YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 22 de marzo de 2013

Cronica d'una falla anunciada

Fa uns mesos, ya advertia que, per alguna estranya rao, enguany les falles anaven a mostrar-nos el seu costat mes obscur. Pero imaginant-me el costat mes lleig de les falles, mai podria pensar que anava a ser tan lleig com per desgracia ha segut. I es que quan els valencians mos ho proponem, hopodem fer tant grandios com tambe tan penos.

Els començaments de les falles d'enguany ya estaven minats, si, ho se. Sobre tot en acabant d'unes reunions a on el dd intentava convencer als fallers per a que el dia de la cremà fora sempre dulluns. Una conclusio que no va agradar gens als fallers, pero que per desgracia no he vist criticada en cap falla. Cosa que no passava en el famos 21% del IVA, que encara que es van vore moltes elusions durant l'expossicio del ninot, no es que fora la critica mes estesa de totes.
En fi, enmig d'eixe ambient, les mascletades començaren en Valencia, mascletades a les que es van unir un grup de protestants que baix d'un balco buit de politics chillaven, pitaven i en part feyen el ridicul davant l'atonita mirada de falleres i falleretes, que enguany ni tan sols els han fet cas. Mentres, com ya vaig dir en atre articul, els politics fruïen de refrescs, vi i pastetes (sobre tot papes i olives) en l'interior. A on per cert, els crits no es senten.
I aixina s'arribà a la plantà, en la que molts valencians dedicarem esforç i ilusio. Ilusio que es va perdre poc a poc al vore les falles. Molt boniques, si, la veritat, pero gens acordes en la realitat. En molts monuments, els ninots de princeses, corsaris o guerrers, en cares guapes i que res tenien que vore en els cartellets, representaven escenes tipiques, pero per alguna estranya rao, els rotul mos volia fer entendre que eixes escenes tenien que vore en el quefer politic i social. Dos guerrers batallant en cara de princesa, representaven la lluita entre el dd i el SOE. Mentres, en un atre raco,dos corsaris representaven als politics furtant-nos els diners... ¿A on queden eixos ninots en que era facil adivinar als representants -politics o no- puix tenien la seua cara mes o manco caricaturisada, i eren inclosos en escenes conegudes per a denunciar el seu mal comportament? Tampoc hem vist  escenes en les que els pobres, els necessitats feyen coa per a acodir als menjadors socials; enguany els contenidors deurien d'haver sigut els protagonistes.
Pero es que damunt, les poques critiques que hem pogut vore, estaven escrites en catala, o en eixe "Nurmalitzat" que volen fer-nos creure que en valencià. ¡En tant que ha significat el mon faller per a Valencia i sobre tot per a la valenciania. Pero clar, es preferible optar a subvencio o premi per rotular en catala, que rotular en valencià i seguir aixina en la critica a l'autoritat. Eixa critica que tant i tan famoses feu i ha fet les falles. Pero no, n'hi ha qui seguix preferint els diners a les tradicions. Per sort encara queden llibrets escrits en llengua valenciana i carregats de satira, una satira que tambe es troba hui en perill. Ya que no es lo mateix tindre la sort de contar en un satiric valencià, que tindre que conformar-se en traduir pel SALT versos copiats. Es lo que te l'ironia valenciana.
En fi, crec que hi havia moltes coses que dir sobre les falles d'enguany,en les quals, per cert, una de les critiques que mes m'ha cridat l'atencio era una de la falla de Na Jordana, en la que en un raco es podia vore la ya mes que impertinent foto en la que Rita apareix sobre el fondo de la Mare de Deu en una inscripcio de "VIXCA LA MARE DE TOCH VALENSIANS".
Resulta quan menys curios, puix ningu ha denunciat que es maltracte aixina a la nostra Mareta, mentres molts han corregut a denunciar i a donar la rao tant a "indios" com a "vaquers" sobre certes figuretes religioses. I que conste que ni done ni lleve la rao a ningu, i que seguix en el pensament de que tal volta, si les falles enguany hagueren segut falles, aço no haguera passat, puix tant hem volgut engalanar les mateixes que com en Valencia no tenim prou monuments ni estatues ni paisages, al final mos ha tocat recorrer a uns atres llocs i cultures.
En fi, i per a acabar nomes vos deixe una reflexio:
¿Que serà de les falles una volta que hagen deixat de ser-ho? Puix resulta penos que una festa tan critica i tan valenciana, enguany, unicament haja tingut com a critica el fet que quatre persones chillaren en pancartes davant del balco de l'Ajuntament i que l'unic sentit de valenciania s'haja quedat reduït als llibrets del concurs que organisa Lo Rat, les quatre senyeres escampades pels carrers i l'ofrena a la Mare de Deu.
Llunt queden les verdaderes falles de tot aço. Pero mes llunt encara queda el sentit de valenciania que mos està sent aniquilat dia a dia des de les nostres institucions davant la passivitat de tots, pero sobre tot baix el complex d'inferioritat dels fallers de hui en dia.
Encara que tranquils, podeu seguir creent-vos que enguany han sigut les falles mes critiques, com afirma Canal 9, que per cert, no explica el perque enguany no hem tingut visita de cap autoritat estatal. ¿Sera que gracies ad este sentit d'inferioritat i auto-odi, que mos han impost, Valencia ya ha deixat de ser la que era, i els valencians per fi hem acabat sent l'ultim pel del cul d'Espanya?
En fi, espere que a l'any que ve ho tingau en conte.

