tag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post3570787384546825084..comments2023-03-09T16:36:26.810+01:00Comments on ALEDUA: Per a Iris II (reconquista)0=€:::JOSE:::>.http://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comBlogger36125tag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-12055536087053741642012-03-02T19:28:51.744+01:002012-03-02T19:28:51.744+01:00Quico, per a que veges que lo que dic està fundat ...Quico, per a que veges que lo que dic està fundat i damunt consta en el llibre Ausias March: Obras d’aquest poeta, que com be pot vore’s està escrit en Bacelona, podem llegir este raonament fet per Francesch Pelayo Briz en el que diu:<br /><i>“La familia dé March de la ciudad de Valencia es<br />noble: (2) trae su origen de la ciudad de Jaca, en Ara-<br />gon; vino al tiempo de la conquista de esta capital y<br />reino, en donde asentó su casa y solar conocido en el<br />año de 1238: (3) no de Catalunya, como se supone en<br />las obras poéticas de Ausias March, impresas en Va-<br />lladolid, año de 1555. De esta familia procedió Mosen<br />Pedro March, tesorero del duque Real de Gandia. Casó<br />con doña Leonor Ripoll) según lo convence elcodicilo<br />de D. Francisco Juan Ripoll, señor del Genovés, fecho<br />en Játiva á 1.° de junio de 1395, en que hizo una<br />manda á doña Leonor, su nieta, mujer de Mosen Pedro<br />March. Hizo su testamento este caballero ante Fran-<br />cisco Dalmau, escribano de la misma, á22de diciembre<br />de 1413, en el que después de nombrar por hijo á Au-<br />sias, llama para la sucesión de sus bienes á sus nietas<br />Doña Violante y Aldonza, hijas de Juan, su hijo, y<br />de doña Violante, su mujer.</i>”<br />Com pots vore, estava buscant exactament el llibre, per que puix no es que ne tiga soles cinc en casa, i he tingut que escarbar molt per a trobar-lo.<br />Pero, te tinc que dir, que Ausias era Valencià, i va ser el primer poeta que va trencar en el provençal, (no en el catala) per a escriure en Valencià, com tambe ho va fer i deixar escrit el seu cunyat Joanot Martorell.<br />El problema es que en Valencia sempre hem parlat valencià, des del Cenia fins a Guardamar, i mai li hem nomenat d’atra forma al nostre idioma, es mes i com t’he demostrat ans, el diferenciavem del català i ho seguim fent, encara que vos pese. No aixina en Catalunya que fins al sigle passat en que se va tindre que rescatar se parlava practicament castellà, i se va anant ficant poc a poc el catala. Pero aixina i tot a mijans del sigle passat, i hui encara, els vostres parlants diuen fer-ho en Tortosi, en lleidatà,…<br />En fi, el problema el teniu i l’heu tingut sempre vosatros, per que encara esteu pensant com collons podeu explicar que tots els escritors del sigle d’Or de les lletres valencianes ho va fer aci en Valencia i dien que ho feyen en Valencià pero que eixa era la forma que tenien de dir-li catala.<br />Ya veus, coses de la vida, i sense manipulacions, que n’hi han voltes que les coses son aixina i mira per a on, encara estic esperant vore ad eixos fantaastics autors catalans d’eixa epoca com escrivien. Per que si, se que n’hi havien dos o tres, pero encara no he pogut llegir-ne a cap de la mateixa forma que ho fet en Ausias, Martorell, Roiç de Corella, Jaume Roig i tants atres escritors Valencians que damunt resenyaven i estaven orgullosos d’escriure en valencià i per a Valencia.<br />Ah, per cert, no me parles de voste, per favor, que no mos dugam tants anys, o mesos ;)0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-50885484119758535762012-02-28T14:16:36.003+01:002012-02-28T14:16:36.003+01:00Estimat Jose vull fer un parell d'apunts, per ...Estimat Jose vull fer un parell d'apunts, per a Quico.<br /><br /> <br /><br />En el sigle XIII, encara en les llengües romàniques en procés de formació i sense consciència diferencial entre elles, Jaume I otorga els Furs al Regne de Valéncia pràcticament en les mateixes fronteres que en l’actualitat, i virtualment independent (salvant les evidents diferències històriques del concepte) dins de la Corona d’Aragó, com tu mateix reconeixes.