencia es nega, tornant a rendir pleitesia a Tunez, la disputa es converteria en confrontacio belica, i Zeyt acabaria fugint a Segorb.
Poc despres,Zeyt, que ya havia firmat treues en Feran III de Castella i en Jaume I durant el seu govern,se desplaça a Calatayut a on el 20 d'Abril de 1229 firmarà un document pel qual se convertix en vassall de Jaume I demanant-li al rei l'expulsio de l'usurpador, prometent-li ademes, la quarta part de les rendes dels seus territoris. Com a proba de fidelitat i d'acort, Jaume I enviarà a Blasco d'Alagó per a que servixca i protegixca al nou vassall, encara que alguns historiadors mencionen que possiblement Blasco acodira a Zeyt refugiat d'un possible desterro.
Precisament este Blasco, seria una pesa clau en la Conquista, ya que degut a les seues continues exploracions pel Regne desvelava a Jaume I que el Regne musulma de Balansyia no era tan inexpugnable com se pretenia.
Pero un atre fet deuria marcar esta empresa, per un disputa, Jaume I empresonaria al Bisbe de Saragossa i el mateix papa Gregori IX (que tambe escombregaria a l'emperador Felip II) l'escombregà. Tenint el rei que demanar perdo al papa durant una enfermetat, este li'l va concedir, pero demanant-li a canvi la llibertat del bisbe i la conquista del Regne moro de Valencia.
¿Per que el mateix Papa volia reconquistar Valencia? Puix segons el propi Ubieto, podria tindre que vore en que en 1230 el gobernador de Valencia degollà a dos franciscans italians d'Umbria (Sant Joan de Perusa i Sant Pere Saxoferrato) que havien acodit al Regne de Valencia a evangelisar. Anulant en este gest l'acort que el seu antepassat el Rei Llop ya tindria en la Santa sede i impedint l'arribada de nous evangelisadors.

I aixina en 1231, en Alcanyis Jaume I se reuniria precisament en Blasco d'Alagó, i el el Mestre de l'Orde de l'Hospital l'occità Hugo de Fullalquer per a mampendre la Conquista de Valencia. D'esta reunio eixirien per boca de Blasco estes paraules "Que yo senyor he estat en la ciutat de Valencia be dos anys, o pus, quan vos me gitats de vostra terra. E no hi ha huy tant delitos llogar como es la ciutat de Valencia e tot aquell Regne: e te be set jornadas de terra de lloch".
I es precisament el mateix Blasco d'Alagó el que en 1232 començaria la mateixa Conquista, atacant i conquistant Morella.

Poc despres, el bisbe de Tortosa, reclamaria les possessions que li pertanyien a la seua diocesis (els dos costats de l'Ebre fins a Peniscola), i reforçats el aragonesos pels seguidors de Zeyt i pels templaris i hospitalaris que dirigits estos ultims pel mateix Hugo de Fullalquer començaren per conquistar Rossell en 1233.(fet que desbancaria la marca que seguix hui en dia pendent al nort del nostre Regne en este mapa de la Wiki).
Arribats aci, hem de dir, que Tortosa va ser conquistada en 1093 per aragonesos i genovesos, seent majoritariament la part aragonesa (3/4) repoblada básicament per l'Orde del Temple de l'Hospital, i la genovesa llogicament per genovesos. Ademes, i no vullguent eixirme'n del tema, hem de dir que des de l'Ebre fins al Cenia tot el territori era Aragones i va ser segons documents de 1198 i 1224 repoblats per Templaris i Hospitalaris. Aixina, com confirmen per eixemple els sobrejunters d'Arago designats per Pere III d'Arago en 1279 que venen a dir que Ramón Péres de Nabal, eixercia des del "Riu Ebre cap a Tortosa, fins al mar i fins al riu Ulldecona i fins al terme de Morella, cuant corre la moneda jaquesa." Veent-se estes paraules recolzades inclus reforçades si llegim les decimes que arreplegaria la Santa Sede en 1279/80 a on contribuixen en moneda jaquesa: Ribarroja de l'Ebre, Flix, Fatarella, Batea, Gandesa, Corberà, Mora, Bot, Arnés, Paúls, Mas de Barberàns i Ulldecona, tributant La Cenia en moneda Valenciana ( Antonio Ubieto dixit) I com demostraria este mapa del Regne de Valencia de 1640, a on en la part que hui es Catalunya se senyala o nomena com a Aragonae Ora, o siga Costa Aragonesa.

Pero seguim, Blasco conquista Morella, lloc de disputa, puix el rei en Jaume li exigiria la ciutat, ometent una llei o privilegi que havia redactat en 1226 per la qual donava com a privilegi al mateix Blasco tot allo que poguera conquistar en terres musulmanes. Pero este cas era diferent, puix el rei volia dominar totes les ciutats importants, i morella era una d'elles. Encara que tingue que conquistar primer Ares per a acorralar-lo.
I aixina gracies a l'entrada per Rossell, l'entrada des de Morella i les ajudes de Zeyt senyor de Segorb i nou vassall arribarien fins a Peniscola, a on degueren de recular, puix just en el moment de l'assedi. ¿El per que? Puix per que just en eixe moment caducava el temps requerit pel rei als seus vassalls que baix pena de desnaturalisacio o desterrament devien seguir al rei en les seues empreses quan este ho solicitava, durant tres mesos a l'any. entre anada, estancia i tornada.

Abandonat el primer intent, i conquistada Mallorca, Jaume I demana de nou una bula al papa, que este contesta el 9 d'agost de 1233, fent aixina de la conquista una creuada a partir d'este moment. Encara que no serà llegalment com vorem.
Reunits de nou en Monzo les Corts, retorna a la Conquista arropat pels nobles aragonesos, occitans, catalans (manco Lleida i la part de baix de l'Ebre que eren aragoneses com hem dit),navarros, castellans inclus francesos, i alemans vinguts gracies a la bula estesa per la provincia eclesiastica de Burdeos. Encara que no eren els que el rei esperava, puix la recuperacio de Terra Santa i les riquees d'Asia Menor eren empreses molt mes codiciades pels europeus.
Acabant de conquistar Peniscola i arribant fins a Burriana, a finals de 1235, les tropes de Jaume I ya han fet expedicions de saqueig en Almenara, Sagunt, Puçol, Paterna, Manises i Espioca. deixant per a mes tart, juny de 1236, una nova expedicio a Alzira, Cullera, Torres de Moncada i Museros. Comprovant en les dos, que un atac frontal contra Valencia no era possible. Per lo que torna a convocar Corts en Monzo.
Ad estes Corts acodiren, el 15 d'Octubre de 1236, tots els prelats i nobles d'Arago i de la Marca Hispanica (Catalunya sense Lleida ni la part Sur de l'Ebre), els representants de les Ordes militars i regulars, i els representants dels Consells de Lleida, Tortosa, Saragossa, Terol, Daroca, Calatayut, Tarassona, Osca, Jaca i Barbast. I es en este moment en el que realment Jaume I ya parlara publicament de creuada "assumentes crucem". Una creuada a la que no pot estendre totes les bules, puix despachades del 5 al 11 de febrer de 1237 el Papa despacha bules per als bisbes de Taragona, Narbona, Arles, Aix i Barcelona donant la mateixa indulgencia als que foren a la Conquista de Valencia, fins que es conquistara la ciutat, que als que anaren a Terra Santa. I segons les mateixes Corts de Monzo, la reunio de les hosts estava fixada per al 17 d'abril en Terol, per lo que no quedava temps per a repartir estes bules entre els creuats. Ademes, atres cavallers impedien la dita creuada, segons se pot llegir en la bula oferida ad estos pel bisbe d'Osca el 9 de febrer d'este mateix any.
I aixina acodiren a dita reunio, el cavaller de la Marca Guillem Agullo, els nobles aragonesos Jimeno d'Urrea, Fernandez d'Azagra (Senyor d'Albarracin), Artal d'Alago i Pere Cornel. De les Ordens militars soles el maestre de l'Hospital i el comentador Calatravo d'Alcanyis en les seues hosts. Els Consells de la Marca, els de Calatayut, Tarazona, Osca, Jaca i Barbast no acodiren, pero se presentaren els de Daroca, Terol, Alcanyis i Castellot, arribant en l'ultim moment el de Saragossa. I es en esta nova espedicio quan arriba a conquistar el Puig (que antigament era de Cebolla i passaria a ser de Santa Maria), supostament el 25 de Juny.
Es aci a on se fixaria el nou punt estrategic, d'a on se planificaria la conquista de la ciutat, pero el rei creu necessari la vinguda de mes guerrers i deixant a son tio Berenguer d'Entença al carrec del lloc, l'1 d'agost decidix partir a la busqueda d'estos nous guerrers, sobre tot ara que ya s'han estés les bules, i aixina el 12 en Lleida comença el reclutament passant per Saragossa, Osca, Barcelona i Tortosa i fixant com a data i lloc de reunio el dia 4 d'abril de 1238 en el Puig.

El dijous 20 d'agost de 1237 passaria a ser un dia negre per al rei, puix reunides les hosts en Enesa (segons Ubieto prop d'Oropesa), son atacades per un eixercit de Zayan produint una encarnisada batalla en la que el bando cristia s'alça guanyador. Perdent al seu cap Berenguer d'Entença i demostrant a Zayan i al mateix Jaume I que en una lluita a camp obert la victoria cristiana es un fet mes que demostrat.
Pero Jaume I tardaria molt en rebre la noticia i segons nos conta en sa Cronica, tant pronte com la va rebre se traslladà al Puig. Fixant alli (segons Carta del mateix rei a Na Violant sa dona en que li diu que anirà al Puig passats els nadals) el seu campament fent vot de no abandonar-lo fins conquistada la ciutat.Rendint-se en les seues eixides Almenara, Uxo, Nules i Castro, i rendint-se mes tart Paterna i Bufila.
Aixina amanegue per fi el 4 d'abril dia de la reunio, pero el rei va tornar a comprovar el fracas de la convocatoria. Puix segons redacta en la Cronica, soles assistiren el maestre de l'Hospital i un comentador del Temple, que tenia 30 cavallers), el comentador d'Alcanyis i el de Calatrava, els nobles Guillem d'Agullo de la Marca i els aragonesos Rodrigo de Lizana i Perez de Tarazona. Un total de 140 caballers de llinage, 150 almogavers i uns 1000 homens de peu. Als que se li havien unit algunes atres gents mes a part i els ya dits Consells aragonesos. Pero Jaume I mamprendrà iguament l'assedi i aixina el dia 22 d'este mateix mes i any començarà el mateix a la capital del Regne de Valencia. Tallant i ocupant l'horta segons la costum de la llei de cavalleria.

Pero Zayan, qui ya havia intentat la defensa per mig d'un atac en camp obert, no es va quedar tancat de braços es reunirà una primera volta en Jaume I al que li oferix la pau a canvi de tots els castells entre el riu Turia, Tortosa i Terol, un palau en la Zaidia de Valencia i 10.000 besants de renta en esta ciutat. Ofrena que rebujarà Jaume I puix tots eixos castells ya s'han rendit als seus peus i actua com a creuat, seent soles possible la Conquista o la derrota. Davant esta negativa, el mateix Jaume I se compromet a protegir i ajudar als emissaris que enviaria Zayan per a demanar auxili al seu senyor Abu Zakkarilla, senyor de Tunez, i fixa en un determini de tres mesos per a rebre eixa ajuda, si no es aixina, se fixara el dia de la batalla.

De repent, el dia 7 d'agost son divisades les 12 galeres caregades de diners i menjar, que no pogueren desembarcar en el Grau, degut a que la costa estava totalment dominada pels cristians, pero que segons mos diu Menendez Pidal en Historia de España, conseguiren desembarcar en Denia. Cosa que de ser certa, pareix ser que Zayan no va saber res,i considerant que ell no rendia la ciutat si no que ho feya el mateix Islam, el 28 de setembre Valencia es rendiria al seu nou rei. Aixina ho descriu el mateix rei en la seua cronica "E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era Valencia, e que negun mal no els faessen que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E ells dixeren que els plaia. E nos fom entre la rambla e el reial e la torre. E quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall, endreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercé que Déus nos havia feita "( que com pots comprovar, Iris, per les pintures antigues, eixa senyera se representava en dos barres roges sobre fondo groc. Ademes en remember valencia pots vore a on estava situada la torre d'Ali Bufat o del Temple). Pero ademes, Zayan firmaria en Russafa les capitulacions, que començaven per seu nom “Çayen Regi, neto Regis Lupi” i que afig entre atres coses que, “volumus et concedimos quod omnes illi Mauri qui romanere voluerint in termino Valentiae, remaneant in nostra fide salvi et securi et quod componant cum dominis qui hereditates tenuerint” o siga que els moros que vullguen poden quedar-se en les seues propietats, i ademes, se fixa un determini de huit dies per a abandonar la ciutat, i ademes el mateix rei se compromet a ajudar als que no vullgueren quedar-se a arribar a terres musulmanes. Pero Jaume I en la seua cronica oblida alguns punts, com que en l'apartat primer, a on deixa eixir als musulmans en les seues armes.
Ademes, firmant Zayan estes capitulacions se convertix en Vassall de Jaume I qui el te que protegir ad ell i al Regne de Denia durant els proxims set anys, o lo que vindrien a ser els castells de Denia i Cullera i els seus termes.
Lo que faria que estos no foren conquistats fins el 1245, en que acabaria la Conquista, tenint com a llimit Biar (segons el tractat d'Almizra).
Aixina el 8 d'octubre Jaume I entraria finalment triumfal en Valencia, conseguint per fi conquistar-la i coemnçant al mateix temps la reestructuracio del Regne, ara ya cristià, de Valencia damunt del ya existent Regne moro de Balansyia.

De les capitulacions tenim dos coses que hui pareix que hagen oblidat molts mestres. Per una part, acabat el punt quart d'estes capitulacions, tenim que els nobles que mantindran el pacte son : L'infant Ferran, tío del rei, Nunyo Sanchez, familia del rei,Pere Cornel, Pere Fernandez d'Azagra, Cargía Romeo, Rodrigo de Lizana, Artal de Lluna, Berenguer de Entença, Guillén de Entença, Atorella, Asalit de Gudal, Fortuny Aznarez, Blasco Maza, Roger, comte de Pallars, Guillem de Moncada, Ramon Berenguer d'Ager, Guillem de Cervello, Berenguer d'Eril, Raimon Guillem d'Odena, Pere de Queralt,Guillem de Sant Vicent. Lo que mos donaria un total d'onze aragonesos front a 6 catalans puix ni Ager ni Pallars (Lleida) son catalanes en eixe moment, segons confirmen el pagament d'estos a Roma en moneda Jaquesa i en Onces de Jaca respectivament.
Atre punt, ya mencionat es el que se quedaren els moros en Valencia, com a prova mes que eminent, tenim tambe una donacio feta dos dies despres de la rendicio pel mateix rei a Pere Ayera de dos cases propietat de Mahomat Abin Atro a on Pere tenia la protestat de "donar-les, vendre-les, empenyorar-les a qui volguera segons sa voluntat a excepcio dels cavallers i els sants". Per lo que quedant-se Mahomat en la ciutat, podria recuperar sa casa soles tornant-la a comprar. Puix es molt coneguda l'alta frecuencia de persones en noms cristians que venen propietats a persones en noms musulmans.
Pero ademes, el mateix rei fixa que per a conservar les propietats, els propietaris deuen quedar-se en lo Regne per a repoblar-lo.
I aixina en 1270 el mateix rei protesta que “e no trobarem que en tot lo regne de Valencia age poblat de Christians oltra XXX milia homens e per ço quan nos havem vist quel regne no ha son compliment d’omens ni de gent, volemlo y fer; car segons semblança nostra ben deuria aver cen millia Christians en el regne de Valencia” o siga, que soles vingueren un total de 30.000 repobladors dels 100.000 que ell esperava, i afegim mosatros d'un total de 400.000 pobladors que ya n'hi havien entre mossaraps, musulmans i judeus.
Pero este no es l'unica queixa, puix en el seu testament que ya hem oferit aci en Certea d'un orige manipulat mos delata el mateix referint-se a la seua vinguda de Xativa ”Cuando volvimos á Valencia, de los caballeros que dejamos muy pocos hallamos, porque no habian quedado en Valencia sino algunos que no tenian heredamientos en Aragon ó en Cataluña...E que ninguna cosa de estas cumplieron sino que vendieron los heredamientos que les dimos y con los precios de ellos se fueron. Y otros que dejaron arruinar sus heredamientos por estar ausentes".
Ademes i per a desbancar ya d'una volta eixos aires expansionistes que mos bufen des del Nort, hem acodit als estudis fetsper dos erudits historiados, Just Perez d'Urbel i Bernardi Llorca, que declaren "la invertebrada falta de alimentación -como atestiguan los esqueleteos exhumados en los cementerios de la Alta Edad Media-, pesava hacia siglos sobre el mundo rural, haciendo muy elevada la mortalidad infantil y ahogando toda posibilidad de expansión demográgica."

En fi, i tenint en conte que despres de repassar el llibre del Repartiment i el d'Aveïnaments per Amparo Cabanes d'un numero total de 3300 reparticions soles 228 corresponen a catalans i 1683 son Aragoneses, quedant 1389 repartides entre castellans, navarros i gent de Provença.
Pero ademes, atre fet que mereix ser remarcat es que fins a 1263 se regien en fur aragones " Cirat, Morella,Vallibona, Vinaros, Boixar i Fredes,Vilanova d'Alcolea, la Mola Escabrosa, Corachà, la Penya de l'Aranyol, en Castell de Cabres, Castellfort, Burriana, Benicarló, Almassora, Salzedella i Lludient, Benassal, Albocacer, Catí, i Riu de Truites", els decrets de Lleida regien "Calig, Cervera del Maestrat, Rosell y San Mateu, Vilafamés, i Cabanes" i els de Barcelona (encara no s'havien arreplegat com a Usatges(1283)) " Castell de Gisbert, Moncada i Beniacaldim d'Almenara" fet que mos ajudaria a replantejar eixa frontera llingüistica que tant mos volen impondre des del Nort.

Pero ademes, en reconeiximent de que seriem un Regne independent i seriem la continuacio del ya existent, en 1239, el 21 de Maig Jaume I ya parla de la "curia Valentina" concedint el 29 de decembre el Tribunal de Justicia. Ademes, els jurats no podrien provindre ni de la noblea ni dels clero, tindrien que ser del poble i parlant de jurats, en eixe mateix 1239, en el Fur XXXV ordena que les sequies es reguen "segons que antigament és e fo establit e acostumat en temps de sarrahïns". " Per nos e per los nostres donam e otorgam per tots temps a vos tots ensemps e sengles habitadors e pobladors de la Ciutat e del Regne de Valencia e de tot lo terme de aquell Regne, totes e cascunes cequies franques e lliures, majors e mijanes e menors, ab aygues, e ab manaments e ab duhiments daygues e encara aygues de fonts: exceptat la cequia real qui va a Puçol: de les quals cequies, e fonts hajats aygua, e enduhiments e manaments daygues tot temps continuamet de dia e de nuyt. En axi que puscats daquelles regar e pendre aygues sen alcuna srvitut e servici, e tribut, e que prenats aquelles aygues segons que antigament es e fo stablit e acostumat en temps de sarrahins."
Com per a inventar-mos historietes, eh Iris.

Fonts:Origenes del Reino de Valencia. Antonio Ubieto.
Valencia realidad histórica. Fernando Millán.
Historia de España. Menendez Pidal.
Crónica de la inclita y coronada ciudad y reino de Valencia. Rafael Marti de Viciana.
Llibre del Repartiment de Amparo Cabanes.
Articuls d'Agusti Galbis
Articuls de Ricart Garcia Moya
I congres de la Llengua Valenciana. Patronato historic artistic cultural d'Elig.

Per a Iris I (ans de la reconquista)

2011-12-31T11:10:00.000+01:00

Iris, es una chiqueta a la que li tinc molt apreci, en part per que soc amic de son pare i en part per que ella tambe seu guanya. Pero el dissabte passat, me va fer una pregunta que la veritat, me va fer pensar un bon rato.
Anant caminant per la plaça de la Mare de Deu, me va preguntar...- Jose, ¿tu saps alguna cosa sobre la Conquista de Valencia? ¿Saps el per que mos varen conquistar els catalans i el per que els aragonesos ho feren soles per l'interior?-

Ni que dir, que me vaig riure, pero al mateix temps me va entrar pena, pesar diria yo, per que un docent ( que se supon ha estudiat durant molts anys) puga ensenyar estes coses als seus alumnes. I tinga la santa poca vergonya d'impondre unes idees tan falses i tan poc fundades per a recolzar o intentar explicar aixina que en la costa se parla catala, i en l'interior castellà.
I es que la veritat, no entenc com despres de passar per lo que estan passant actualment els mestres, seent qüestionats i sobre tot despres de perdre tot rigor, ¿no se donen conte que han segut gastats durant molts anys per a adoctrinar als mes menuts i aixina conseguir que els mes majors confessen tambe en el Dogma creat per l'extremadreta i la banca Catalana? Puix se veu que no. Se veu que seguixen errant en els mateixos punts, suponc tambe que degut a que han patit tambe eixa adoctrinacio ells ans. I pensar que els alumnes los duyen una poma per a poder menjar durant el dia i que juntaven uns pocs centims per a que pogueren tindre un pollastre o un polit la Nit de Nadal... ¿Que ha canviat en vosatros? ¿Que vos ha fet deixar l'educacio per a ajudar a l'adoctrinacio?

I es que pense realment que ya es hora de que se lleven la caraça, tant ells com el restant de la societat valenciana. Ya es hora que tots sapiam la veritat i pogam difondre-la sense por i sense tindre que aguantar les rises d'eixos adoctrinats que sense cap tipo de rigor seguixen predicant un dogma creat pel fasciste reconegut Prat de la Riva per a conseguir una Catalunya Gran, o com mes tart nomenaria el falangiste Fuster, uns Països Catalans.

Pero com tot, no es facil entendre l'historia si realment no mos traslladem ad ella, si realment no retrocedim en el temps per a saber realment com era Valencia (o millor dit Balansiya) uns anys ans d'esta famosa reconquista.
Molt han estudiat els fets els historiadors, i no es gens d'estranyar que molts d'ells han dedicat part de la seua vida a l'estudi de Balansiya (com podrien ser Menendez Pidal o el mateix Ubieto) pero que aixina i tot, pareix que hui tots obliden fets historics que marcaren un moment historic que definiria per a sempre el futur del Regne de Valencia.
Despres de la "conquista " musulmana de Valencia (718) i de tota Al Andalus, que no va ser mes que l'arribada d'uns nous salvadors que prometien als esclaus la seua llibertat a canvi de professar en l'Islam, davant estos fets, els pobles se rendien als nous senyors, i els antics senyors fugien en sa majoria a terres mes al nort (fins passar els Pirineus).
Es fals el postulat que molts dels "pseuhistoriadors" pancatalanistes atrubuixen a que Valencia era un Regne desertic i decadent, puix lo verdaderament decadent fon l'estat de l'imperi Visigot, i l'unic territori que presentava certa desertisacio, podriem dir que fon de Valencia (pero realment no exisitixen eixes proves irrefutables, puix en molts i moltes ocasions se sol confundir Balansiya ciutat, tambe nomenada en molts escrits i pribilegis Marinat al-Turab (cuitat en terra, per situar-se en mig dels dos braços del Turia) per la Balansiya provincia o regio , puix en eixa epoca era molt mes important a nivell de ciutat Oriola , a on si n'hi hague resisitencia per part del Comte Teodomiro,(qui en senyal de pau o pacte arribaria a casar a la seua filla en Ibn Jattab, seent els fills d'este matrimoni el primers seyor de Balansiya, i ajudant al mateix temps a la vinguda de llauradors siris i egipcis que ensenyarien els seus secrets de rec i agricultura als mateixos mossaraps), o Sagunt que ya fon ans capital de Roma.
Lo que si es cert, es que fon per tant relativament facil esta conquista i existint com a prova la majoritaria islamisacio del poble, que conviviria en els cristians fins l'arribada de Jaume I. Pero una volta establit el nou poder, i degut a la continua lluita de poder els nous mandataris, els berebers, siris,... inclus els mateixos judeus ya residents ans i els mossaraps reclamaren un nou lloc dins d'eixe poder. Lo que començà a crear una serie de lluites internes, per a les quals en moltes ocasions els mateixos musulmans tingueren que recorrer als cristians castellans, que com a mercenaris ajudaren a decantar la balança a favor d'uns o atres.

I aixina arribaren al 1085, en que el Rey de Lleida Al-Mundir i el Comte de Barcelona Ramon Berenguer II comencen ha acossar la Valencia de Al-Qadir, qui demanaria ajuda al cavaller Rodrigo Diaz de Vivar. Qui no ho dubtaria i acodiria en sa ajuda, fent recular ad estos. Pero curiosament en 1088, Ramon Berenguer II s'aliaria esta volta en Al-Musta'in II de Saragossa per a tornar a provar sort sobre el Verger Valencià, pero atra volta el Cit, esta volta aliat en Al-Mundir va desbaratar els plans, arribant a pactar en Berenguer l'alçament de l'asedi, i com no, erigint-se com a nou protector de Valencia, de qui cobraria els corresponents tributs de proteccio.
Pero no content en aço, i ajudat pels mossaraps valencians, comença a conquistar terres Valencianes arribant fins a Buriana, a on en 1090 i veent que se situava prop de Tortosa es atacat novament per les tropes unides de Al-Mundir de Lleida i de Ramon Berenguer II, alçant-se novament el Cit en la victoria.
Mes tart, en 1092 una nova aliança, esta volta del Rei Castellà Alfons IV, en Sancho Martinez d'Arago, Ramon Berenguer i les tropes de Genova i Pisa intentaren derrotar al Cit en Terres Valencianes, alçant-se este ultim de nou victorios.
Pero en eixe mateix 1092, el 28 d'Octubre, el cadi Ibn-Yahhaf eixecuta a Al-Qadir, lo que provoca el principi de la reconquista del Cit, que tindra el seu fi el 17 de Juny de 1094.
Pero, Valencia torna a capitular a la sort dels almogavers en maig de 1102, justetament 3 anys despres de la mort del Cit, quan la seua dona Na Gimena abandona Valencia a la seua sort despres d'haver resistit als continus atacs ajudat del seu gendre Ramon Berenguer III.
Es curios, que en estos moments, el Port de Valencia i els seus productes ya eren mes que coneguts, ya que com hem pogut vore, tots els "veïns"volen apropiar-se de Valencia, inclus els mes experimentats navegants i comerciants (Pisans i Genovesos). ¿Podriem ya parlar d'un Regne ric i alvançat? Yo crec que si, no com l'han volgut pintar alguns.
Tambe resulta curios, que en els documents atribuïts al mateix Cit, concedix privilegis als mosaraps valencians que l'ajudaren. Que tambe ajudaren a creixer novament el numero de cristians, com establixen atres documents de la Catedral de Toledo i del Vatica

Pero l'Historia te mes coses guardades per a mosatros. En 1147 soles 45 anys despres de l'eixida dels castellans de Valencia, apareix en l'escena Muhamad ben Mardanis, mes conegut com el Rei Llop (Llop Marti), qui aprofitant la solsida almogaver i recomanat pel governador (almogaver) de Balansiya se proclama el nou Emir de Valencia.
Mardanis, o Marti, era mosarap, pero gendre d'una familia musulmana de molt de pes. I ajudats per estos, i en un eixercit engrossat per molts cristians, establirà un nou Regne que no soles compren Valencia, si no que passa per Murcia i arriba inclus a Almeria. Creant ademes, entre el 50 i el 71 (a 67 anys de la reconquista per part del rei Jaume I) un Regne ric, degut als seus productes i a l'exportacio d'estos seent els productes mes cotisats d'Europa, de Bizantí i de Bagdat, i poderos culturalment que formats en les escoles de Denia, Alzira i Russafa faran de Valencia un centre cultural soles comparat per Bagdat.
Pero no tot foren glories. Despres de descobrir que el seu sogre volia matar-lo per a proclamar-se ell Emir, manà l'eixecusio d'este i de tota la familia, tenint que eixecutar tambe a la seua dona (filla del traïdor) i als fills que havien naixcut d'esta.Uns anys mes tart, i volent la pau li va costar jurar obediencia a Alfons VII de Castella.El rei Llop moriria en 1171, pero Valencia seguiria seent un Regne desijat i envejat per tots, tant economica com culturalment.
De 1169 data la carta del Papa Aleixandre III agraint el tracte oferit pel rei Llop als seus subdits mossaraps.
Uns anys mes tart (1227-1228), els grans terratinents valencians, veent arribat el moment (de la mateixa manera que ya passà en 1147) nomenen a Zayyan be Mandanix, descendent del rei Llop, per a que s'erigixca emir de Valencia i torne a proclamar l'independencia del Regne respecte a Tunez. Pero l'actual gobernador, Abu Zeyt, no està dispost a permetreu, i se posa immediatament baix la proteccio del sulta de Tunez. Lo que provocarà una confrontacio militar en la que Zeyt acabaria fugint de Segorb cap a Arago.
I aci es realment a on començariem a discutir la reconquista de Valencia per Jaume I, que tambe intentare resumir lo maxim possible.

Zeyt, que ya havia firmat treues en Feran III de Castella i en Jaume I ,se desplaça a Calatayut a on el 20 d'Abril de 1229 firmarà un document pel qual se convertix en vassall de Jaume I demanant-li al rei l'expulsio de l'usurpador, prometent-li ademes, la quarta part de les rendes de tots estos territoris.

Continuarà...

FELIÇ ANY NOU

El llanterner

2011-11-25T21:15:00.000+01:00

Reconeixer que el valencià i el catala son dos llengües diferents, no es gens dificil, soles tenim que ser neutrals i estudiar les dos llengües per a saber realment que es aixina, o en el cas de no tindre eixe temps, comparar dos diccionaris, u de valencià i u de català.
Pero clar, aixo seria lo facil, i lo llogic, pero en esta societat del "no tinc temps", es millor deixar que atres pensen per mosatros, o que ho facen directament. I en conte d'atendre a raons, es millor fer cas de l'estrany que del conegut... per aixo de la Mare de Deu quan mes llunt mes milagrossa.
Se que ho he dit moltes voltes, pero a l'inici de la pagina, concretament baix del logotip de Valencia Freedom, teniu per a comprovar un llistat en centenars de paraules, que encara que pareguen paregudes o tinguen un so similar, son diferents en valencià i en catala. I ademes, tambe he tingut la delicadea de deixar algun que atre articulet sobre aço:

I com no inclus la mateixa traduccio que me varen fer des del Google.CAT

Pero es que inclus fent estes comparacions, encara hui en dia queda gent defenent a capa i espasa que son la mateixa llengua, i lo pijor, encara n'hi ha gent per ahi que seguix gastant eixes paraules chabacanes i malsonants obviant les nostres valencianes per que segons diu "el dogmatisme cientific" son les que se deuen gastar per que son gastades pel restant dels territoris de parla comuna.
I aixina mos va, com en els casos de la Truja, la Bustia, el Vaixell, els Caragols, el Cognom i atres tants que ya anirem mostrant, per que per lo vist encara n'hi ha gent que no sap diferenciar o simplement cull lo que li donen en una cistella.

De chicotet, solia anar pels matins a l'escola i passava tots els dies per davant d'un llanterner. La veritat no vos podeu imaginar quant trobe a faltar certes imagens de l'infancia...
Ell, escabuçat entre atifells i mes atifells se passava el dia reparant, tant paelles com paellons i perols. Pero lo que mes me fascinava era vore com arreglava les safes i els llibrells, sobre tot estos ultims, puix eren en moltes ocasions casi tan grans com ell.
Hui este ofici ha desaparegut, o millor dit ha canviat sa forma de ser.
Mentres encara queden alguns tradicionals que seguixen reparant i fent caçoles de forma tradicional, atres ho fan soles en les fires migevals, i uns atres arropats pels moments actuals a on encara se seguixen demanant canals de llanda, encara que siguen soles per a reparar velles.

Pero estos dies fent els deures en companyia del meu fill he pogut vore i comprovar que per a la AVLLc i per als educadors i regidors del catala en Valencia, la figura el llanterner o millor dit la paraula llanterner representa a un fontaner. I la veritat, no se de a on ve eixe parentesc.