sábado, 16 de marzo de 2013

Un rat en lo balco

Hui es dijous, son casi les dotze i mija, i estic corrent entre la gent per a arribar a l'ajuntament de Valencia, hui tots els alcaldes de Valencia i les cases regionals han sigut convidats per a poder fruir de la mascletà en l'Ajuntament. Una bona amiga m'ha convidat, i la veritat, estic un poc nervios. Ya fa uns anys vaig estar, i la veritat, no es que me vaig alegrar molt per lo que vaig vore.
Ya casi desesperada, Angels mes nerviosa que yo encara m'espera en la porta. En la ma dreta du un paper, com mija quartilla de carto que me dona, dient-me que m'afanye, que ya no cap ni una agulla dalt. I accedim dalt l'ajuntament a una sala gran a on els tableros i la gent conviuen de forma un poc aparatosa, està ple. Entre els assistents veig cares molt conegudes, alcaldes regidors, l'alcaldesa, vestida de dol, per cert, i com no a les falleres. Pero moltes coses han canviat. Els tableros oferixen una image un poc pobra. Ya no n'hi han tants pastiços, i damunt pareix que les reines del banquet, enguany son les olives i les papes. En fi, n'hi han retalls, o qui sap igual guarden lo bo per a quan vinga Mariano... o la Merkel. Pero aixina i tot, el to de veu es molt gran, pareix que aci s'estiga fent la mascletà, i no fora.
Vullc aprofitar el moment i eixir al balco, cosa que pareix que no vaig a tindre massa facil. A un costat de la plaça puc vore una image curiosa, "La Equitativa". Un edifici que mostra la justicia velant per tots els ciutadans i protegint d'alguna forma l'equitat de la plaça. Pero llamentablement des de dins de l'Ajuntament  no es veu, ni pareix interessar. Els vins i els refrescs, els pocs pasticets i les papes son devorades pels elegits. Mentres baix, la gent s'espenta i intenta fer-se pas entre la demes gent. Pero ahi, just baix del balco, un grup de jovens en una espectacular Senyera es junta, son vora setanta, i seguix acodint gent. Una sort lo del movil, puc parlar en ells, i en un moment pareix que inclus me busquen, pero es dificil arribar a la barana, tampoc vaig a ser yo el que comence les espentes, justament hui.
Angels me presenta a Crespo, eixe gran home que fa uns anys defenia les nostres falles, ay Crespo. ¿Per que me parla este home en castellà? ¿acas es pensa que estem en Madrit?, pero aixina i tot, intente parlar en ell, fent que per fi es solte i comence a dir-me alguna coseta en valencià, s'ha fet el dur. Pero no tarda en donar-se conte que no ha sigut massa correcte, i rectifica "Segur que estas disfrutant hui", una llastima, senyor Crespo, en lo bonico que haguera sigut dir-me soles si m'ho hestic passant be, si estic fruint o gojant de l'acte.... pero "gaudir...", home que pareix Tormo. i la veritat, entre excuses, pero seguirem parlant.
Rita cridava a la gent, el balco pareix una passarela, i Angels me torna a cridar, "vinga una foto en Rita", "Deixa-ho, no, no me'n vaig a fer cap, i no vullc arrimar-me, vinga fruïx del convit i mira, ves en conte que eixe home del monyo blanc, que pareix l'amo i te va a chafar..."
Pero quan s'arrima a mi, una veu ix del meu si, sense voler " Home Ribó" dic estirant la ma "¿Com estem, ya a depres voste a parlar en valencià?" I de nou, com si d'un huracà es tractara, en una espenta Ribó hem fa cap a un costat i seguix avassallant a la gent per a fer-se puesto cap al balco. Pareix que hui te algu per baix que igual, qui sap li fa un reportage o el trau en la portada del Levante.
"Deixa'l es un maleducat", diu un home en ulleres darrere de mi. "Ell soles busca el protagonisme"
"Si, m'ho imagine, un home que es capaç de vendre a tot un poble a un atre amo, i fer que tots com a esclaus parlem la llengua d'eixe amo, no pot ser molt educat, la veritat".
I aixina, de repent sentim la primera carcassa, ya soles falten 10 minuts, i yo me pregunte ¿tots tenim que vore la mascletà? ¿D'a on?
Aixina comencen a obrir finestrons, la gent va acoplant-se, pero la majoria sense deixar el got. Que tenim que fer si hui som convidats de lux.