<br /><br />Per si no ho sabies, per les mateixes dates, la suposta i milenària "mare pàtria catalana" navegava per mars ben dubtosos: Lleida encara s’enclavava en Aragó, i diversos comtats, com el d’Urgell o el d’Empúries, encara tardarien uns dos sigles en unificar-se definitivament ab el comtat de Barcelona, aglutinador del títul honorífic, que no nobiliari, de “princep de Catalunya”. <br /><br />El Regne de Valéncia i els seus pobladors, cent cinquanta anys després, donaran lloc a u dels primers sigles d’or lliteraris de les llengües romàniques, escrivint en una llengua que per a tots els autors valencians (i alguns catalans) de l’época coneix una única denominació, clara i rotunda: idioma valencià o llengua valenciana.Billynoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-65761754899175654522012-02-28T12:11:09.124+01:002012-02-28T12:11:09.124+01:00No he dit que siga fals, soles que Pompeto i els v...No he dit que siga fals, soles que Pompeto i els vostres filolecs van desterar tots eixos escrits, els coneguts i els per coneixes per se occitans, ho pots llegir tu mateix en el meu articul sobre els Provençals.<br />En quant a Ausias March, t’has quedat en Pere March II i en 1338. Seguix buscant, i voras d’a on be eixe llinage i les possessions que tenien en Valencia despres de la Conquista. Està inclus documentat en el Llibre de repartiments, i venen de Jaca, yo no m’he inventat res, venen de Jaca. I passaren a Barcelona mantenint les seues possessions en Valencia. Pots buscar-ho.0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-46227966086292277942012-02-28T12:10:37.808+01:002012-02-28T12:10:37.808+01:00Diu vostè que el text que li he comentat és fals i...Diu vostè que el text que li he comentat és fals i que inclús “Pompeyo” hi va renunciar perquè deia que era occità, afirmació sorprenent perquè aquest text, com d’altres, no es coneixia en vida de Fabra, per tant és impossible que en pogués dir res. No hi ha ni un sol expert que negui la seva autenticitat.<br />Ausiàs March era de familia de Jaca que treballava a Barcelona???????????????????????<br />Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre del 1379.<br />Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 — Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March. Fill de Jaume March I, Senyor d’Eramprunyà, i de Guillemona d’Esplugues.<br /><br />Jaume March I (1300 – 1375), Senyor d’Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi, fill de Pere March lo Prohom i Maria. Pare dels poetes Jaume i Pere March.<br />Nascut a Barcelona l’any 1300, Jaume March I entrà força jove al servei de la corona: el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials. El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès (segons un document del 1373, el 1346 Jaume March I va ser desposseït d’aquest càrrec, Pere el Cerimoniós va vendre aquella escrivania a Ramon de Vilafranca)<br /><br />Pere March lo Prohom conegut també per Pere March II (? – Barcelona, 1338) fou Senyor d’Eramprunyà, natural de Barcelona, fill del notari barceloní Pere March i Guillema i pare de Jaume March I….<br /><br />On hi veu això que eren de Jaca i treballaven a Barcelona?…encara sort que no ha especificat que a la SEAT !Quico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-21967605257633012552012-02-28T12:03:41.200+01:002012-02-28T12:03:41.200+01:00Mira ho pots vore tu mateix aci http://es.wikipedi...Mira ho pots vore tu mateix aci <a rel="nofollow">http://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_de_Montpellier</a>0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-2801494077057191412012-02-28T12:00:29.523+01:002012-02-28T12:00:29.523+01:00Quico no ho dic yo es historia, inclus historia di...Quico no ho dic yo es historia, inclus historia dins del mateix Montpelier. Pots buscar-la. A no ser clar que la Wiki.CAT haja anat mes allà.<br />En quant a la dinastia Aragonesa, que es la que goberna el Regne d’Arago, inclus Jaume I llamenta durant tota la seua vida haver naixcut en Montpelier, i no en Osca com era la costum dels Reis D’arago. No en Barcelona.<br />Es mes, tenint en comte que eixa suposta dinastia fora de la casa de Barclona, els seus tituls son pertanyents a la casa d’Arago, tenint com be has dit que Ramon Berenguer no fon mai Rei, soles princep, i que el seu fill va rebre el Regne de Mans de sa mare.0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-69558247287785845782012-02-28T11:59:56.709+01:002012-02-28T11:59:56.709+01:00Afirmar que Montpeller pertanyia als comtes de Tol...Afirmar que Montpeller pertanyia als comtes de Tolosa ja és greu del tot !. Ja em dirà doncs com s’ho va fer Jaume I per deixar-lo en herència al seu fill Jaume quan va repartir els seus regnes entre els seus fills i com, posteriorment, el rei de Mallorca ho venia al rei de França. Com pot ser que deixin en herència, regnin inclús venguin Montpeller si, segons vostè, Montpeller pertanyia als comtes de Tolosa????.