Un llanterner, agarrant com a definicio pura i comu la que mos pertoca als valencians vindria a ser realment lo que se coneix en castellà com a lampista, i que ve a ser una mescla entre lampero ( m. y f. Persona que tiene cuidado de las lámparas, limpiándolas y encendiéndolas.) i hojalatero ( m. Fabricante, reparador o vendedor de piezas de hojalata.)De la mateixa forma i agarrant el Diccionari General de la llengua Valenciana recentment editat per la Real Academia de Cultura Valenciana trobem: Llanterner, Del llati lanternariu, Fanaler o portador de llanterna. Persona que fa o ven llanternes. LLander, persona que treballa fent objectes de llanda. Ploró, que es queixa o plora sense motiu.
Inclus Escrig l'arreplega en el seu diccionari, com a linternero i hojalatero

Soc conscient que els fontaners solen ser plorons, solen queixar-se prou sobre tot quan van a fer reparacions a les cases, pero d'ahi a que siguen llanterners...
Per que si atenem al Diccionari General de la Llengua Valenciana trobem:Fontaner, -rs. (Format sobre fontana) s. m. Persona que treballa en el manteniment i reparació de les fonts, canonades, depòsits i aixetes.

Per a mi, es que el fet de manejar conductes d'aigua i que els llanterners, i molts fontaners (fontaneros-lampistas en castellà), s'hagen dedicat a fer canals, ademes de treballar els fontaners el plom i l'estany sobre tot antigament, deu ser lo que ad estos "pseudollingüistes" els ha fet recorrer ad este nom, per rebujar el paregut (que no el ser filla) de la paraula fontanero en castellà. Pero es que fins i tot si fora eixe el cas, el IEC si recull la definicio pero simplement per als cuidadors de les fonts, o siga, es mes una falta de coneiximent, com ya expressava el mateix DCVB recollint-lo com el IEC, per a que diguen despres que la nostra AVLL es "valenciana" i mira pel valencià, pero recull la mateixa definicio que el IEC. ¿Que estrany, no? Un ent creat per a defendre el valencià, soles copia les definicions del diccionari del IEC, i pensar que els seus membres cobren mes de 6.000 €uros al mes per aixo...
I es que, es te que tindre un poc mes de conte, per que en eixe cas, un chapiste tambe tindria que ser llanterner, i en el pijor dels casos i si mal no recorde, durant la posguerra molts llanterners per a poder subsistir buscaren com a alternativa els paraigües, ¿deuriem de considerar-los a tots paraigüers?

Com a curiositat, dir que gracies ad estos homens, que sempre han inventat la forma de reparar quant mes utensilis millor per tall de satisfer a les dones que eren les que mes faenes els encomanaven, arribaren inclus a descobrir tot un metodo que ha segut guardat celosament pels restauradors com es el grapat dels plats. Puix com be podrien certificar tant un bon llanterner com un restaurador, esta tactica no soles requerix ficar unes quantes grapes en el plat, si no que estes no deuen estar mai paraleles, i deuen tindre sempre certa distancia per a que el plat puga sobre viure a la reparacio i dure com si fora nou.

Hui, buscant per l'enfilat he pogut comprovar, per a sorpresa i alegria meua, que l'ofici de llanterner ha renaixcut, per dir-ho d'una forma gracies a les peses de reciclage que tant de moda estan hui en dia, i es que no es d'estranyar que hui pugam vore de tot eixit d'eixes sabies mans, des de rellonges fets de culleres i gavinets fins cadires fetes de paelles, o una infinitat mes de coses.I es per aixo, que el poble veent que el fontaner sempre ha segut l'encarregat de les fonts, i veent que este es va vore obligat a fer les reparacions i ser des de fa molt de temps el que ha vingut fent les faenes relacionades en l'aigua, evolucionant en el temps segons les necessitats i l'evolucio de l'ofici, deixant l'ofici de llanterner (canals) per ad estos ultims., li ha mantingut el nom de fontaner. Deixant el de llanterner per als llanterners.
Per que el llanterner sempre ha tengut mijos per a poder sobreviure a les adversitats, pero d'ahi a convertir-se en fontaner... ¿Vos imagineu a Mario Bross lluitant contra caçoles i paelles? Quina eixida que s'ha perdut Soni.
Algu deuria fer-seu vore, ¿no?

Jornada de reflexio

2011-11-19T09:47:00.003+01:00

Degut a que estem en jornada de reflexio, i que no fa bonico deixar en primera plana coses sobre politica. Per respecte a tots, mes que res.Puix la veritat en dos articuls he arreplegat en tres semanes mes visites que el Raco.

He de reconeixer que este articul va naixer la semana passada, mes exactament el fi de semana passat, que vaig aprofitar per adedicar-lo a la llectura en companyia de la familia. Res millor per a unir a la gent que la llectura, i si es en valencià millor que millor.

I es que sense voler quan u llig en valencià i pensa realment en la nostra situacio, pensa que mes d'una volta deuriem de sentir-mos orgullosos de ser-ho, no ser ingrats de la llet que hem mamat, comdia en 1561 Onofre Almudever. I ademes li surgixen certes preguntes que realment mai deurien haver aparegut i sobre tot, recorda com eren eixos temps en que dir Valencia significava dir Cultura, dir Riquea i sobre tot dir Llibertat, sobre tot despres de tindre durant mes de quatre sigles les lleis mes democratiques de tota Europa, el Furs. A on se contemplava inclus la possibilitat de que la dona viuda poguera fruir de la casa matrimonial durant l'any següent a la mort del marit, tot un adelant tenint en conte la majoria masclista de l'edatMija i que atres lleis com els Usatges encara seguien recollint i contemplant l'esclavitut; tenint regulats fins a 1486 quan va ser anulada per Ferran el Catolic en la sentencia arbrital de Guadalupe( i pensar que precisament en Catalunya tenen despreci ad este rei aragones pel fet d'unir les dos Espanyes, ¿que no recordaran la sentencia que els va lliurar de l'esclavitut imposta pels seus dirigents? ¿O sera que els seus nous dirigents els han tornat a esclavisar i no volen que recorden com se varen lliurar en anterioritat?

En fi, i tornant a Valencia, ¿Com hem pogut oblidar una epoca cultural en la que erem la Atenes del sigle XV, o el sigle XI quan recolliremmes cultura inclus que Bagdat...?

¿Perque els nostres escritors miraren cap a Castella a partir del XVI i cap a Catalunya a mitats del sigle passat? ¿No es consideraven valencians?

Realment crec que si, pero sobre tot, se consideraven artistes, i volien sentir-se llegits per quan mes gent millor. I es per aixo, que una volta conquistats pel mercat Castellà, molts i molt bons valenciansoptaren per escriure en la llengua de l'Imperi, per a que les seues obres pogueren ser llegides per molta mes gent. I es precisament per aixo, que uns sigles despres i conquistats de nou, esta volta per la burguesia catalana molts optaren per escriure els seus pensaments i les seues preocupacions en la nova llengua, sobre tot despres de la guerra, quan eixa era l'unica forma de poder arribar a la gent que realment volia sentir les seues protestes i els seus pensaments molt alluntats del regim, ya que el catala pese a que molts diguen lo contrari era una llengua permesa pel regim, no aixina el valencià,puix era la llengua dels republicans, del poble lliure.
Ya que ni en eixe moment, els valencians tinguerem la gosadia o millor dit el valor d'escriure ni de llegir mes alla que els llibrets de falla i alguna que atra revista curiosament tambe lligada ad estes, que era lo que permetia el regim. ¿Costaria molt que tots estos autors hagueren escrit en valencià les seues obres primer per a despres traduir-les al castellà o catala?

Pero...¿d'a on mos ha vingut esta forma de ser?, seent el primer lloc a on una revolucio rural va fer tambalejar el poder d'una corona(Vinatea), inclus va cridar a la llibertat i al llibertament social i economic (Germanies), per no contar en la riquea de la que mos feya ser capdabanters d'un imperi que no haguera segut possible sense les aportacions valencianes de Lluis de Sant Angel, tant per a la conquista de Napols com per al descobriment per part del Mallorqui Cristofol Colom, d'una cultura en la qual se va imprimir la primera obra de la Peninsula (Obres e trobes en lahors de la Verge María). I d'una ciencia capdabantera a la qual una volta conquistada la primera colonia de les idies (Ameriques) va ser la que estudià i va permetre saber mes sobre la terra provinent d'America. ¿Qui anaba adir que mos convertiriem en menifots, i que per a que poguerem fruir plenament en els nostres palaus de la nostra figura mes universal(Ausias March), el seu "descobridor" haguera d'imprimir les seues obres en castellà i dir que era de nacio catalana per a que mos interessarem per ell?.

Possiblement este fon el principi d'una decadencia, i el principi d'un adormiment que acompanyat uns anys mes tart per la perduda dels nostres Furs i per el silenciament (per encarcelacio i eixecusio) dels qui protestaren obertament i demanaren la pronta recuperacio d'estos feren que mos convertirem en un poble sense anima i cadaver que ha virat fins a on l'han dut els seus mandataris fins a perdre no soles la seua condicio de poble, la seua personalitat, sino que inclus la seua identitat i la seua llibertat.

Per a molts, estes eleccions (ho dic sense anims de beneficiar a ningu) son unes mes, en les que deuriem de conseguir fer canviar Espanya pera poder tornar a ser competents, pero ¿quina competencia mos aguarda als valencians que hem vist que les nostres caixes han segut venudes o arruïnades, que les nostres empreses i productes ya no son competitives per culpa de les importacions massives vingudes d'Orient i dels països araps, que el nostre sistema sanitari (ocultament privatisat) depen mes de Madrit i de Barcelona que de mosatros mateix, i que no tenim cap partit que mos puga defendre en esta Espanya cada volta mes dividida i mes arruïnada?

La veritat, es que ninguna, per a que enganyar-mos, pero aixina i tot,no devem mai perdre l'esperança. Una esperança que va començant a donar frut en la nostra joventut, una esperança que convertida en moviment va naixer el 15M.

I es aci a on yo sincerament vullc fer una crida, per que me pareixen molt bones totes les demandes que se fan en eixe moviment, pero... ¿a on queda Valencia i el valencià? ¿Com poden uns pocs auto denominats "protectors i defensors" lluitar a favor del poble si la mes facil de totes les armes, la difusio de les seues idees nos son oferides en la llengua del fascisme mes ranci naixcut en la Catalunya de Prat de la Riba i en una normalisacio creada per un quimic?

¿Com pot un poble confiar en algu que s'allunta del poble en el mateixmoment en que obri la boca?

En fi, espere que esta reflexio feta des d'un raconet d'este Regne que,tot siga dit, soles representa les ruïnes de lo que en son dia va ser un poble mos ajude a vore la vida des d'una atra perspectiva, a lluitar cada dia per que mos puguen sentir en tots els llocs i sobretot, per a que els que mos volen representar d'alguna forma en el futur, tinguen molt clar, que este poble que navega a la deriva vo lvore un poc la llum, vol sentir que els seus representants volen ajudar-lo i sobre tot, vol fiar-se d'uns politics que hui no mostren massa respecte pel poble, puix estan mes pendents de les ordens que reben des de Madrit i Barcelona que de les necessitats del nostre Regne, que encara que per politica haja segut reduït a una simple Comunitat de veïns ho seguix seent.

Sort i que guanye el que tinga que guanyar, per que el que mes mos conve enguany, i per desgracia des de fa molt de temps, tampoc se presenta.
Pero l'esperança es l'ultim que se pert, per que pense que algun dia podrem tindre eixa VEU que necesitem, eixa CLAU que mos defenga.

El Valencianisme de Progrés

2011-10-31T11:24:00.001+01:00

Com ya vaig dir en el Vot util, he seguit buscant una opcio per ad estes eleccions, recomanat pel moviment 15 M me vaig ficar a buscar un grup minoritari pero en el que al mateix temps me poguera identificar. I he trobat a un grup que s'autodenomina Valencianisme de Progrés, parle de Coalicio Compromis.

I dit i fet, me vaig ficar a buscar els seus fonaments, que com a valencianiste deuria de promoure i sobre tot deuria de defendre. Pero buscant en la seua pagina, no he pogut trobar casi res, bo, dic mentira, he trobat el programa electoral, que m'ha deixat un poc sorpres. Despres vos conte. Aixina es que he decidit, buscar u per u als seus integrants per a vore eixe valencianisme de progres.

EQUO que se presenta enguany junt a Coalicio Compromis (soles tinc entes el sector Alacant, a on es cap de llista) es un partit estatal que te un any soles, lo que no arribe a comprendre es que se presenta tambe en companyia de Iniciativa per Catalunya Verds, ademes de presentar-se en 40 provincies. Pero pareix que tot no es bo en EQUO, El seu president, es al mateix temps president de Greenpeace España, que no varen dir res de la famosa campanya contra la paella, en un video que va distribuir Greenpeace en el que s'oponien i feyen boikot a la paella per considerar que se feya en palaya (lenguado per als castellans) i estar este peix dins dels considerats com a peixcats en "arrastre", home no es per res, pero tant EQUO com els seus socis els "valencianistes de progrés", podrien haver emet la seua queixa, ¿no? i sobre tot haver explicat com collons se fa una paella, ¿o son tan valencians i tan valencianistes que se la mengen en palaya?.
Ademes, EQUO ha estat fins a finals d'Octubre plantejant l'opcio de juntar-se en IU (EU en Valencia), i ser abanderats dels VERTS (o VERDES en espanyol), pero resulta que EQUO s'ha nutrit en estos ultims mesos de exIU, integrants de els VERTS, que en son dia destruïren la via politica del ecologisme sobre tot en Sevilla. Encara que es de reconeixer que en Murcia, no se si ho han conseguit per fi, volien crear per al Senat una Asamblea para el Senado a on volien que ciutadans sense afiliacio a cap partit encapçalaren una llista per a representar a Murcia en el Senat. Per cert, des d'Europa els seus socis, els VERTS, han advertit a EQUO i als VERDS que se presenten soles, per lo que podria supondre un toc inestable per a Compromis.

Per atra banda tenim als VERDS (Verds del Pais Valencià) que yo crec o tinc entes que forma ya coalicio dins de Iniciativa del Poble Valencià (subseu en Valencia de ICV), pero per lo vist, aci conta com a independent. Al igual que el seu homonim EQUO va estar a punt de pactar en EU fins a finals del mes passat.

Tambe tenim a Iniciativa d'a on prove Oltra, si no m'enganye.Si, la de les camisetes, eixa que be d'un partit com es EU que sempre ha criticat les falles i les falleres i ara resulta que es fallera.
Este partit va ser creat per l'unio de EU i Els VERDS, i pertany a la fundacio de Iniciativa per Catalunya Verds, que a finals de l'any passat va fer una trobada en Perpinya baix el lema " L'esquerra verda enforteix vincles als Països Catalans". Lo que fa dubtar d'eixos primers Estatuts a on se proclamava defensor del Valencianisme Politic.Que cinics son alguns.Iniciativa ademes, pertany a EQUO com a integrant dins de la fundacio de Iniciativa per Catalunya, per lo que encara se mareja mes l'assunt si cal.

I per ultim tenim al mes valencianiste de tots al que s'endu la palma, al BLOC. Que vos puc contar del BLOC que no vos haja contats ans, pero si es que no te cap ni peus la seua mentira.
Naixcuts en Catalunya allà per l'any 1998, en les faldes del CIU de Pujol (qui l'ha financiat des del seu naiximent) i despres del seu curt caminar com a Unitat del Poble Valencià, el BLOC s'autodenimina valencianisme de progres, i abanderat de la tercera via (per als que no ho entenen, podriem dir que segons els entesos, en Valencia n'hi han tres sectors politics: El Valencianisme, el Pancatalanisme i la Tercera via, a on se situaria segons ells mateix el BLOC).Ya me pareixia a mi que estos no eren del tot valenciastes.Pero aixo no es tot, despres d'una acalorada assamblea, els membres del BLOC decidiren que des d'ara en avant anaven a acceptar les normes ortografiques de la AVLL encara que mantindrien per ad ell les que dictava el IEC. Tot un detall, acceptar les de la AVLLc deixant les del IEC.
¿Algu pot explicar-me en que se diferencien? Si fins i tot la gran majoria del membres de la AVLLc son tambe membres o han segut membres del IEC (encara que alli no cobraven com aci, tot s'ha de dir).Per cert, en quin corrector heu fet estes pegatines, per que que yo sapia per a vosatros s'escriu VISCA no VIXCA ¿no? ¿o ara, com ya accepteu la Real Senyera, tambe voleu acceptar les normes valencianes de la RACV?Per cert, als de Compromis, los podrieu dir que Valéncia du accent tancat no greu, que aixo s'escriu en Barçalona.
Atents que n'hi ha mes, en l'articul 2 dels estatuts del BLOC, tenim un atra perla "L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història." I es que perdonem senyors, pero aço es massa fins i tot per a mi. O siga que volen fer de Valencia un Pais que s'ajunte en ¿Espanya? ¿Per a que, no estem ya aixina? ¿O volen vostes fer-mos entrar dins d'eixos inexistents Països Catalans? Clar, aixo es. Per aixo tambe demanen "la plena normalització cultural i lingüística." i sobre tot "La comarcalització del País Valencià i la superació de la divisió provincial." Clar al model Cahner aixina fem pojor que ha fet la divisio provincial, mos seguim subdividint en comarques per a que pergam del tot la nostra identitat. I com no, "normalitzant-mos" Si es que ya no mos deixeu ni parlar, ni escriure, ni pensar en valencià. Soles vos interessa convertir-nos en catalans. I vosatros sou el valencianisme de progrés... Yo mes be diria que vosatros voleu fer desapareixer el valencianisme, pero no soles politic, si no tambe el valencianisme cultural, i social. O siga, el sentiment valencià que mos queda.
Pero... ¿que mes se pot desijar d'un partit que seguix les pautes que mana l'ultradreta catalana?Si fins i tot EU ho ha denunciat.I que intenta remenar els erros seguint els criteris que en 2008 ya mencionara Jordi Pujol.

En fi, anem al programa, per que pareix que aço està prou clar. Dec de dir sincerament que no he estat buscant per vore per a on fotre, soles he buscat una noticia i he buscat dins del seu programa, per vore realment com afronten eixe tema:

Espai: dins d'este apartat me sorpren en especial un titular:
Per la defensa d’una política, a favor dels agricultors i ramaders i silvicultors que realitzen esta activitat com a principal
Puix si, he de reconeixer que aço es primordial, sobre tot contant en que estem parlant d'un sector que es el motor de la nostra economia, i que durant moltes crisis ha seguit el que ha arreplegat als parats i sobre tot el que mes mos ha ajudat economicament a eixir d'elles (82,91...). I que justament ara està en el seu pijor moment, pero... ¿com? ¿de quina manera van a fer-ho? Si fins i tot s'ha opost durant anys i han denunciat als pobre arrossers per cremar la palla, quan ho han fet sempre de forma controlada, i ara ¿que?. Ara demanen que se protegixquen els espais aqüifers, dins dels punts de Mig Ambient (medi diuen ells, a mi aixo me sona a castellanisme, es mes, en valencià sempre ha segut mig, si voleu se pot buscar), que se respecten i que s'eviten els residus, clar i segurament voldran que els arrossers s'enduguen la palla a sa casa. Si fins i tot els encarregats de la Devesa que fa uns anys criticaven que cremar la palla era cremar diners no han pogut fer front ad esta, no han pogut ni tan sols vendre lo que tenien elaborat i mira que tenien mantes de palla d'arros per a consum animal...¿pero a quin preu per a que ixca rendable? ... en fi.
Educacio: Este es un tema, que me te molt preocupat, ya que com a "valencians" i sobre tot de "progrés" deurien de tindre clar que l'actual sistema no funciona i manco l'adoctrinament al que estan somesos els nostres menuts, per no dir que desconeixen totalment la nostra verdadera historia i als nostres personages, manco a Ausias March, a Joanot Martorell, a Joan Batiste Basset... i a uns pocs mes, per que clar entren dins d'eixe enfilat adoctrinant que s'impartix sense mida alguna dins dels nostres coleges. Pero.. ¿que opina Compromis?
Home, tenint en conte que vol eliminar la religio, per que considera que es precisament adoctrinadora... puix res mes, per que si no, ya me diran vostes, a que se referixen quan diuen adoctrinament:
- Defensem una escola pública i laica de qualitat, com a garantia de l'exercici del dret a l'educació de tothom en condicions d'igualtat i que respecte la llibertat de consciència, ensenye sense dogmes i elimine tota forma d'adoctrinament del currículum escolar.(Anem be, de principi per a que tingam sobre tot igualtat, gastem tothom (tot home) en conte de tot lo Mon) aixina les dones s'integraran millor, ya ho crec).
- Que la religió estiga fora del currículum i isca de l'horari lectiu (¿ISCA? si pareix que estiguen cridant ad alguna ravalera, isssssssscaaaaaa, en fi, yo seguire gastant ixca que es valencià)
Pero senyors de Compromis, que la religio es voluntaria, que no estem en ple franquisme. Ademes, existix una alternativa que se diu MAE, i que es majoritaria en bachillerat. Es mes, si realment atenem a la Cultura com a tal i a l'educacio com un mig per a viure millor... ¿Com podem oblidar la religio?.
Yo inclus pense que dins de la MAE, deuria d'existir (com existix en religio), un temari per a explicar i ensenyar les distintes religions, per a que els nostres menuts no emeteren juïns innecessaris sobre les persones d'atre religions com fem mosatros. ¿no creeu?. Per no parlar que en molts dels països europeus se dona religio.
Per cert, no dieu res sobre l'atra adoctrinacio... Che si, la que patixen els nostres menuts... anem a vore, ¿que no ho sabeu?. ¿I que me dieu sobre els Països Catalans, la Corona Catalago-aragonesa, l'unitat de la Llengua...?. En fi.

Per acabar, vull dir que com a cap de llista per a l'Estat, tenim a un vell amic de Sueca, Mr Baldobi, que a part de perseguir al GAV, ha protagonisat actes tan desagradables com el de tirar fora de l'ajuntament en un ple a dos chics (la veritat, no confesse en ells, pero crec que mereixen el seu respecte) pel simple fet de dur una camiseta que ficava ZP al paro. ¿Acas no aplaudix voste cada volta que ix Oltra en una camiseta de les seues? Li recorde que moltes voltes n'ha dut criticant a gent que no estava en eixe lloc. Ah clar, que no es lo mateix anar que vindre...

Pero aixo no es tot, el segon de la llista es...

Diego Gomez ¿que no el coneixen? si home el que fora President de Escola Valenciana, si si, corecte, el que chillava en el video eixe que mos han censurat una i atra volta "Visquen els Països Catalans", en fi, un valencianisme de progrés com deu mana...quina vergonya. Ara comprenc el per que les camisetes i les pegatines de les Trobades i de Escola Valenciana oferien any darrere any les paraules "Compromís pel valencià", tot ha segut una manipulacio, un engany...si han fet inclus targetes de credit en eixe lema.¿No creeu?

Com a anecdota, contar que este 8 d'Octubre passat Compromís (o BLOC) varen ficar un coche en megafonia per a cridar a tota la gent per a que assistira a la provesso civica del 9 d'Octubre per a lluitar contra el blaverisme. I yo me pregunte... Si segons el pancatalanisme el blaverisme es el moviment que defen la Real Senyera Coronada com a propia del Cap i Casal i del Regne de Valencia, la demominacio Regne de Valencia per a la nostra Comunitat com a nom historic, i l'independencia del valencià respecte del catala... ¿Quin tipo de valencianisme defen Compromís?

En fi, yo mentres tant, seguixc buscant, que estos tampoc me convencen molt
¡Ah!, i no vos pergau lo que opina sobre ells la valenciclopedia.

Nota: milagrosament, he pogut trobar de nou el video de Diego Gomez.
Per als que tenien dubtes o desconfiaven de lo que yo he dit. En tots vostes... Diego Gomez, expresident d'Escola ¿Valenciana? i numero 2 de Coalicio Compromis a Madrit...

No a les catalanistes Trobades d'Escola Valenciana from Freedom_For_Valencia on Vimeo.

El vot util

2011-10-19T20:46:00.000+02:00

Des de cert temps fins aci, els valencians hem vist com certs sectors politics, abanderant les nostres insignies i autonomenant-se valencianistes han fet caure en l'oblit el nostre verdader sentiment, i lo pijor de tot, hem pogut vore com la nostra dolça i rica Llengua Valenciana ha sigut reemplaçada d'una forma silenciosa i molt maquiavelicament estudiada per a convertir-se en catala.

Molts som els que temerosos de que aço passara decidirem fer força i votarem al PP per aixo del vot util. Sentitn encara hui l'esperança de que siga ell, com l'Angel Miquel, el que armat d'espasa traga dels Centres Educatius eixa lepra, de la que ya a principis de sigle mos advertia el nostre gran escritor i millor politic republicà Vicent Blasco Ibañez.

Pero el remei ha segut pijor que la malaltia (mai millor dit), i ha segut el PP en majoria absoluta el que, per a pagar favors al CIU de Pujol, ha oficialisa i casi se podria dir blindat el catala en el nostre Regne. Premiant i subvencionant tant l'educacio com la publicacio de llibres en catala. I pagant als encarregats de que tot aço siga possible, uns jornals millonaris per a que ajudats pel IEC (Institut d'Estudis Catalans), vagen teixint eixe enfilat per a que sense donar-mos conte acabem sucumbint i seent un simples catalans acomplexats.

-¿Pero com?- se preguntaran vostes- Si yo seguixc parlant valencià i els meus fills el seguixen estudiant.

Molt facil, tot ha segut plantejat:

Primer mos ensenyaren unes paraules gracioses (vacances, supose, esport, façana, llauna, enderroc, fons, assasi, vaga...) que sense saber com, mos feren gracia i s'anaven acoplant poc a poc en el nostre parlar diari. Segur que vostes ne diuen mes d'una, clar com es cult...
Despres per als mes durs, vingueren les series (Alqueria Blanca, Senyor Retor i atres mes velles que no me venen ara a la ment).
I aixina poc a poc, ajudats tambe dels dibuixets animats, dels telediaris, els programes, concursos, i com no, en els actes en directe (enguany per fi, durant l'ofrena han deixat de dir-li Emparà a nostra Mareta i han deixat de costat eixe Gaudir i sobre tot l'acomiadat, que no se segur que signifiquen, pero me recorden a l'escultor català i a l'acomodador dels cines respectivament). Pero yo crec que per damunt de tots, ha segut el futbol i les retransmissions deportives les que mos han bombardejat de forma llamentable en barbarismes com esport, escaire, gespa i atres mes que millor anem a oblidar.
Enguany, suponc que degut a les eleccions, o a l'audiencia (qui sap), han deixat de dir moltes paraules en telediaris i events deportius, per que el futbol... ai el futbol...

Pero lo que reglota fins i tot els desgavells mes grans han segut les trobades, actes pancatalanistes que (com no) enaltixen la cultura catalana (menyspreant la nostra) i que servix per a adoctrinar a grans i menuts per mig de jocs i activitats i que costen al poble a on se celebren la fraudulenta cifra (que no xifra) de 60.000€. Si han sentit vostes be, 60.000€. I que curiosament si mirem i repassem a on s'han fet, trobarem un alt percentage de pobles a on el PP governa per majoria. ¿No?

I tot aço, sense contar en els diners que han (anem a dir) extraviat, en els trages, en els bossos, en les construccions faraoniques ( sobre tot en les perdues que estes han deixat, per no contar en com s'han vist duplicats els seus presuposts incomprensiblement), ¿les recorda? Terra Mitica, Terra Natura, Ciutat de les Arts, el Bioparc... Mentres els nostres monuments i el nostre patrimoni se desploma ( La roqueta de Sant Vicent, l'Art de la Seda, l'Alquerieta...), ah, i per supost el caos urbanistic que han dirigit durant els ultims anys.

Per no contar tambe, en el deute que han deixat en la nostra Sanitat, la millor del Mon que inclus els Americans volen copiar, pero que desgraciadament per a mosatros i de la mateixa forma que ha passat en la llengua, va perdent eixe "nostra", per a convertir-se en privada. I es que damunt tenen la poca vergonya de voler implantar-ho en tota Espanya, de que sigam referent...

En fi, les eleccions estan
ahi, i comprenc que el vot al PP torna a ser el vot util... ¿segur?

Vostes mateix, yo per si acas...seguire buscant...

¿Respecte a la constitucio?

2011-08-13T19:33:00.009+02:00

D'un temps fins aci hem tingut que aguantar certs comentaris d'un sector minoritari de la nostra societat, un sector que hui en dia s'alça posseïdor de la veritat i, com no, defensor de la Constitucio (aixo si, quan ad ells els beneficia).
Aixo m'ha fet pensar, la veritat, i m'he vist obligat a defendre'm, puix no es nou (com be diria Orwells) vore com hem perdut la consciencia i sobre tot la realitat historica des de que cert politic Norteny pronunciara aixo de N'hi ha que canviar no cinquanta anys de l'historia d'Espanya si no que cinscents
I aixina mos va. Pero lo que no pensava este Jedy casat en la florista de la GenCat es que encara que se canvien les noticies i els llibres d'historia, n'hi han fets i coses que no poden canviar (ni per a be ni per a mal).

Yo se, per atra part, que me faig molt pesat (cansino seria en castenallo) pero es que si fins la Constitucio mos dona la rao... ¿Que fan els nostres politics negant-nos uns drets que ya varen votar els nostres pares?... ¿O es que encara estem en dictadura i no ho savem?...
¿Qui deuen de ser realment els indignats?

Repassant per la Constitucio Espanyola, me trove diariament en incopatibilitats que realment son de Jujat de Guardia, pero clar, aixo si passa pel Jujat Constitucional, se transtoca i es convertix en tot lo contrari. ¿Qui vigila als que mos vigilen?

Aixina, i perdoneu l'introduccio, aribem a que segons la Constitucio de 1978 (encara vigent, mes que parega lo contrari), tenim en l'Articul 147, concretament en el seu punt 2 que:
Los Estatutos de autonomía deberán contener:
La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su identidad histórica.
Aixo eixit d'una Constitucio que firmaren els nostres pares i yayos per a defendre el seu present i com no el futur dels seus descendents.
Pero, com sempre no guanyen els bons, i com en tots els llocs els que tenen la rao son silenciats (Broseta en un tir al cap), i una volta discutit en Madrit el nostre Estatut (lo de nostre es per que fica Valenciana, per que realment el votaren Madrilenys, Vascs i Catalans, i el que se va negar, ya savem com va acabar) mos trobem en estes paraules (les fique en castellà, puix ni en la nostra Uikipedia he pogut trobar la copia del nostre Estatut en valencià)
Aprobada la Constitución española, es, en su marco, donde la tradición valenciana
proviniente del histórico Reino de Valencia se encuentra con la concepción moderna del País Valenciano, dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas
corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el
estricto marco geográfico que comprende.
I aixina en l'articul 1 podem vore:
TÍTULO I. La Comunidad Valenciana
Artículo 1
1.- El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se
constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la indisoluble unidad de la nación española, como expresión de su identidad histórica y en el ejercicio del derecho de
autogobierno que la Constitución reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunidad Valenciana¿?
¿Qui ha dit que el nostre Estatut es llegal?... ¿Des de quant un Regne com el nostre se convertix en una simple Comunitat de veïns (que manco que l'apelatiu floral com Navarra (Si vol Catalunya, clar))
Per que lo millor de tot, no es aço encara, puix si llegim realment el Preambul, igual mos sorprenem: "dando origen a la autonomía valenciana, como integradora de ambas corrientes de opinión que enmarcan lo valenciano en un concepto cultural propio en el estricto marco geográfico que comprende." Si juntem les dos corents, igual estem creant uns Països Valencians amparats per la Constitucio (sempre parlant en termens llegals, clar), puix segons l'estricte marc dels pancatalanistes (maxims impulsors d'estes llinees que pareixen no dur-nos a cap costat) Valencia i Catalunya son una, i que yo sapia l'Estatut Català, no parla del estricte marc geografic que aixo compren. En fi, ni mos conve ni mos interessa, l'imperialisme es cosa seua, no nostra.

Pero es que la Constitucio (que com he dit ans va ser votada en referendum pel poble) mos demostra una volta mes que els nostres politics mos han estafat, mos han venut un gat pelat com si fora una llebra, i mos han ajudat a fer en ell una paella.¿Que diria de mosatros Vinatea?