Quan comença la mascletà, des d'un raconet veig com transcorre i puc sentir gracies ademes al reso de la sala com retumben els coets. Es un privilegi. Pero seguixc preferint vore'l baix, qui sap igual hui haguera pogut fruir d'un bon dia en la meua senyera en companyia del GAV. I tot s'acaba, pero seguixc mirant pel balco. La gent que estava en lo balco, ha desaparegut d'ell, soles queden falleres, i quatre fent-se fotos. Els restants seguixen de nou rodejant els tableros, mirant si queda alguna cosa i molts ya han començat a baixar, tot es un guirigall, no es pot ni parlar.
Com tampoc va ser bona resposta quan arrimant-me a la alcaldesa, i que conste que no volia fer-ho, li vaig dir "Rita ¿veu voste normal que justament hui estiguen els inspectors de facenda entrant en totes les falles d'especial i primera?" No va dir res i es va quedar palida al mateix temps. Igual es que la noticia la sorprenia. Llastima no haver-ho fet la propia justicia, que seguix regnant des d'alli dalt vegent i sentint la mascletà tots els dies des d'eixe lloc tan privilegiat.
Baix, el GAV s'ha ficat al mig de la plaça, la gent els saluda, i veig com molta gent los dona l'enhorabona. Dalt molts alcaldes i regidors, ademes dels presidents de les cases regionals parlen del GAV. Tots pensen que es bonico vore senyeres en la mascletà, mentres molts els llamenten per lo deixat que està el valencià. "Vostes sou part dels culpables, soles vostes teniu en les mans arreglar-ho" Pero clar, quan u no vol sentir, es millor seguir en atre tema, o ignorar les paraules que no vol sentir.
I aixina, Angels i yo baixem a la plaça, mes que res per a pegar una ultima ulladeta, li he promes convidar-la a dinar, pel favor, que manco. I m'arrime a vore a la gent. Ells seguixen parlant en la gent repartint pegatines i mostrant una i atra volta a la gent el mal que mos està fent el pancatalanisme, mentres, mes gent protesta en pancartes, i sense, sobres i manetes, lletreros i ditets. En fi, res de nou, i una volta mes, el GAV ha fruït hui d'un nou dia de mascletà, ara toquen les paelles, i mentres ells se'n van, i mosatros dos, en sentit contrari anem a dinar tambe.
Quan acabarem de dinar, torne a casa, i vaig estar parlant en molta gent. Molts me comentaren lo de les inspeccions, atres me digueren lo de la mascletà, ningu me va comentar res d'altercats, ni de res paregut. Pero hui, ya divendres, obric el Levante i veig una noticia. Bronca con E2000 i el GAV. I clar, me fique en contacte en ells, i m'ho aclarixen.No ha passat res, tot ha transcorregut en normalitat. Es mes, quan va vindre la policia, dos persones començaren a chillar proclames absurdes, i una tercera (que no anava ni en ells) els va dir que es callaren, espentes, i poc mes, i la policia es ficà pel mig. I a tot aço, la gent del GAV arribant casi a l'estacio del Nort. La pregunta que yo hem faig es... ¿per a que dos furgones de la UIP? ¿Acas tenia por la policia per si algu los fea mal als jovens del GAV?
En fi, i mentres la justicia alli dalt soles veent la mascletà, tan Equitativa, com el Levante.
¡¡¡¡¡A vore quan desperta senyoraaaaaaa!!!!!