<br /><br />Els rei de la Corona, fins Martí l’Humà, eren del Casal de Barcelona. El llinatge es transmet per vis de primogenitura masculina. Suposo que deu saber que Peronella no pertanyia a cap Casa o dinastía d’Aragó, que no existia. Peronel.la (enterrada a Barcelona, curiosament), era de la dimastía navarresa de Ximena. La dinastia pren el seu nom del rei Ximeno i els seus descendents, que esdevindran primer senyors d’Àlaba, i que posteriorment seran reis de Navarra. El primer serà Sanç I de Navarra el 905. Aquesta dinastia passarà a governar el Regne de Navarra fins el 1234, any en què serà substituïda per la dinastia Xampanya.<br /><br />Gràcies als matrimonis i aliances aquesta dinastia passarà a governar el Comtat d’Aragó, i el posterior Regne d’Aragó, sovint sota poder d’uns mateixos reis. Així s’introdueix al comtat d’Aragó el 925 gràcies al matrimoni de la comtessa Andregot Galindes amb el rei de Navarra Garcia II Sanxes I. Aquesta dinastia es mantindrà fins el 1162, any en què Peronella d’Aragó renuncia als seus drets sobre el regne en favor del seu fill Alfons II d’Aragó, del casal de Barcelona.<br />Ramir II d’Aragó es reservà per a ell la dignitat (títol) del rei, donant a Ramon Berenguer IV la honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí podia transmetre la honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d’Aragó al seu fill.<br />Pot trobar tota la documentació AUTÊNTICA aquí, digui el que digui algun directiu d’alguna falla, per molt “experet” en el que sigui.Quico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-21219127111703353252012-02-28T11:44:25.187+01:002012-02-28T11:44:25.187+01:00Tornes a inventar, no es cert lo que afirmes, i ai...Tornes a inventar, no es cert lo que afirmes, i aixo ya ho varem dir en atre post, per favor. La familia March ve de Jaca, i si be es cert que son pare va treballar en Barcelona tambe o es que ell va naixer i viure en Valencia, per lo que no te fonament, de Sant Vicent Ferrer, lo mateix, puix segons els anglesos, podria ser descenedent d’ells, lo cert es que naix i viu en Valencia, i predica en Valencià per tot lo Mon, i ho fa estampar en el Compromis de Casp i està estampat inclus en la seua canonisacio. DEixem ya eixos temes.<br />En quant ad eixe text catala que tu vols fer creure ara que ho es, dir-te que no es catala, es occità, i aixina s’arreplega com a tal, es mes, el mateix Pompeyo i atres prohoms de Catalunya renunciaren ad eixos escrits per ser occitants i hui vosatros voleu fer-los vostres.<br />En quant a la repoblacio, ho diu el mateix rei, no vingueren repobladors, dels que vingueren soles se quedaren els que no tenien terres ni possessions en Catalunya ni Arago, quan vingueren de Xativa, trobaren que havien venut les possessions de conquista i havien tornat. Soles quedaren els que no tenien res, gent sense estudis que va rebre una casa i un camp i se va quedar per a poder fer aci realitat el somi de viure, no mestres que vingueren aci sense llibres a adoctrinar a la poblacio i fer-la parlar catala. Quico sigam realistes.<br />Ademes, les croniques que parlen de la poblacio de Oriola, i demes terres alacantines, se copien unes a les atres, pero en cap moment oferixen veracitat en elles. Es mes, atenen precisament a 1290, diu la cronica<br /><b>E eso mesmo las vjllas et lugares del regno de Murçia que<br />él ganara en tienpo de su padre seyendo ynfante, las quales eran<br />pobladas de moros. E commo quier que los rricos omnes et<br />ynfantes et caualleros et fijos dalgo de los sus regnos biujan en<br />paz et en sosiego con él, pero él, con grandeza de coraçon et por<br />los tener mas çiertos para el su serujçio quando los oujese<br />menester, acresçentoles las quantias mucho mas de quanto las<br />tenjan en tienpo del rrey don Ferrando su padre. E otrosi de las<br />sus rentas dio a alguno dellos mas tierra de la que tenjan et a otros<br />que fasta allj non la tenjan dioles tierra de nueuo. E por que la<br />estoria trae el cuento de los años de este rey desde enero pusieron<br />estas cosas sobre dichas en los primeros siete meses deste año de<br />mjll et dozjentos et nouenta años.</b><br />O siga que diu que les repoblaven ¡¡¡¡¡DE MOROS!!!!! en 1290<br />Pero com no ne tenien prou, agarraren molts catalans dels que vingueren a repoblar el Regne de Valencia<br /><b>et poblaron muchos catalanes de los<br />que eran venjdos a poblar del reino de Valençia</b><br />Pero ¿quants eren eixos molts? 