Aixina, si mos fixem en la Constitucio, tenim que en l'articul 3 podem llegir:
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
¿Proteccio? ¿Respecte? Vinga va, per favor, si fins i tot s'han apropiat de la nostra llengua i li l'han venut al Jedy per uns misers vots per a que Charlot manara en Espanya, ¿que estem folls. ¿Que queda d'aquells politics que lluitaren contra la dictadura i la manipulacio?
Clar, ara el PP, i atres de quin nom no vullc ni enrrecordar-me, volen revisar el nostre Estatut, per a oferir-lo al poble per a que el vote en referendum.
Pero... ¿oferiran una copia exacta a cada ciutada en edat i dret a votar?
¿O com venen fent des de 1982 mos oferiran en els "seus" mijos de comunicacio uns punts i articuls determinats per a que la gent (adoctrinada i sense capacitat de decisio) el vote com votaria al president de sa finca (per que pareix bona persona)?
I encara que parega mentira, yo me pregunte... ¿Deixaran amagat en algun raco un articul que permeta les emisions illegals de TeVen0'3 en el nostre Regne?
De moment, i de cara a la galeria, l'unic punt "important" per al PP es eliminar del preambul el nom de Pais Valencià ¿A quin preu?
Aixo ho sabrem en proximes entegues, si finalment decidim votar sense mirar (com hem fet sempre)
¿O preferim canviar les coses?

Flors, carrosses i humiltat

2011-07-29T21:41:00.000+02:00

Fa ara uns 120 anys, i coincidint en la fira que juliol, que varen crear els comerciants del Cap i Casal per a fer que els habitants de la ciutat i lo Regne tingueren una excusa per a visitar el centre historic i comercial de la ciutat uns quants anys ans, 1870, (seent este fet , com atres tants, tot un avanç del Mon de la publicitat comerciant) el conegut Baro de Cortés, va incloure (no sense problemes) la batalla de flors. Una tradicio, tot s'ha de dir que el va sorprendre de forma inimaginable quan en els anys 80 del sigle XIX va visitar Niza per motius comercials.

El Baro de Cortés, va ser un home influyent pero sobre tot, un home que com tantes voltes hem tingut ocasio de vore en Valencia va treballar pel renaixer i sobre tot pel progres d'un Regne que rebaixat a Levante no mostrava mes opcions que les festives i de sol a una Espanya tant desgastada com en esta actualitat que per sort o desgracia mos ha costat viure.

Corria el 1891, eren finals d'un juliol gens bo per al comerç, puix l'economia i sobre tot la crisis patida pel colera encara assolava la ciutat, un colera que va començar en 1885 i que tambe tenia com a maxim lluitador a un atre desinteressat i gran valencià, Vicente Lluch Lliso i al inventor de les vacunes Jaume Ferran i Clua.
Encara que el colera estava ya erradicat o casi erradicat (puix l'ultim brot va apareixer i despareixer en 1890), la gent se mostrava encara un poc refractaria a visitar en estos mesos el Cap i Casal, ya que fon en ell i principalment en el Poble nou de la mar a on precisament en juliol, va començar esta epidemia que va vindre des de Ganges (India) i que va tindre el seu primer brot en Europa en el port de Toulon, passant d'alli as Marsella, Murcia, Alacant i com no Valencia.

Era per aixo, que la fira necessitava tindre alguna cosa nova, especial i sobre tot que tinguera un to atractiu per a que tota la gent se fera reso i tinguera en els comerços eixe benefici desijat.
I que millor que mostrar a tot lo Mon uns monuments fets de flor i sobre tot que se menejaren, ¿i dugueren damunt a totes les maximes representacions del Mon valencià?
Atrets per l'idea, no tardaria massa l'aristocracia i la burguesia valenciana en fer moure esta idea, eixint l'ultim dumenge de juliol, en els seus carruages, adornats tots ells de flors pel centre de Valencia començant aixo si des de la plaça de bous, a on com no, tenia tots els ultims dumenges de juliol i dins de la fira d'este mes l'ultima i més coneguda correguda.
Durant esta provesso, des de els carruages se tirava a la gent petals, flors, confeti i serpentines, obtenint com a resposta dels viandants els mateixos productes.
No faltaren tampoc els tapissos, que montats en les parets de la mateixa plaça competien (com els carruages) en ser els mes distinguits i sobre tot els mes premiats.

Pero no seria fins al 1909 i dins la festa de l'exposicio de Valencia quan realment Valencia mostrara al Mon la seua habilitat, el seu ben fer i sobre tot la seua grandaria quan, per a deliri dels visitants, en plena Albereda (com ha vingut fent-se posteriorment) i passant davant del conegut "cadafal" a on les autoritats i convidats alli reunides reberen a les carrosses en flors i petals, seent respostes per estes, com no.

Poc despres, en la posguerra, l'acte al igual que la fira en si, van ser oficialisades, tenint com no un programa d'actes com cal. Fent d'esta festa un motiu mes per a fer coincidir a tot tipo de gent en el Cap i Casal.
I que, com be podrien recordar-nos el majors, servia per a dur al chiquets als Vivers a fruir del tobogans, per a que els jovens aprofitaven per a jugar en els pavellons, i per a que les jovens i mares aprofitaren, aixo si refrescant en melo o en orchata, per a ensenyar els trages nous d'estiu.
Pero hui en dia, la festa s'ha tingut que adaptar als nous temps, tenint que atrassar la batalla al penuntim dumenge, puix en l'ultim la gent abandonava la ciutat en busca d'unes vacacions mes que mereixcudes, els pavellons i tobogans han segut reemplaçats per la fira en lo llit vell del riu, i les terraces que eren instalades per a tal efecte en els Vivers, ya formen part del nostre entorn, i sobre tot despres de que se donara efecte a la llei antitabac.

En fi, i per als de sempre, una festa centenaria i molt arraïlada en el nostre Cap i Casal, encara que molts l'hagen volgut menysprear declarant-la com al fet de que es l'unic moment en que Rita se despedix del poble per a l'estiu en una festa que ella mateix s'ha creat per ad ella. Sense tindre en conte que ella no ha fet mes que arreplegar el testic d'una festa centanaria mes vella i digna de vore, si se vol, que moltes de les que en l'actualitat volen obtindre el dijos BIC.

Pero dins d'esta batalla, n'hi ha un fet que moltes voltes escapa a la gent, i es que sempre solem vore i criticar el resultat, sense tindre en conte a la gent que sense esperar cap recompensa mes que la de vore la seua carrossa premiada en el premi Baro de Cortés (en honor del seu promotor). Una gent que passa tot el dia del dissabte i part de la nit entre este i el dumenge punchant la flor que adorna les carrosses, que tambe i com no han segut dissenyades i creades pels mestres falles i carrossers en la Ciutat de l'Artista Faller.

Per aixo, quan Toni me va comentar lo de la "punchà", no ho vaig dubtar en ningun moment. M'apunti en seguida. La veritat, mai m'haguera imaginat un dia com eixe, quantes emocions.
Vore a gent de totes les bandes, associacions, entitats,... en fi, amics que se reunien en cada taller per a ajudar al seu amic carrosser a que el seu somi d'obtindre el Baro de cortés, no siga soles un somi, si no tota una realitat.

I es que es curios vore com els valencians quan ajuden a algu ho fem d'esta forma tan desinteressada, donant igual les classes (que tant mos impon esta societat comercialisada), els prejuïns i sobre tot l'edat, puix fins el mes menut mos dona una lliço magistral de com se fan les coses en gust i delicadea, eh Raul ;)
Vore com se construïx una carrossa a partir d'unes poques peces de suro i poc mes va ser per a mi tot una experiencia, pero vore com d'un simple tros de suro acaba convertint-se en un un orso de casi tres metros juntant flor en flor... no te paraules.

Viure un acre com este, a on Salvi i Xavi (Ramos) mos sorprengueren en les albades mes sorprenents i personalisades que he vist mai, sobre tot la de Maria Jose que el seu home Enrique no va deixar d'aplaudir o la de Pedro en reconeiximent del seu ninot infantil indultat, un Sito inspirat que mos va sorprendre en uns versos per a la carrossa en nostra dolça llengua valenciana i sobre tot un ambient familiar que mos va acompanyar des de el principi al final, tenint com a punt maxim l'entrada de les falleres majors acompanyades de la seua cort que no dubtaren en acostar-se a vore lo que estavem fent i sobre tot en fer-se numerosissimes fotos en tots els que li ho demanaren, i en els que no.

L'arribada del dumenge, va ser el colofo d'esta festa, ultims retocs ans de les huit, per a esperar i esperar, i esperar... als membres del jurat. Que una volta jujada la carrossa deixaren a tot l'equip de Toni per a que poguera dur les carrosses a l'Albereda, a on com hem dit tindria lloc la batalla.
Tot va ser un exit, les carrosses van enchisar a chiquets i majorets, no aixina i sent dir-ho, la decisio del jurat, que donant gala d'una falta total de coneiximent o ben fer, decidiren premiar a l'unica carrossa de la batalla de les flors, que no tenia flors (o si ne tenia molt poques). I no es que vullga yo des de aci recriminar res als seus jovens creadors, tot lo contrari, los desige la meua mes humil enhorabona, pero es que eixa decisio dels juges no s'ha fets d'esperar, i no han faltat inclus comentaris en tots el sectors fallers. I es que algu tindria que instruir primer als jurats ans de confiar-los un carrec tant important com este. Puix seent el millor premi al que aspira tot carrosser, so pot ser decidit a cara o creu o per que algu m'ha comprat flors.

En fi, i sent haver-me atrassat en este articul, espere que l'any que ve mos tornem a vore i tornem a fruir d'un dia inoblidable, i com no, espere que llunt de ser l'opinio dels jurats un fet d'odi o rabia, servixca per a que l'any que ve fem la carroça mes bonica i mes impressionant que ha vist mai Valencia.
Un abraç, Toni i com no a tots els que estiguerem junts, que no vaig ara a nomenar per que no voldria oblidar-me de ningu.
Fins l'any que ve.

La terra es plana

2011-06-24T16:45:00.006+02:00

La veritat, lo que pareix un simple enunciat era des del principi dels temps mes que una teoria un dogma.
La primera volta que apareix documentat esta teoria, va ser en la mitologia Caldea, a on se representava la terra com un pla dins d'una esfera a on estaven representades tambe el mar al voltant, el cel dalt i l'inframon per baix (com en la foto).
Esta teoria va ser ya rectificada pels Grecs, i aixina ya Pitagoras defenia una terra redona, igual va fer Aristoteles. Eratostenes inclus la va medir.
Ya en el sigle I Lucrecio se va opondre al concepte redo, tornant a defendre el de la Terra Plana, pero Plini el Vell en Naturalis Historia defen y documenta ademes el concepte contrari, assegurant que tot lo Mon defen que la terra es redona. Inclus en el sigle II Ptolomeo ho argumenta. I molts mes fins l'arribada de Iglesia.
Sant Agusti de Hipona rebuja esta idea, tambe Ciril de Jerusalem , Joan Crisostomo, Inclus Severià bisbe de Gavala definix aixina "La Terra es plana, i el Sol no passa per baix d'ell durant la nit, si no que viaja per mig de les zones del Nort, com si estiguera amagat per un mur".
Durant l'Edat Mija, canviaren les coses, Boezio, Isidor de Sevilla... defengueren el concepte redo, pero l'iglesia carregà contra Virgili de Salzburgo al que inclus arriba a intentar escombregar per professar contra la religio, pero va ser perdonat.
Despres vindrien els islamistes, i en despres l'italià Tomas de Aquino, i aixina molts mes, fins arribar a Ferran de Magallanes i Sebastia El Cano que foren els primers en pegar la volta al Mon, bo el segon, pero l'expedicio anava a nom del primer, encara que no l'acabara.

Aço que vos he esposat, es mes o manco l'historia d'una teoria que va ser dogma, i per la que va morir inclus molta gent, pero la veritat te un cami, i com sempre esta sól eixir a la llum i mostrar-se com es.

Com eixe dogma hui circula pel nostre territori una mentira minuciosament elaborada en Catalunya i que ha segut denunciada i provada per molts i molt documentats valencians, pero que desgraciadament i gracies a forces tant externes com internes estes denuncies son censurades en benefici de la mentira i la manipulacio. Pero recordem que tambe hi hagueren victimes per culpa de la Terra. ¿Per que no anaven a haver-les per culpa de la llengua i sobre tot sabent el negoci que du?

Com tots sabem, en les primeries del nostre Regne com a Regne independent dins de la Corona d'Arago, començaren a brollar per tots els llocs les enveges, i mes encara les ganes d'alguns de posseir el mando d'este, pero lo que de forma mes espectacular retornà en ell van ser les arts, depreses dels antepassats, i en elles el Comerç, ficant a Valencia en un lloc aventajat en respecte als atres llocs de la Corona.
Pero pese a qui pese, ya en eixe moment la nostra llengua se diferenciava de la catalana lo suficient com per a que inclus existixca el següent document firmat en Alacant en el 1270 " ... si be eren bracelonins els torogants, deu tenirse present l'influencia del notari, qui era valencià ". Esta frase sempre m'ha agradat. ¿Com s'explica que el notari fora valencià si els dogmes pancatalanistes diuen que tots els habitants del Regne van ser expulsats o fets esclaus? N'hi havien notaris... es curios, ¿no?

Per atra part tenim el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llati, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, rescatat fa poc pel mestre Agusti Galbis, diu: “Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo”. Que vol dir en valencià:“Esta exposicio fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”. Este llibre, publicat en Valencia, i en valencià com podem comprovar, ve a ser frut de l'escola Lluliana valenciana creada segurament despres de la mort del mestre (1316), que capitanejada per Pere Rosell fon atacada i perseguida per l'inquisidor catala Nicolau Eimeric

I aixina ya en un jui fet en la Mallorca, del gran Mestre Ramon Llull , i datat en 1346 i que a la mare de l'acusat, li diuen Sibila, era natural d'Orihuela, i parlava Valencianesch. O siga, que en Mallorca opinen que parla en Valencià, no en atra llengua.

Pero aixo no es tot, en 1395, Fra Antoni Canals , escritor, gramatic, filosof, teolec i frare en el seu Valerio Maximo,diu en el prolec-dedicatoria, fol. 4 "Tret del llati en nostra vulgada lengua materna Valenciana aixi breu com he pogut jatssessia que altres l´agen tret en lenga cathalana". Crec que esta diferenciacio es prou clara ¿no?.
En l'acta notarial del famos Compromis de Casp datada el 6 de Juny de 1412, podem llegir "Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae...". Suponc que els demes Regnes i Comtats de la Corona d'Arago tenien prou clar quin era el nom de la llengua que parlaven en lo nostre Regne, i sa diferencia, per que de no ser aixina, hagueren dit catala per a tots i punt, ¿no?
En 1497 Francesc Eiximenis, franciscà i natural de Girona, en el final del proemi de l'Art del bon morir diu "… he deliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en llengua valenciana e manifest estil", no se si me seguiu, pero crec que en Girona Eiximenis sabia prou be quina llengua se parlava, es mes, en 15o7 en Sacala Dei podem llegir "Libre intitulat Scala Dei ordenat per lo reverent mestre Francesch Eximenes, mestre en Sacra Theologia, del orde dels frares menors, novament traduit de lemosi en nostra lengua vulgar valenciana, util y molt profitos per a contemplar les coses divines" com a nota dir que en 1832 Bonabentura Arribau en sa Oda a la Patria li diu a sa llengua (catalana) llemosi, ¿o se referiria Eiximenis a la llengua natual de Limoges en la regio de Limousin al Centre-Oest de França ?
Seguim, en 1521 tindriem a Joan Bonlabi que traduïx el Blanquerna i el Llibre d'Oracions de Ramon Llull "...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valenciana...segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria y strangera..." o siga dos torts d'un tir, reconeix que Ramon Llull no escriu en la mateixa llengua i damunt declara el valencià com a llengua desconeguda i estrangera.
Pero ¿que me contarieu si tambe tinguerem el comentari d'un monge de Montserrat diferenciant-les?, puix en 1522 al traduir Vita Christi de sant Bonaventura podem llegir "He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, en la nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana".
Inclus en Castella en Diálogo de la lengua encara que escrita en Napoles en 1536 per Juan de Valdés, va ser publicada en 1736 per Gregori Mayans, diu en la pagina 139 : "ya que el fundamento de la lengua castellana es la latina, resta que nos digáis de dónde vino y tuvo principio que en España se hablasen quatro maneras de lenguas que oy , se hablan: como la catalana, la valenciana, la portuguesa y la vizcaína".

Pero en 1561 Onofre Almudever ya mos advertix sobre el perill "Si no foreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Patria on sou naixcuts, no deixarieu que als vostres classics valencians els catalans se’ls vullgueren aplicar...Y que aço sia veritat provas entre les altres ab les obres de aquell vostre Exelentissim poeta y estrenu cavaller mossen Ausias March, que essent natural de Valencia, los Cathalans lo san volgut aplicar y los castellans han treballat de entendrel, fenlo en achademies publiques llegir. Y com a estos que dit tinc nols sia natural axi per la carencia de la força de la llengua, com per la varietat dels enteniments. " en lo seu prolec de Lo proces de les olives.
Pero es que aci comencen els intents de engolir la nostra llengua, tant per part de Catalans com de Castellans.

Aixina en 1604 el gramatic Bartolomé Jiménez Patón, en l'obra escrita en Toledo, Elocuencia española en arte escriu "Y así entre los griegos decimos haber cinco maneras de lengua con diferentes dialectos, que son la lengua ática, jónica, dórica, aeólica y común. Y en España hay otras cinco, que son la valenciana, asturiana, gallega, portuguesa; las cuales se han derivado desta nuestra quinta, o principal y primaria, originaria española, diferente de la cantabria". Esta obra me la va mostrar fa uns dies el meu germa Adlerta.
Ad ell li seguirien alguns atres, inclus molt despres ya en el sigle passat se seguia associant al Castellà un supost dialecte Valencià.
Aixina ho demostren molts diccionaris castellans, encara que en el el primer que va fer la RAE datat en 1780 mostrava per al valencià "lengua española diferente el castellano", podem vore com poc despres canviaria la definicio a primeries del passat sigle com a "dialecto de los Valencianos"(com feya constatar Bartolome Jiménez i tants mes). Definicio que no va canviar fins despres de l'arribada del pare Fullana a la RAE, encara que no va ser public fins a que se publicara en 1959 concretament en el Bolletí de la Real Academia Espanyola, Tom XXXIX.-Quadern CLVIII, setembre-decembre 1959, pag.494 que diu aixina " Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía “dialecto de los valencianos”. Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada por parte del antiguo Reino de Valencia." Pero que casualment tambe parla del catala. ¿Voleu vore lo que diu? "lengua vernácula romance hablada en Catalunya y en otros territorios de la antigua Corona de Aragón."
Aixina ho arrepleguen tots els diccionaris : Valenciano, na…II m. Ling. Lengua romance vernácula que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia. (Acad.). (Diccionario Enciclopédico Abreviado Espasa-Calpe, S.A. Madrid, 1965. Pág. 1459 del Apéndice 1). O: Lengua hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.- ACAD. (Diccionario Everest Cúpula. León, 1967, pág. 1438. Enciclopedia Universal Sopena, Tomo 8º. Edt. Ramón Sopena S. A., Barcelona 1968, pág. 8879. Nuevo Diccionario Ilustrado Sopena, Barcelona, 1971, pág. 997).

Clar està fins a que en 1975 i ratificat en 1980 una Comissio Administrativa (de la qual molts dels seus membres preguntats uns anys despres van contestar que no va ser realment una opinio encertada) canviara la definicio com a "dialecto del catalán" que mes tart a partir de 1988 i fins a 1991 se intentara difuminar per a canviar esta definicio de forma que no fora rebujada pel poble valencià quedant com a: Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo Reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia

Davant les protestes del poble valencià, i sobre tot en resposta al Colectiu Valldura el 3 de juny de 1991, el membre numerari de la RAE Rafael Alvarado va escriure una carta de resposta en nom de la RAE, en que constatava sobre tot:" No es competencia de esta Real Academia Española dictaminar sobre cuastiones ajenas a la lengua española o castellana" ademés de que "el diccionario recoge lo que pudiera ser considerada opinión oficial de la Academia y sus definiciones voces oficiales de la Academia, mientras el Pleno académico no modifique una voz determinada" .
¿I per que una simple Comissio Administrativa va ser prou per a canviar, desvirtuant i falsejant la que en 1959 feu el Ple academic? ¿Inquisicio?

I es que estos academics, que pareix viuen en una bambolla fora de tot lo que los rodeja i solen opinar sobre molts temes a la llaugera, reconeixent mes tart que per a fer-ho es convenient un estudi complet de la materia (cosa que ells no feren ni en 1975, ni en 1980, ni en 1988-1991) soles tenen que acodir a les senyes que los mostren els diccionaris espanyols ¿qui ho diria, si fins en una definicio esporadica se poden trobar raonaments sincers :Zanahoria. (del m. or. que azanoria; en valenciano safanoria). […] fig. y fam. Amér. En la República Argentina, sujeto simple, bobo. José Alemany y Bolufer. Diccionario de la Lengua Española, Barcelona, 1917. Pareix que en 1917, teniem prou clar quina era la llengua valenciana, lo que no entenc es per que si estava escrit en Catalunya no tenia sa veu en catala ¿encara no ho tindria clar Fabra o es que tambe se dia com en castellà?

En fi, per a tots aquells que seguixen creen que la terra es plana i seguixen carregant contra mosatros intentant inclus escombregar-nos de tot cientifisme. Especialment a la senyora Carmen Caffarel (directora de l'Institut Cervantes que assegura que el valencià no es una llengua), i a la AVLLc que encara seguix jugant al despiste ficant senyes que en ningun cas diuen que en Valencia se parle ho s'haja parlat en catala (com es el cas del famos dictamen), los deixe unes paraules del sempre recordat polisemic i que fica nom a l'Institut ans nomenat Miguel de Cervantes i Savedra que en l'obra de Persiles i Segismunda mos diu "La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competiren ser dulce y agradable" Mentres per a referir-se al catala, o millor dit per a referir-se a la llengua d'estos (ya que no menciona el catala en ningun dels seus treballs), diu "lengua gascona i malsonante" (a on gascona be pot significar que ha vingut o es filla de "le France" o que com a gasso o terros de terra no servix per a res).

En fi, espere com els estudiadors i exploradors antics, busquem la veritat i no mos deixem marejar per la nova inquisicio catalana hereua de Nicolau Eimeric i famolenca d'una historia i una llengua que no ha segut mai seuaI com no, espere tambe que la nova Consellera de Cultura, Turisme i Deport, Lola Johnson no mos venga al millor postor, i reconega d'una volta per totes la no catalanitat del valencià. Donant-mos per fi l'absolucio Cultural que mos han denegat.
¿O acabarem en la foguera?
Qui sap, per lo manco que no mos silencien.

La certea d'un orige manipulat

2011-06-05T18:03:00.001+02:00

Durant molt de temps, el pancatalanisme ha gastat com a dogma uns certs estudis fets per Sanchis Guarner i Alvaro Galmés de Fuentes. Estudis per a demostrar el catalanisme del nostre orige, o millor dit, la suplantacio vixcuda en la Valencia Jaumina del seu parlar netament arap, pel cut català.
I es aixina, com estos i atres tants estudiosos, s'han inventat un dogma, que hui en dia es practicament l'unic raonament possible dins les aules per a entendre nostra societat.
¿Pero estem folls? ¿Com es possible este replantejament en cervells del sigle XXI? ¿O es que foren els catalans Jauministes els que inventaren el metodo del Home English(apren a parlar en poques semanes) per al català?

En fi, yo tinc que dir, realment, que m'apassionen els treballs de camps de Guarner, sobre tot els que va mamprendre junt a Francesc Borja Moll i Rodriguez Castellano Espinosa, per a la creacio del Atlas Lingüistico de la Peninsula Iberica (ALPI) , i dirigits per Tomas Navarro Tomas. Estudis que vullc repassar un dia en tots vosatros, pero que desgraciadament pel meu temps, no conseguixc fer-ho mai.

Pero tornem a lo que anavem. Sanchis Guarner,Joan Fuster, Galmés de Fuentes i molts atres mes, des de dins o des de fora de les fronteres del nostre Regne, s'han propost demostrar que la llengua parlada en valencia es la catalana, per que fon esta llengua la que dugueren els repobladors catalans. Una teoria tan falsa i en tan poc fondament que Ubieto va desmentir d'una plomada simplement rellegint el Llibre del Repartiment i contrastant-lo en el de Avehinaments. Per a acabar descobrint com tots sabem que "la masa de población que viene a repoblar Valencia representa tan solo un 5%. El 50% son aragoneses y tan solo el 12% son catalanes (Ubieto. Valencia: Introducción histórica)".
Pero tenint com tenim hui en dia estos estudis i els d'Ampar Cabanes, se seguix incidint en que aixina i tot els català fon dut ad este Regne pels conquistadors, arribant fins i tot a parlar d'un romanç catala per a designar la llengua en que foren escrits els Furs.

Per a explicar la catalanitat dels Furs, Sanchis Guarner i Albaro Galmés, marquen uns traços divergents entre el mossarap i el valencià prejaumi o migeval que son:

1) Manteniment dels diftoncs llatins AI, AU i, per tant l'absencia dels processos reductius AI>e AU>o. Ficant com a eixemples (Bocairent i Moraira).
2) Diftongacio espontanea de E(>e), O (>ue) breus del llati (Pedruelo,Fuexca).
3) No palatalisacio de la L- llatina (Liret, Losa)

A lo que Penyarroja contesta per mig d'una aportacio documental molt extensa invalidant els eixemples esposats:

1) El mossarap valencià era una llengua moderna i no arcaica, que va arrematar les reduccions dels diftoncs llatins, com mostren abundosos eixemples: Petrer, Pedreguer, Canterer, Ferrer, Morella, La Llosa, etc. Els eixemples de Galmés o Guarner no representen la fonetica propia romanç, sino el tractament arabic de les veus del romanç.
2)El valencià no coneixia, a diferencia del casellà, la diftongacio espontanea de E,O breus llatines: Serra, Morella, Alpont, Abinhorta... Les poques formes argüides per a eixemplificar la suposta diftongacio no tenen validea: el toponim Fuexca no existix, si no que es una llectura errada en conte de Sueca, toponim d'orige arap i, per tant, inadequat per a l'estudi de l'evolucio al valencià des de el llati; el llinage Pedruelo arreplegat en el Llibre del Repartiment no representa la pronunciacio valenciana, sino que es una modificacio arbitraria de l'escriba aragones que redactà el registre 7 per a acomodar a la seua pronunciacio, com en molts atres casos, un nom de fonetica no aragonesa.
3) El mossarap valencià si palatisava la L llatina. El fet de que apareguen en fonts llatines molts toponims escrits en una sola L s'explica per culturisme dels escribes. De fet, fins en una epoca tan tardana com el sigle XV documents llatins que representan noms catalans escrits en L inicial i nungu dubta que en eixa epoca el catala ya dia llengua i no lengua. En sentit contrari, apareixen en la documentacio valenciana diversos noms en L palatisada- Allobrecati, Allediri-, incloent eixemples de fonts araps que, transgredint de manera conscient les normes ortografiques de la llengua arabiga, escriuen lam en tasdid, equivalent a una doble L, per a representar el so palatal valencià de paraules com Lliria o Llobregat.
I es que si Sanchis Guarner haguera repassat encara que fora una volta els Furs (cosa que li discrimina inclus el seu director de Tesis Ubieto ( “LAS PROVINCIAS” EL 29-09-1984 ) no haguera parlat mai d'eixa forma, puix en els mateixos Furs, que ell reclamava com a escrits en català, en el punt E de les pastures e del vedat mes concretament en el fur 1.2.3 podem llegir "Cavaler ni altre no pusque fer vedat en alcun loch dintre los térmens de la ciutat ne del regne sens nostra licèntia e sens perjudici d'altre. Mas pusque ber boalar covinent segons la valor e la granea de la vila en la qual aquel fer volrrà." Lo que segons les afirmacions de Guarner, mai podria haver segut català, puix no palatalisa eixa L de cavaller, lloc, ni llicencia. Quantes contradiccions, ¿no senyor Guarner?

Pero parlant del Furs, que sense dubte son un gran punt de discordia, voldria tirar yo una pedra a l'aire. Puix despres de repassar varies obres i els mateixos Furs, he vist alguns punts o algunes senyes que els dits "estudiosos o investigadors" han omes, tampoc vaig a dir com recriminava en son temps voluntariament, pero es curios que tots ells ho hagen fet, ¿no?. ¿I sempre les mateixes?. Anem a vore.

Llegits els Furs, u se pregunta certes coses sobre les Costums i els Furs, tenint ad estes primeres com les desenrollades en 1239-40, que no serien nomenades com a Furs fins a 1251 quan el mateix Rei Jaume I declara que els juges s'agarren ad ells nomenant-los furs possiblement inspirat en el nom que rebien estes lleis en Arago. Seent la primera Custum datada en Xativa el 21 de març de 1238 en que se crea la Cambra dels Jurats de Valencia, que suponia una oposicio al poder de la noblea Aragonesa i Catalana que pretenien impondre els Furs aragonesos i els "Usatges", respectivament ("Usatges" que serien recopilats i formats en Constitucions en 1283, curiosament 22 anys despres de que foren traduïts els nostres Furs ¿per que, no estaven recopilats per al public? ¿En quina llengua estaven escrits?) ; i els Furs, entenent estos als que seguiren a partir de 1251 fins el Real Decret de Nova Planta:

¿Per que Jaume I crea les costums en 1238 en Xativa? ¿Quin va ser el fet decisiu per a que quan encara no havia acabat l'any de la Conquista de Valencia el mateix rei tinguera tanta presa en canviar les lleis?

Pot ser aço puga servir per a comprendre millor certes coses. Ya que sense menysprear als seguidors del Rei i a tots eixos prohoms que des de el principi ajudaren al monarca en la conquista del nou Regne, molts dels cavallers que s'encaminaren ad ella ho feren per arreplegar riquees que no tenien en les seues terres, i la majoria no estava disposta a quedar-se aci deixant les seues terres i possesions que tenia en atre lloc.
No se gens d'estranyar que els cavallers que pogueren, una volta conquistada Valencia canviaren les seues possessions valencianes per un preu que acordaven en els seu antic amo, o en atre que oferira mes. I aixina ho contava el mateix Rei en el seu testament.Explicat en Historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia de Escolano aumentada per Juan B. Perales en 1887, a on en el Tom III en la pagina 11 se pot llegir “Ninguno de estos compromisos quisieron cumplir sin embargo de sus ofertas, los mas de aquellos caballeros.

Lejos de hacer cultivar sus haciendas como el rey les encargara, en pro de la riqueza del país y de su propia fortuna, muchos de ellos abandonaron los campos, bien por falta de colonos, bien por verdadera negligencia, ó también por la distancia que mediase entre el predio y la ciudad, y la falta de garantía para la seguridad personal, en aquellos tiempos en que moros y renegados levantaban cuadrillas de bandoleros, atacando indistiniamenlea los vencidos y vencedores.

En consecuencia de estas ú otras circuntan-cias, fueron cnagenadas muchas haciendas que servían de molcstía á sus dueños, y regresaron á sus tierras con el producto de la venta que juzgaron de legitima adquisición, como el fruto arrancado ala conquista. Otras fueron trocadas entre sus propietarios, conforme á sus miras v conveniencias, sin cuidarse de los mandamientos del rey, que profesaba gran cariño v deferencia á la ciudad conquistada, y cuidábase detenidamente en estudiar y redactar una constitución perfecta y durable para el mejor gobierno de la ciudad y su reino. Así, que al regresar don Jaime á Valencia después de la conquista, y cuando proyectaba su expedición á Játiva para rescatar d cinco de sus caballeros cautivos en aquella ciudad, tuvo el disgusto de encontrar á Valencia despoblada de caballeros, no quedando en ella mas que aquellos hidalgos nobles de segundo orden que carecían de patrimonio en su tierra, y aquí llevaban el titulo, como queda expresado, de caballeros de conquista.

Así lo refiere don Jaime cuando dice en su testamento que solo habían quedado en Valencia algunos de los caballeros que no tenian heredamiento en Aragón ó en Cataluña“ En paraules, o millor dit escrit pel Rei en Jaume I se pot llegir en el seu testament”Cuando volvimos á Valencia, de los caballeros que dejamos muy pocos hallamos, porque no habian quedado en Valencia sino algunos que no tenian heredamientos en Aragon ó en Cataluña.” tret del testament original, redactat en llati en Barcelona en Novembre de 1241, per Rafael Marti de Viciana en la seua Cronica de la Inclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia.

