YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

martes, 25 de diciembre de 2012

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU (o Ninou)

Que el 2012 era l'any del valencianisme, es un fet. Ha segut enguany el millor any per a la conciliacio i sobre tot el principi d'una nova unio. Ya no fa falta estar amagat darrere d'un panflet ni dir en veu baixa que som valencians, puix com a valencians hui la nostra societat comença a tindre i recuperar eixa esencia que s'havia perdut durant molts anys en que els valencians hem segut ningunejats per tots els fronts, anys en que viravem sense rumbo i que erem considerats analfabets, incults i inclus residuals dins d'una societat cada dia mes preocupada pels mercats i per les opinions alienes que per les nostres propies. Anys en que era trist acodir als trinquets per a vore una partida, degut al chicotet numero de gent que acodia ad ells, quan no estaven abandonats, anys en que desfilar el 9 d'Octubre era poc menys que un fet d'uns radicals que soles volien figurar eixe dia i oblidaven que molta mes gent es sentia valenciana pero tenia vergonya d'eixir, un acte soles per als que vivien en el Cap i Casal, sense tindre cabuda els del restant del nostre Regne.
Novament hem segut victimes del desprestigi, pero hem guanyat adictes dins la resistencia, les noves tecnologies mos han permes coneixer a mes i mes gent, que des de Castello i Alacant seguien lluitant soles, com si d'un Quixot entre molins es tractara. Molts han conegut la RACV, inclus molta gent jove ha entrat per les portes del GAV, s'ha deixat vore en les conferencies de l'AELLVA, o del INEV en el seu 75 aniversari, inclus han servit d'espenta per a fer possible la Convencio Valencianista i per a, no sense esforç ni contratemps fundar un nou partit com es Renovacio Politica. Gent en nom i llinages propis que s'han donat conte que no estaven soles en el seu propi poble, que lo que ells pensaven no era soles un pensament antisistematic, si no que tenia la seua rao, el seu ser i que com les flametes enceses en un dia de Nadal per a donar la benvinguda al Nostre Senyor, era una chicoteta flameta, pero que inclus hui s'ha convertit en una flama tan gran, que inclus en acabant de vore com el nostre Regne patia el seu devastament mes fort dels ultims anys, mos ha permes seguir avant, seguir juntant pedretes i sobre tot seguir agrupar-les en la seua forma i medida correctes per a començar els fonaments d'este nou edifici. Que si be contava ya en el seu fonament en figures com  el Rei Llop, el propi Cit, Jaume I, inclus Francesc de Vinatea, recolzat per Ausias March, Joanot Martorell, Jaume Roig, el Sant, entre els sants, Vicent Ferrer, el gran defensor de les nostres lletres Onofre Almudever, el velluter Vicent Peris, l'inconbustible maulet Gregori Mayans, el notari Vicent Boix,  Teodor Llorente, Constanti Llombart, Josep Nebot, qui arropats i reencontrats pel pare Lluis Fullana i Mira i novament exaltats  per Miquel Adlert, Antoni Ubieto, inclus pels sempre plorats Joan Gil i Emili Miedes, i atres mes oblidats com el sempre mestre Chimo Lanuza, Leopold Penyarroja, Agusti Galbis, Ricart Gacia Moya, Joan Vanrell i tants i tants que degut al gran numero, seria molt dificil nomenar-los a tots, pero que no voldria tampoc deixar en l'oblit, se'ls han unit Joans, Joseps, Ricarts, Agustins, Manolos, Borges, Miquels,  Sergis, Vicents, Jaumes, Rubens, Joan Ignasis, Voros, Julis, Gonçals, i atres tants que units a dones que com la propia Isabel de Villena i atres moltes que foren oblidades degut al masclisme de l'epoca, hui son elles mateixa i tenen veu propia, son Dolors, Virginies, Marines, Maries, Josefes, Pilars, Llucies, Seyles...
En fi, un fonament envejat a on n'hi hagen que soles enguany ha començat un nou traç d'eixe cami que tinguerem traçat durant molts anys per gent envejada i reconeguda en tot lo Mon, que sense esperar res a canvi soles el vore viu de nou el nostre Regne, sa llengua, cultura i sa historia, i mamprenen un nou cami, pero esta volta no estan a soles, ya no tenen que seguir renyint en el vei, o intentar comprendre el per que de moltes coses. Un cami, que no soles comença enguany, si no que es la continuïtat de molts anys de lluita i d'esforç, de moltes perdues valioses i no tant, i que continuarà no soles en l'any proxim, si no que durarà molts mes anys... ¿Sera dificil el nostre cami? ho sabem, pero estic segur que ans de que acabe el primer mes de l'any proxim, una nova associacio, un nou proyecte, aflorarà per algun raco. Un nou proyecte estrictament valencianiste a disposicio, com no, de tots els valencians, sense mes discriminacions. Ya no tenim por al negacionisme, i com diria una canço d'uns bons amics (ARK), "el nostre puny es una ploma, que tot ho arrasa, i per mig de la paraula acavarem esta matança"