50, 60, 70… Si en 1290 que per cert, ya estaven traduïts els Furs al Valencià la poblacio de catalans en tot lo Regne era d’uns ¿500? ¿quants d’eixos anaren despres a repoblar Murcia, Oriola i Llorca? Es mes, si el rei ya havia omplit fins a la sacietat el Regne de Musulmans i cristians, quants buits quedarien?<br />En fi, i deixant ya el tema, en quant als pobles en fur aragones i catala, te recomane que els busques, i me digues en quins se parla Valencià i en quins catala, igual resulta que com en el cas a on repoblaren en mes seguritat com precisament d’Oriola, Murcia i Llorca parlen castellà.0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-33758633176976988842012-02-28T11:42:38.583+01:002012-02-28T11:42:38.583+01:00La dada del 2% no sé d’on la treu, però el cert és...La dada del 2% no sé d’on la treu, però el cert és que el gruix dels pobladors van arribar duran el seglei posteriors. Entre d’altres la família March (de Barcelona, la de Joanot Martorell o de Sant Vicenç Ferrer (Maresme). La població musulmana va ser majoritària fins la expulsió dels moriscs, però evidentment no parlaven valencià (no existeix absolutament cap document ni testimoni, TOT és en àrab). També és un misteri que el valencià només es parli a les zones de població majoritariament catalana, per què a les de població aragonesa no es parla valencià i si l’idioma que van portar els aragonesos?. Què passa a Andalusia que parlen castellà?, no haurien de parlar,segons les seves teories, un idioma mozàrab andalús?. Només parlen valencià els llocs poblats per catalans?. Què diu que no existien llibres o documents en català el s. XIII?, li serveixen els Usatges de Barcelona o, curiosament, els Costums de Tortosa?. Quina explicació troba en que els textos de la Cancelleria Reial de Barcelona, els escrits reials, sigui exactament en la mateixa llengua que els que després de la conquesta s’emeten a València?. Per cert, el primer text que es conserva en català – que es conserva avui no vol dir que no nèxistissin de molt anteriors- són els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, 1080-1095 que els pot veure aquí i que, segurament, fent excepció del senyor Ricardo, tot elo món cientific els considera autèntics.Quico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-7016482541163587192012-02-28T10:02:20.510+01:002012-02-28T10:02:20.510+01:00Hahaha Quico, ¿com inventes?
Yo no he dit que Mont...Hahaha Quico, ¿com inventes?<br />Yo no he dit que Montpelier fora frances, pero aixo que has dit tu que perteneixia a la casa de Barcelona hahahahahahahahahaha es que no puc parar de reiure'm.<br />Montpelier, per a la teua informacio, pertanyia als comtes de Tolosa (Toulouse) capital historica d'occitania, que soles te de catalana, que fon precisament alli a on se va perseguir i expulsar als catars <b>(els que formarien l'actual Catalunya segons alguns historiadors i els donarien la llengua (occitana, clar als habitants de la Marca) D'ahi els escrits provençals que tant repudiava Pompeu Fabra)</b> mes concretament als Guilhem de qui fon descendent Maria de Montpelier, i com no, Jaume I <b> per mig del que passaria a convertir-se en possessio de la casa D'Arago, no de la de Barcelona com tu has volgut fer creure.</b><br />Llavors se veu que m'has mal interpretat, puix te puc deixar que ho lliggues tu mateix el meu anterior Mensage.<br />Un abraç.0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-86996240469210361912012-02-27T17:41:54.719+01:002012-02-27T17:41:54.719+01:00Jaume I va nèixer l'any 1208 a Montpeller que,...Jaume I va nèixer l'any 1208 a Montpeller que, com vostè insinua, no era França sinó una posessió de la Casa de Barcelona i lloc en aquells moments vivia la seva mare, Maria de Montpeller, esposa del rei Pere. Montpeller va esdevenir una possessió dels reis catalans ( del 1204 al 1349 )mitjançant el casament de Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller el 1204. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francès Felip el Bell per recaptar fons per a la seva lluita amb Pere el Cerimoniós.Quico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-55043567220438839022012-02-27T16:11:55.083+01:002012-02-27T16:11:55.083+01:00¿Encara està en marcha antiblavers? Puix creia yo ...¿Encara està en marcha antiblavers? Puix creia yo que l’havien tancat.