¿No resulta un tant curios, que justament en Xativa i despres del rescat d'estos cinc cavallers el mateix Rei comence a fer les Costums valencianes i comence ademes per invalidar els furs d'Arago i els "Usatges" de Barcelona fent dels Costums al igual que faria en 1239 en l'Iglesia valenciana i sobre el Regne un ent independent del restant de la Corona d'Arago?
¿Podria haver segut justament este fet (l'abando del cavallers) el detonant per a que el mateix Rei fera estes coses?
Realment me pareix que sí, es mes, si analisem els mateixos Furs, en la recopilacio Llatina, podem trobar numeroses paraules que llunt de ser llatines son mes be valencianes llatinisades segons els experts que les han estudiat, estes per eixemple son les arreplegades pel decà de la RACV Vicent Lluis Simo i Santonja, paraules com bigam, cequia, logueriun, herbe, bara, embuto, caficium, arroba, seda, canem, panses, farina, almudazafiam, carniceria, bascalmis, pannis et fustameis, mescla, lanquet, burel, stamfort, rebol et pelades, borra et ripell, capdellis, marfregarum, llansoli, tovayles, stopa, savacequies, brasallos, sucre, caixa paperii, arrocium, mantega, conilli, cotho, mel, regalicia, Choure, alquena, hacer, estany, sosa, alquitra, tot drap de color, draps blancs de Noarbona, tela de Rems, caval, muli, multons, canem filat sive obrat, nous de xarch, manechs d'axades, destrals, estores despart, cebes e tota ortalicia, yaules, cingles, cabestres, cayrats et tota fusta, forques, corbellots, morteri de terra, aguyes, cedaz, batafalue, cabrits, pecia de tela, pecia de pigot de Castela, albufera, canters, teulas, faneca...
Pero ademes, d'aço, el mateix rei introduïx en els furs elements nous per a la corona Aragonesa, elements que eren gastats ans per la mateixa poblacio valenciana com son l'any de Plor, l'escreix o l'aixovar.

Germà Colom en sa obra Furs de Valencia (iniciada en 1970 juntament en Arcadi Garca), en el volum IX presenta un estudi filologic en el que apareixen mots valencians com marjal, almargals, terres caliuoses, sequies mares i filloles, braçals, alfalfeç, alqueries (¿a on estaven les masies?), adacça, paniz, almodi, orons, barcelles, açochs, almonedes,trapigs, canyamels, albuferes, fotges, terrenys scaliats, foya o foyes, estremeres, albellons, tarquim, algepç, roinoses, trabucances (no enderrocaments), barabdats, bescalms, boxart, collerats, collera, a soles, saber mal, vespra, returar-se, rabera, dula, rampellar, rampellament, sacrament, agermanada, germania, ledesme, pleit-pleyt-plet, enagar, tro...
Pero crec que per a poder realment comprendre estos Furs i sa idiosincrasia, respecte als demes, soles n'hi ha que mirar en els mateixos "Usages"que foren escrits en llati fins que en les Corts convocades en Barcelona per Ferran I en 1412, presentaren una demanda per que estos foren traduïts tots en catala, aprovada s'encarregaren de la traduccio els juristes Jaume Callis i Bonanet Pere, seent completats i revisats per Francesc Basset i Narcis de Sant Dionis. I editades en forma de Constitucions.
Encara que es cert, i per aixo dec de dir-ho, que existixen certs "Usatges" redactats en Catala(romanç es lo que diuen) en 1281(vint anys despres de que foren traduïts al valencià (romanç tambe) els nostres Furs) guardats en el Museu Episcopal de Vic pero no existix cap privilegi per a sa traduccio (com va ser el cas de Valencia) fins a 1412, editats en 1413.

Ara qui vullga que traga sa conclusio, yo ya tinc clar quina es la llengua dels Furs Valencians i sobre tot sa idiosincrasia font als Aragonesos i als "Usatges" de Barcelona.
Per cert, vos deixe un regalet a vore en quina llengua esta escrit este Fur de Jaca.

Fonts:
Cristians valencians. Leopoldo Penyaroja. Valencia 1995.
Atlas lingüistico de la Peninsula Iberica. Tomás Navarro Tomás. Ed digital.
Romanços humanistics Vicente L. Simó Santonja. Valencia 2008.
Las Provincias 29-09-1984
Los Usages catalanes. Antonio Pastor Ahijado. Universidad Computense de Madrid. 1998
Fonaments cientifics de la Llengua Valenciana. Miquel Àngel Lledó. Valencia 2009
Historia de la insigne y coronada Ciudad de Valencia. Escolano. 1887
Cronica de la Inclita y coronada ciudad y Reino de Valencia Marti de Viciana.
Furs de Valencia. Germà Colom.Valencia 1995

Eixidors

2011-05-10T20:59:00.001+02:00

Este fi de semana com tots sabeu ha segut la festa de nostra Senyora dels Inocents, Desamparats i Folls . Una festa que ha coincidint en el centenari del primer Trasllat. I per a commemorar-lo, han dedicat al centenari el tapis.
Pero dins d'eixe tapis, una persona ha segut, sense dubte, protagonista involuntaria. Mes que una persona, yo parlaria d'una colla d'amics. Els EIXIDORS.

Es dissabte pel mati, sobre les 11 per a ser mes exacte, l'almagasen de Toni es un no parar. Tots han vingut a ajudar, pero ademes, molts han vingut a arreplegar les ultimes camisetes.
En el salo del Museu Faller, les dones estan preparant els entrepans per a almorzar el dumenge, i els homens van i venen de l'almagasen de Toni fins al Museu carregats de coses per a decorar l'escenari. Tot te que eixir be, enguany es un sopar especial, pero a part d'aixo, enguany i tots els anys este fi de semana es especial.

Enguany per primera volta decidixc unir-me als Eixidors. No es que siga un requisit necessari per a acodir al trasllat, pero despres de vore sa llabor, he volgut ser u d'ells, vore realment en que ajuden i ser, com no, u mes.
Aixina es que despres de parlar en Toni uns dies ans, me presente en sa almagasen i aixina comencen les presentacions. Jaume, Vicent, Xavi... i mes gent. Tots estan afaenats, pero tenen eixe detall, i saluden amablement. En cinc minuts, ya era part del grup. Tots erem amics, i tots mos ajudavem.Es curios, com eixe temperament tant valencià i amigable que pareix que hui en dia haja desaparegut solga reapareixer i mantindre's viu sempre en totes les associacions i grups d'amics de tot el nostre Regne.
I poc a poc el mati se va passar com un rellamp, que curt. Una llastima no poder estar en el sopar. Pero aixina i tot los vaig desijar lo millor.

El dumenge pel mati, me vaig ficar la camisa taronja, i vaig acodir en companyia dels Eixidors. ¿Com me rebrien?.
Arribat a Valencia mos reunirem tots, i alli va ser a on començaren els bons moments.
Uns me contaren com havia transcorregut la nit, manco mal, que la falla del Mercat Central los havia deixat el casal, puix aixina havien pogut fer temps entre la descoberta i el trasllat i fer les necessitats, puix des de fa uns anys, els escusats publics estan tancats.
Atres me contaven anecdotes, ne recorde especialment una que me va fer riure a mi i a tots els que la sentirem. Tot començà quant algu, no recorde qui va dir els anys que duya de trasllat, a lo que despres van seguir atres, uns dient que començaren en son pare, atres en amics... pero Xavi, va ser el que va conseguir traure-mos el somriure, sobre tot dels mes cansats, que pareixien un poc entroncats.
- Ma primera volta va ser als 12 anys, me vaig ficar un tubo de buç per a poder respirar i vaig entrar just en mig dels que duyen la Mare de Deu. Recorde que tots me miraven rar.
Pero lo que mes me va sorprendre es que ya formava part del grup, 160 persones i yo era tractat igual com els demes, tots erem uns.
No recorde be quin hora era, i mos encaminarem a la Basilica, tots junts, tot una marea taronja recorria ara els carrers cap a la Basilica.

He de confessar, que estava prou nervios, no sabia realment quina anava a ser la meua faena, ni que es realment lo que anava a fer. I aixina, casi sense donar-me conte vaig entrar en la Basilica. Estava just davant de la Mare de deu, yo, els Eixidors, els Portadors, i molts mes que tots els anys ajuden per a que la Mare de Deu tinga un trasllat com se mereix. Ademes, se respirava germanor. Tots erem germans, tots erem fills que anavem a ajudar en lo possible.
De principi les "ordens" eren clares, teniem que intentar impedir que la gent que anava a entrar en la Basilica arribara a la Mare de Deu de forma descontrolada, tots els que vullgueren tocar-la podrien fer-ho per un corredor improvisat que casualment me va tocar viure. I despres, intentar fer que la gent deixara passar l'image per la plaça fent cordons davant de l'image i com no, el que poguera ajudar a dur l'image, que com tots els anys, era duta per tot aquell que s'oferia i que volia ajudar, encara que no era una faena facil, com mes tart vaig comprovar yo mateix.
I aixina va transcorrer el trasllat, entre espentes, colzades ... pero sobre tot en amor, pasio, llagrimes i atres sentiments que anaven aflorant al pas de la Verge.
Recorde molts moments del trasllat, puix el vaig viure en molta emocio, pero dos van ser realment els recorts qeu segur que m'acompanyaran durant molts anys en la meua ment.

Primer, l'eixida de la Basilica, a on les portes, plenes de puntes, son una verdadera trampa, que solen marcar mes d'una esquena, encara que el meu recort, va ser mes l'eixida, quan no podiem alvançar, puix la gent mos impedia fer-ho, i sobre tot mos feya retrocedir. I es just en eixe moment, quan els Eixidors, uns feren els cordons i atres, mos ajudaren a fer alvançar l'anda.

El segon recort, es quan varem entrar en la Catedral, recorde com un grup feya un cordo a la llarga, i me van deixear un poc intrigat. Eixos mateix feren que la gent deixara que l'anda girara davant del Micalet i sobre tot, que la Verge donara mija volta per a poder entrar dins la Catedral d'esquenes. Pero es que despres, just quan accediem a la Catedral, estos mateixos homens, protegien als portadors dels bancs, arribant inclus a quedar-se mes d'un atrapat entre ells.

Despres, una volta acabat el trasllat, quedarem de nou en el Casal, per a repondre forces i refrescar. I alli seguirem charrant i veent de nou el Trasllat per la tele. Tots teniem els ulls brillants de felicitat, tots en certa forma estavem orgullosos d'haver pogut ajudar a la Mare de Deu en el seu Trasllat.

Pero aci, no anava a acabar el dia, encara mos quedava una cosa per fer.
Una volta almorzats, Toni i atres agarraren uns sacs en entrepans i els dugueren a la Casa de la Caritat. ¿Qui millor que els desamparats per a celebrar en la pancha plena este dia? ¿No es prou desampar no tindre que menjar?

I es que encara que pese a mes d'u, encara existix gent que fa les coses per amor a atres, o simplement per que creu que deu de fer-les. Encara que per a evitar els enfrontaments i malentesos d'atres anys s'hagen unit formant associacio per consell de l'Episcopat. Seguixen seent els mateixos amics que any darrere d'any s'han anat coneixent per coincidir tantes voltes ajudant en el trasllat o ajudant a eixir ad algun marejat de la descoberta. O millor dit mes, puix sempre se solen ajuntar cares noves que com yo son rebudes en calor i en els braços oberts.

En fi, pense que ara molts dels que han criticat el mereixcut homenage que ha fet Miquel Galvis, tinguen per lo manco atre punt de vista sobre esta gent. Una cara que no vol ser mai centre d'admiracio i que fa lo que fa per amor al progim i per amor a sa mareta. Puix llunt de lo que molts pensen, inclus ells tenen que fer un esforç a part si despres volen tocar a la Mare de Deu .I es que quan u no desija ambicions ni recompenses, lo minim que pot fer es donar les gracies per a tornar l'any que be.

I gracies, com no, a Miquel Galvis. Un valencià com ell amant com pocs de la Mare de Deu i dels Trasllats, no podia mai pensar en un Trasllat sense els eixidors, i damunt sabent que enguany per fi se decidien a fer associacio.
Associacio per cert, que ha participat enguany junt a la Mare de Deu del Desamparats en la Semana Santa acompanyant al Crist del Grao. I que enguany donara mes d'una sorpresa a tots en els diferents actes que te preparats.

AMUNT.

P.D.: Toni, te deixe aci al final una copia de la lletra del Himne de la Coronacio tal i com va ser fa 50 anys. Se que no es molt, pero espere t'agrade este chicotet homenage per tots vosatros.

Perdo... ¿per a qui?

2011-04-22T13:22:00.002+02:00

Se que estem en epoca de perdo, ya que commemoren la mort de nostre Senyor Jesucrist, que va morir per a lliurar-mos dels pecats i per que la veritat mos fera lluires. Pero ¿fins a quin punt devem de perdonar i oblidar nostres ofenses? I ¿fins a on mos fara lliures la veritat?

Recorde quan era un estudiant, quan m'enfrontava en algun que atre professor per raons de llengua. Sempre he tingut massa clares les idees.
Pero lo que mes recorde van ser els selectius, sobre tot els d'uns quants amics meus.

Era sobre l'any 91 (quants anys ya donant guerra) en el selectiu, els amables mestres de valencià (Catlencià era el nom que li soliem dir, per les catalanades que ficaven) ficaren una pregunta un poc malintencionada.
¿Quin es el nom de la llengua?
Ni que dir te que tots els que ficaren en sa bona voluntat i per amor a sa terra i sa llengua Valenciana, foren suspesos, mentres que els que donaren noves glories al Nort, i ficaren Catalana pogueren optar a seguir estudiant i poder ser gracies als seus merits els tontos utils que tant havia buscat Catalunya per a poder suprimir a Valencia i sa llengua sucumbint-la dins de la recent creada Catalana. I tot seguint les mateixes bases que ya gastara Hitler en 1933.

Estos jovens que en un principi pensaven en fer lo correcte es convertiren pel temps en autentics adoctrinadors adoctrinats, i pel temps es donaran conte que han segut utilisats de la forma mes missera per a la creacio de noves joventuts adoctrinades.

Pero.. yo no vullc enfornar-me en esta gent, soles ells sabran com eixir o lo que estan patint per no voler donar a coneixer la veritat per vergonya. Mes be, me dedique a recordar ad aquells heroes que truncats d'arraïl del seu principal somi per estudiar allo per lo que havien lluitat durant tants anys, ara, se veïen frustrats pel simple fet de que certs mestres politisats o comprats havien corregit els examens d'una forma tan absurda com absurda era la pregunta. Atres mentres tant perdrien una any per a poder tornar a fer l'examen i aixina poder continuar en el seu somi.

Per que esta pregunta, ya havia segut resposta uns 9 anys ans, mes concretament en el nostre Estatut d'Autonomia de 1982. I ademes, tots els tribunals reconeixien com ad eixe el nom de nostra llengua. Es mes, eixe havia segut el nom de nostra llengua des de que començaren a escriure els nostres classics, i en el que ha segut reconeguda nostra llengua en tot lo mon. ¿Quin dret tenien ara estos politisats professors? ¿No deurien preguntar ans al poble de fer lo que havien fet?

Se que este es un temps d'arreplegament i de perdo, pero encara que aixina fora, crec que deurien de ser estos heroes els que tingueren l'ultima paraula. ¿Acas perdonaren els mestres el que ells no foren politica i adoctrinadament tan cinics com els mestres? Espere que algun dia se faça justicia i estos mestres que a lo millor en sa majoria actuaren per engany, puguen rectificar sons erros d'una volta per totes.

En fi, com diu Chamfort, "l'historia dels pobles somesos al despotisme no es més que una simple colecció d'anecdotes". A lo que yo afegixc "pero estes anecdotes servixen per a demostrar que no sempre ha segut aixina, i que ¿per que no? pot tornar a canviar"

Vos deixe una peli de Disney (desconeguda per cert) que vos deixara que pensar
Bones Pasqües a tots, especialment per a tu Toni.

Censura

2011-04-13T18:49:00.001+02:00

Com ve deya fa molts anys Orwell, "dir la veritat en temps de mentira Universal pot ser tota una revolucio". I es que mantindre a la gent enganyada durant un cert temps pot resultar inclus facil, com ve demostrant el pancatalanisme, pero d'ahi a mantindre-la enganyada sempre... queda un bon tros.

El dissabte, uns pocs jovens decidiren informar a Llombay sobre que eren les trobades. No era precis fer-ho, com a mostra, la majoria dels seus amics se quedaren en el Pub.
No tenien res a guanyar, puix l'unica recompensa possible era fer despertar a tot un poble, o millor ensenyar-los la veritat. Eixa chicoteta cosa que es tan facil de vore, pero tant dificil de trobar hui en dia. La veritat vos fara lliures, deya Jesucrist,- si tan sols mos deixaren ensenyar-la...-.
S'havien passat per la vesprada per l'imprenta, tenien que fer uns pocs panflets, d'una quartilla serien suficients. S'havien gastat uns 20 €uros, -En aixo tindriem per a passar dos hores mes en Zarabanda-, pensaven, -pero la satisfaccio de vore com la gent descobrix la veritat, es mes gratificant que un atre cubata-.

Aixina, mentres tots continuaven en el Pub, ells se decidiren a pegar una volteta pel poble. -Total tampoc es tan gran, en una horeta fet-. I mamprengueren la marcha.
Un hora mes tart, tenien tot el poble ple de panflets, totes les cases, tots els buçons,totes les llunes dels coches, inclus havien arribat a Catadau. Els havia sobrat temps per a fer dos pintades, tampoc està de mes, encara que embruten, deixar algun mensage per a que la gent el veja des de llunt. -Total tos ho fan. ¿Quantes voltes hem vist la chinchosa B o inclus ya fa anys encara recorde com se pintaven tots els lletreros de Llombay en una I final tachant la Y-. Se dien uns als atres.

I aixina despertà Llombay el dumenge de bon mati, quan en la plaça de l'Ajuntament es reuniren uns quant voluntaris disposts a fer les Trobades.
La primera faena que se'ls encomana es arreplegar tots els panflets del carrer, de les finestres, dels coches, inclus els que se vegen pels buçons. I aixina com la AC alemana de Goebbels netejava les propagandes que ells consideraven antialemanes, estos "voluntaris" netejaren tot lo poble, Gloebbels ho nomenaria "la neteja de l'espirit Alema", l'Ajuntament i alguns voluntaris responien als que preguntaven dient que era un acte vandalic fet pels de la Y.
Els que anys arrere anaven omplint els carrers en proclames "lliberals" ara acallaven la veu d'uns jovens i de tot un poble. Els que s'esgarraven la camisa com deya Camarón per la censura de Camps Nal Noi, ara censuraven sense motius el pensament d'una gran majoria. Els que clamen tots els dies per la llibertat d'expressio i per que no vore TeVen 0'3 es atentar contra ella, en canvi negaren eixa llibertat als jovens i al poble. El "lliberal", s'havia convertit en censurador. ¿Que mes se pot esperar d'una gent aixina? -En bones mans tenim el bombo, Sento-.

Lo que no sabien estos censuradors era que molts ya s'havien alçat, i havien llegit els panflets, atres els llegirien un poc mes tart, puix no es molt normal trobar-te papers que entren per baix la porta, i atres, total tingueren que llegir-los per arreplegar-los de terra o d'algun coche, que vingut des de Catadau, no va vore o no volgue vore el panflet i el deixa en la lluna del seu coche per a delecte del personal.
En fi, per a resumir, molta mes gent de la que hagueren volgut els convocants va llegir els panflets, provocant en la pagina del GAV una bona entrada, sobre tot per a vore que son realment i qui està darrere de les Trobades.
Una llastima que molta d'esta gent ho llegiria despres de pegar una volteta per elles. Pero en poc mos conformem.

Se que ad estes altures molts encara estareu pensant que este equip de neteja ho va fer be:
-No anava a quedar-se el poble ple de panflets-.
Puix no, la veritat, pero tampoc deuria haver-se quedat ple de propagandes.

-Les pintades no fan be per al poble-
Clar que no, pero ninguna, que encara n'hi han que duen mes de 6 mesos.

Hui ya ha passat tot, les Trobades ya son historia, i Llombay seguix ple de propagandes, rests de les Trobades, en les escoles per entre les balles de darrere he pogut vore un tros d'alguna pancarta. Yo diria que era la de Carcaixent, pero no estic segur. (Tant que volen ensenyar estos mestres, i tiren el fem al mig del carrer, que vergonya).
Pero lo mes escandalos de tot, es que tres dies despres de les Trobades, les balles continuen en els cantons, dificultant el transit de peatons per les ceres, inclus algunes en les rotondes; els trastos de l'entaulat seguix apilat en la cera de les Escoles, dificultant i molt l'acces ad estes, si tenim en conte que entre els trastos de l'entaulat, les obres de la nova guarderia i les ceres alçades de darrere els alumnes tenen que sortejar molts obtaculs per a poder per fi entrar dins de l'escola.
Mentres, yo me pregunte,-¿A on estan ara els voluntaris?, o el seu jornal s'acabava en quan netejaren tots els carrers de panflets-

En fi, Hellen Keler (escritora americana sorda i cega) despres de que li comentaren que la censura Nazi havia arribat inclus a la crema de llibres va dir "La tirania no pot derrotar el poder de les idees", a lo que mosatros afegim "no soles no pot derrotar nostres idees, si no que no pot impedir que la gent acabe sentint-les".

Yo, la veritat, no comprenc per que els "lliberals" mos diuen els de la Y, inclus blaveros i faixistes (encara que aço ultim, me fa gracia). Total si som valencians, ¿Quin mal fem en ser valencianistes?¿Quin mal puix faig hui per donar les gracies ad estos jovens?
Gracies germans per amar a Valencia, gracies per voler a Llombay.

Buscant proves... ¿Per a que? II

2011-04-03T19:22:00.005+02:00

Seguint en el tema anterior de Buscant proves... ¿per a que? que per cert, va agradar prou a molts (suponc que no tant a atres), mos dediquem a presentar el segon treball com haviem promes, i seguixc remarcant que no es el meu proposit desprestigiar a ningu, si no demanar cordura i neutralitat, puix des de certs sectors, pareix que prima ans l'obediencia al regim, que realment els estudis mostrats i la veracitat objectiva d'estos.

Lo que no m'explique realment es com Orts, eixe gran investigador, se dedica a investigar al mes que dubtos Rafel Vives Azpiroz i en canvi, no menciona casi gens al refutable historiador Vicent Vives i Liern el qui va donar una conferencia en la seccio d'Arqueologia de Lo Rat Penat en 1900, i que despres se va editar baix el titul Lo Rat Penat en el escudo de Armas de Valencia, a on se pot comprovar en pels i detalls (com diria ma yaya), com se confeccionava la Senyera.
Fullejant en son llibre podem traure unes suculentes notes com esta que encara que es llarga te coses molt curioses:
Certificación expedida por el Regente del Racional de Valencia, en 19 de Diciembre de 1503, acreditando los gastos ocurridos en la confección de la bandera Real de Del honorable en Leonart Jordi per la bandera real de or y flama per obs de la ciutat. Al honorable e discret en Gaspar eximeno notari Scriua deis magnifichs Jurats e consell de la Insigne ciutat de Valencia. Certifich yo Pere cátala ciutada Regent de racional de la dita ciutat que al honorable en Leonart Jordi son degudes Cent sexanta quatre liures set sous per vn conté que ma liurat de la bandera real de or y flama que ses feta noua per obs de la dita ciutat. Co es per v liures viii onzes seda de grana per obs de texir lo terganell que es entrat en la dita bandera que a rao de vi sous la onza munta xx liures viii sous. ítem per vna liura x onzes de seda groga y blaua per al dit tercjanell que a rao de v sous la onza munta v liures x sous. ítem per lo debanar de la dita seda xiii sous viii. ítem per lo que ha desmenuyt la seda en lo debanar ço es vna onza de grana y vna onza de groch y blau ais dits preus co es la grana a vi sous e lo groch e blau a v sous xi sous. ítem per les mans que ha donat a mestre Johan marasquell qui ha texit lo dit terçanell que a rao de ii sous la alna per lxii alnes que na texit munten vi liures iiii sous. ítem per tres onzes y vn quart de seda de grana per obs de cosir dita bandera que a rao de v sous vi onza munta xvii sous x. ítem per dos quarts de seda blaua ii sous iii. ítem per dos alnes de tela gostanga blaua per obs de forrar la bayna de la dita bandera iiii sous iiii. ítem per xxii alnes de veta ampia de fil blanch per obs de stirar dita bandera en lo teler pera daurarla que a rao de iii diners alna munta v sous vi. ítem per vna onza de fil blanch per cosir dita veta en la bandera vi diners. ítem que ha pagat per lo general del dit terganell per pacte fet ii liures. ítem per vii onzes ii quarts seda de grana pera fer la franja de la dita bandera que a rao de v sous vi la onza munta ii liures i sou iii. ítem que ha donat an ausias manresa batifulla de fil dor per xiii onzes ii argentos y mig de fil dor que han entrat en la dita franja que a rao de xviii sous la onza munten xi liures xvi sous viiii. ítem que ha donat per les mans de xx alnes de franja pera la dita bandera que a rao de viiii diners la alna munten xv sous. ítem per xv onzes de seda de grana per obs de fer los cordons de la dita bandera que a rao de v sous vi la onza munten iiii liures ii sous vi. ítem que ha donat al dit en ausias manrresa per xii onzes tres quarts de fil dor per ais dits cordons que a rao de xviii sous la onza munten xi liures viiii sous vi. ítem que ha donat per les mans deis dits cordons y botons y flochs per tot ii liures. ítem que ha donat a mestre gabriel perpunter per tallar y cosir dita bandera iiii liures. ítem per lo enfranjar de la dita bandera xii sous. ítem a nanthoni ribesaltes batifulla per ii M Ccclx pans dor fi per obs de daurar dita bandera que a rao de i Hura i sou lo cent munten xxiiii liures xvii sous x. ítem an johan monrreal batifulla per ii m cxxxv pans dor fi per a daurar dita bandera a la dita raho xxii liures viii sous iiii. ítem an Johan marti pintor de la ciutat per los jornals e colors del daurar de la dita bandera xxvi liures xvi sous ii. ítem an francés marti draper per vna alna de ceti blau per obs del rat penat de la dita bandera xxiiii sous y per vna alna de ceti carmesí xxxiii sous hi v sous de general per tot que munta iii liures ii sous. ítem a na nádala per viiii onzes y mig quart de trenetes batents ab bolleteria per al dit rat penat que a rao de v sous la onza munta ii liures v sous vii. ítem an miquel de Valencia per or e seda per ais flochs del dit rat penat xiii sous. ítem an Jaume climent per les mans del rat penat de la dita bandera xii liures xii sous e xiiii sous per algunes aueries que es per tot xiii liures vi sous x. ítem an luis nadal botiguer de lene per ii alnes de vinte per allargar la camisa de la dita bandera iii sous. ítem al bisbe e capellans de la seu per beneyr la dita bandera xiii sous viii. Les quals quantitats totes acumulades preñen suma de Clxviii liures vi diners. De les quals clxviii liures vi diners deduydes iii liures xiii sous vi quel dit enLeornart Jordi ha rebut del or de les barres daurades de la bandera vella resta que seria cobrador lo dit en Leonart Jordi les dessus dites clxiiii liures vii sous. Per que sius plaura fareu albara de part deis magnifichs Jurats drecat al honorable en Johanpascuet clauari comu de la dita ciutat per lo qual li pague la dita quantitat o li faca compliment ab 90 que bestret o pagat li haura per la dita raho. Dat. en Valencia a xviiii de dembre any M. d y tres. Archivo Municipal de Valencia.—Libro de Certificacions del Racional.— Años 1493 en 1505.—Núm. 7, sig. a qq.
He dit que es curios per que Orts, per eixemple, en el seu llibre diu que la tela blava es soles per a l'empunyadura, i no es del tot fals, puix si ho haveu llegit podeu comprovar que en cert renglo apareix " per dos alnes de tela gostanga blaua per obs de forrar la bayna de la dita bandera iiii sous iiii."pero lo que no conta Orts en son llibre, igual per pasar-li inadvertit es que tambe apareix que "Co es per v liures viii onzes seda de grana per obs de texir lo terganell que es entrat en la dita bandera que a rao de vi sous la onza munta xx liures viii sous. ítem per vna liura x onzes de seda groga y blaua per al dit tercjanell que a rao de v sous la onza munta v liures x sous. ítem per lo debanar de la dita seda xiii sous viii. ítem per lo que ha desmenuyt la seda en lo debanar ço es vna onza de grana y vna onza de groch y blau ais dits preus co es la grana a vi sous e lo groch e blau a v sous xi sous." lo que mes actualisat vindria a ser mes o manco :
1 lliura i 8 onzes de seda grana (roja oscura)= 681 grams de tela roja
1 lliura i 10 onzes de seda groga i blava = 737 grams de tela groga i blava.
La veritat, tot s'ha de dir, yo no soc sastre, pero tenint en conte que aixo es el pes de la tela ans de confeccionar i tenint en conte que es referix a seda, podem dir que la badera que ix seria prou gran, puix segons tinc entes, un metro de seda pesaria entre 40 i 50 grams(suponc que en eixa epoca seria un poc mes).
He de dir que buscant sobre este tema he trobat un interessant articul de Masclet sobre este tema, pero mes concretament sobre la Senyera de 1545 i 1596.
Afegixc ademes, que esta Senyera(la de 1505) va ser beneïda pel Bisbe i els Capellans de la Seu, lo que li donaria sense dubte mes veracitat a l'efecte, tenint en conte que en eixos anys, el Bisbe i els mateixos Capellans de la Seu no solien beneir junts qualsevol cosa. Com tambe passaria en la nova de 1926.

Ademés d'ell (Orts) molts s'amparen dient que en el retaule de la Generalitat, apareix l'Angel custodi en la quatribarrada i l'escut quatribarrat. Pero lo que no saben molts d'estos "investigadors" (o no volen dir) es que eixe retaule representa els tres braços politics dels nostres Furs. El nobiliari, representat pel seu patro Sant Jordi (patro dels reis d'Arago), la Verge Maria que representa el braç eclesiastic (suponc que sera aixina en tot lo Mon, no crec que siga soles en lo nostre Regne), i el Real, representat per la bandera del Rei d'Arago (suponc que el Rei d'Arago no duya la nostra Rel Senyera Coronada) i per l'escut de Valencia en un pla inferior, demostrant el seu vassallage. Per lo que este retaule no pot ser utilisat per a referir-se a la bandera del nostre Regne. Simplement per que eixa bandera representa al Rei d'Arago.

Aixina i per a acabar, no volent desprestigiar a ningu, si no demanant serietat als estudiosos que tantes tesis i tants raonament cientiics diuen donar-mos, vull deixar clar, que la no mencio en cap lloc de la banda blava, es per que era de sobra reconeguda, i per que lo realment important, i remarque realment, per que era la senyal Real eren les barres que representaven al Rey i la Corona que representa al Regne. Deixant el blau com a un simple afegit decoratiu, al que no li se presta massa atencio, com es el cas de les dos L coronades de l'escut o inclus de les que eren antigament possades en forma de corona quan s'escrivia el nom del nostre Regne com mostra el Llibre Manual de Consells i Stabliments de la Ciutat de Valencia dels anys 1375 a 1383. ¿Recordeu haver vist aço en algun document Comtal?...

Pero lo mes curios, i crec que lo mes significatiu es que ni Orts ni nigu s'haja parat a pensar en que tant en lo Regne de Mallorca com en el de Valencia en un principi l'ornament (Corona o Castell) anava remarcat en blau, color que representava als Reis d'Arago i color en que estos mateixos Reis obsequiaven a les banderes guanyadores.

I que si per algun motiu que desconec, Orts haguera volgut realment demostrar des de quan existix el Blau en la nostra Real Senyera, deuria haver pegat ans un passejet per les iglesies del nostre Regne, descobrint aixina, que no es cert que a la nostra Real Senyera li afegiren el Blau en 1878 o com ell preferix dir que "No tenim una data precisa de la composició d'aquest poema, però si ens orientem per la data de publicació d'aquesta obra antològica de Constantí Llombart (1878), podem deduir que l'afegit blau o grisenc a la senyera originària, deu ser d'aquella època." Si no que inclus en 1800 ya apareix reflectida en un escut.

En fi, crec que si per fi llevem les males brosses, descobrirem que baix d'elles està la veritat, la rao, i sobre tot la nostra identitat.
Fins atra.