Aixina i tot, sé que molta gent ha preferit sempre florir a esquenes de la seua terra, defendre uns ideals foraneus, deixant de costat els interessos de tots per a mirar soles per ells mateix, pero llunt d'eixa gent, i sense esperar res a canvi, atres hem preferit seguir aferrats a la nostra terra, brotar i arraïlar en les nostres propies pedres. Gent que ha decidit formar part del negacionisme, que han favorit les diverses revisions historiques.
Molts es secaren i formaren part d'un oblit, pero aixina i tot atres naixeran per a seguir protegint el nostre mur.
Som conscients que moltes voltes es veu el resultat i no a la gent que participa, pero fins aci estem decidits a fer possible la nostra faena. No hem renunciat mai a conviure en les atres regions que d'alguna forma compartirem algun dia una corona comu, pero ho volem fer en totes eixes individualitats que mos diferencies, eixes chicotetes coses a les que un poble no pot renunciar, i si algun dia en esforç i vencent tots els entropeçons u d'ells preferix independisar-se o inclus morir, pense que els atres no tenim el perque de ficar-mos pel mig ni d'obligar als seus habitats a seguir cap regla, cap codificacio ni cap interes que mes tart o mes pronte aflorarà i mostrarà resultats negatius per ad eixa convivencia.
Per que qui sap, igual amagat entre unes runes, existix tot un poble, que es germà, i que un dia formà part de la nostra historia, pero era lliure i era poble.
"D'entre les runes renaixerà un poble, que serà capaç de recuperar tot allo que li havien furtat"
Bon Nadal i Feliç Any Nou ( o Ninou) a tots els valencians de pro.

miércoles, 19 de diciembre de 2012

Fugir cap avant

En economia, per als que com yo no son massa entesos, la fugida cap avant es dona quan les coses van mal, i en conte de retirar-te o buscar noves solucions, seguixes fent, inclus en mes força, lo mateix, per a vore si aixina es soluciona tot. Molts veem aci, com a eixemple les famoses pelicules de “Las Vegas”, a on l'artiste sol jugar-se tot a un número en acabant de tindre una nit pesima.
Se, que a hores d'ara molts pensareu, que te que vore aço en Valencia, pero per desgracia, hui vaig a intentar ensenyar-vos realment que està passant hui en el nostre Regne.
En acabant d'uns quants anys (llegislatures diria yo) enganyant al poble valencià, el dd s'acostà a les eleccions de maig de l'any passat en una plantilla plena d'imputats, que el feren perdre part d'eixa majoria absoluta que tan contents estaven de conseguir. Una majoria, que en la major part dels casos estava representada per un bon grapat de valencians, que assustats per la possible unio dels partits catalanistes, i en acabant de vore com casi tots els partits valencianistes morien o eren retirats de circulacio pels seus presidents, es quedaven orfens de vot. Pero, un fet marcaria este maig pesim, per a benefici ademes del dd. El propi Tribunal Superior de Justicia del nostre Regne, ordenava el tancament de tots els repetidors illegals de “TeVen3” en el nostre Regne, per considerar illegal la seua emissio, i per considerar, que no es competencia de la Generalitat de Catalunya l’emetre una televisio regional fora dels llimits de la seua regio. Noticia que saberen vendre molt be, novament, els chicons del dd. Que no tardaren en tornar a eixir al carrer en la seua senyereta de plastic per a tornar-se a autoproclamar els mes valencianistes. Inclus recorde, en pesar, com el propi Camps (al que yo pensava que la seua retirada del dd seria en acabant de dimitir la gavina) en unes declaracions en plena campanya, quan es demanava, en el Consell el seu cap per la presunta implicacio en el cas Gürtel, dia en un acte emotiu: "yo me acojo a la Senyera y los ciudadanos para luchar por esta tierra". Com podeu vore tot un acte emotiu que, acompanyat del tancament de les emisions de TeVen3 i la desfeta dels dos grans partits valencians (no vaig a entrar ara en si Miralles se n´ana al dd o si Sentandreu va fer no se que) li va valdre a Camps per a tornar a revalidar el titul en la presidencia. Una presidencia que es va vore truncada no mes 29 dies mes tart, quan va tindre que dimitir deixant-mos com a repost a l'actual president Alberto Fabra, al que no li valencianisarem el nom, perque tampoc s’ho mereix, i perque com mai l'he sentit parlar en valencià, puix igual pensa que soc un radical que vol fer-li mal al seu ilustre nom.
 Pero els valencians començarem a despertar, i a ningu li agradà massa que un home, que estant d'alcalde de Castello, i ans de les eleccions no tenia cap repar en dir que ell volia que es tornaren les emissions de "TeVen3", i que durant la seua alcaldia, ademes de cedir un local i subvencions al IEC, i va recolzar la proposta de fer BIC les Bases del 32, mos governara, i damunt sense haver-lo elegit ningu per a tal designi.
 Pero mentres, alla en el Nort, CIU feya un pols a l'Estat Espanyol i anunciava un referendum per l'independencia en Catalunya, lo que li va fer alvançar inclus les eleccions. No sense ans enviar una forta cantitat de diners als seus camarades valencians, sobre tot al seu Virrei en Valencia, i de pagar sucosament als diaris i mijos de comunicacio afins.
Pero no sempre les coses ixen be, i d'una forma desastrosa, CIU perdia no soles la majoria absoluta, sino tambe el recolzament d'una part important dels catalans, deixant-lo soles davant el perill, i enfront d'una manada de hienes que demanen eixe referendum per a l'independencia total de Catalunya.
 En Valencia, i per al dd, les coses no anaven millor. Assustats pel mes que eminent renaiximent politic valencià, el dd començà a comprar als pocs "valencianistes politics" que quedaven, ficant-los a tots dins de la Direccio General de Desenroll Estatuari i Promocio de l'Autogovern, que presidix Miralles. Pero aixina i tot, el valencianisme cultural, politic i social s'agrup`i va constituir la Convencio Valencianista, que des del seu inici comença a agrupar cada volta a mes gent i comença a fer-se vore per mes llocs. Casi al mateix temps naix Renovacio Politica, un nou partit valencianiste, que encara que no forma part de la Convencio demostra que no tot es dd, i que el valencianisme està cada volta mes viu i mes recolzat per tots els sectors de la nostra societat.
¿Quina papereta se li plantejava novament al dd?