<br />Per cert, com t’he dit que la wiki catalana estava manipulada, ara mostres com a fet la web d’antiblavers hahhahha. No tens desperdici Quico, esta volta te’n has eixit. Si inclus has ficat el sermo de Sant Vicent que ya està descartat de tots els llocs. Si es que aixo te el anar buscant pagines manipulades.<br />Pero en fi, te vaig a respondre a les teues afirmacions, pero soles aportant tres senyes d’ans del 1900 i soles una de fa dos semanes. A vore que te pareix.<br />Segons tu en estes cites ¿En quina diu que el valencià i el catala es lo mateix? Segons tots els historiadors i estudiosos del Mon, EN CAP.<br />Pero si que diu lo contrari:<br /><br />Anem a vore <b>[1395] Antoni Canals, escritor, gramatic, filosof, teolec i frare : “Valerio Maximo”,pròleg-dedicatòria, fol. 4 llegim :‘Tret del llati en nostra vulgada lengua materna Valenciana aixi breu com he pogut jatssessia quealtres l´agen tret en lenga cathalana’</b><br /><br />Seguim <b>[1522] Un monge de Monserrat al traduir la “Vita Christi de sant Bonaventura” diu: ‘He desliberatarromançar lo present libre, puix veig que fins aci, en la nostra catalana lengua no es estatransladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana’.</b><br /><br /><b>8 de Setembre de 1878 en Barcelona” Lo Niu Guerrer”"Esta relacioneta (Tres Heroes de Camaled) resultà premiada en lo certamen celebrat per ” Lo Niu Guerrer” societat lliteraria humoristica de Barcelona, en la festa celebrada el 8 de Setembre de 1878, ad una “Mencio honorifica” al segon premi, fentse constar en la Memoria que lliggue lo senyor Secretari, que si en lloch de ser valenciana haguera segut escrita en català dita relacio, la junta li havera otorgat lo dit segon premi, que se quedà per otorgar”</b><br /><br />Veus, inclus en Catalunya han desmentit les vostres manipulacions, si es que ya mos ho dia en <b>1561 Onofre Almudever : ‘Si no foreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Patria on sou naixcuts, no deixarieu que als vostres classics valencians els catalans se’ls vullgueren aplicar…. ‘ en loseu prolec de “Lo proces de les olives”.</b><br /><br />Manco mal que inclus la justicia Catalana mos dona la rao <a rel="nofollow">http://www.lasprovincias.es/v/20120211/comunitat/juez-anula-multa-valenciana-20120211.html</a>0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-23533538531453719932012-02-27T16:08:20.912+01:002012-02-27T16:08:20.912+01:00[1417] Enrique de Villena [Escriptor castellà (138...[1417] Enrique de Villena [Escriptor castellà (1384 – 1434), pare de l’escriptora valenciana Isabel de Villena], Los dotze treballs d’Hèrcules, redactat a València (citat per Antoni Ferrando Francés, op. Cit. P. 77):<br /><br />a preçes e instançia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo [...], escripto en romançe catalán<br /><br />[1412-18] Sant Vicent Ferrer. Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi. (Citat per Roc Chabàs en “Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1902, p. 134.)<br /><br />Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.<br /><br />[1420] El 18 de desembre, els jurats de València s’adrecen al papa Martí V i li demanen que els carmelitans valencians siguen integrats en la província de Catalunya (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., pp. 77- 78):<br /><br />ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga sub uno ydiomate conformatur, transferretur.<br /><br />[1445] Actes del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., p. 81):<br /><br />et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino<br /><br />[1389-1459] Sant Antoni, Arquebisbe de Florència. Istoriale, III, tit. 24, c. 8 [referint-se als sermons de sant Vicent Ferrer].<br /><br />Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.<br /><br />[1492-97] Bernat Fenollar [Escriptor valencià (1438-1516) que participà com a poeta en diverses obres col.lectives, entre les quals les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474)] i Jeroni Pau [Humanista barceloní (mort el 1497) que va pertànyer al cercle del cardenal Roderic de Borja]. Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. (Edició i estudi d’Antoni M. Badia i Margarit, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116, i XXV (1953), pp. 153-163.)