P.D.: No he gastat per a res el Llibre de Garcia Moya Tratado de la Real Senyera, puix desgraciadament per a mi no l'he llegit, i no he pogut trobar cap eixemplar.

Buscant proves... ¿Per a que?

2011-03-25T20:08:00.005+01:00

Per a començar, vullc deixar constant de que els articuls que he publicat fins ara, este i els que espere publicar, no estan escrits en sentit d'atac, sino de defensa. Per que com a valencià que soc me considere que tinc tambe el dret i el deure de ser-ho. I per tant el mateix dret i el mateix deure de defendre la patria Valenciana, la llengua valenciana, la cultura valenciana i fins i tot l'historia valenciana.
Per tant vullc deixar clar que si en qualsevol moment he ferit alguna sensibilitat o atacat un poc massa ad algu, no era eixe el meu objectiu, si no el de demostrar realment a la gent que passa i que ha passat en el nostre Regne, i sobre les interferencies, tant externes com internes, que hui en dia mos priven d'eixe dret i deure ades referit, el ser i sentir-mos valencians.

Durant molts anys, he sentit en diversos mijos parlar sobre un home particular. Un home bondados que fa donacions culturals a dreta i esquerra per a enfortir la nostra cultura. Un home estudios i al mateix temps un investigador incansable, pero en el que sense voler discrepe en el final de moltes d'eixes investigacions. ¿Per que busca eixa prova inexpugnable que faça desapareixer la nostra Real Senyera?
En fi, crec que el senyor Orts, Pere Maria Orts, com ya va fer ans el seu gran amic Joan Fuster busca una prova de catalanitat en la nostra terra. Una prova que com el Sant Caliç (Grial per als sentimentals) els done la divina protestat de fer del nostre Regne de Valenciana una simple provincia o una simple colònia de l'expansioniste Nort.

Si no recorde mal, en 1978 Joan Fuster ya va publicar un alvanç sobre els seus estudis en El Blau en la Senyera, concretament en el capitul III pagines 12 a 14. A on intenta ridiculisar l'historia citant la Cronica del borrianenc Marti de Viciana gracies a una primicia d'Orts. Que diu lo següent " Privilegi a Burriana del 12 de març del 1348: “Os concedemos y queremos y ordenamos que la bandera acostumbrada de dicha villa se acresciente por la parte de arriba; la cual añadidura esté teñida de color azul, del cual antiguos reyes de Aragón, nuestros antecesores ilustres, solían sus banderas vencedoras llevar. Y más: que en la dicha añadidura del sobredicho color se sobrepongan, o entretejerán, o se pinten, e en linea recta se pongan o impriman tres coronas reales de color de oro...” El document original (Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, Re. 888, fol. 209, r. I v.)" pero... i aci be lo bo, Fuster assegura que segons Orts, Viciana traduïx color azul del llati del Ceremonios "colore livido". I aci be lo bo, puix segons el diccionari español, lívido del llati "lividus" significa azul, en canvi, livido en italià significa palit, mentres que en llati, significa "enveja, o cas d'enveja" . ¿No es aço lo que tenen molts pancatalanistes a la nostra Real Senyera? .

Ya en L'història de la senyera del Pais Valencià de 1979, Orts mos deixa raonaments que realment son dificils de digerir, pero que si damunt els atribuïm a un historiador inclus resulten chistoses i tot. Pero que choquen, i permetam, puix comença dient que el blau es degut a la banda blava que duyen normalment les banderes Reals aragoneses, yo tinc entes que eren les victorioses, per aixo, se representen en la rendicio de Morella, puix eren victorioses. Es mes, si mos fixem en el privilegi que acabem de citar ho podem llegir "solían sus banderas vencedoras llevar" ¿o com en el cas de blau tambe esta mal traduït?.

Tambe recorde un comentari del llibre dedicat a una poesia, si mal no recorde de Lluis Cebrian tret del llibre de Constanti Llombart La morta Viva de 1878. La poesia es la següent:

A LA SENYERA DE LA CIUTAT
Hi ha qui diu qu'entusiasme no sent huí al voret,
perque aquella no pots ser:
Perque son tons brodats de un novell fer,
y per qu'es, pera vell, ton domás fi.
Qu'es com dir, que Valencia no está así,
la d'En Jaume, de March y de Ferrer,
perque hermosa y moderna es vá refer
ab empedrats, y fonts, y llums sens fi.
Aixó ho diuen mals fills y mals germans,
que d'amarte, vergonya es fan
tan sols quant d'Espanya se venen braus amants...
Déixals dir; pero fuig d'eixos estols,
que'ls que no saben ser bons valencians,
manco encara sabrán ser espanyols.

Be puig despres de llegir-la, i rellegir-la ho tinc clar... Catarroja descoberta.
Vos deixe el comentari del senyor Orts "Notem com ací se'ns parla que a la senyera originària se li han afegit empedrats, y fonts, y llums sens fi. Aquesta intenció tindria doncs originàriament la franja blava . Precisament donar lluentor a la part més important, aquella que els blavers posteriorment han menyspreat: Les quatre barres. Per això, no imitaria cap corona, com alguns han dit, sinó més aviat seria un disseny artístic que faria referència a pedres precioses que d'aquesta manera ornarien el nucli originari quatribarrat de la senyera. Abans inclús ho clarifica Cebrian molt més en dir de la senyera que són tons brodats de un novell fer, i més avant també, en dir que la senyera originària quatribarrada hermosa y moderna es vá refer. No tenim una data precisa de la composició d'aquest poema, però si ens orientem per la data de publicació d'aquesta obra antològica de Constantí Llombart (1878), podem deduir que l'afegit blau o grisenc a la senyera originària, deu ser d'aquella època." I que conste que yo no soc mes que un simple llaurador, pero crec que aci algu s'ha colat. ¿heu vist el titul? "A la Senyera de la Ciutat" per tant, aixo no seria una prova per a parlar sobre la del Regne, ¿no? ¿o acas no diuen vostes que la Real Senyera pertany tan sols a la ciutat de Valencia?. Per no contar, per atra banda en lo dels adjetius. Molta imaginacio si que veig yo en la deduccio, la veritat. Pero soc llaurador, igual m'enganye. Pero si a la ciutat li han ficat fonts , empedrats i faroles per a fer-la moderna, la Real Senyera de la que parla, igual pot ser que ara era nova, i la gent seguia volent la vella, no per ser diferent, si no per ser la mes vella. ¿Vos sona aixo? Existixen infinitats de Reals Senyeres, inclus repliques exactes com la de Lo Rat Penat, la RACV o el GAV, pero seguim preferint l'original. ¿Acas no son iguals?. O en cas d'haver canvis, ¿qui diu que no foren a partir d'esta o una pareguda tal com apareix en els portularis? Yo no li veig cap font ni empedrat, pero si veig canvis, no se vostes.

Pero es que la cosa va mes allà. Resulta que rebuscant en l'historia, l'ilustre investigador ha descobert l'inventari que va fer el dramaturc i regidor de Valencia Rafel Vives Azpiroz dins d'un "Folleto escrito para justificar que la bandera que pusieron los moros, para la señal, en la torre de Ali-Bufat, no es la Real Señera del Ejercito Conquistador de Valencia,Valencia. Imp. de Juan Guix.1882", a on podem llegir les següents aclaracions "A más de otras muchas banderas y Estandartes, tres son las que se guardan en el archivo municipal, y anuestro propósito hacen referencia.
1ª. La bandera llamada de la Conquista.
Esto es, la que como señal tremooló en la torre de Alí-Bufat.
2ª. El antiguo Pendón de la ciudad.
Que ya existía en tiempo de las Germanías.
3ª Y la Real Señera del ejército conquistador de Valencia
Así las distingue a las tres el ilustrado cronista D. Vicente Boix.
La bandera de la Conquista y el antiguo Pendón de la Ciudad se conservan dentro de dos pirámides de cristal, colocadas una enfrente de la otra.
La Real Señera, dentro de un baúl de baqueta, juntamente con la espada del rey D. Jaime, y las dos llaves doradas, que en señal de pleitesía se le entregaron a Felipe V a su entrada en esta Ciudad." La veritat, aci comença lo bo.
Segons Pere Maria Orts, aço es una prova irrefutable,junt al tros de tela que va rebre Vicent Boix i que ell guarda com a tesor, que demostra que de forma interessada se va fer desapareixer la Real Senyera del Ejercito Conquistador, descrita aixina per Boix "Es de cuatro telas estrechas de seda carmesí sobre otras de gaza de oro, que todo forma las armas de Aragón; y por remate una celada coronada y el murciélago encima, todo de plata". Pero si mos fixem o analisem les anteriors frases o afirmacions mos trobarem en varies sorpreses:
1.- De ser cert que el tros de tela emmarcat de Boix fora un tros d'aquella Real Senyera ¿Com la pot vore Vives en 1882 si segons apareix en el marc esta va ser retallada en 1849? ¿magia?
2.- Si no es aixina, i tal com fica en el marc es un tros del pendo ¿Per que diu el emmarcat que data de 1240 si el pendo, original com a tal, deuria datar de 1238?
3.- ¿Com pot ser tan verdadera i valuosa l'explicacio de Vives si afirma que el Pendo ya existia en temps de Germanies (1519-1523) si es de sobra conegut (per lo manco yo, un llaurador, ho se) que va ser el cronista Pere Antoni Beuter, encarregat de fer el tradicional "Sermo de la conquista" durant el segon centenari d'esta (1538), qui este mateix any en sa "Primera part de la Conquista de Valencia" va escriure que el Pendo que se conservava en la cupula de l'Iglesia de Sant Vicent era el mateix Pendo issat pels musulmans en la Conquista de Valencia. I està documentat que cent anys despres (tercer centenari,1638) el Justicia Criminal baixà el Pendo de la cupula de l'iglesia, i va deduir que era verdader, basant-se en el seu vell aspecte.O siga, resumint, no pot ser que el gastaren les Germanies en 1519, si no el baixaren fins al 1638.
4.- Volent que tots els meus atres punts foren falsos, cosa que ya dic que no ho son. Considere normal que en l'archiu de l'ajuntament se conserven eixes i demes reliquies, tenint un lloc especial en un atra estancia la Real Senyera tal i com mereix, no entre trastos vells i falsificats.

En fi, com no me cabia tot en una articul he decidit partir-lo.

Se que n'hi ha gent que no aguantarà fer algun que atre comentari, pero lo bo ho he deixat per al segon articul.

(Continua...)

Una bossa de caragols

2011-02-25T17:57:00.004+01:00

Se que per a tots, o per lo manco per als valencians, un grapat de caragols fets un dia de pluja es preludi d'un bon plat de caragols al cap d'uns dies.
Els caçadors solen fer-los al foc, damunt d'una llanda, tirant-los soles un poc de sal i oli, sense deixar-los porgar. He vist inclus que els catalans consideren esta practica ancestral com a propia, clar com ningu l'ha reclamat. ¿Que pensarien els caçadors valencians si ho descobriren?,pero no anem a entrar en eixa discussio.
En les cases se'ls sol deixar uns dies en romer per a porgar-los, esta practica tan vella i ancestral com els mateixos caragols, se fa en lo corral penjant una bossa de malla plena de caragols i unes rames de romer.
Pero sa elaboracio en les cases, podem dir que es atre mon. Uns fan un suc en creïlles paregut al suc d'anguiles, atres preferixen fer un poc mes suau i sense picant, i aixina fins a doscentes receptes diferents, fins i tot en arros.

Pero, precisament el nostre tema de hui, no es culinari precisament, puix com tot en la vida, de coses menudes solen eixir discussions sense voler massa llargues o simples rises ocultant ridiculs innecessaris, puix part d'estos ridiculs els guanyen realment els perdedors, puix los donen la rao per a fer-los callar.
Recorde un dia de pasqua en un dinar prop del Sogrony, crec que la zona se dia Atalaya.
El cas, per a deixar a part discussions o senyes sense mes importancia, era que la bicicleta d'un dels reunits havia perdut un tornillo, o tornell (nom mes apropiat pero realment manco gastat entre tots els valencians), per lo que no pugue seguir la ruta, i se va quedar baix en el pou de les Fontanelles, fins que acabarem i tornarem tots a dinar. La veritat, no imaginava en cap moment que un fet aixina donara per a tant.
Al tornar una amiga meua veïna d'Albal va preguntar
- Chimo, ¿has trobat el cargol?
-¿Caragols?, no no n'he buscat, he estat massa ocupat buscant el tornillo per dins del coche i per terra, pero crec que sense ell igual vos haguera pogut acompanyar.
-Chimo mira que eres, tornillo es un castellanisme impost durant el franquisme, se deu de dir CARGOL.
I d'aci ixque una discussio, sempre amigable, que la veritat me va deixar pensatiu.
¿Com un valencià li pot dir cargol al tornillo o tornell? ¿ho haura sentit en alguna macro concentracio d'Escola Valenciana? ...
Pero es que la vida es aixina. He intentat buscar el significat o el simple fet pel qual els catalans li diuen cargol al tornell, pero no he trobat gran cosa.

Segons he pogut averiguar l'orige de la paraula caragol (cargol en catala) es incert. Alguns volen atribuir-li l'orige en el llati cochleŏla diminutiu de cochlĕa (caragol en llati) pero com podeu vore l'afirmacio presenta prou dificultats. Atres l'atribuixen a formes prerromanes, i atres com Colominas, mantenen una tambe dubtosa teoria sobre l'orige, assegurant que prové del soroll de la closca del caragol.
Lo cert, es que caragol se gasta tambe en Occità, Tortosi i Balear, mentres cargol es Catala, escargot frances, caracol castellà, eusquera i portugues, lumaca es italià, i en angles es snail.
Pero crec que a lo que anavem es realment al nom dels tornillos.
En 1887, Escrig dins del seu diccionari escriu : m.cast. tornillo; Cilindro de metal, madera etc. con resalto en espiral, que entra y juega com la tuerca.
Ademes, Garcia Moya en el seu DHIVAM el situa en: Colom: El benefici de Mora, 1881, pag. 29 a on se pot llegir " ... que li falten molts tornillos...", tambe en atra obra de 1887, 1897, 1900...
Es mes, tornillo be del llati tornus i s'ha gastat tant com sa ferramenta. No entenc massa be el per que tant d'interes en que se diga cargol, tenint com tenim nom (tornell o tornillo) i sabent com sabem que caragol es un animalet.

La veritat, me pregunte com seu apanyarà un home quan vaja en la llista de la compra a un hipermercat en Catalunya i duga en la llista una bossa de cargols...

El dit en la llaga

2011-02-11T20:34:00.005+01:00

La veritat, existixen dies en que per molt que ho intente, no conseguixc comprendre el per que molta gent creu en lo que creu per que està de moda. No entenc realment que ha passat en tota eixa gent que simplement creu lo que li conten, mai busca un per que.

Recorde en certa gracia fa uns mesos un monolec (suponc que en barceloni seria monòleg) d'eixos graciosos que te dexien pensatiu, en que no saps realment si donar-li la rao al artiste, riure o plorar.
"Ni ha molta gent que no creu en Deu per que no l'ha vist mai (cosa que realment te el seu sentit, inclus l'apostol Sant Tomas va ficar el dit en la llaga(Joan 20:24-29), ¿per que no tindre el seu dubte?), pero curiosament l'immensa majoria d'esta gent que no creu en Deu, creu en els extraterrestres(¿i... per que no?)", la pregunta ad este sector es evident:
-¿Pero n'has vist algun?-
A lo que contestaria sense mes:
-No, pero he vist a molts que han dit que han vist u -
- Clar i resulta que curiosament viuen en el camp, el desert o la montanya i no saben ni parlar. -¿Quants llicenciats coneixes que n'hagen vist u?-

Puix aço que es simplement anecdotic, hui en dia te la seua copia en Valencia. No exactament entre Deu i els extraterrestres, si no que el tema te mes suc, puix la base es la nostra llengua, nostra cultura i la nostra llengua.
Una de les senyes mes qüestionades seria el famos Pendo, que realment me dona fins vergonya. En lo facil que seria arreplegar d'una volta els informes de les proves que va fer en son dia Dolores Garcia Broch, total ya estan fetes, i demostrar sa falsetat. Puix no, molts preferixen deixar seguir a la gent dubtant sobre sa realitat.
Pero mentres, molts seguixen pensant en que es realment el que se va penjar en la Torre ans dita del Temple. Per que los ho han dit. I no creuen en sa falsetat, ni documentada. Pero ademes no creuen en Deu, per que no n'hi han proves...

Atra cosa que me trastorna es la catalanitat de les nostres senyes, de les nostres costums. Tot ho ha dut el nort. ¿quines proves n'hi han? Cap, pero quan ho diuen deu de ser de veres, ¿no?.
Si els espanyols van anar a America i els ensenyaren l'espanyol als indis, ¿per que els catalans no pogueren fer lo mateix?. Puix, per ficar un eixemple, per que aci no erem indis, no mos aniquilaren, i no mos van fer esclaus seus... entre atres coses, pero clar, com resulta que meu han dit, puix... No fa falta pensar en el cap un poc, ni documentar-se.
La Moixaranga d'Algemesi, per eixemple, esta documenta des de molt antic, i dona la coincidencia, que estes torres apareixen en el Delta de l'Ebre a mijans del sigle XVII quan uns veïns d'Algemesi ensajaven per a la festa del seu poble, puix estaven ensenyant i ajudant als del Delta els adelants i les llabors de l'arros que ya contavem en les nostres terres. Era conegut com el ball dels valencians. Es mes, està documentat que en 1687 actuaren en Tarragona "el ball dels valencians", mentres que el primer castell o casteller està documentat tambe en Tarragona pero en 1770, o siga casi cent anys despres (I pensar que segons el catalanisme tot ha vingut del Nort).
Puix resultà que en molts llibres anava documentat com a costum tipica catalana, filla dels castellers. Manco mal que ho va desmentir un historiador del mateix Delta.
O laPaella, tan tipica i tan valenciana. Inclus la Fideuà que va ser inventada en el Grau de Gandia.
¿I quin fundament historic i cientific tenen els que s'ho creuen? Cap, ningu ha ficat el dit en la llaga.

Pero lo que mes patetic me pareix es voler incluir als nostres classics dins la lliteratura Catalana, i transformar nostra parla per a semblar-se mes i mes a la catalana fins acabar seent engolida per esta.
Ausias March el mes famos poeta valencià, el volen fer seu. Recorde fa uns anys quan vaig llegir un llibre a on estava en un sol volum "L'Espill, Lo proces o disputa de Viudes y doncelles,Lo Proces de les olives y Sompni de Joan Joan, i La brama dels Llauradors a on anava un Proemi firmat per Onofre Almudever (de qui Miquel i Planas diu que era "un valencià del segle XVI que ha passat a l'història precisament com a apologista de la llengua catalana i difusor dels seus clàssics") ,qui edità este llibre en 1561. en el Proemi podem llegir " En lo temps que mes apartat estava de conversar ab les Muses, amantissims lectors, lo enteniment, que tots temps está en vetla, sentí que tocaven á les portes del descuit lo zel y amor de la nostra materna llengua, que acompanyats de la Rahó la ma del dir, y á mí en persona de tots los altres valencians ab paraules de gran sentiment per un modo imperatiu me comenzá arguhint de parlar en esta forma:" Sino fosseu ingrats á la llet que aveu mamat, y á la patria hon sou nats, no dormirieu ab tan gran descuit: ans uberts los ulls de la consideració veurieu com seus van perdént les perles é margarites que ab continues vigiles los vostres passats adquiriren, y aprés les vos dexaren: perque de aquelles y ab aquelles vos adornasseu y enriquesseu en les conversacions y ajusts de persones avisades; majorment que per que azó redunde en deshonra vostra, vist que los estranys les amen, estimen, y tenen, y encara les apliquen, que tacitament és mostrar que aquells tals millor ho gusten y entenen que vosaltres: y que azò sia veritat, pròvas entre les altres ab les obres d'aquell vostre excelentisim Poeta y estrènu cavaller Mossen Ausiàs March, que essent natural Valencià, los Cathalans lo san volgut aplicar, y los Castellans han treballat de entrendrel, fent-lo en Achademies publiques llegir. Y com a estos, que dit tinch, nols sia natural axi per la carència de la forza de la llengua, com per la varietat dels enteniments, ajudant hi lo gran discurs del temps, en les obres dites, y en estes que ací narraré, sens moltes altres dignes de ser portades a la noticia dels homens, y ser tengudes en la estima que ells merexien, de cada dia se van corrompent los vocables. Y algunes vegades pensant millorarlos, com lo vers sia una cosa tan delicada, muden la sentencia, o alteren los versos de tal manera, que si huy tornassen algunes d'elles davant sos propis autors, no les coneixerien." Pero a mi me resulta prou curios que Onofre Almudever, que per lo vist no era cap apologiste català, mes be diria yo valencià, denuncia justament 22 anys despres de l'edicio castellana justament lo que ficava en el llibre. Per a mi aço es ficar el dit en la llaga, per que si existix una versio impresa en Valencia en que fica que era de nacio catala, tambe existix un testic que ho denuncia i ho desment. No se per als que veuen extraterrestres.
Be, yo diria que per a ser un monolec, ya ho tinc be.
Espere que ara tingam molts mes adeptes, per que si per a creure necesitem ficar el dit en la llaga, crec que ha quedat prou demostrat.

Barco a la deriva

2011-01-30T12:26:00.001+01:00

Hem vixcut junts un fum de destrellatats, hem segut capaços de renaixer d'entre l'adversitat... pero seguim seent soles unes poques veus que, callades pel govern, lluitem sense cap ni peus front ad eixos delinqüents que amagats dins de bambolles sociopolitiques viuen de les subvencions i mos pategen el cul tots els dies de l'any.
Hem vixcut junts moments de Gloria, hem plorat quan a Lola li prohibiren fer-li al Pendo la prova del Polen. Hem vist com els nostres companyons, aquells que mes chillaven se'n han anat transvestint i venent-se al millor postor.
Hem segut capaços de fer d'una simple paella, l'acte mes multitudinari del nostre Regne, hem segut capaços de juntar-mos 500.000 valencianistes per a lluitar per les nostres senyes, hem vist com uns jovens han segut capaços de juntar mes de 300 persones en un sopar informal ple de valenciania.
Hem segut capaços de fer unes normes valencianes, a les que encara hui en dia seguim sense vergonya.
Hem segut inclus capaços de salvar la nostra senyera d'entre flames.
Pero tot aço s'ha esfumat...

Ara som un barco a la deriva, un simple joguet del que els nostres politics s'han cansat.
Som moneda de canvi, i sobre tot moneda electoral.
Les nostres senyes, aquelles per les que lluitarem en la Transicio, se veuen hui en dia mes amenaçades que mai. I mentres... seguim a la deriva.

Soc conscient que tots no hem fet lo que hem pogut, pero soc encara mes conscient de que en estos temps sobren les preguntes, sobren moltes respostes. Hem segut poble, hem segut Regne, hem segut nacio. ¿A on queda ara la nostra valenciania?... Espere que encara ne quede en un chicotet raco del nostre cor.

Veem tots els dies frustrats com els nostres fills son educats en català, com els mijos de comunicacio cada dia estan mes catalanisats, pero... no fem res.

I ¿per que no fem res? puix eixa es soles, si me permeteu, la pregunta que vullc deixar en l'aire. Eixa es sense dubte la pregunta que mos fem tots els dies. En fi eixa es senyors i senyores la pregunta a la que hem de respondre.

Hem vist com el PP ha creat primer un entramat dins de la nostra Real Academia de Cultura Valenciana, i despres com ajudats per Pujol, Zaplana, Camps i Gonzalez Pons mos implantaren una sucursal del IEC.

Hem vixcut una batalla de Valencia en la que mos alçarem victoriosos, pero en la que mos deixarem molts caps solts. I mos hem llamentat eleccio darrere d'eleccio de que realment no tenim força politica.

¿Per que no fem res?

Som un barco a la deriva, un barco en el que la tripulacio, ya s'ha cansat de virar cap a tots els costats. Som un barco falt d'ilusio, en que la tripulacio se troba desilusionada.

Es temps de canviar d'una volta i vore que podem fer, per que sense fer res, ya hem estat prou de temps.

Som un barco afonat que no pot continuar en esta albufera. Un barco que mereix ser lliure i soltar les veles mes allà de Madrit.
Ara es moment de mirar-mos el melic i de tractar d'una volta de ser germans. Preguntant-mos tots els dies ¿Que puc fer? ¿realment soc valencianiste?

Arrere quedaren lluites i desilusions, davant tenim un futur que mereix tindre Blau i Corona.
Si volem seguir remant cada u cap al seu Sol, continuarem veent com poc a poc se va apagant.
Es hora, eixa mateixa hora que tant chillem quan cantem tots junts l'himne de lluita. Una lluita que mai deuriem haver deixat.
En fi, vosatros direu...
Ajuntem-nos que ya arriba l'hora,
De ser dignes de ser VALENCIANS.

Una entramada per a destruir Valencia

2011-01-12T20:24:00.002+01:00

Fa uns anys, ya molts per a recordar, va apareixer en Valencia una noticia que se va escampar en diversos mijos de comunicacio. Una notica que va ser practicament el final del socialisme en Valencia va desapareixer de la nostra retina i del nostre pensament com si no haguera passat mai. ¿A on van els nostres recorts? ¿Deuriem preguntar a algu sobre ells?
La veritat, no se com ho fan, pero fer desapareixer coses com estes s'està convertint desgraciadament en una cosa massa usual hui en dia.

Tot començava un dos de maig de 1995, quant des del ABC se denunciava a Joan Lerma, en aquell moment president de la Generalitat Valenciana, d'haver financiat en diners publics al Bloc de Progres. Pero ¿que era realment este Bloc de Progres i qui eren els seus membres i simpatisants?.
La veritat, es que realment el Bloc de Progres, no es mes que lo que hui coneguem com a entramat Eliseu, i que ya en aquells anys era un entramat tant ben organisat com ho es hui en dia, rebent ajudes des de les Generalitats Valenciana i Catalana. Un entramat creat per a catalanisar Valencia inventat per Cahner ( en aquell temps president de la Fundacio Revista de Catalunya) i Pujol (President de la Generalitat Catalana) que contava en pocs adictes, pero que feyen molt de soroll (mes o manco com hui). En fi el Bloc de Progres era la part "cultural" i sobre tot economica del PSAN, ya dissolt en el PSPV i incrustat dins del Partit Socialiste Valencià PSPV-PSOE.

Pero tornant a la noticia hem dir, que la noticia ix per que segons les fonts, El Bloc de Progres, va remetre als diferents diaris i demes mijos de comunicacio uns fax per a la convocatoria d'una manifestacio des de el CADE Vicerrectora, un centre de l'Universitat de Valencia de atencio als estudiants. Despres de rebre quantioses subvencions de les Generalitats Valenciana i Catalana, gasten material public pagat pels contribuents per a fins politics. Aixo es democracia i amor per la terra.
Una manifestacio que va contar en el soport (i l'invitacio oficial) per part de Lerma, ademes de contar en el soport de les Universitats de Valencia, Castello i Alacant, encapçalada pels seus rectors.
Si es que quant el pancatalanisme se va instaurar en les Universitats i en el pla politic valencià, ¿quina possibilitat de triar mos quedava als valencians?.

Lola Garcia Bronch en aquell temps presidenta de Renovacio Valencianista va presentar una primera denuncia el 5 de maig de 1995 en el jujat instruccio numero 17 de Valencia per possible malversacio de fondos publics a Lerma, al que acusava de financiar i recolzar "en carrec als diners de tots els valencians" actes organisats pel Bloc. Denuncia que va ser acceptada a tramit.
Un tramit que no va tindre conseqüencies. Uns mesos mes tart, el 27 de Setembre de 1995, Lerma llavors Ministre d'Administracions Publiques, va justificar en el Congres dels Diputats les ajudes concedides per la Generalitat Valenciana al entramat del Bloc de Progrés quan ell era president. I conte contat...

Puix si, i en aixo va quedar tot, Lerma va donar les seues escuses, i tot resolt. mentres, aci en Valencia ni mos ho contaren, ni falta que fa. Pero per lo manco tenim els noms de les entitats subvencionades, per a que diguen que no tenim recursos: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Joves Escriptors de Llengua Catalana, Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), Entrepobles, Acció Ecologista Agrós, Acdesa-PV, Radio Klara, Centre Cultural Carles Salvador, Cercles de Normalització llingüística, Fundació Ramón Muntanyer, Fundació Ausias March, Editorial Tandem, Editorial tres i quatre, Centre excursionista.

Aixina l'entramat d'Eliseu Climent, o el Bloc de Progres, continua rebent subvencions d'abdos Generalitats , tant Valenciana com catalana, i seguix atentant contra l'historia i la llengua valenciana. Pero ... ¿que mes hem conseguit descobrir sobre este entramat?.

Uns dels maxims denunciants, encara que soles de boca, puix no va ser ell el que va ficar cap denuncia llegal, i damunt va continuar pagant el tribut com a President de la Generalitat, va ser Eduardo Zaplana, que una volta dins de la Generalitat, va seguir els passos de Lerma, subvencionant a Eliseu, i sobre tot als seus colaboradors o simpatisants. Que no ho he oblidat, aci vos deixe la llista dels principals simpatisants:

Nacho Duato. director artistic de la Companyia Nacional de Dansa. Com Zaplana en Telefonica, ara Nacho despres de deixar la Companyia Nacional en juny de 2010, es el fichage estrela de Teatres de la Generalitat.
Santiago Calatrava. El del pont, que tambe ha fet la Ciutat de les Ciencies. Seguira fent edificis llejos sense anima i completament alluntats de l'arquitectura i l'estil valencià.
Manuel Vicent.Articulista i escritor (sobre tot El Pais i Levante). Un tramvia a la Malvarrosa. Obra que Camps Nal Noi ha produït (seguim pagant favors).Es curios que Camps Nal Noi produira un obra en la que s'insulta en dos ocasions al valencians dient-los que son "borregos i cobardes". Una de les seues frases mes celebres es... Dios creó el mundo en sólo seis días, y esa prisa se nota.
Javier Mariscal. Segons els entrevistadors que vingueren a dir-li que havia segut el elegit per a disenyar la nova mascota de Barcelona 92, el del porret. Puix aixo, despres de donar-li els diners pel diseny del Cobi, Zaplana li va concedir fer el "dibuix" eixe dels ulls de Bancaixa.
Anderu Alfaro. Escultor. Es normal despres de fer el monument dels Països Catalans en Tarrega, 1981, o el del M ilenari de Catalunya 1991, per no contar molts atres monuments pels Comtats.
Els rectors de les Universitats de Castello, Valencia i Alacant... sense comentaris, per a que despres diguen que no estan politisades les nostres Universitats.
UGT;CC.OO.; STEPV; Unio de Llauradors i Ramaders (eixos que encara estem esperant protesten sobre l'exportacio a Europa de taronges Marroquines, que damunt passen per les nostres carreteres), Sindicats d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)... com ans, per a que despres diguen que els sindicats defenen als treballadors, als estudiants i al poble.

Uns anys despres de fer estes denuncies en prensa, Zaplana, va fer possible el pacte Aznar-Pujol, i va ser ell el que va permetre la continuitat d'emisio illegal de TeVen3 (controlada pel entramat del Bloc), va seguir entregant subvencions i sobre tot ajudant als premis Jaume I, va crear la AVLLc que va ser ocupada en gran part pels seguidors del Bloc, va deixar seguir les adoctrinadores Trobades (sobre tot el tito Paco Camps que era llavors conseller de cultura)...

Pero aixo no es tot, al igual que en l'Alemania Nazi, el Bloc va ser durant molt de temps el la força de choc (aço segur que no ho sap Estaban Ibarra). I de la mateixa forma que el Partit SocialNacionaliste Alema va dominar el sistema educatiu, el PSAN en forma de Bloc anava adoctrinant a la societat valenciana des de distints punts. Es mes, com el trage de mals ya no venia, el tito Eli (acusat durant la transicio i en els principis de la democracia per atentar contra la Guardia Civil i la bandera) se va tindre que buscar martirs, per a poder seguir el conte. I aixina va ser com va inventar l'atentat de Joan Fuster , en paraules d'Eliseu "Intent d'assasinar al noste intel.lectual mes destacat, Joan Fuster, ficant-li bombes en la seva casa" . Atentat que va ser tant fort com (segons les noticies trobades en diferents diaris regionals) d'un masclet que va explotar
en la finestra de la planta baixa de sa casa. O (sempre segons Eliseu) "l'atentat contra u dels pares de la patria, el catedratic Sanchis Guarner", atentat que se resumix en un simple petardet que no va tindre conseqüencies i que li va ser enviat de forma anonima a Sanchis Guarner. ¿Que te que dir el Bloc de Progres dels atentats de Terra lluire? ¿I dels atentats contra la llengua i l'identitat valenciana? Per que els "suposts atentats" eren anonims i sense conseqüencies pero els de Terra Lliure i el BLoc de Progres no ho son i tenen moltes conseqüencies nefastes, per cert.

