tag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post5275184358127032613..comments2023-03-09T16:36:26.810+01:00Comments on ALEDUA: Per a Quico Ventallo0=€:::JOSE:::>.http://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-27333544282795567992009-11-09T14:59:54.221+01:002009-11-09T14:59:54.221+01:00I el poble valencià li ha dit i li diu valenciana ...I el poble valencià li ha dit i li diu valenciana a la llengua que parla, a més de per ser l´amo, perqué (portada o no pels catalans) la veu diferent a la catalana. I es nega a considerar-la catalana perqué encara que fa segles fòra veritat que eren paregudes, veu que són diferents ARA, màxima raó en qüestió de llengües en la que pot dir-se que és un dogma allò de tempora mutantur. Per això en esta qüestió no cap el "cóm era" la llengua i molt manco el "cóm deu ser" segons els erudits filòlecs, sino només el "com és", perqué açò més que en res, la ciència no deu anar contra la realitat irreversible de la vida. La qual diu ARA que la majoria dels valencians no entenen als catalans, sobretot els que parlen català oriental; i quasi tots els valencians no entenen als mallorquins. Sé d´un primat del pancatalanisme i d´un partit polític que no entenia el parlar català d´un catedràtic català i li demanava que parlara espaiet.<br />A l´igual que els atres pobles medievals que descompongueren el baix llatí i crearen les llengües romanç´, el poble valencià ha creat sa llengua valenciana. Lo mateix que seria demencial pretendre substituir les llengües romàniques pel llatí, per haver-lo dut els romans als pobles de llengua romànica, també és demencial la pretensió pancatalanista de substituir la llengua valenciana per la catalana, alegant que la dugueren els catalans.<br /><br />I més demencial, perqué a més és illògic que la substituta siga no la llengua que diuen que dugueren en el segle XIII sinó l´actual catalana "normativa" semiinventada per Fabra i l´Institut d´Estudis Catalans. Perqué, per eixemple, les paraules meua, teua i seua no volen substituir-les per les que haurien dut de ser veritat la importació: mia, tua i sua, sinó per meva, teva i seva, que diuen ara els catalans.<br />i torne a repetir a vore si vos entra en le cap les parules del mestre MIQUEL ALDERT NOGUEROL "Pero, sobre tot, perqué en la llengua està per damunt de tot la voluntat del poble que la parla, i el poble valencià diu que és llengua valenciana, com ha dit des de sempre."Billyjoenoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-55792998376365980322009-11-06T16:00:23.065+01:002009-11-06T16:00:23.065+01:00Ah, per cert, existixen ans dels furs, en Valencia...Ah, per cert, existixen ans dels furs, en Valencia unes costums.A les que succediren estos.<br />I que resulta per lo manco curios, que no s'escriguera ni se traduïra cap Usatge, ni llei aragonesa.<br />Soles els furs.que per cert, no seguixen ni els models aragonesos, ni catalans, molt feudals, si no el Dret Romà Justinianeu, o siga, tot un eixemple de Monarquia Democratica, molt aplaudida pel mateix Rei de Castella.<br />En quant a lo de Tortosa, tranquil que ya parlarem.0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-46011026815231539772009-11-06T15:48:51.214+01:002009-11-06T15:48:51.214+01:00T'envie el llibre dels Feits, del Rei Jaume I,...T'envie el llibre dels Feits, del Rei Jaume I, clar, a on pots llegir per tu mateix, que no apareix esta senya,http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/34697391092392752454679/index.htm<br />en la pagina 22 apareix "E entant vingueren nos Companyes de Catalunya e de Arago e forem fins a docents cavallers..."<br />N'hi han atres actes mes a on apareix la paraula Catalunya i Catalans, pero llig esta atra... pag. 187 "E passat aço en Ramon de Cardona e alguns richs homens de Catalunya cometeren nos guerra Sobrel Feyt del Comte durgel qui era mort car volien hauer lo Comtat durgell per força...", n'hi han moltes mes, 192, 196, un estrany jui fet als richs homens de Catalunya 211-215. Si m'he deixat algun, te demane perdo.