<br /><br />Obra subtitulada: “mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors”: “entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d’Empurdà, o d’Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors” …..etcQuico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-9184161474916343662012-02-27T16:06:50.439+01:002012-02-27T16:06:50.439+01:00I aquó li deixo deures pel senyor Ricardo per demo...I aquó li deixo deures pel senyor Ricardo per demostrar que tot el món a travér de tots els segles menteixen, des dels consellers de València, els Arxius del Vaticà, la Biblioteca de Viena…tothom a sou de Jordi Pujol des del segle XIII:<br /><a rel="nofollow">http://www.antiblavers.org/pmwiki/pmwiki.php/Main/ProvesDeLaUnitatLing%C3%BC%C3%ADstica</a><br /><br />[Finals del s. XIII-Principis del s. XIV] El metge valencià Berenguer Aimerich ensenyava en l’Estudi General de Montpeller, ciutat llavors sota jurisdicció dels reis de Mallorques-Rosselló. El tal metge traduí de l’àrab “in vulgare cathalano”.<br /><br />Incipit xx.vi. ditis [sic] Albucasim Ahazam de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalano, et a vulgari in latinum, a Berengario Eymerici, de Valentia, ad instanciam magistri Bernardi de Cordonio, (fol. 283r). Viena, Österreichische Nationalbibliothek, 5434, fols. 283-321.<br /><br />[1325-29] Ramon Muntaner [Cronista empordanés (1265-1336) que residí durant alguns anys a València i Xirivella, on començà el 1325 a redactar la seua Crònica]. Crònica, cap. XVII. A cura de Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971.<br /><br />tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.<br /><br />[1341] Carta de cessió del lloc de Sagra (Marina Alta) a l’Orde de Santiago estesa per duplicat a València el 17 de setembre de 1341, pel notari valencià Bernat de Soler. (Archivo Històrico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra i Sanet, carp. 307, núm. 6)<br /><br />[l'una] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.<br /><br />[1360] El cadí de Xàtiva i un jueu barceloní fan de torsimanys i treballen unes capitulacions pel rescat d’un visir de Fes:<br /><br />scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.<br /><br />Francesc Eiximenis [Franciscà, nascut a Girona el 1330 i mort al 1409. Va viure els últims anys de la seua vida a València, on va escriure les seues obres més importants]. Lo Crestià (Llibre Segon). Edició a cura d’Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.<br /><br />Per aquest punt a declarar, deus saber que, segons que posen los metges, quan l’hom s’és gitat a dormir la sang s’escalfa e tot lo cors de dins, e, a vegades, per diverses causes, lo pulmó, qui s’apella lo lleu en catalanesc, se lleva e posa’s sobre lo cor, e tanca’l e l’abriga, en tant que quaix li toll la seua pròpia respiració<br />Segle XV<br /><br />[1400] Carta dels Jurats de València a les autoritats de la vila fronterera castellana de Moia (vora Ademús) tramesa l’1 de setembre de 1400. (Arxiu Municipal de València, Lletres missives, g³-7, s.f. [28 r i v])<br /><br />Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d’aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lenguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]<br /><br />[1411] La vídua de Joan I, Violant de Bar, francesa, s’adreça a la noblesa valenciana a tomb del plet successori, i afirma que ha fet estudiar els testaments dels darrers reis,<br /><br />los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.<br /><br />[1415] Carta del rei Ferran d’Antequera al sultà del Marroc, a propòsit d’una reclamació. (El document sencer és publicat per M. Arribas Palau, “Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa’id ‘Utman III de Marruecos”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXX (1963-1964), p. 320.)<br /><br />Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadi nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...]Quico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-22161677880396229592012-02-27T16:01:56.162+01:002012-02-27T16:01:56.162+01:00Hahaha Quico molt bo, hahahaa La veritat te’n has ...Hahaha Quico molt bo, hahahaa La veritat te’n has eixit. Pero ara te dic yo una cosa. Si aixo servira per a Catalunya, te dic ya de bestreta que eixes paraules hui serien dogam, segur.