Hui llamente profundament tindre que donar esta noticia, pero el Bloc de Progres hui en dia te una participacio molt important dins del BLOC, 13 dels 30 membres del Consell Nacional, i que va conseguir en març de l'any passat un 25% de vots en blac( de la mateixa forma que va propondre fer en les eleccions autonomiques de 1997) en senyal de queixa contra els pactes de Morera i la seua moderacio.

Font:

ABC. Hemeroteca
Levante
Las Provincias
Diario de Valencia
El Pais. Hemeroteca
La Vanguardia
Valencia Semanal

Done les gracies a VELL per que va ser gracies ad ell com vaig trobar totes estes noticies.

Les trobades . Especial per a la gent d'Aledua i alrededors.

2010-12-24T08:15:00.009+01:00

Esta es la targeta de felicitacio que s'ha repartit enguany pels bars i botigues de Llombay. Una felicitacio prou lleja (tot s'ha de dir), i plena de desgavells.
Pero lo mes important de tot es que esta felicitacio, igual que els seus promotors se declaren autentics valencians. ¿Aixo es de veres?

Com diu el dit castellà, "per a mostra un boto" i yo vos en he oferit dos que son realment: Escola Valenciana i Escola Valenciana 2.
Vos recomane que els llegiu, sobre tot per a refrescar la memoria, encara que intentare en este articul resumir i ampliar lo que s'amaga baix de les misterioses trobades.

En primer lloc aci tenim la presentacio feta en Llombay el 10 de novembre passat a on podeu vore part dels representants de l'Ajuntament de Llombay presentant les trobades.
Si voleu mes explicacio sobre aço... aci
Despres intentarem explicar el curriculum d'Escola Valenciana per a poder comprovar realment que es i a que se dedica.
Dir que Escola Valenciana no conta en un curriculum tant gran com ells volen fer ceure, puix no foren inscrits com a entitat dins de la Conselleria de Justicia i Administracions Publiques de Valencia fins el 4 de Maig de 2010. Pero que pel contrari, funciona en les nostres terres de forma ilicita des dels anys 90.
El seu plantejament pancatalaniste mes que provat, es molt estens, pero crec que pel fet de l'espai d'esta carta, podriem resumir-ho en uns poc eixemple:

Este eixemple, es el mes conegut, ya que va ser publicat per Levante l'any passat i es la subvencio donada per Carod Rovira des de la Generalitat Catalana per valor de 290.000 €uros per activitats relacionades en la promocio del català en el Pais Valencia.
Premi Joan Corominas per l'Actuació Cívica com a col·lectiu de la CAL, 2003. (¿qui es el CAL?) Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana.
Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006. Sense comentaris, ¿no?
Premi de l'Associació Econòmica d'Amics del País, 2007. ¿qui son amics del Pais? Sense comentaris, des de Barcelona la burguesia Catalana premia a Escola Valenciana, per ser tot lo contrari,clar.
Premi col·lectiu Francesc Macià, 2009. Un premi en nom del fundador d'Estat Català, home... molt valencià no pareix.
Xarxa d'Escoles que segons els seus creadors " És un projecte de Vilaweb, Escola Valenciana i Òmnium-Escola Catalana per tal que l'alumnat dels centres educatius facen periodisme digital en la nostra llengua a partir de blogs on participen centres valencians, catalans i mallorquins." ¿De quina llengua parlen? Per a aclarir un poc , crec que en Catalunya no parlen valencià, ¿no?.
Menbre de la fundacio puntCAT que en la seua pagina se definix com ( una entitat sense ànim de lucre, inscrita amb el número 2100 al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. Els beneficis de l'operació del Registre .cat es destinen a assegurar la continuïtat i viabilitat d'aquest, potenciar la Societat de la Informació en els àmbits catalanoparlants i emprendre accions per a fer el domini assequible a tothom.) I a on se mostren els seus membre dins del Patronat:

El patronat actual està format per:

President: Sr. Salvador Alegret (IEC)
Vicepresident primer: Sr. Joan Francesc Gras (ISOC-CAT)
Vicepresidenta segona: Sra. Carme Basté (CCMA)
Secretari: Sr. Oleguer Serra (Federació Llull)
Tresorer: Sr. Ramon Carbonell (FemCat)
Vocal: Sr. Carles Salvadó (Associació Catalana Enginyers Telecomunic acions)
Vocal: pendent de nomenament (Cambra de Comerç de Barcelona)
Vocal: Sr. Carles Riba (Federació Centres Estudis Parla Catalana)
Vocal: Sr. Diego Gomez (Federació Escola Valenciana)
Vocal: Sr. Jordi Alvinyà (Fundació Cercle Tecnològic)
Vocal: Sr. Dídac Lee (Futbol Club Barcelona)

Vocal: Sr. Llorenç Valverde (UOC/IN3)

Es mes, en Xixona, Sant Joan i Alacant gracies als seus ajuntaments, i en colaboracio en l'Institut d'Estudis Catalans fan cursos de catala per als que vullguen asistir.
Premia a grups de musica poetarres com Obrint Pas al que premià en la gala de l'any passat "per la seva llabor social i defensa de la llengua catalana"
I per ultim premi Creu de Sant Jordi de 2010. ¿Sabeu que son? (vos ho escrivim segons figura en sa pagina) "El Premi Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya creada a partir del Decret 457/1981 de 18 de desembre amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural»" Pero demanem per favor que visiteu este enllaç per a poder comprovar aço "Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua
Entitat cívica, formada per una xarxa d'associacions, que té per objectiu la normalització del català en tots els àmbits d'ús, amb especial incidència en el sistema educatiu. En reconeixement a la vàlua d'aquesta tasca i la seva extensió a diferents sectors d'activitat per tal de vertebrar el País Valencià des dels punts de vista nacional i social."
I per si encara queden dubtes, vos presentem a l'anterior director d'Escola Valenciana en un video que te prou vida pel You Tube, pero que segurament vostes no hagen vist encara.

En quant a les trobades, dir-vos que van ser un proyecte fet realitat en 1986 i en paraules d'Empar Granell (una de les creadores d'Escola Valenciana i de les trobades ) diu que Escola Valenciana "És una entitat que promou la nostra llengua en l'àmbit educatiu, de fet el buc insígnia són les Trobades d'Escoles en Valencià que reuneixen cada any més de 200.000 persones per demostrar l'estima al valencià, el nostre català, en actes festius i reivindicatius comarcals."

En fi, espere que en Llombay no pugam vore mai fets com els del següent video, a on els alumnes del IES LA Safor contesten certes preguntes de forma que recorda a l'Alemania NaZi del sigle passat.

Que Deu mos pille confessats

Benvinguts al Regne de la Sangonera

2010-12-06T18:11:00.000+01:00

Sangonera: s.f. Sanguijuela.// Cuc anelit acuatic d'aigua dolça, de cos anellat, boca chupladora i en una ventosa en cada extrem en que s'adherix. Viu en aigües dolces i s'alimenta de la sanc que chupla dels animals als que s'agarra. // Persona que s'aprofita d'atra i obte els seus bens poc a poc.
Esta seria la seua definicio, segons la RACV, pero crec que per ad este articul, mos sobra en la segona, puix devem de tindre clar, qui es la gent que mos rodeja.

De sobra es conegut en les nostres terres, el personage immortalisat per Blasco Ibañez en Cañas y Barro, Sangonera. ¿Pero es Sangonera un personage frut d'una coincidencia?, o com tots els personages d'esta novela,¿ està lligat a la nostra cultura?.

Sangonera, descrit per l'escritor com a guilopo(pícaro.//tipo de persona astuta, procedent dels baixos fondos, que viu d'enganys i accions paregudes.//Figura que apareix en la novela d'este genero i atres) , es l'eixemple que més descriu als nostres politics de hui en dia.
Per una banda, viuen a la seua forma, encara que molt mes engalanats, i no tenint que passar per tantes miseries com Sangonera, sense pegar un brot, i eixint al pas donant llastima de lo mal que ho estan passant. I per atra, servixen sempre als que los oferix alguna cosa a canvi, renegant inclus dels seus amics(votants en este cas).

Pero estos guilopos deuen de tindre en conte, que com a Sangonera un bon dia estos actes los poden sentar mal. I fruit d'eixa fartada, com a bons sangoneres passar tres dies de colics esperant la mort (politica, clar aci no mos volem carregar a ningu), entre agonies i bomits.
Puix eixa es per desgracia l'arrogancia que mos rig, puix d'estos sangoneres i de les seues mentires podriem omplir tot una enciclopedia.

Pero... ¿de quina forma mes mísera mos han traïcionat?, seria sense dubte la pregunta mes estesa, ya que molts, seguint i sentint el seu Canal (Camps Nal Noi), viuen anestesiats en un Mon tan fabulos com fals. Ademes, de gastar paraules alienes, per que son modernes i ho diu el guio.

Pero senyors, ¿com podem viure en este Mon? ¿Vostes no s'han donat conte que tot lo que fem està mal fet?.
Si tenim taronges, mos les tenim que menjar mosatros, per que son tant miraculoses, que se deuen quedar en l'arbre per que ningu vol pagar-les. ¿I per que si ho fan en atres regions i països? Mos tindrien que contestar els nostres sangoneres, ¿no creuen?.
Si parlem valencià, com hem fet tota la vida, manco quan anavem al Cap i Casal, per allo del "culturismo" i voler ser (per que no se notara que erem de poble, collons), es per que aixina ho hem sentit. Pero vist lo vist, crec que aixo no interessa als nostres politics, puix ells tenen molt clar que parlem valencià, pero preferixen fer-li el joc als del Nort, puix es d'alli d'a on venen eixes suculentes subvencions.

I es que el sangonera, no sempre ha estat entre els nostres politics, no sempre mos ha regentat com ara.
Bons i gloriosos van ser eixos anys (XIV, XV inclus els principis del XVI) en que tot lo nostre estava ben vist, i en que els que mos regien tenien molt clar que no eren atra cosa que valencians, inclus si algu se dignava a fer alguna cosa contra el nostre Regne era recriminat inclus si era el Rei (com va ser el cas de 1333 a on Francesc de Vinatea va fer front al mateix Alfons III, el Benigne). No se be, si va ser a raïl de l'abolicio del nostres Furs, i la posterior aniquilacio del nostre sentir nacionaliste, o be per culpa de voler imitar sempre a lo de fora, quant començarem a tindre entre mosatros ad eixos sangoneres eixits de les mes famoses obres castellanes. Uns sangoneres, que com el guilopo castellà mendicava per les nostres terres.
Pero des de principis del sigle passat, i per desgracia per al nostre Regne, el Sangonera va deixar la mendicitat per a hostajar-se en tots els sectors. Unes voltes com a simples visionaris o inclus renovadors (Jacint Mustieles, Adolf Pizcueta, i atres molts), atres com a posseïdors d'unes veritat que no se creïen ni ells (Carles Salvador, Juan Lluis Mengod...) pero els mes destacats foren mes que Sangoneres yo diria ilusionistes que saberen molt be enganyar al mateix temps que omplir-se les seues bojaques (Fuster, Sanchis Guarner, Josep Guia, el Tito Eli...), ademés estos ultims foren el detonant decisiu per a crear escola, tant que d'ells naixerien una gran part dels nostres politics. Sempre, com no, educats i ben informats sobre els beneficis de la Gran Catalunya. Estos politics, als que sempre hem volgut ficar cara, mos han governat i governen gracies als nostres vots. Ells son realment els que han fet del sangonerisme una forma de vida molt sostenible, com diuen actualment . En fi, ells son hui en dia els que mos han venut per quatre miseres pessetes i ells son encara hui en dia els que governen d'esquenes al nostre poble, fent declaracions en mijos a favor d'una valenciania en la que no creuen, i que ademés venen al millor postor, be siga Castellà o Català.
Ah, m'oblidava, aci vos deixe una chicoteta llista dels sangoneres majors: Ricard Perez Casado, Joan Lerma, Cipria Ciscar,Joan Romero, Eduardo Zaplana, Rafael Blasco, Esteban Gonzalez Pons, Alfons Cuco, Consuelo Ciscar, Francisco Camps...
Estos i molts mes han convertit una forma de sobreviure miserable en la forma mes miserable de fer-se u ric i de governar i ser impugne a qualsevol delit, per roïn que este siga.

P.D.: Com a premi Sangonera, vos deixe estes declaracions publicades pel diari El Pais el 16 de febrer del 2000.
"José María Chiquillo, actual presidente de UV y candidato al Congreso, se mostró optimista y reiteró ayer que cada fuga va acompañada de un número similar de incorporaciones al partido procedentes de todo el espectro del valencianismo político."
Per que atra cosa que no devem d'oblidar es que la sangonera (animal) una volta ha chuplat prou sanc, es capaç de resistir fins un any sense tornar-se a alimentar.

Que passeu un bon dia de la Constitucio tots aquells que encara cregau en ella

¿Com hem arribat fins aci?

2010-10-29T22:01:00.001+02:00

Eixa per desgracia es la pregunta que mes mos plantegem en lo Regne de Valencia l'immensa majoria dels valencians, ya que sorprenentment i baix el mandat de forces politiques, supostament, contraries al nacionalisme catala, ha segut este el que s'ha implantat de forma sistematica dins l'educacio dels nostres fills. Es mes, ha segut el nacionalisme catala el que s'ha alçat, inexplicablement, com a regulador dins de tot el sistema educatiu valencià.

Es esta una pregunta molt senzilla, pero al mateix temps molt complicada d'explicar, des del punt de vista social i academic. Sobre tot tenint en conte que son les universitats i les escoles les que deurien de tindre un punt de vista independent dedicat solament a l'educacio i a l'estudi de totes les materies, deixant d'un costat les adoctrinacions i els interessos politics dels seus representants.

¿Com es possible que en el sigle XX, i dins d'una Europa democratica hagen pogut sobreviure adoctrinacions i propagandes dins de les universitats? Es mes, ¿com es possible que en lo nostre Regne se seguixca permitint en el sigle XXI unes tesis tant antidemocratiques com insultants i que ningu, llevant dels sectors valencianistes tinguen concencia d'aixo i siguen els unics que ho denuncien?... Seria la pregunta o les preguntes que acompanyarien a la primera.

Tot te un inici i tot una causa, pero tot te una data de caducitat, i el Nacionalisme Catala, o millor dit el Transoberanisme Expasioniste Catala està hui mes que mai alenant les seues ultimes bufades.

En estes dates en que la Wikipedia comença a preocupar-se pel seu contingut i per la veracitat de les seues senyes, es temps en que les universitats, i sobre tot les valencianes se miren realment quina veracitat poden tindre i demostrar al Mon, puix sobre tot despres del Congres internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques a on del mes de 1000 conferenciants que se suponia anaven a assistir, soles ho han fet una tercera part. I de les charrades sobre llengua expostes per l'Universitat i per la AVLLc, soles han tingut com a public a una missera dotzena dels convidats. Fet que demostra realment el poc interes i la poca veracitat sobre els estudis i el contingut (manipulat, tot n'hi ha que dir-ho) dels seus conferenciants. I es que ya es un secret a veus el que l'Universitat de Valencia se troba totalment politiquejada i regida pel pancatalanisme o nacionalsocialisme catala mes ranci. Aquell que ha fet de la nostra universitat la rialla de totes les universitats del Mon. I es que la falta de llibertat de

catedra (sobre tot quant parlem de llengua valenciana), i el posicionament contrari a la societat per dogma de fe (de cara al catalanisme, està clar), fan de la nostra universitat un ent tant apartat de la societat com ridicul a nivell estudiantil.

I es aci a on crec que deuriem de començar a contestar a la primera pregunta.

Com ya he dit en certes ocasions, l'arribada en temps de franquisme a l'Universitat de Valencia de mestres pancatalanistes reeducats per Pujol i Benet ( Tarradell, Ernest Lluch, Dolç i Reglà), va traure els seus fruts quant en el nadal de 1959 i ajudats per Fuster i l'alema Cahner, tretze jovens valencians feren la primera excursio patriotica, a on los mostraren, com be diu Eliseu Climent en el llibre Servir Catalunya: Homenage als 70 anys de Max Cahner, les ventages dels Països Catalans. I es aci, a on el mateix Eliseu redacta com en la seua joventut d'estudiant mes concretament “a principis de l'any 60” va coneixer a “Cahner en el soterraneu de la Cafeteria Lauria”, a on el va conduir Fuster i va coincidir ademes de en Cahner en Ramon Bastardes, Montserrat Martí i Eulalia Duran. Una reunio en que els maxims responsables “ van demanar que calia lligar culturalment Valencia amb Barcelona, i per a nosaltres, això eren figues d'altre parner”. Eliseu reconeix que en eixe temps “nosaltres encara érem joves estudiants uni

versitaris, inquiets, però amb les idees encara per definir”. Com tambe reconeix que “Miquel Tarradell, despres de deixar la direccio del Museu d'Arqueologia de Tànger, havia entrat a ocupar la càtedra d'arqueologia de la Universitat de Valencia. Des de la seua tribuna connectaria les noves generacions universitàries valencianes amb el món polític i intel·lectual català”.

Uns fets, que no eren nous, ya que els havien gastat uns anys ans (en 1934) el Partit Nacional Socialiste dels Treballadors Alemans (NSDAP), mes concretament baix la direccio de Bernhard Rust qui en el seu llibre Educacio i Instruccio en les Escoles Superiors escriu “ El nacionalsocialisme afirma la soberania de la vida i de l'accio, i antepon estos conceptes suprems a tot sistema d'educacio i instruccio, en reconeiximent de la llei que seguix l'evolucio de tota gran cultura. L'actuacio politica mos obliga a crear un orde, i ans de parlar d'una nova educacio, deu establir-se l'orde indispensable en l'impuls que dona la força de la conviccio. L'Estat d'Adolf Hitler s'ha convertit en Estat Educador, perque el Fürer, per mig de la creacio del seu Reich, ha fundit les forces del seu poble un una sola voluntat politica, en una ideologia unica i penetrant, i en aixo ha dispost una educacio nova, ingeniosa i inteligent”. Aixo en paraules del mateix Miquel Tarradell uns anys mes tart, seria resumit en “recorde la meva etapa en l'Universitat de Valencia com a catedratic d'arqueologia, en la que realment no ensenyavem molt sobre la materia, pero... feiem País”. Per no nombrar els treballs fets per Fuster.

¿Coincidencia?... Crec que no, pero es soles la meua opinio.

Tornant al llibre en que escriu Eliseu, i llegint el seu comentari, podem reafirmar un fet del que ya parlarem en Un cap opressor desconegut per als valencians puix segons ell mateix, “El viatge va tenir lloc l'abril del'any 60, aprofitant les vacances de Pascua. Vam passar tres dies tancats a Montserrat, en una mena de curs intensiu, amb xerrades i conferències impartides per Josep Benet, Jordi Pujol, Albert Manent, Joan fuster i algun membre de l'equip de Serra d'Or”. Tot una copia dels campaments per a mestres alemans impartits per l'Associacio de Mestres Nacional Socialistes(NSLB) a partir de 1933, a on els mestres formats, previament seleccionats, rebien uns cursos intensius d'instruccio politic-ideologica. En paraules del mateix Hitler “L'estructura de la nova escola alemana depen de la formacio professional del nou mestre alema”.

O que de la mateixa forma s'introduïren uns anys ans (1927)en les universitats alemanes i dins les camaraderies els nous liders de l'alumnat i sobre tot en l'entrada en 1929 dels professors de la Lliga Nacional Socialista de mestres (NSLB) com se pot vore en este enllaç del diccionari historic de Baviera o millor encara en este atre articul titulat Els educadors de Gel a on s'explica en el paragraf tercer a partir del tercer punt, la seua traduccio seria poc mes o manco la següent “ Per mi

g de conferencies i excursions, els participants foren reeducats en l'historia regional, les qüestions fronterices i l'orige etnic”. El NSLB defen en estos campaments orgullosament “Unitat d'un nou model de Regne, lluitar contra el pensament i defendre la seua creencia per mig de tropes de choc”. Se tracta d'un adoctrinament al que foren somesos la majoria de mestres alemans.

¿Mes coincidencies?...

Pero el fet d'implantar mestres i alumnat NacionalSocialiste Catala en l'Universitat de Valencia anava a donar els seus fruts, arribant l'any 1975, quant mort Franco comença la transicio, una etapa en la que als valencians mos van pillar “cagant”. Pero per sort, no tots estaven aponats, impedint fer realitat l'ansiat Anteproyecte d'Estatut d'Elx, pero... es convenient recordar, que va ser a partir d'esta derrota quant Josep Guia i Marín,qui havia format part del grup creador de dit Anteproyecte i en aquell moment vicerrector d'Estatuts de l'Universitat de Valencia, va acabar en la seua rabieta, incloent dins dels Estatuts de l'Universitat lo que no los deixaren incloure per mig de l'Estatut.

Pero... anem a vore com ho explica el mateix Guia en el llibre La transició democràtica als Països Catalans: història i memòria, a on se disculpa dient “Potser, per la part que em tocava, no hauria d'haver passat per aquell tràngol, encara qu

e la Taula no hauria acceptat l'esment i l'única opció que li hauria quedat al PSAN era no signar-ne l'acord constituyent. En descàrrec meu, us diré que, l'any 1985, com a vicerrector d'Estatuts de la Universitat de Valencia, vaig aconseguir que en aquests Estatuts (amb rang de llei orgànica de l'Estat) aparegués recollit el següent text:

Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de V

alencia és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.Als efectes d'aquests Estatuts, hom admet com a denominacions seues tant l'acadèmica, llengua catalana, com a recollida en l'Estatut d'Autonomia, valencià.

El qual text, per cert, va haver de batallar per al reconeiximent de la seva vigència contra recursos interposats, fins a guanyar la sentència del Tribunal Constitucional de 21 d'abril de 1997.”

Lo que no explica el politic-algebraic Nacional Socialiste Catala que no te res de filolec per a fer tal afirmacio, i manco sabent com sabem de quina forma “cientifica” va ser inclos dit text, es que la dita batalla judicial que va ser guanyada durant molts anys pel poble valencià, batalla que tenia en la banqueta acusadora a Alternativa Valenciana capitanejat per Joan Gª Sentand

reu i que va ser signada en tot moment per Giner Boira, degut a que Joan encara era estudiant de dret, pero va ser recurrida inexplicablement fins arribar al Tribunal Constitucional, format per politics, i que en dita sentencia el president de la sala del Constitucional i unic magistrat de carrera judicial que no havia accedit per mig de ningun partit politic, En Jose Gabaldón López, se va negar a firmar-la, i ademes va deixar escrita en l'acta la següent aclaracio: “La denominación idiomática que formula el Estatuto de Autonomía de la lengua cooficial completa la prescripción constitucional y forma parte por ello del bloque de constitucionalidad, no dejando margen a las normas que puedan dictarse en uso de la autonomía universitaria para introducir denominaciones distintas al margen de aquel, es decir, unas denominaciones que el mismo no incluye sea no puramente semántica o alcance otra trascendencia”. Afegint ademes que “la denominación exclusivamente atribuida en el Estatuto de la Comunidad Valenciana a su lengua cooficial como valenciano, incluso cuando se refiere a la enseñanza, exige que deba atenerse a ella cualquier regulación y también, por supuesto el Estatuto de la Universidad que carece de facultades para introducir cualquier denominación que no sea la allí establecida” . Per lo que el llimit de la autonomia universitaria era “claramente el Estatuto de Autonomía de la Comunidad y las leyes que, en su estricta aplicación, hayan desarrollado lo relativo al uso de la lengua cooficial. Y como con una y con otra choca frontalmente el acuerdo que fue obj

eto de anulación judicial, entiendo que debimos declarar que las Sentencias recurridas ante nosotros no vulneran el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana y por ello debió haberse desestimado el recurso de amparo”.

I es que, com tot en politica, no es ni veritat ni mentira, per lo que el fet que uns politics carents de coneiximent i rigor filologic no poden decidir sobre la llengua d'un poble, i manco sobre les aspiracions que ha tingut esta durant el llarc del sigles.

¿Qui va preguntar al poble?... Ningu.

¿Qui va llegir les afirmacions sobre la nostra llengua feta durant tots estos sigles?... Ningu.

Es mes, m'atrevixc a denunciar que dins d'este silencianisme, ningu ha tengut el minim interes de llegir les sentencies anteriors, ni manco la sentencia dictada pel Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana el 20 de novembre de 1992 que diu...” El fondo del asunto no és académico o lingüístico, y esto bien lo saben las partes enfrentadas en este recurso: El fondo del asunto es político, y hay que comenzar por reconocerlo para no ponernos en eufemismos inútiles. El fondo del asunto constituye una manifestación de un grave desacuerdo desde hace unos años en la sociedad valenciana.

Se dice (por la Universidad) que la denominación de la lengua hablada en la Comunidad Valenciana (valenciano o catalán) es algo que corresponde al patrimonio cientifico de la Universidad, en la cual los Tribunales no deben de entrar sin violar la autonimia universitaria; la lengua (dice la Universidad) no tien

e como cueastión filológica, otra dimensión que la cientifica y la académica. Desde luego que la lengua tiene otras dimensiones además de la científica y la académica: tiene una clara dimensión política, es un crisol de historia, tradiciones, arte y sentimientos que expresa las aspiraciones de un pueblo, que en cuando asumida por el derecho adquiere valor juridico. Pues bien la solución dada por el derecho a esa realidad ha de ser respetada y salvaguardada por todos.

Hoy por hoy, por tanto, la polemica está solucionada desde el punto de vista juridico: La lengua autoctona de la Comunidad Valenciana se llama “valenciana” porque asi lo ha querido el ordenamiento juridico. No asumirlo asi es una flagrante violación de la letra y del espiritu de las leyes.”

Per tant este fet com be diu el magistrat José Gabaldón López, esta sentencia no deuria haver tengut dret a revocacio, per no ser en cap moment l'Universitat la que deu de decidir sobre el nom de la nostra llengua, i manco sabent com sabem de quina forma se va incloure dit text en l'Estatut.

I parlant d'Estatut, despres del Jui del 21 d'abril de 1997, mes concretament el 12 de Maig , el IEC va modificar els seus Estatuts, per a incloure la seua competencia normativa i academica sobre el valencià. “ S'entén que la llengua al fet que es refereix la lletra a) de l'article 2 és la reconeguda universalment com a catalana per la romanística, sense prejudici sobre les denominacions populars i la de valencià, emparada en la llei orgànica 5/1982 d'1 de juliol, i per les disposicions legals que la modifiquin o que es derivi ” cal destacar que la citada llei organica es l'Estatut de la Comunitat Valenciana, pero estos absorcionistes no se dignaren ni a nomenar-lo com a tal.

Lo mes curios del text de l'Estatut del IEC es lo de reconegut mundialment per la romanistica ¿acas no estava el IEC en Mallorca en 1980?

En fi, com en l'Alemania Nazi o millor dit en l'Europa de mijans de Sigle passat, el catalanisme viola les lleis, oprimix politicament als magistrats del TC i dicta les seues regles en un territori alie.

Aixina com en temps alemans quant Hitler va manar flasificar 400 millons de lliures Angleses per a desbancar Anglaterra.

Pero llunt del fracas obtingut per Hitler, els catalans han conseguit desbancar d'alguna forma la nostra cultura falsificant la realitat llingüistica per mig de lleis inexistents i favors comprats. Anant mes llunt declarant heroes als artificiers d'esta farsa.

I es que realment la culpa d'arribar a on estem es nostra per no saber realment com defendre el nostre patrimoni, pero sobre tot la tenen els nostres politics que llunt de mostrar-nos la realitat en la que hem estat durant estos anys s'han anat passant subvencions i favors electorals ocultant-mos als ciutadans este pla tant meticulosament montat per Catalunya al mes pur estil Nacional Socialista.

Aixina crec que responent a les tres preguntes, podria resumir-ho dient que hem arribat fins aci per culpa nostra per no saber dir prou, que els propagandistes i adoctrinadors han vixcut dins les nostres universitats per que hem tingut por de denunciar-ho i sobre tot, que vivim baix estes tesis antidemocratiques per culpa dels nostres politics i per no saber triar una força valenciana que mos represente dins i fora de Valencia defenent els nostres interessos i dient prou ad esta catalanisacio que no respala cap universitat ni cap romaniste del Mon.

I com a proba soles dir-vos que estes tesis han tengut la resposta este mes de Setembre quant a les conferencies oferides per AVLLc i l'Universitat de Valencia dins del 26 Congres Internacional de Llinguistica i filologia Romaniques celebrat en l'Universitat de Valencia , han contat solament entre mija i una dotzena de asistents, yo entre ells i tres amics mes, per lo que veig inviable que els restants(sense contar a Mikel Garau vicepresident de la Academia de Sa Lengo Balear que tambe el vam vore alli) pogueren ser filolecs de renom entusiasmats en els treballs que duen a terme.

Are recorde una frase prou comica pero real que deya Ernest Lluch... ¿Com deya...?

Puix aixo, els nacionalismes radicals com son el NacionalSocialisme Alema i el Pancatalanisme o NacionalSocialisme Català son contraproducents.

Aixina que soles me queda dir-vos que si som lo que som es per que volem,

per que seent lo que hem segut no seriem lo que som.

Pero sense lo que hem segut mai sabriem lo que podem arribar a ser junts.

Valencians i sentir-mos orgullosos de ser-ho.

En les nostres mans està ser o no ser lo que volem ser.

El famos tractat de Corbeil

2010-10-22T21:06:00.001+02:00

Degut a que este fi de Semana se celebra el III Encontre d'entitats de l'antiga Corona d'Arago en Mallorca, aprofite per a recordar-los que si no es en persona, Aledua estara present encara que siga d'esta forma simbolica. I com no , oferint-los el meu soport, i donant-los les gracies per haver-me convidat.
I quina millor manera que fent-ho en la documentacio que vaig trobar gracies ad eixe gran mallorqui president de l'Academia de sa Llengo Baléà, en Joan Vanrell. Encara que ell i en Garau, vicepresident, ya l'han llegit, espere que estiga a l'altura dels ponents.

El que els Comtats eren francesos, no cal ya ni dir-ho, pero com i per que se van fer Aragonesos es des de fa uns pocs anys un mit, ya que molta informacio ha segut borrada o simplement manipulada, i es per aixo que he tingut que recorrer a fonts antigues pero sobre tot a fonts estrangeres. No entenc com ni per que algu se pot sentir avergonyit pel seu passat fins al punt de renunciar ad ell i intentar borrar-lo.

Fa uns dos anys, en motiu d'una conferencia de Joan Vanrell en el Grup d'Accio Valencianista vaig tindre l'oportunitat de gojar d'una conferencia plena d'historia, i "d'agenciar-me"un mapa molt curios, que representa la situacio politica dels diferents Regnes Europeus en 1250.
Les paraules d'este home me van crear curiositat, i des de eixe dia vaig buscar documentacio sobre els fets. Sobre tot un manuscrit que heu demostrara o simplement el per que arribaren ad este acort tant Arago com França.