<br />Segons els estudis, el nom Catalunya, es caracteristic i aplicat sempre per a referir-se sobre tot al Comtat de Catalunya.<br />Com veus, he llevat les dos frases, una per demostrar-me que no era correcta, i l'atra per si acas.<br />Pero no me negaras, que eixa font teua tampoc es del tot benigna. Com moltes atres tant valencianes com catalanes.<br />Per cert, en quant a la pagina de "el nom de la llengua" me permetras que discrepe, ya que segons els historiadors migevalistes, el nom de agamiyya, o algemia es identic al romanç, i ya en 1066 el filolec Ibn Sïda en el seu diccionari inculpa dels errors gramaticals que poguera cometre a "musahabati bi-l-'agam" o siga viure en companyia de la gent que parlava agamiyya (algemia), o siga romanç.<br />El mateix nom apareix en l'obra de Jaume Roig, "l'espill" a on se llig "...teixides de l'algemia i parleria dels de Paterna, Torrent i Soterna.<br />Molta casualitat, ¿no creus?<br />Discrepe d'atres coses, pero ya m'estes massa.0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-54663253313279566592009-11-02T23:48:39.510+01:002009-11-02T23:48:39.510+01:00També és fals això que escrius:
"Es tacta, d...També és fals això que escrius:<br /><br />"Es tacta, dun passage o document datat en 1260, del Llibre dels Feits d'Armes de Catalunya:<br />" E, fe que devem a Déu, pus aquells de Cathalunya, que es lo millor regne d'Espanya (concepte geogràfic, no politic) el pus honrat, el pus noble, per ço car hi ha quatre comtes, ço es el comte d'Urgell, i el comte d'Ampúries, i el comte de Foix, i el comte de Pallars, i hi ha hòmens, que per u que n'aja (a Aragó) n'à quatre en Cathalunya, i, per un cavaller, n'a en Cathalunya cinc, i per un clergue que aci aja, allà n'à deu, i per un ciutadà horat n'à en Cathalunya cinc"<br />Sobre estes llinees, soles he de dir dos coses, la primera, es que segons el IEC, i la Gran Enciclopedia Catalana estos Feits son falsos, puix van ser una copia d'uns documents datats en 1420..."<br /><br />Aquest text no és del llibre fantasiós que tu dius, sinó del «Llibre dels feits del rei En Jaume», més concretament el capítol 392, que el pots llegir açí:<br />http://books.google.es/books?id=yoMi0efe7foC&pg=PA413&lpg=PA413&dq=%22%22+E,+fe+que+devem+a+D%C3%A9u,+pus+aquells+de+Catalunya%22&source=bl&ots=fndEbJthH1&sig=EzT6F1SUsv4RSHMzIuXzqYk2w-s&hl=ca&ei=dF_vStaAD4XbjQe-1PGpDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAsQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22%22%20E%2C%20fe%20que%20devem%20a%20D%C3%A9u%2C%20pus%20aquells%20de%20Catalunya%22&f=falseQuico Ventallóhttp://www.tristanydepinos.blogspot.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-36506527637556402582009-11-02T23:05:01.748+01:002009-11-02T23:05:01.748+01:003- Després dius - per demostrar que ek primer text...3- Després dius - per demostrar que ek primer text i el segón són idiomes diferents-:<br /> "" Los jutges, en romanç, diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies escites a les parts que les demanaran."<br /><br />¿te pareixen iguals?<br />La primera senya, es dels Usatges, escrits la segona mitat del sigle XIII, i la segona es dels Furs, escrits per la mateixa epoca, com pots comprovar, de pareguts... crec que res de res.<br />"<br /><br />El que no saps és que els furs es van creant adaptant (però separadament) de les normes aragoneses (furs d'Aragó) i les normes de Catalunya (els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona).<br /><br />I que el rei mana que la cancelleria escrigui en romanç en comptes de llatí. Al segle XIII aquesta era la denominació del català, el mateix que passava amb el castellà<br /><br />http://hispanismo.org/otras-zonas/2360-el-nom-de-la-llengua.htmlQuico Ventallóhttp://www.tristanydepinos.blogspot.comnoreply@blogger.com