<br />Pero es de veres, Catalunya era un conjunt de Comtats depenents del rei frances fins el tractat de Corbeil, Jaume I va naixer en Mompelier i els repobladors de Valencia eren aragonesos, catalans, navarros, occitans, francesos, castellans, alemanys… Influint demograficament, demostrat per el llibre d’aveinaments, soles un 2% del restant de la poblacio, lo que significaria que no eren muts,pero tampoc mestres de llengua per a fer que en 40 anys se parlar catala en tot lo egne sense poder contar en cap llibre escrit. I ademes, tingueren que dependre a parlar pronte Valencià per a poder menjar hahahaha. En quant al catala, es un simple dialecte de l’occità fins a 1934, i lo de la Montanya, no se si es plana, lo que se es que Berenguer II El gran va anar alli a protegir-se fugint dels Valencians hahahaha.<br />Com veus encara recorde historia, Quico ;)<br />Ah, i no tinc catalanofobia, yo no li tinc por a ningu, simplement tinc molt d’orgull de ser Valencià.0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-86398051773005937792012-02-27T16:01:30.824+01:002012-02-27T16:01:30.824+01:00De fet només el mou la catalanofòbia, per tant qua...De fet només el mou la catalanofòbia, per tant qualsevol rucada li serveix per demostrar les coses més inverosimils. Doncs molt bé, si això el pose content: Catalunya era una masia dependent de Portugal, Jaume I no ha existit mai, els pobladors eren muts, el català és un dialecte de l’anglès i la montaya de Montserrat és plana.Quico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-38504419301349964972012-02-26T10:05:01.188+01:002012-02-26T10:05:01.188+01:00Hahahaa, Quico, no t’enfades, per a mi te el matei...Hahahaa, Quico, no t’enfades, per a mi te el mateix valor que ho descobrixca un obrer que un cientific, ¿quants filolecs votaren en Valencia a favor de l’unitat de la llengua?, cap, ¿quants filolecs formaren l’ortografia i la gramatica Catalana de Fabra? cap. I sobre tot lo mes inverosimil, ¿Saps quina veracitat cientifica demostrada te la wikipedia catalana en lo Mon? Cap i mira que t’agrada penjar articulets d’ella, eh Quico. Si llegir la wiquipedia catalana i voler saber historia es com vore la Jaqueta Metalica i dir que has estat en Vietnam. I damunt tenint en conte que tu eres colaborador hahaha.<br />Llavors ¿per que ara vos interessen tant els graus d’estudis de tots?<br />Ademes, si atenem a la vostra historia, fins a 1495 en que recopilen els Usatges o Constitucions, estos estan escrits principalment en llati, i son els Furs Valencians els primers que se traduïxen en Romanç, o llengua del poble.<br />En quant a les Corts, si vols podem buscar a vore en quin moment diu que son Corts Catalanes. I per favor en manuscrit no en l’edicio que se fa en Barcelona despres, que mos coneixcam :)<br /><br />Per cert, Quico, segons tots els historiadors, Catalunya o millor dit els Comtats Catalans foren francesos fins al Tractat de Corbeil, i com a francesos agarraren en nom de princeps per a referir-se a Comtes, MArquesos o ducs, tal i com teu he explicat ans, que es l’opinio de tots o de la majoria d’historiados migevals internacionals (manco dels catalans, per lo vist) Si vols pots tornar a repassar lo que t’he ensenyat en el mensages d’ahir.<br /><br />Yo la veritat, es que sempre me faig la mateixa pregunta:<br />¿Sabeu realment els catalans a on havereu arribat si no vos hauereu volgut apropiar d’una terra que no vos pertany? ¿Sabeu fins a on havera arribat la vostra llengua despres de comprar a Meyer i separar-se de l’Occità definitiva ment per mig del manifest del 30 d’Abril de 1934 si no vos haguereu empenyat en incloure el valencià en el vostre afan Imperialiste?<br /><br />Yo si, per que els unics de tot lo Mon que vos han fet pedre el temps, rectificar les pautes i sobre tot reescriure correctament l’historia han segut els valencians. En lo bonico que haguera segut conviure com a germans que tenen moltes semblances pero que son sempre diferents.<br /><br />En fi, Quico, fes-teu vore i ya me contes. Un abraç0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-28430204305811427722012-02-26T10:00:12.454+01:002012-02-26T10:00:12.454+01:00L’article que dius no és de cap catedràtic de res ...L’article que dius no és de cap catedràtic de res n acclareix res, és l’opinió d’un llicenciat en Belles Arts i que no defensa cap expert.<br />La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el segle XI, d’acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l’exercici de la potestat judicial.<br /><br />D’aquestes corts van sortir els primers usatges que van prendre força legal al ser compilats per Ramon Berenguer IV. De la Cort Comtal barcelonina va derivar la Cort General de Catalunya, la del Regne de València, i més tard, el Parlament del regne de Sardenya.