Corria l'any 1180 quant despres d'una reunio en el Concili de Tarragona, s'aprova la renuncia al vassallage al rei de França, ya que el Comtat de Barcelona havia passat a ser vassall de la Casa d'Arago en 1162 com a resultat de la mort del Comte-Princip Ramon Berenguer IV i segons lo signat per este. Seent ara i fins a que el seu fill complixca la majoria d'edat Petronila la mandataria del Regne d'Arago unificat, ara si, del tot en Barcelona i els diferents Comtats i Marquesats tant Catalans com francesos heretats pel seu marit. Seent estos ultims (els francesos), el primer punt de discordia entre la casa d'Arago i el Regne Frances. Seent aixina Carcasona, Montpelier i Millau (que pertanyien per herencia a la Casa d'Arago), les principals bases d'esta discordia.
Pero... ¿realment el Concili de Tarragona de 1180 tenia eixe poder?¿havia renunciat França a les seues pretensions?
Realment eixe Concili era soles Aragones. I França no estava de ninguna forma dispost a renunciar del seu poder sobre les terres Carolignes de la Marca Hispanica. Una mostra d'aixo podria ser que els francesos continuaven fent incursions sobre la Marca durant molt de temps.
Inclus despres de firmat el Tractat de Corbeil.
Pero lo que França no podia canviar es una llei que ya estava molts anys en practica, pel que els Comtats tenien la particularitat de ser hereditaris, i va ser per herencia quant mort Berenguer passa a mans de la seua dona Petronila fins a que passa al seu hereu Alfons II. Una herencia que no agrada gens a França, pero que es realment justa. Les possessions que depenen del Comte passen a ser Agoneses.
I es per este conflicte, pel que Arago i França se troben sempre enfrontades, tenint tant guerres com traïcions. Conve recordar com no la Creuada Albigense(1209-1215(Primera etapa)) i sobre tot la definitiva Batalla de Muret(1215). Fi de les pretensions Aragoneses sobre la França Occitana i com no, mort del Rei aragones Pere II,pare de JaumeI. Encara que en el seu principi foren simplement intents per defendre l'iglesia Catolica contra la Catara en Occitania.

Pero al finalisar la creuada contra els albigessos, i els tractas de Meux-Paris, 12 d'abril de 1229, (que provocaria una fugida massiva de gent cap a la Marca Hispanica fet que marcaria l'integracio de l'occita en terres catalanes, pero ya parlarem sobre aço en atra ocasio) i el de Melun, abril de 1226, Midi, Carcassona i Millau passaren a formar part del Regne Frances. Fet que provocaria que els aragonesos tambe vullgueren recuperar les seues antigues possessions, i aixina entre el 1234 i el 1242 comença una guerra entre francs i aragonesos, degut a l'invasio militar de Millau. A lo que Lluis IX contestaria fortificant els castells de Peirepertus i Queribús per a protegir Carcassona pel Sur.
Pero ad estos fets,cal recordar la puncha definitiva que faria empijorar estos fets, quant el bisbe de Magalona en la presa de possessio de Montpelier (que va passar a formar part del Regne d'Arago despres de la mort de Gillem VIII de Montpelier, sogre de Pere II) recorda que Guillem VIII havia segut vassall de Lluis IX , declarant aixina a Jaume I com al seu vassall. Responent ad esta ofensa els aragonesos mantenint les pretensions sobre Millau, i fent continues incursions en Carcassona, lo que feya ya casi inevitable un nou enfrontament entre els dos Regnes. Afegint ad aço que Lluis IX no havia renunciat mai sobre les terres de la Marca Hispanica a les que seguia considerant Franceses.
Pero en 1255 Jaume I i Lluis IX van pactar una porrogacio i una treua fins a que se celebrara l'arbitrage dels dos Canonges Reals: El Bisbe de Barcelona Pere de Centelles (canonge Real i successor de Berenguer de Palou II antic canonge i amic de Jaume I) per part d'Arago i el Prior de Corneillan Guillem de Roquefeuil per la part francesa (encara que realment l'idea fora dels cavallers Olivier de Termes i Raymon Gaucelm Lunel). Arbitrage que se recull en març de 1258 i que prepara un acort, que serà primerament signat en Corbeil el 11 de Maig de 1258 i va ser ratificat el 16 de juliol del mateix any, encara que en alguns canvis com ara vorem.
En ell el Rei Frances renuncia a les terres de la Marca Hispanica, i el Rei Jaume I renunciava a la comarca de la Fenolleda i Perapertusés (castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel,Peyrepertuse i Quéribus), a Tolosa,Quercy,Narbona, Albi, Carcasona, Rasés, Béziers,Termes, Menerbés, Agde,Nimes,Rouergue, Millau i Gavaldá.
Ademes,durant la ratificacio, Jaume I tambe renuncia a Foix, i el sendema renuncia a Provenza en favor de Margarita, filla de Ramon Berenguer IV de Pronenza i dona del Rei Frances.
Aixo representarà una nova reforma fronteriça entre els dos Regnes, del que encara hui en dia queden els pilons en Corbieres. Marcats per una Creu del costat Aragones, i per un escut que representa l'escut del Senyor de Montesquieu (frances) pel costat frances.
Pero aixo no es tot... en este mateix tractat, i per a firmar la pau definitiva, El Rei Jaume I dona en casament a la seua filla Isabel a Felip, fill del Rei Frances.

De la Wikipedia he pogut arreplegar un fragment,prou explicatiu, pero m'agradaria, com no, poder gastar l'original per a poder reproduir els punts que pareixen perduts d'este fragment.
"Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex…" "Jacobum eadem gratia illustrem Regem Aragone…" "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" "Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi…" "pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus… in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone…." "…in Carcasona, ...in Rede, …in Laurago, …in Termense, …in Menerba, …in Fonolleto, …in Petra pertusa, …in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso …et in comitau Tholose"

Encara que està un poc capat, es curios, com en el tractat se pot llegir "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" Un fragment prou aclaridor per que resulta, que el Rei Frances se proclama Rei sobre els Comtats, davant de Jaume I i este ultim no diu res, simplement heu acata. Hem de recordar que el text ha segut escrit o per lo manco propost pel Bisbe de Barcelona Pere de Centelles i pel Prior de Corneillan Guillem de Roquefeui. ¿Acas el Rei en Jaume i el Bisbe Centelles no heu llegiren?, ¿o es que realment estes terres eren vassalles del Rei Frances? No se pero al Rei de França li dien Sant Lluis, igual es per fer este milacre.

En fi, no està mai de mes rescatar per a la nostra memoria documents com este, que va ser oblidat fins que en 1884 Lluis Grégoire el rescatara dins del seu Diccionario Enciclopedico de Historia,Biografia, Mitologia y Geografia editat en Paris en 1884. Encara que molts seguixquen pensant que el va rescatar l'Encyclopaedia Britannica de 1911.

Fonts :

Les Capetiens. Paris.1990
Diccionario enciclopédico de historia, bibliografía,mitología y geografía. Luis Grégoire. Paris. 1884.
Wiquipedia.
La Haute-Garonne, encyclopédie illustrée . Hervé Martin et Alain Zambeaux, éditions Privat. 2002.

Espere haver estat a l'altura. Com tambe espere poder llegir el text original del Tractat algun dia. Mentres, que passeu un bon dia de la Llengua Balear.
Seguiu xerran sa llengo Baléà.

El video que va matar a la reina de la Radio

2010-10-15T18:27:00.004+02:00

Si, encara que pareixca mentira hem sobrevixcut a un 11S mes. Uns recordant la tristea de l'atentat de Nova York de les torres besones, atres, uns pocs, rememorant el dia gran de Catalunya, o lo que es lo mateix el dia en que Casanova despres d'enviar a un eixercit per a "defendre" Barcelona se va retirar ferit per a amagar-se baix les capes d'un flare, eixint aixina per la porta falsa, per a despres d'uns anys amagat tornar a eixir per a continuar la seua vida d'advocat, un dia en que els habitants de Barcelona lluitaren per un ideal que no creïa ni el mateix Casanova. I es que fins aci n'hi ha per a tots els gusts.
Recorde fa molts anys (per haver-ho llegit en diaris) com en temps de dictadura se celebrava el dia del "Triunfo", el dia en que Franco fea la seua entrada triumfal en Madrit. Un dia que igual que en 1707, els valencians s'enduyen la pijor part, veent com la nostra Real Senyera era exposta com a vençuda en la Castellana de Madrit. O el dia gran en que en Catalunya tots els socialistes celebraven el natalici de Adolf Hitler rodejats d'incondicionals a la causa. Pero estos fets com si de la novela d'Orwel es tractara han segut borrats i oblidats per a que ningu s'enrecorde d'ells en un futur.
I es que, que un poble sancer celebre el dia de la derrota de Barcelona en mans de Felip V, en Valencia, es per a mi com si una majoria dels valencians celebraren el quatre de juliol per que es moda en Estats Units. Es un fet tant ridicul com voler que Alemanya li guanyara el mundial a Espanya. I sobre tot vegent que en l'equip espanyol n'hi havien jugadors de totes les comunitats (o de quasi totes, sempre n'hi han excepcions).
Aixina el passat 11S, entre rises i festa en Sueca se va fer un concert pro Catalunya en favor dels Països Catalans (que gran fer un concert per a reivindicar uns fets politics). Al mes pur estil de l'Austria pre alemana. I damunt molta gent dels assistents anaven a sentir a un grup de musica valencià. ¿Cap mes incoherencia? Un grup tot ha de dir-se que fa apologia als terroristes i que repudia tot lo valencià que no estiga catalanisat. O siga per a comprendre-mos millor, seria com si un grup americà actuara aci, demanant les bases militars i damunt repudiant tot lo que no siga americà. I per a postre... un BigMc.

Se que a molts aço los pareixera un acte funest, sense base i damunt una gilipollà. A mi tambe, pero que anem a fer.

Pero els fets tenen mes gracia si cap. Qui no recorda una famosa canço dels anys 80 en que se fea una mencio a que el video anava a matar a la chica de la radio. Si no recorde mal la canço deya aixina..."video killed the radio stars".
Eixe anava a ser el plantejament mes seguit pel pancatalaniste, el pancatalanisme anava a acabar en tot lo valencià. Pero... com en la canço, aixo no anava a ser real, mes pronte lo contrari. I es que quant mes pancatalanisme n'hi ha i quant mes afonat està el poble, el valencianiste pur ix al carrer, pert la por i lluita per recuperar tot allo que li han furtat. Rebent la resposta del poble, que comença a despertar i se dona conte de tot lo que li han fet. De totes i cada una de les coses que han fet en l'obscuritat les forces panatalanistes introduïdes en l'Universitat, en la politica (en tots els partits), en el mijos de comunicacio...
I es aci en el mijos a on mes mal s'ha fet al valencianisme, per que hem segut oprimits i hem patit la perdua de lo nostre paulatinament fins a que molts ya no recorden realment quina es realment la llengua que parlaven fa uns anys ans de l'entrada dels amb, vacances, bustia i aleshores. Quina es la llengua que ha parlat sempre en el seu poble. En part per que no li ha prestat atencio, ha segut una cosa que tenia, i en major part per que els mijos de comunicacio han ficat de moda moltes paraules alienes que han passat poc a poc a ser gastades per la gent seguint la moda del progressisme.

Encara hui en dia molta gent no enten quin mal ha fet la televisio a la nostra llengua i cultura. Mentres un gran sector del nostre Regne encara li pareix impossible que una televisio foranea haja permaneixcut durant 25 anys de forma illegal emitint i inculcant, ademes de ser la principal font des d'aon han eixit els descalificatius i els atacs mes forts que ha patit nostra patria i nostra llengua.
Pero hui la cosa canvia, una sentencia del TSJ dona la rao al poble valencià, totes les televisions illegals deuen de ser suprimides. I com sempre els nostres politics intenten refer eixes lleis, no siga que des de Catalunya s'enfaden per llevar TeVen 3.

Lo cert, es que este ultim 9 d'Octubre hem pogut vore com llunt de morir pareix que el valencianisme renaixca. Inclus en els actes mes minoritaris com es l'ofrena de la vesprada a Jaume I hem pogut vore com el jovens assistents dupliquen als que assistiren l'any passat. I sense ser televisat, ni tindre tanta propaganda com atres actes, inclus sense deixar-mos ningu la fira de mostres (per si plou), ... Per cert, este ad este acte van acodir principalment gent del GAV, per lo que no era un acte de totes les entitats valencianes.
I damunt, hem vist com se repudia al catalanisme, o millor dit als vint "ridicles" que gracies a CIU pogueren estar en la provesso, i que gracies al poble valencià (tot n'hi ha que dir-ho) tingueren una provesso rellamp, una cosa aixina com el pas d'una estrela fugaç, pero sense deixar mes rastre que els objectes que anava perdent pel cami. En fi, com sempre estos fills de CIU intenten fer creure al poble lo contrari, i com no matar al verdader valencianisme.
Per no contar en la macromanifestacio de la vesprada, a on entre un miler escas (yo diria que no arribaven), se repartiren 50 pancartes, lo que si no me fallen els contes, i sense contar que davant anaven ya vora un centenar de persones per a pareixer que era molt gran, ixen a uns (1000/50= 20) 20 manifestants per pancarta, i aixo com he dit ans sense restar el centenar que anava davant per a pareixer que eren mes, per que si no...
Per que aixina no conseguiran mai res, ni per ocultar-nos i mentir convenceran mes a ningu.
I es que el poble ya ha despertat, i a una tronada es facil resistir...
Pero... ¿esteu segurs els pancatalanistes que podreu resistir un huraca nomenat valencianisme?
El temps ho dira, de moment, prepareu paraigües.

Un hospital eixemplar

2010-10-11T19:02:00.001+02:00

Quant en 1999 començava a funcionar l'Hospital de la Ribera, o mes conegut com l'Hospital d'Alzira, tot foren esperances i ilusions entre la gent de la comarca. Ya no anaven a patir cues inacabables, tindrien prop un meges que solucionaren els seus problemes sanitaris, i lo que es mes important, tots els meges de la Ribera estarien d'una forma lligats a dit hospital, per lo que seria molt mes facil denunciar imprudencies o faltes d'atencio, i contar d'una volta en la verdadera atencio sanitaria que tant havien promogut els nostres recent apareguts politics del Partit Popular, que mostraven orgullosos el seu hospital dins del final de la primera llegislatura i principis de la segona. "Este es el modelo que seguiran todas las comunidades, no sólo españolas, sino europeas", eren les paraules del llavors Molt honorable... Zaplana el dia de la seua inaguracio. I aixina heu han seguit venent, inclus en els seus viages per hispanoamerica, a on Camps reconeix i recomana a tots els seus estats que seguixquen el "Model Alzira, ya que es la mostra del futur, una aposta a un cavall guanyador".
Pero... ¿es aixina?, ¿realment es aço lo que mereix la gent de la Ribera?,¿quin es realment el sistema administratiu i medic de la Ribera?, ¿Qui son els seus socis?.
Preguntes i mes preguntes que tenen unes respostes poc factibles per als ciutadans.
Des de el seu començament en 1999 el amravillos sistema va emitre un deute d'un millo d'Euros, en el 2000 foren 900.000 euros, 450.000 en 2001 i 2,67 millons en 2001 (Segons informa el diari economic Cinco Dias). Lo que va fer que la Generalitat inventara una inyeccio de capital basada en "la facturacio per proces" de gent de fora de l'area. PEr a comprovar i contrastar estes senyes, ficarem com a eixemple l'any 2000, en que la Generalitat abonà 48 millons per la gent de l'Area, mentres pagava per atres "processos" 13 millons (28% del total), i el el 2001 17 millons (34'4% del total). i aixina durant tots estos anys, lo que fa que la gent vinguda des de Gandia o Madrit siguen rebudes en el braços oberts, mentres que la gent de la Ribera aguanta cues inacabables.
Atre concepte de facturacio es el tema de farmacia, pel que se facturen cantitats impressionants. Com a mostra, dir que es La Ribera l'hospital que mes naiximents conta de tots els hospitals Valencians, ya que conta en anestesia epidural segura, mentres en atres arees existixen problemes per a conseguir estes anestesies. Fet que va ser denunciat per l'oposicio en 2005, ya que segons denunciaven, la Generalitat havia reduït els enviaments de farmacs i la modernisacio de aparatos d'atres hospitals proxims en benefici de La Ribera. Un fet simple. Si en atres arees no se pot garantisar estos servicis, deuen desplaçar-se a La Ribera, lo que supon un increment en els beneficis i un colapse per culpa de nous vinguts. I aixina, en 2005, La Ribera mostra un espectacular resultat de beneficis de 1.200.000 Euros. Tot gracies ad estes facturacions i a que la Generalitat va premiar a La Ribera passant de pagar 225 Euros per habitant de la comarca a 379 (un aument del 69%). Aixina les empreses associades Adeslas (Grup Aguas de Barcelona, AGBAR) en un 51%, Bancaixa i la CAM en un 45%, Dragados en un 2% i Lubasa en atre 2% començaren a rebre unes fortes cantitats de diners.
Pero aço no es realment tot, resulta que el mateix aparcament de La Ribera es privat, lo que fa que tots els seus "pacients" (per dir-ho d'alguna forma, ya que en l'hospital no existix atencio per als pacients, simplement conta en una Atencio al client) tinguen que pagar si volen deixar el seu coche, de no fer-ho en el carrer del voltant, lo que provoca mes d'un incident. Pero abulta un poc mes l'anim recaptador de les empreses associades.
Si a la falta d'atencio (per que s'aten ans als forasters que als propis pacients) sumem el pagament de l'aparcament, i ademés sentim als propis meges que denuncien que gent mes jove els remplaça per que es mes economica, i que son obligats a treballar al 150% seent convidats a abandonar el Centre quant han complit en la seua llabor.
¿Com es possible que siga un hospital eixemplar?.
Si la gent que treballa alli opina "Esto sale adelante gracias al sobreesfuerzo y vocación de los que trabajamos". "Aquí lo que les importa es el número de citas, el número de camas, el número de tacs..."."Te exprimen como una naranja y cuando te sacan el jugo tienes la puerta abierta. Aprovechan a la gente joven en sus años con más energía, pero casi todo el mundo está deseando conseguir una plaza en la sanidad pública para no vivir con esta presión y no tener que entrar en quirófano con una enfermera en lugar de tres". "Según el último censo, en cuatro años el 23% de los médicos ha cambiado, a pesar de que suelen hacer contratos indefinidos rápido", , expliquen des de el sindicat medic Simap.
I els seus pacients tenen una opinio prou critica sobre el mateix " Vaig ingressar per a un part, i ma va atendre una comadrona, quant se va complicar este part, vaig perdre al meu fill, per que el mege no se trobava en l'hospital", "Vaig aplegar a Urgencies i me tingueren mija nit en espera. Quant me van atendre ho va fer un chic que no savia realment lo que estava fent alli, per que me va recetar mal les medicines. El sendema, vaig tindre qu anar al meu mege per que me trobava molt mal". " A mon pare l'operaren d'un By-Pass, i despres de perdre la cama per que no taponaren be la ferida i va entrar en cangrena, va morir per que problemes en l'operacio. ¿Quin tipo de mege fa un By-Pass i no es capaç de taponar una operacio anterior en la cama?".
Ademes, existixen innumerables denuncies de gent que despres de ser operada en l'hospital de dia, son enviades a casa sense haver-se acabat de curar. Per no contar en les llistres d'espera, que ara se veuen obstaculisades per l'apertura i tancament d'agendes (una cosa subrealista a tope):
-Me dona hora per a Oftalmologia, Dra. Tal...
-Ho sent, no te la agenda oberta...
-¿I quant l'obriran?
-Cride dins d'un mes o mes i mig...
I si per fi troben la chinchosa agenda, tampoc es que mos servixca de molt:
- Puc donar-li hora per al dia X.
- ¿No podria ser mes pronte? Me va dir que tornara cada sis mesos per a una revisio...
- No, tindra que ser eixe dia o el següent, i ya no queden mes dies en l'agenda.
Pero si en conte de ser "client" de l'area 10 eres d'atra Area, no tens cap problema, per aixo la Generalitat paga mes per tu, tu tens l'agenda oberta i la data que demanes, si no n'hi ha mege, se busca.
Estos fets i moltes son denunciats i al mateix temps ignorats pels mijos de comunicacio, a on LEVANTE, LAS PROVINCIAS, ONDA CERO, ALZIRA RADIO, RIBERA TELEVISIÓN oculten estes critiques, ya que tenen un contrat en l'empresa (hospitat) de publicitat des de que este començà a funcionar en 1999. Publicitat que solen ficar sempre que existixen denuncies, com per a demanar un poc mes a l'Empresa.

Si aço es un eixemple de lo que mos prepara el futur... sempre hem dit que millor no gastar-lo, pero ara mes. Que deu mos done salut i que no mos faça falta mai anar d'Urgencies a La Ribera.

Per ad eixos Romantics...

2010-09-03T09:05:00.003+02:00

Fa ya un temps vaig rebre una invitacio per al 26 Congres Internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques que se celebrarà en l'Universitat de Valéncia del 6 al 11 de Setembre d'enguany.
Ni que dir que molts no han pogut accedir a fer la ponencia per rebre la dita invitacio el mateix dia en que se tancava la subscripcio. Suponc que seria un fet sense malicia fruit de moltes coincidencies desinteressades i sense anim de prescindir de ningu. Com que la Llengua Valenciana no tinga Seccio dins del Congres, per no ficar-se d'acort, segons cita textualment l'universitat, en quin es el nom que se deu de gastar (Catala-Valencià). O siga la primera llengua romanica en tindre un sigle d'Or, un segle ans que el frances, i dos que l'espanyol, no te cabuda en el Congres Internacional de Llingüistica, per que l'Universitat de Valencia, no sap si denominar Valencià o Catala a la nostra llengua. Eixa mateixa Universitat que fon la primera entitat que no va voler firmar les normes naixcudes pel consens del poble que foren les del Puig, i que per mig de Josep Guiaen eixos moments vicerrector de l'Universitat i encarregat de redactar els estatuts va tindre la poca vergonya de posar esta cita entre els seus articuls " Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de València és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Als efectes d'aquests Estatuts, hom admet com a denominacions seues tant l'acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomía, valencià.". El ¿per que?, perque com a membre del PSAM estava cabrejat per que els anteriors politics del seu propi partit i tot lo poble en general no acceptà la seua proposta d'unitat llingüistica i territorial de l'Estatut d'Elig. ¿No resulta gracios? La primera llengua romanica en grandea, de la que no soles van dependre catalans si no tambe castellans (Menendez Pidal) no te cabuda en el certamen de filologia Romanica per problemes politics naixcuts dins de la mateixa Universitat o importats des d'atra regio.

Pero lo mes gracios d'estes jornades es que la majoria dels ponents vinguts de diferents llocs del Mon son o pertanyen al IEC, i aixo es una sort per que aixina tindrem l'oportunitat de que mos expliquen als valencians moltes incoherencies que no comprenem.
Entre les mes importants podriem destacar la manipulacio de la nostra llengua per la seua part, seent com es el valencià una llengua independent i no tenint res que vore en la que ells representen. Per lo que podriem parlar d'un intent d'invasio llingüistica per part d'un Institut alie.Pero una incoherencia que trobem llamentable es el per que al nostre Regne i al seu Cap i Casal se li aplica un accent que no li pertany i que ademes no es el gastat pel poble valencià.
Per aixo voldria fer un chicotet estudi sobre els plantejaments a que se solen referir principalment tant el IEC com la seua sucursal valenciana AVLLc, creada pels politics.

Per començar, caldria referir que en la gramatica que va escriure Sanchis Guarner diu: Encara que la paraula València es pronuncia amb e tancada, convé escriure-la amb è i pot rimar amb les paraules cultes terminades en -ència. O siga, si el poble la pronuncia e, i l'ha escrit sempre aixina, i ademes sempre l'han rimat en les paraules acabades en -ència. Com en la frase Valencia es l'essència. Llavors ¿per que conve? soles trobe una resposta, per arrimar-mos al catala.

Tambe tenim un atre estudi sobre esta paraula, el que mos dona la sucursal del IEC en Valencia AVLLc: Presenta,sovint, la pronunciació amb e àtona. Però es recomana è per esser convengent en els altres territoris de parla comú. O siga, per que heu mana el IEC.

Pero es que si accedim al diccionari intern del IEC i escrivim Valencia mos apareixen dos paraules

Valencià:
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de València o del País Valencià.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a València o al País Valencià o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Dialecte occidental del català parlat al País Valencià.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al valencià.
València :
f. [QU] [LC] Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom del dit element o pel qual pot ésser substituït en un compost.

Lo de dialecte es un ensomi que tenen ells, per que està mes que demostrat l'independencia llingüistica del valencià, es mes heu diu el nostre Estatut, la Constitucio Espanyola, l'informe de llengües minoritaries KILLILEA i sobre tot ho reafirmen els representants del XVI Congres internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques fet en Mallorca en 1980. Com be deya un cert dia un conegut meu (d'este blog que es prou famos), Lo que volen ser els valencians i la seua llengua no pot decidir-ho mai un grapat de politics anestesiats, simplement el poble.
Per cert, es un poc curios que se referixquen al nostre Regne com a Pais, mentres ad ells es denominen Principat. ¿No seria mes adequat denominar-se Pais Català?
La veritat, es que no entenc molt be els plantejaments del IEC, ¿que vol dir Valéncia? ¿o es que no existix simplement per ad ells?

Pero de totes les definicions la que mes m'ha agradat es aquella de que es la forma antiga i per tant devem de respectar-la. Aixo es que me fa unagracia...
Pero anem a l'estudi cientific o millor dit serio.
Durant l'Edat Mija, es de sobra conegut que els escritors gastaven prou habitualment un guionet, paregut a un accent obert per a definir o millor dit per a fer constar que despres d'esta lletra be una N, este va ser el naiximent de la Ñ castellana, i este es el sistema que gastaven molts escritors durant l'Edat Mija, sobre tot els castellans, pero que era una gramatica compartida per molts idiomes. Aixina podiem trobar-mos lègua en conte de lengua ( Escalante), còfentits en conte de consentits (Sentencia donada per lo Rei en Jacme) algùa per alguna mateixa obra.
Existixen moltes obres en que Valencia s'escriu Valècia, que no es atra cosa que per a estalviar-se una N. Per eixemple tenim l'obra de Beuter Primera part d'la Historia de Valècia que tracta de les antiquitats de Spanya y fundacio de Valècia (Valencia 1538) ;Baltasar Pardo de Casta Batle general de Valencia Ara osats queos notifiquen i fan sabar de part de la SG Real Magestat la Reina (Valencia 1665) ;esta atra Rapsodia Funebre de Fray Marcos Salmeron (Valencia 1646); ademes apareix en l'obra mes famosa que te la llengua valenciana, el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (Valencia 1490), en que apareix ademes les dos versions en que se solia escriure, la normal i l'abreviada. Un eixemple incomparable seria este, a on al final de la pagina en els ultims renglons podem trobar un fum de abreviacions.
I es que realment lo que han fet els catalans i els politics valencians en la nostra dolça i milenaria llengua no te perdo. Primer han fet desapareixer les seues arraïls, denominant catala tot lo que poguera d'alguna forma representar-nos, per a que acceptara el poble una possible dependencia Valenciana-Catalana, o en tot cas una possible similitut de costums i pronunciacions.

Pero u dels fets mes curiosos de la catalanisacio progressiva del Regne de Valencia es la substitucio dels toponims del nostre Regne, fet que se va dur a cap durant el franquisme, i sobre tot durant l'epoca de la transicio, epoca esta a on el catalanisme s'aprofità del poc coneiximent politics dels liders valencians per a introduïr dins del nostre Regne inclus una cadena illegal de Televisio, que soles per llei podia emetre en Catalunya, i que du mes de 25 anys emetent de forma illegal en lo nostre Regne.
Aixina, i buscant en les croniques i els diversos mapes antics, per ser estes les fonts de les que disponem, mos trobem en que la majoria dels actuals noms dels pobles valencians han segut canviats, per a adaptar-los a la nosmativa vigent. ¿S'ha vist en lo Mon cosa mes patetica que esta?. O siga, si en Valencia s'escriu i se pronuncia d'una forma un nom des de fa mes de 800 anys ara, segons la normativa vigent, se canvia este i se li afig una T (Moncada), o Monserrat que possiblement podria ser un eixemple mes que demostrable d'eixa catalanisacio. Vejam si no, un mapa fet per Abraham Oertel en Ambers el 1603 titulat Valentiae Regnum inclos dins de la seua obra Epitome Orbis Terrarum i vorem com s'escrivia Monserrat aci en Valencia. Si un poble ha segut ric i reconegut mundialment pel nom original, com la normativa ho estima oportu, "per a ser convergent en atres territoris en que compartim llengua"(Paraules explicatives delIEC i de la seua sucursal AVLLC), canvien les Y per I (Llombay, Alcoy, Aldaya, Montroy...) I es que inclus en poblacions castellanoparlants en les que el nom del poble s'ha mantengut sempre en CH ara, per obra de Sant IEC i de la beata AVLLc se tranformen en X, una X per cert, que en valencià te els sons de "š, ks i gz"(ad estos sons pertanyen el toponims Sax,Xativa...), pero mai el de "č" que com en castellà li correspon a la CH, els eixemples mes significatius podrien ser Chirivella, Chovar, Chera, Chert..., que al aplicar-los la X en substitucio de la CH (per normativa aliena) crea errors en pronunciacions i de formacio.
Pero resulta un tant curios, que per ad atres noms, si vullguen reconeixer les fonts antigues, encara que estes estiguen en castellà, i mos trobem en que molts dels noms dels nostres pobles han segut canviats mes pronte al castellà que realment al valencià al que perteneixen.

Aixina podem vore en el llibre dels fets de Jaume I noms de pobles com ara Moncada(vore a set renglons del final).O en la cronica de Muntaner que apareix prou clar el nom de Llombay, encara que en una L pero acabat en Y, que ademes va ser la forma d'escriure'l fins a la transicio, i molts casos mes. O Alcoy recollit en la mateixa cronica(baix en el titul XLIV), pero en dos L de mes, i que va ser canviat com molts dels pobles en la transicio, com se pot comprovar en el mapa d'Oertel esposat un poc mes amunt. Atre mon que ha rebut el castic de la "Normalitzacio" es Elig, pero per a aclarir elnom real i el que ha adoptat despres, soles dir que es Elig, el nom en que se coneix esta ciutat des del sigle XV, despres d'haver tengut els noms de Illici(epoca romana); Elice(epoca goda); Elish(transcripcio Arab); Elche,Elch, Eltx, Elx (epoca castellana);Elx, Eltx, Eltg, Elg (principi epoca Aragonesa). Per lo que no es d'estranya que algun que atre "castellaniste" encara pertenga o haja pretengut en algun moment citar al poble en el nom de ELX en conte del valencià Elig. ¿Acas no es Puig i no Pux? ¿O tambe se dubta d'este toponim?

Es curios i maliccios este fet de canviar els toponims valencians per part del IEC, quant es de sobra conegut, que els seus no s'adapten a dita normativa. Un eixemple molt curios serien tots els noms començats en Mont. Puix es de sobra conegut, que estos deurien de tindre la forma Munt com be diu la pagina de la GENCAT(no he pogut trobar el del IEC). Quedant aixina: Muntserrat, Muntblanc, Muntmaneu...
Es lo que sol passar quant entres en casa agena, que agranant atra casa se sol oblidar la neteja de la propia.
Mes li valdria a Catalunya mirar dins d'ella i de la seua llengua, deixant als valencians decidir sobre la nostra, que es patrimoni nostre i per tant mos sentim molt orgullosos de que siga nostra, valenciana i independent. En una academia que ademes de ser Real es del poble (Real Academia de Cultura Valenciana), no la que han creat els politics apesebrats de Catalunya en companyia de l'Universitat de Valencia (AVLLc), que va renunciar a estar en el consens de les normes del Puig o de la RACV . Pero que no va fer lo mateix quant va tindre l'oportunitat d'incloure la seua politica en la creacio junt als politics de la AVLLc.

Per si queden dubtes, mes li valdria al llector repassar un articul antic per a descobrir d'una volta ¿que es realment el valencià?

Es curios, com reconeix el decà de la RACV Vicent Lluis Simó i Santonja(que no ha segut convidat ni ell ni cap de la RACV al congres) el la seua obra ¿valenciano o catalán?, les següents afirmacions, com que "Desde el siglo XIII hasta el XX inclusive, el "valenciano" se conoce con este nombre, en periodos de auge o decadencia..." i un fet del que no podem renunciar "Hay unaminidad en los autores valencianos de los siglos XIV,XV,y XVI en llamar valenciana a su lengua..." pero lo pot ser que lo mes important resultaria que "Es curioso que haya sido el valenciano,entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro."Tenint per tant la seua historia "La lengua valenciana en Ibero-románica, es decir, consecuencia de la superposición sobre un sustrato ibérico, del latín vulgary diversificada luego por elementos árabes, e influencias del castellano-aragonés i del provenzal." I com be mos deya el Pare Fullana en diferencies dialectals en la Llengua Valenciana (1916) " La nostra llengua (la valenciana) te vida independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d'evolució morfològica dende que s'emancipà de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant rigause d'aquells... que sostenen que el valencià es un pur dialecte:eixosno han llegit nostres clasics dels sigles XIV, XV, XVI i XVII."