domingo, 3 de marzo de 2013

Els del AQUI

Hui, en Valencia, es un dia de festa, o aixo deuria de ser, puix com tot poble, hui Valencia celebra un dels seus dies mes grans, el dia de la seua Llengua. Pero... ¿Per que hui 3 de març no es un dia gran? ¿Que ha quedat d'eixos anys en que tots els diaris regalaven coleccionables de la nostra llengua, fasciculs del diccionari de la RACV, inclus enganchadorets en que es defenia la nostra llengua? ¿Que ha canviat?

Realment, quan les coses es fan mal, es molt dificil adreçar-les. Pero en el nostre cas, no es soles dificil adreçar-les, si no que es tota una utopia l'intentar-ho. ¿I per que? Puix possiblement per a buscar la resposta, deuriem de buscar un poc mes alla, amagada en l'historia dels anys 80, quan un poble com el valencià va decidir eixir al carrer i demanar, no lo que tenien uns atres, si no que simplement lo que li pertanyia com a regio, i mes individualment com a poble historic que era. Eren temps dificils, en que uns politics adestrats en temps de franquisme i un poble sense anima caminaven a trompades de a poder seguir fent front als canvits. Un poble que no es creïa que per fi, el anaven a deixar parlar en valencià, i sobre tot uns moviments culturals que havien vist com des de les files de l'antic regim los recriminaven no parlar en cristià. Tot pareixia que canviava per a be, pero no tots els contes de fades comencen be, ni tenen el perque fer-se reals pels simple fet d'haver-los contat.
Amagats en l'ombra i preparats per a eixir en son moment, els politics del AQUÍ començaren a abanderar manifestacions, que no soles no havien organisat, si no en les que no creïen. Abanderant moviments que gastaren per a benefici propi, rebujant corregir erros passats, i dirigint institucions que ya des del primer moment los venien grans, deixaren en mans dels que mes beneficis "los" aportaven el control i la direccio d'estes.
Aixina, abanderant un fals socialisme, i reivindicant un canvi, el SOE entrà en les nostres institucions, a on gent de preparada com l'advocat Cipirà Ciscar ocupà el lloc de Conseller de Cultura, llocs des del que en primicia elaborà el pla d'us i ensenyament del valencià. Un pla tan ben platejat llegal i advocatoriament, que inclus hui en dia es dificil, no soles d'entendre, si no que està tan ben programada i tan ben feta, que esmenes com les fetes pel Partit Regional Popular (ara dd) en que reclamaven anyadir "Idioma" cada volta que apareguera escrit valencià en la llei foren anulades i desaprovades. ¿Per que? El temps ho ha dit. Per cert, es una llastima, que durant 18 anys el propi dd no haja tingut ocasio per a esmenar el descosit, sobre tot contant en la majoria absoluta i el recolzament de tot el poble. Pero aixo son atres pastures.
En fi, com he dit ades, una llei tan confusa, que per començar està escrita en una llengua, tan artificial com antivalenciana, per a fer-mos una idea, es com si el Govern Britanic fera una llei sobre l'angles en italià, o en vasc.
Pero lo mes curios, d'esta llei, es que elimina totes les anteriors, per les que els professors, ya formats, havien acodit "per Decret" a Lo Rat, la RACV i al GAV per a que els mestres, tots de llengua valenciana, els ensenyaren i los donaren els ben guanyats tituls de mestres en llengua valenciana. Professors que foren arraconats posteriorment pel Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana,