Com per art de magia, el dimecres de la semana passada, es feya publica la sentencia del Suprem, sentencia que fon escampada esta semana pel archisubvencionat pels regims dictatorials La Vanguardia, que en el seu afany de protagonisme, declarà que les emissions de “TeVen3” en Valencia no son illegals, segons el propi Suprem. Cosa que no es del tot certa, puix la mateixa sentencia anula les sentencies del Tribunal Valencià, pero remarca que per a poder ser llegals les emissions, "En análogos términos se pronuncia el vigente artículo 40.4 de Ley 7/2010, General de Comunicación Audiovisual (inaplicable  ratione temporis al presente litigio) a tenor del cual "la emisión del servicio público de comunicación audiovisual  por  ondas  hertzianas  terrestres  de  una  Comunidad  o  Ciudad Autónoma en otra limítrofe y con afinidades lingüísticas y culturales podrá ser efectuada siempre que así lo acuerden mediante convenio, y exista reciprocidad." Deixant ademes, que les emissions de TeVen3 per satelit (ara que ya no ne te) i per Internet (no se si encara funciona la plataforma) poden ser vistes en el nostre Regne i en qualsevol part del Mon, sense censura.
I es aci a on incomprensiblement, el nostre president, en eixe caracter tan seu, i mostrant aixina la seua personalitat, primer diu que està dispost a negociar la reciprocitat i mes tart, ix dient que denunciarà i tancarà totes les emissions terrestres que s'emetixquen en qualsevol part del nostre territori. Mentres, els negacionistes politics, es feliciten pel conseguit i fan els seus comunicats com si d'una guerra es tractara, com si no existiren mes problemes reals en Valencia que no foren les emissions de TeVen3. En el Nort a part, s'ha guanyat un poc de temps; CIU ha demostrat que tambe es pot dur be en el dd, i li ha donat un poc de presa a ERC per a que es decidixca. I aixina i tot, tots seguixen fugint cap avant, oblidant que esta volta, inclus fent-ho en mes força, inclus conseguint guanyar juïns sense importancia o inclus volent fer creure al poble que ells defenen el nostre Regne, el poble valencià ha despertat, ya coneix qui s'amaga baix de cada capa i no està dispost a que l'ultradreta catalana i castellana seccessione mes el nostre territori i el repartixca entre elles com si d'un pastis es tractara.
No es la solucio fugir cap avant, senyors negacionistes, ya no servix per a res negar lo innegable, ni manipular de nou l'historia. Puix l'historia es aixina de caprichosa, i quan u manco es dona conte, ix i torna a sorprendre a tots en la veritat i en la justicia.
¿Que diran de vostes els llibres d'historia d'aci uns anys quan vostes ya no els controlen i siguen escrits per gent normal que unicament  busque mostrar la realitat? De mi espere que no diguen coses massa roïnes. Pero ¿i de vostes?


NotaEl negacionisme es la distorsio illegítima del registre historic de forma que certs events apareixquen de forma mes favorable o desfavorable, segons convinga en cada moment.