Demanem per tant l'independencia que li correspon a la llengua valenciana, que com deya Julián San Valero en Temas Valencianos (1977), "nuestro valenciano, es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con catalanismos, provenzalismos, aragonesismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y nuestras tendencias fonéticas, palabras y expresiones que ban desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medieval o modernos, etc." Seent aixina tant independent com puguen ser totes les seues germanes romaniques.
Una independencia que recull l'informe Killilea de Llengues Minoritaries sobre tot en la segona revisio feta pel Comite d'Esperts i datada el 11 de Decembre de 2008, o com no, en la Wikipedia Alemana, reconeguda per ser una de les mes equanims del Mon.
I com no aci teniu el Manifest de Ciutadans i Ciutadanes de la Comunita Valenciana firmat en la RACV per la gran majoria d'entitats i gent valencianista del Regne (o Comunitat) de Valencia.

En fi, espere que estos Romantics recuperen l'objetivitat dels seus antepassats i no se deixen convencer per les vils paraules del pancatalanisme. Tornant aixina a donar-li la rao al poble valencià, que no desija atra cosa que ser i parlar en Valencià.
Alli mos veem.

D'Albalat i en un parell de...COLLONS

2010-08-25T21:04:00.004+02:00

Hui vos vaig a parlar d'una persona que segurament ningu conega. Un home que ha lluitat a mort per la llengua Valenciana. En fi, un home al que no assustava Pompeu, ni Carles Salvador, ni Fuster, ni Sanchis Guarner, ni el Tito Eli, ni tota la banda de falsos maulets que intentaren en mes d'una ocasio atentar contra ell.
Un home senzill, prudent i sobre tot cult, llicenciat en filologia valenciana, llicenciat en magisteri, diplomat en Llengua d’Oc i la seua dialectologia, te estudis de filosofia i en Suïssa( a on va treballar de traductor i va ajudar a molts valencians a trobar treball ) va estudiar Teologia. En fi una eminencia de les nostres terres que ademes ha segut mestre de Llengua Valenciana durant molts anys en Lo Rat Penat i en el GAV, a on va ser membre de la Seccio de Pedagogia junt a Joaquin Toran , Amparo Broseta (neboda del Manuel Broseta), Pere Aguilar (ex President del GAV) entre atres. Ademes de director dels cursos de llengua per a mestres i llicenciats, va dirigir la reedicio del Vocabulari de Fullana i el Diccionari de LLengua Valenciana que el GAV publicà en els anys 80 baix la presidencia de Pascual Martin Villalba. Va ser mestre particular de LLengua Valenciana de Juan Gª Sentandreu. Se va especialisar en les Normes del 32, al voltant de les quals mos donà varies conferencies. L'ultima obra que va publicar abans de caure molt malet va ser una reedicio comentada de "Les Trobes i LLaors a la Verge Maria".Arribat ad este punt igual algu ya sap de qui parle, pero per als que no siga aixina me referixc al Mestre Emili Miedes i Bisbal.

Emili Miedes era un home senzill, al que no li molestava mai estar durant dos semanes treballant per a ajudar als demes, ni manco regalar molts anys d'investigacio i treball com va fer en un llibret que li regalà a la Cardona Vives, o inclus numeroses copies que va regalar a atres entitats.

Pero en fi, eixe era Emili Miedes, un gran valencianiste que no tenia res que amagar, i que no li importava fer favors, ni passar nits sense dormir per a acabar un articul per al diari, o per a juntar senyes per ad algu que li heu demanara. Per ad ell "aixo era per a lo que havia naixcut".

Recorde molts articuls seus, que per malicia per a mi s'han esfumat sense saber a dia de hui a on buscar-los, en els que ficava a parir a tots els catalanistes recordant-los qui eren i que es lo que feyen.
Com a mostra mantinc en mon poder dos llibres d'Emili Miedes, a part de la reedicio que va fer de "Les Trobes en Lahors de la Verge Maria i Vocabulari elemental de la Llengua Valenciana, entre ells " la catalanitat de les normes de Castello de la Plana de 1932" es un atre llibre seu i una gran mostra per a descriure com escrivia els seus articul, i com coneixia personalment als pancatalanistes i les seues obres. Aixina en este llibre, que dit siga es una bona aclaracio dels fets, recupera les cites sobre elles que va escriure Sanchis Guarner durant sa vida, pero ademes, fa una mencio especial a Carles Salvador (un dels primers i principals traïdors de la nostra llengua), qui va escriure en 1951 "Lliçons de Gramatica Valenciana en eixercicis practics" (que se tornaria a reeditar fins a la tercera volta en 1959), a qui el mateix Emili Miedes descriu com un personage que mantenia ya en 1929(segons demostren els escrits de l'epoca) relacions en l'esquerra catalana i del que ademes denuncia que "Carles Salvador fon mestre d´Escola Nacional, molts anys en Benassal -Castello de La Plana. No feu mai Estudis Superiors. Pels fruts els coneixereu, diu l´Evangeli..." . En fi, se pot dir mes alt, pero no mes clar. Ademes, li replicava que en una carta escrita per Angel Sánchez i Gozalbo, el 25 d´octubre de 1932 - dos mesos abans de l´Aplec castellonenc- on li referia l´establiment d´unes "regles ortografiques transaccionals" per als escrits lliteraris dels valencians, defenent no obstant les "Normes de l´Institut d´Estudis Catalans" per a les obres d´alta investigacio, i opinava, prenent a ma, tal volta, uns coneguts versos de Maragall, escritor catala, on diu que "no devem pedre de vista, el dia en que sigam tots uns els habitants de les terres de llengua catalana". I pensar que molts encara pensen que foren frut del consens del poble valencià...
I es que Miedes no se cansava mai de rebuscar per tots els llocs l'historia dels "maltratadors del Regne, i dels borts i fills de ... (com ell deya) que fan d'esta terra pacifica un camp de batalla, eixos mateix que han renunciat a sa patria en pro del diners i dels favors pancatalanistes".

Atra cita que sempre m'ha agradat d'Emili Miedes es la referent a Pompeu Fabra. Pense que no te desperdici, aci vos deixe lo espost pel Mestre Emili Miedes en la seua obra El catala, una variant mes de la llengua occitana ...
"En un articul publicat , en 1936, per la revista "OC", ell, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie",- una sola llengua lliteraria", per damunt de tota fragmentacio dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana. "J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vos pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunsts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retouveé"."
Aço traduït en Llengua Valenciana vindria a ser:
"Tinc l'esperança de que vosatros podreu obtindre aço si establiu, feu, una ortografia adequada si feu una bona seleccio de formes i construccions, i si els diferents dialectes, saviament depurats, se fan prestams reciprocs... I vosatros haureu conseguit molt mes encara: el Catala se comvertira, ara aci, en una varietat mes de la gran Llengua Occitana retrobada."
Este mateix articul- continua dient Emili Miedes- fon reproduït en "El Eco de Sitges" de novembre de 1968, justament en l'any centenari del naiximent de mateix Pompeu Fabra (1868-1968).

Com podem vore un investigador ple de cites a favor de Valencia i que ha lluitat sempre per ella. Atra cosa a part ha segut com Valencia li ha respost.

En Agost de l'any passat Emili Miedes moriria soles en Valencia, sense rebre cap homenage, ni haver segut reconegut cap merit.(Perdo, he de dir que Emili Miedes va rebre la Palma Dorada individual del Grup Cultural Ilicita Tonico Sansano en 2002).
Acabava aixina la lluita per Valencia d'un gran home, un gran mestre, un gran filolec valencià academic de la RACV, en fi d'un gran valencià sempre dispost a renunciar a tot per Valencia.

Hui un any despres, soles queda d'ell algun articul recollit en la Cardona Vives, ademes de dos Bibiografies seues (una en la Uikipedia i atra en Llengua Valenciana SI), algun que atre recull fet per Teresa Puerto en Lengua Valenciana una Lengua suplantada i un foro vuit en la pagina mes valencianista d'Internet. Mentres, la RACV seguix sense reconeixer la seua llabor, el GAV s'ha mig oblidat del seu director i mestre de Llengua Valenciana, lo Rat Penat, ya no el recorda com a mestre, en Albalat, el seu poble,soles el recorden els treballadors que anaren a Suïssa en aquells anys tant dificils, i pels que ell sense cap interes ni rebre res a canvi los va arreglar tots els papers i els va ajudar a buscar eixe treball pel que deixaren un dia sa casa, i el nostre govern... hay el nostre govern...

Espere que des d'alli en lo cel per lo manco hui responga en un somriure, encara que siga curt, per que encara queda gent que el recorda, gent que mai s'oblidarà de qui era realment este bon home que mereix com molts atres un minim de reconeiximent i un lloc en l'historia de la Patria Valenciana.
En fi este es el meu chicotet homenage a un gran home

Gracies per tot mestre.

Pais Valencià... ¿historia o imposicio?

2010-08-13T18:24:00.003+02:00

Ultimament els ajuntaments estan rebujant dels seus carrers este nom, per considerar-lo una ofensa. Pero... ¿realment saben ells i els que el ficaren en el passat quin es l'orige i la seua significacio?
Es mes, des de distintes agrupacions i partits se demana referendum per a poder llevar eixe nom ¿Acas ells el feren per a impondre'l?

Pero... anem a vore realment el per que i quin ha segut per sempre el nostre nom, i es mes, el per que durant la transicio i sobretot durant la creacio del nostre primer Estatut, encara que pese a mes d'u, se fa cas omis a la Constitucio Espanyola, cosa ademes, que diu clarament en l'articul 147 incluit dins del Titul VIII articul II en el seu punt segon diu "Los Estatutos de autonomía deberán contener:
a) La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su identidad histórica.
b) La delimitación de su territorio
c) La denominación, organización y sede de las instituciones autónomas propias.
d) Las competencias asumidas dentro del marco establecido en la Constitución y las bases para el traspaso de los servicios correspondientes a las mismas."
Seent aixina, esta denominacio, com be diu la Consitucio, no pot ser fruït d'una minoria, ni manco decisio d'un grup politic per que vullga o li moleste cert terme. Seent per aixo, i com be diu la Constitucio per historia que el nom de la nostra Patria es i sera per sempre Regne de Valencia.

Pero ad estes altures, mes d'u ya sap que es realment lo que ha passat aci, i el per que hem acabat seent una Comunnitat de Veïns... soles per politica.
Pero, si be es cert, que realment el nom de Pais Valencià no apareix en cap document oficial fins al 17 de març de 1978, dins del Real Decret-llei de Preautonomia, molts Pseudo Historiadors han volgut argumentar i basar els seus estudis en que este nom ha segut o per lo manco ha volgut ser ofcial en algun moment.

Prenent per base el temps i les dades que disponem, anem a vore realment quant i com apareix este nom, i el com i per que es rebujat casi sempre pel poble valencià.
Aixina tenim que Agustín Bella en la seua obra, Vida del venerable y apostolico siervo de Dios el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ..., escrita en Valencia en 1699 a on en la pagina 90 marcada en el document com a 48 apareix esta frase" porque no le tenia el Senyor destinado para Apoftol de las Indias, fino de nuestro Pais Valenciano", referint-se com no, a que el nostre Regne fins al 1707 era considerat com aixo una Nacio (qui no recorda les paraules de Martorell en la seua coneguda obra Tirant Lo Blanch), no per que este fora el titul pel que se coneixia al Regne.

Es curios, pero els afins ad este terme passen per alt, per eixemple que en la pagina 27 dins de la Censura de Fray Ivan Notasco apareix una frase que diu "el Excelentiffimo Señor Don Alonfo Perez de Guzman, en la Real Capilla del Palacio (en que como Virrey defte Reyno refide)" o en la 50 en el principi del primer capitul del primer llibre "En el medio, y coraçon del Reyno de Valencia, vergel fecundo de la naturaleza..."per citar alguns dels mes de cinquanta eixemples que podriem afegir de dit llibre.

Atre text ve d'un obra satirica, que va ser rescatat per Sanchis Guarner, concretament es un obra escrita en 1767 titulat "Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià" una obra tant rellevant que no he pogut trobar per cap lloc, pero que me resulta graciosa per que (me perdonen els Pseudo cientifics) segons la RAE l'argumentacio que gasta per a definir que el valencià es un dialecte del catala, es que " no hay que hacer caso a la forma en que denominaron los escritores a su lengua, simplemente podría existir un ansia nacionalista en ellos", pero per a acodir i demostrar lo indemostrable, no se te que acodir als documents oficials, simplement a escrits puntuals de certs escritors. Com sempre una base fulminant, una mencio en un llibre sobre la vida d'un Sant i un titul d'un obra satirica de la que desconegam com li diu en el seu interior al nostre Regne. Senyors aixo, i perdonem la paraula, es manipulacio no cientifisme.Pero si voleu una prova d'aço soles tenim que vore documents de l'epoca, inclus un joc de Cartes de 1778 onze anys despres de la cita recollida per Guarner.
Vos deixe la foto feta en el museu de Naipes de Victoria. Si vos fixeu en la copola, apareixen les lletres RV (Regne de Valencia), pero per si n'hi han dubtes, mireu el cinc de bastos tercera carta de la tirera de baix. Crec que queda prou demostrat quin es el nom del nostre Regne en eixa epoca.

Del terme Pais no se tenen mes dades fins al sigle XX, quant en 1914 segons el pancatalanisme, apareix un manifest i un mapa editat per les Joventuts Valencianistes (un dels tants moviments de la Valencia de principis de sigle, en tendencia pancatalanista com deixaria mes que demostrat u dels seus maxims membres Eduard Martinez Ferrando) mapa que ya dit no he pogut trobar, pero si he trobat diversos articuls de Valencia Nova la revista del Centre Regionaliste Valencià (d'a on van eixir les Joventuts), no he trobat cap articul ni entrada referida ad este terme, pero no puc dir lo mateix sobre els d'Estat Valencià i un atre molt curios que va inventar Rossent Gumiel Enguix en 1906 frut d'una confrontacio Pancatalana-Valencianista " En molt senzill; digueu-li Valentínia", terme que ademes va ser molt famos entre la gent de Valencia Nova i les seues Juventuts, i que ademes va ser gastat per molts valencianistes d'estos primers anys del sigle passat.
Pero sobre tot, lo que mes me sorpren, es que si esta gent de les Joventuts valencianistes defengueren el terme Pais en el famos comunicat de 1914, per que no el ficaren en la seua Declaracio Valencianista de 1918.
Per no contar que es Estat Valencià el terme que apareix tambe en l'Estatut Valencià de 1904.
Pero el nom de Pais Valencià seguix seent desconegut per a l'immensa majoria de valencians, no aixina en Catalunya a on Solaritat Catalana dirigida per Prat de la Riva (el creador de la Gran Catalunya a on apareix el nostre Regne com a Pais), d'a on prengueren les Joventuts eixemple i consell. Recordem com no el llibre Sintesi del criteri Valencianista (1918) d'Eduard Martinez Ferrando, a on el seu autor se declara a Prat de la Riva "som mes humil deixeble" i que menciona en totes les seues fulles a Valencia com a Regne.

Pero no estava tot dit, en temps de Segona Republica apareixerien uns quants "intents d'Estatut".
Durant esta epoca, se començaren a vore dificultats al gastar el nom de Regne, per que fea propaganda a l'antic regim, del que la Republica era contrari, per lo que s'intentà buscar un atre, seent el d'Estat Valencià, Nacio Valenciana i Patria Valenciana els mes gastats, inclus Regio(per considerar-lo en molts casos sinonim de Regne i en uns atres per ser el elegit des de Madrit), com se pot comprovar en tots els documents oficials.

Aixina tenim l'Anteproyecte d'Estatut de la Regio Valenciana fet pel Partit Radical Blasquiste en 1931 parla com be diu el seu titul de Regio, no gastant atre nom per a referir-se al nostre Regne.
En la Viqui se veu que no s'han donat conte d'este detall i el nomenen com a Estatut del Pais Valencià. En referencies com estes podriem fer un llibre.

Uns anys despres, naixen uns atres Estatuts:

Proyecte de Bases per a l'Estatut del Pais Valencià, creat pel C.N.T. (Confederacio Nacional del Treball), partit creat en Barcelona el 1911 que mantenia en el consell nacional la plena majoria catalana,el 18 de Julio de 1936 i fet public el 23 de Decembre de 1936 en que arreplega Pais Valencià. Es un proyecte anarquiste que vulnera l'estructura legal vigent , la Constitucio de la IIª republica, i se vota ademes les disposicions de les Corts.
Proyecte d'Estatut de la Regio Valenciana, redactat per Esquerra Valenciana, partit al que per cert s'integraren molts dels components de les Joventuts Nacionalistes, el 20 de Febrer de 1937 a on apareix en dos ocasions el terme Pais i en totes les demes Regio.
Proyecte d'Estatut d'Autonomia del Pais Valencià, presentat per Unio Democratica Nacional (el partit de Negrin) que intentà ajuntar els atres dos, durant el preambul explica que tria este nom per considerar a Valencia un Pais o Nacio, seent rebujada esta opcio pels diputats i seent creada per tant com a Regio, encara que el nom no canviaria en esta proposta.

Pero, entre tant d'Estatut,mos hem deixat un clar testimoni, que ademes, es realment la primera publicacio d'apologia, i la primera en que apareix este nou nom o adjetiu creat en Barcelona per al nostre Regne. Se tracta d'un obra titulada Pais Valencià escrita per Felip Mateu i Llopis
(Signant de les normes del 32, amic de Sanchis Guarner...) en 1933 quant va tronar de Tarragona, a on va reforçar els seus contactes en els ambients intelectiuals de Catalunya, i inclos dins dels Quaderns d'Orientacio Valencianista editat per l'editorial Estel.
En esta obra (Pais Valencià) Mateu reconeix que "als pobles de la ratlla de Catalunya encara es diu "anar al Regne", "tornar del Regne", "vindre al Regne" i altres frases semblants, tot referint-se a les comarques del Cenia ençà, el Mestrat, Morella, etc., çò és als indrets de l'antic Regne de València. Igualment succeix a les comarques de la ratlla de Castella, algunes avui de la "provincia" de València, com Requena, en les quals la gent vella encara te per costum de "dirir al Reino", "venir del reino", "vivir en elReino", etc., referint-se a les terres històricament valencianes, es a dir, a les que tenien com a ratlla el terme entre Requena i Set-Aigües. La tradiciono valnciana, ço es, la de les comarques de laratlla enllà encara viu amb la força dels fets". Pero no explica l'origen ni l'historia de l'atre terme i manco el per que se decanta per ell, simplement reconeix la tradicio de Regne pero adopta Pais sense mes explicacions. Com sempre molt cientific. Ademés, Mateu, va ser el percusor de la comarcalisacio del nostre Regne. I parlant de comarcalisacio,me pareix un tant estrany, que la Wikipedia, afegixca ad este mapa de Emili Beüt el nom de Pais Valencià, quant en l'original apareix com a Regne de Valéncia.

Pero per a poder estudiar realment el significat i la resposta del terme Pais hem de ser critics i rebuscar que representa realment este terme, per que encara que fora utilisat i llealment defes (tot s'ha de dir) per certs sectors republicans als que los repudiava tot lo que poguera significar o tindre relacio d'alguna forma en la realea, existia ya en aquell temps uns interessos que no agradaven gens als valencians i manco als sectors mes valencianistes, que encara que no se mostraren molt units per les seues diferencies ideologiques (com ara), seguien seent conscients de la situacio i no estaven de ninguna forma disposts a rendir-se ni canviar d'amo en una epoca tant lliberal com va ser eixa Segona Republica.
Aixina en un Curset de Llengua Valenciana que va organisar el Centre d'Actuacio Valencianista patrocinat per l'Ajuntament de Valencia entre els dies 24 i 31 de Juliol de 1932 Josep Maria Bayarri en l'ultima sessio va aprofitar per a parlar sobre este tema, un fet que ha segut oblidat (igual a proposit), pero que realment crec que mereix la pena reviure-lo i tornar-li el protagonisme al seu autor.
"Per la vinculació nacional cal la diafanitat previa, i així haurem de foragitar la dubtosa denominació de "Pais Valencià" referent a nostra nacionalitat, per a dir ben clarament "la Patria Valenciana" o "la Nacio Valenciana": per que lo de "Pais" sona com a regió d'atra nacionalitat."

I es que si be es cert, com diu la Wiki (que no està manipulada) Fuster escrivira el seu llibre Pais Valencià en Barcelona el 1962 en edicions Destino, en 1965, no es manco que Francesc Almela i Vives (Academic de la Real Académia de História Española, de la de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of Ameria de Nova York) va escriure un llibre que pareix ser desconegut per molts (sobre tot la mateixa Viki) titulat Valencia y su Reino(1965. En una segona edicio feta per Del Senia al Segura en 1985) a on l'autor, que havia estat durant molts anys influenciat i mutilat pel catalanisme desperta i defen el nom del Regne, aixina com carrega contra els que l'han manipulat, a l'estil de lo que va fer Miquel Adlert(un atre enganyat) uns anys mes tart.
Hem de d'aclarir, que no hem reproduit el suplement aparegut en El Levante el 2 de Febrer de 1963 Un Libro sobre el Pais Valenciano (en castellà), per no anar signat per ell, i sobre tot per que es una critica del llibre de Fuster, al que califica com a valencià traïdor. Justament contra ell Almela carrega les seues ires uns anys mes tart, tachant-lo de manipulador entre atres coses, uns ultims anys que han quedat en silenci disfrassats per una supost desequilibri sufrit despres d'escriure Valencia y su Reino (per lo que se desconeix el per que este llibre ha segut silenciat sobre tot per la Wiky).

Pero Almela no es l'unic i des de Fora de les nostres fronteres (com a Regne o Nacio) mos sorprenia en 1966 Julian Marias, qui dins del seu llibre Consideración de Catalunya, publicat per Edicions Ayma, fea esta aclaracio "¿ Cuando se ha dicho así ? ( País Valenciano ). ¿ Cuando han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa ?. País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho."

Pero l'historia mos anava a deixar mes fets encara, i aixina, durant el franquisme se va planejar lo que despres en epoca de transicio s'anava a gestar, plans que van ser desbaratats per gent que llunt de tindre un monument al costat de Vinatea, hui son considerats cessionistes.
Llastima que per culpa dels mandataris de Madrit sobre tot a UCD i als diputats vascs i catalans (que foren realment els que votaren pel nostre Estatut), mos han condenat a ser una simple Comunitat de veïns, capant-mos la nostra historia i la nostra realitat com a poble dins del nostre Regne de Valencia.
Espere que aço no siga mes que una etapa de la vida d'este Regne fins que per fi se faça justicia, i com diu la Constitucio Espanyola de 1978 s'adopte el nom historic i del que mai se deuria d'haver separat la nostra patria.Esperem aixina a que per fi algun dia mos governe un partit valencianiste i tornem a ser Regne de Valencian sense talls veïnals, falsos regionalismes servicials, ni mancomunitats inexistents.

I es que com be va dir en 1931 dins del diari El Poble Valencià, Nicolau Primitiu, en un articul titulat Els tres Valencianismes "No mireu puix, al Centre ni a Catalunya, Mireu cap a Valencia endins, remogau les cendres i encengau flamerades de patriotisme que'ns porten a reconstruir la personalitat valenciana, referent, sus la seua sustantivitat, l'edifici que ens calga per a ser una gran nacionalitat. I eixe será el verdader valencianisme, el valencianisme rònec d'una Valencia estricta".
Aixina d'ara en avant quant un ajuntament o algun dels seus regidors pense en impondre o en lliurar a un poble de termes adoctrinadors i imposts com el tractat, espere que tinguen mes clar lo que se mereix el poble, o per lo manco los heu haja aclarit un poc.
I, senten en el seu cor el crit que va dir el 8 de Febrer de 1919 un jove Francesc Almela i Vives...

¡¡¡Vixca Valéncia Lliure!!!

I, com no, tinguen sempre presents estes paraules de Julián Marías
Las doctrinas falsas suelen buscar la imposición (que es lo que feren ells quant mos ficaren el nom en places i carrers), las verdaderas prefieren justificarse.

Fonts:

Coleccio el Valencianismo. Carlos Recio. AC Confluencia Valenciana. 1999
Llengua Valenciana una Lengua Suplantada. Mª Teresa Puerto. Diputacio de Valéncia. 2006.
Constitución Española. 1978
Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic
Trajectoria literaria i intelectual de Francesc Alemla i Vives. Josep Ballester. Universitat de Valencia.
Vida del venerable i apostòlic serf de Déu el P.M. FrAgustin Antonio Pascual... Valencia. 1699.
Estatutos de la C.Valenciana. Valencia. 2000.
Wiquipedia i Vikipedia (dos visions difernts d'entendre les coses).
Enciclopèdia Catalana.
Biblioteca Valenciana Digital.
Biblioteca Cervantes.
Ferran gracies per la foto i a Pep per fer-la.

¿Quina es la verdadera Bandera Catalana?

2010-07-23T17:00:00.008+02:00

Se que ad estes altures tots manco Quico teniu molt clar quina es l'autentica bandera catalana i quina no, pero com be diu Quico, n'hi ha que demostrar lo que se diu, per que si no, podem caure en l'erro de repetir una mentira que ademes, pot ser tant repetida i falsa com la llegenda de Wilfred, que fon reconeguda com a llegenda en els anys noranta pel pancatalanisme, despres de ser demostrada per molts estudiosos la seua falsetat.

Pero... ¿quina era realment la bandera Catalana i per que hem tingut que aguantar tantes i tantes mentires?
En primer lloc, soles tinc una curiositat, si realment esta era la bandera Catalana, ¿per que Muntaner i Desclot, grans amants de Catalunya no parlen mai d'ella? I si fon un regal fet per Ramon Berenguer a Arago, ¿per que no apareix en cap cronica?
Recorde fa molts anys una frase que se repetia sempre en tots els foros, i que casualment he trobat hostajada en el Blog de Quico, "No només me pensi que cap galera ni cap atre vaixell gosarà anar per mar sense l'ensenya del rei d'Aragó (...), sinó que no crec que cap peix se gosi alçar sobre en mar si no porta les quatre barres de Catalunya a sa cua, per mostrar guiatge des meu noble senyor, el rei d'Aragó i de Sicília." Roger de Llúria (Cadaques quatre de setembre de 1285).
Es curios, que un dia en Cadaques me vaig trobar este taulellet, a on no apareix per a res el nom de Catalunya.
Pero, clar, estic segur que aixo pot ser una mala interpretacio feta pel mateix home que va fer el taulellet. Segurament el pobre home no havia llegit mai la Cronica de Desclot, pero... ¿Quico , i els demes pancatalanistes que se senten orgullosos de ficar esta frase per tots els llocs, si?
Anem a vore qui es realment el que ha mentit, voluntaria o involuntariament.
Aci vos deixe la fulla manuscrita pel mateix Desclot de la Cronica del Rei Pere d'Arago.
Si voleu llegir tot lo text soles teniu que punchar en la foto i passar a la pagina anterior per a poder llegir-lo tot sancer.
Crec que aci sobren les paraules, sempre deixant clar, que els que escampen el fals text heu fan des de l'ignorancia, en el millor sentit de la paraula.
Ah, parlant de Desclot, apareix un atra frase en el Blog de Quico i en la Cronica en el capitul ¿quint? que per cert no he pogut trobar (espere que no estiga manipulat com en el cas anterior), que diu aixina "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València" podrem vore, com aço, no es ninguna afirmacio, puix el que una galera dels catalans (que duyen els catalans) fora de Valencia, demostra una volta mes que els catalans compraven barcos en les drassanes valencianes. Es com el meu coche, que es Alemany. Puix per aixo, yo no soc ni Alemany, ni Alemanya es Valenciana, ¿no?. Ademes, en la mateixa Cronica podem llegir esta frase en el capitul CLVII pagina 323..." E d'altra part, lenys armats e barques armades de cossaris de Valencia e de Barcelona e de Taragona " de ser com preten fer entendre el pancatalanisme, ¿No seria mes correcte que Desclot haguera ficat corsaris catalans?

Atra frase o senya que no se cansen mai en repetir es la que va dir Na Maria de Lluna, dona del Magnanim en el proces del parlament de Barcelona el dimarts 27 de Juny 1396 arreplegada per Francesc Xavier de Gama en el seu treball ya mencionat en atra ocasio Adarga Catalana en el que segons consta en este treball, Na Maria envia a embaixadors al Rei que estava en Sicilia per a que tornara ad estes terres. Enviant com a embaixadors, un Baro, dos cavallers, un ciutada i un burgues en dos galeres, tal i com consta en la fulla 29, demanant ademes " es eftat ordonat, que les galees no porten vanderes, cendals, ne panys de fenyal alcu, fino del Comtat de Barcelona, ço es, barres grogues è vermelles tanfolament." Despres de saber que Gama era archiver i que damunt rebuscà sobre l'orige de de les barres (sense trobar mes que la llegenda de Wilfred), i que rebuscà una i atra volta en els documents del casament de Berenguer i Petronila. Crec que per fi troba esta afirmacio la va intentar fer famosa, pero va oblidar una cosa, que realment el senyal de Barcelona igual que la de Valencia i la de Mallorca, te les barres grogues i roges, per lo que no se pot considerar esta afirmacio com a que es realment possessio unica de la casa de Barcelona.
Pero ademes, resulta curios, com el mateix Gama recull tambe un capitul de les Corts celebrades en Barcelona el dimarts 26 de Giner de 1406 pel Rei Marti a on se pot llegir en la fulla 15 "Per conclufiò de noftres paraules vos volem dir un acte fort virtuos, quel Senyor Rey nofre Befavi feu, quant tramès lo Senyor Rey noftre Avi fon fill en la conquefta de Sardenya.Lo qual tinent la vandera noftra Reyal en les mans, le dix aqueftes paraules.Fill yo us dò la vandera noftra antiga del Principat de Catalunya, la qual ha un fingular privilegi que es ops que guardets be, lo qual privilegi no es res falfificat, ne improbat, ans es pur, è net, è fens falfia, è macula alguna , è bullat ab Bulla d'or:è es aquest, ço es que null temps en camp on la dita noftra vandera Reyal fia ftada , james na fo vençuda ni desbaratada, è açо per fingular gracia, de noftre Senyor Deu, è per la gran feeltad, è naturale fa de nofires fotfmefes, è per aquefta rahò podem atribuir à vofaltres, çо que dix Julius Cefar. vinent de la conquefta d' Alemanya, als feus fotfmefos, alçats, alçats les vofires vanderes, car dignes fots de haver la fenyoria de Roma, axiu recita Lucano en lo primer llibre feu de les batalles: be donchs dir à vofaltres alçats, açats les vostres vanderes, car dignes de pofsehir lo Principat de Catalunya." En cap moment veig mencio aci a les barres, i si tenim en conte que les glories dels Reis d'Arago sempre han anat unides a Sant Jordi, i que be podria ser la creu del Sant l'antiga bandera, soles mos queda vore quina es la bandera de Cerdenya per a poder comprovar de quina bandera parla el Rei en este text. Que com podem vore es la creu de Sant Jordi i els caps dels quatre moros. Per lo que la dita bandera be podria ser la de la Creu de Sant Jordi.

Pero es que damunt un fet mes que consumat es que des de sempre (i sobre tot des de que Pere el Ceremonios li la concedira a la Generalitat) Catalunya ha segut representada per la Creu de Sant Jordi i per les barres tal i com mostren molts documents i mapes.
Com es el cas d'este fet per Willem Jansz Blaeu en 1642.
I lo mes curios de tot, es com tots els anys, el dia de la Diada tots els nacionalistes catalans brinden honors a Casanova, alcalde de Barcelona durant la guerra de sucessio, pero ningu s'ha fixat mai quina es realment la bandera que arbora el seu maxim representat de la nacionalitat que no es atra que la bandera mes antiga de Barcelona, la de la Creu de Santa Euralia. Si teniu un moment, quant aneu a Barcelona, passeu-vos per la Ronda de Sant Pere i podreu vore realment quina era la bandera que arborava este gran patriota català.
Ademes, eixe era el signe del comtes de Catalunya, no se que te d'estrany, a no ser que despres hagen manipulat un poc sense voler la seua historia. I es que este es el principal crimen que han comes els pancatalanistes, que despres d'inventar-se una historia paralela pero sempre mes aproximada al seu pensament i a la seua ideologia han seccessionat l'historia de Catalunya i la d'Espanya per a acabar fent de Catalunya una Regio sense historia i carent fins i tot de personalitat, per que com be deya el Pare Lluis Fullana i Mira en Estudi sobre la Filologia Valenciana " tot lo artificial acaba desapareguent per a ser reemplaçat per lo natural"