sobre aplicació de la Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyament del valencià, en l’àmbit de l’ensenyament no universitari de la Comunitat Valenciana. Decret, per cert, contradictiu com ell soles, en que no soles s'inabilita a tots aquells que no tingueren els tituls oferits per l'Universitat, si no que damunt obligava als mestres a tindre filologia hispanica seccio llingüistica valenciana, o filosofia i lletres, o qualsevol atre estudi que ho certifique... I yo me pregunte, ¿firmaria els certificats el matematic Guia com va fer en l'Estatut de l'Universitat? I per si encara no estava tot prou politisat, crearen la comisio tecnica per a l'ensenyament(en lo bonico que es el valencià ensenyança) del valencià. Que seria dirigida tota ella per filolecs, com es pot entendre llegint l'Orde del 2 de març de 1988 , seent el seu president l'advocat Ciprià, i deixant com a simples vocals tant als sis filolecs proposts per les universitats de Castello, Valencia i Alacant (2 per cada una, i sense tindre per que ser valencians) i al restant dels proposts. O siga, que tenint en conte que estos filolecs hagueren sigut valencians i hagueren tingut consciencia valenciana, Ciscar, com a bon filolec (con Pompeu), prenia l'ultima decisio.
Pero estos pobres mestres arraconats, com el nostre Ausias, i totes eixes families, i en especial el poble valencià, que fon discriminat per la seua llengua, encara que aixo ho denuncie el nostre Estatut, veïen en el dd un canvi, una nova esperança que els duguera mes alla. Una nova oportunitat de fer per fi justicia i de tornar les aigües al riu. Pero aixo no va ocorrer, i novament els nostres politics, donaren l'esquena al poble, no soles reobrint de nou la ferida, si no que creant una Academia politica que ni tan sols s'ha dignat en reconeixer ni ficar davant de valencià/ana el titul corresponent d'Idioma que tant i tant reclamava el dd en l'epoca valencianista. O per lo manco que tingueren la minima decencia de respectar als nostres grans escritors.
Fa uns dies, i en celebracio del dia de la llengua materna, les velles glories, tots eixos politics que en son temps pogueren i no vullgueren tallar de soca i arrel el problema, simplement per que en son moment ell tingueren la clau, pero preferiren seguir en els seus propis "beneficis", feren un manifest de valenciania, en que ademes testificaven que era el manifest oficial del pensament del dd.
Un dd que ya no ilusiona, que mos vengue el progrés i mos entregà simplement ruïna i retras, que abanderat de valencianiste ha conseguit fer creure a tot un poble que per a ser valencià deus de ser del dd. Pero que realment ha ferit de mort la nostra llengua, i que, encara que el tito Rus ixca dient que els que diuen aleshores son uns analfabets, oblida que eixos mestres o alumnes ho diuen gracies al seu programa educatiu en valencià, i sobre tot gracies a la propaganda que des de les seues pagines, com poden ser la propia de la Dipu, els brinda a totes eixes associacions sobresubvencionades tant per la GEnCat com per la nostra Molt Honorable, enllaçant-les inclus com a defensores del valencià.
I es que, senyors del AQUÍ, si vostes volen parlar en "castellano" o en catala. Parleu-lo, pero no obligueu al poble valencià a tindre que fer-ho per a poder menjar, i sobre tot, no vos tireu les culpes els uns als atres.
Si la garantia (com diu el nostre descafeïnat Estatut) de defendre l'us i l'ensenyança del valencià no es complix. Es culpa vostra, no del poble, que el seguix gastant, escrivint i deprenent, encara que vostes fiquen obstaculs i soles premien als que deprenen a dir correctament el castellanisme aleshores o el frances vacances.
Ya vorem com celebren vostes i com publiciten hui, el dia gran de la nostra LLENGUA VALENCIANA.
Puix molts de mosatros ya ho ferem ahir, en ofrena floral i poetica a Mossen Ausias March inclosa. Per que mosatros no enganyem a ningu, i mes que vos pese estem i continuarem per molts anys ACI.