<br /><br />La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l’òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d’antic pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval.<br /><br />I aquí la relació de Corts Catalanes des del 1218 ( cal dir que es pot escriure Corts de Barcelona o de Perpinyà o Vilafranca per citar les Corts Catalanes celebrades en aquell lloc concret)<br /><br />Que les Corts i Constitucions eren de Catalunya i no de la Marca, Provença o ves a saber d’on, ho deixa ben clar el rei, les actes i tots els textos legals…a menys que algun llicenciat en blles arts li pareixca el contrari<br /><a rel="nofollow">http://ca.wikisource.org/wiki/Constitucions_de_Catalunya_del_1495</a>Quico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-69588471350323973182012-02-25T21:52:59.956+01:002012-02-25T21:52:59.956+01:00Ah, per cert i ans de que digues que Ricart Garcia...Ah, per cert i ans de que digues que Ricart Garcia Moya no te cap titul.<br />Per a vosatros que un Fisic es prou per a crear tot una Llengua i damunt li dieu Filolec i Mestre, i un grapat de politics prou per a fer un manifest contr l’Occità. Si Ricart es un mes que provat investigador, per a mi es prou, com ho va ser Fullana com a Filolec (que si que era) i Ubieto com a migevalista (que era el millor d’Europa.<br />Vinga un abraç.0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-62170453291481561042012-02-25T21:47:57.783+01:002012-02-25T21:47:57.783+01:00Quico, un poc mes dalt tens tot un articul que ho ...Quico, un poc mes dalt tens tot un articul que ho aclarix. Que no ho vulgues vore, com no volies vore lo de Roger, es cosa teua.<br />Devem de ser realiste Quico.<br />En quant a les Corts fica de Barcelona, mentres en el llibre dels Fets editat en el sigle passat fica Catalanes. Pero en els manuscrits fica de Barcelona ;)0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-73240686926936246562012-02-25T21:47:15.534+01:002012-02-25T21:47:15.534+01:00Hem pots indicar un sol document on parli de Corts...Hem pots indicar un sol document on parli de Corts de la Marca i un sol catedràtic, enciclopèdia o llibre consistent que duigui que els Col.loquis són falsos?Quico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-11322117893692075142012-02-25T21:46:39.492+01:002012-02-25T21:46:39.492+01:00Hahahaha Quico com manipules, se nota que eres per...Hahahaha Quico com manipules, se nota que eres periodiste, u ho intentes hahahaha.<br />Yo no he dit que siga fals cap document Real, ni de la Cancilleria ni de les Corts, sole she dit i seguixc dient que moltes de les afirmacions que has fet, sobre tot tu, han acabat seent falses, com lo de Roger de Lluria i lo dels Col·loquis de Tortosa, i per tant, voldria vore eixos originals, es tot. Ah, i lo de Catalans o de La Marca no ix en cap document, lo que ix es les Corts de Barcelona, pero eixes mateixes Corts se denominen anys despres com a corts Catalanes, i en eixe temps no se com denominar-les, si Catalanes o de La Marca, puix el mateix Tractat de Corbeil encara parca de Marca.<br />Per cert, Quico, aixo de Gaire meu tens que ensenyar, per que yo no li veig el per que ficar eixa paraula sempre que vos pareix, home fa bonico, pero no l’entenc, sense ella (No te sentit) ho entenc, suponc que no canviarà el sentit de la frase.<br />Vinga un abraç.0=€:::JOSE:::>.https://www.blogger.com/profile/09386216160326082062noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-76591515794062966712012-02-25T21:46:07.000+01:002012-02-25T21:46:07.000+01:00Per curiosita, aixè de ““Catalans o de la Marca” a...Per curiosita, aixè de ““Catalans o de la Marca” a quin document surt?. No té gaire sentitQuico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-24839714498096994772012-02-25T21:45:21.238+01:002012-02-25T21:45:21.238+01:00http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Berenguer_IV<a rel="nofollow">http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Berenguer_IV</a>Quico Ventallónoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2854505643134184092.post-12399102570148053542012-02-25T21:44:34.873+01:002012-02-25T21:44:34.873+01:00José, si per a vosté tots els documents reials, de...José, si per a vosté tots els documents reials, de la cancelleria, emanats de les Constitucions, dels tractats…tots són falsos i la veritable història és la escrita per algun empleat d’España 2000, doncs no hi ha res a fer.Quico Ventallónoreply@blogger.com