YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

sábado, 6 de octubre de 2012

¿Por, Vergonya o mala follà?

Suponc que tots estem acostumats a sentir estes paraules, per dir-ho d'alguna manera, estes paraules formen part del nostre vocabulari des de fa centenars d'anys. Pero aixina i tot, existix un, l'ultim, que te un significat especial en valencià, un significat, que pot resultar inclus agressiu, per tant demane disculpes als que puguen resultar ofesos quan acabe l'articul, pero, aixina es la vida, i aixina es com pense contar-la, ara i sempre, per molt mala follà que tinga per a uns o atres. Per cert, per als que no son valencians, dir-los que el seu equivalent, no es igual a la seua traduccio, com molts pretenen quan ampren paraules d'atres llengües i pretenen introduir-les en Valencia, tal com sonen, o en la majoria dels casos traduint sense mes.

Fa uns anys, parlant en un amic d'infancia, comentavem sobre les persones que coneixiem i sobre tot les que haviem conegut durant la nostra vida. La veritat, resulta gratificant recordar aixo, pero al mateix temps ens fa recordar els anys que tenim, i com no, la mala follà que han tingut alguns dels que coneguerem de jovenets, i la forma tan cinica d'atres que han canviat de pensaments i plantejaments com qui canvia de calcetins.
Pero aixina i tot sempre es grat recordar.
Per aixo, hui, he tingut un recort especial per a un home, que d'alguna forma ha marcat un ans i un en acabant aci, en el nostre Regne, encara que ell li diga Pais. Vaig a ometre ara el nom, a vore si aixina encara que siga de moment tambe evite un poc descalificatius.

Corria l'any 80, era estiu i com de costum, molta gent mos reuniem per a parlar sobre diversos temes valencians, en la majoria parlavem sobre les coses que es deurien de millorar, i sobre el mal que donar l'esquena a certs problemes podria carrejar-mos al cap dels anys (quanta rao amagada en les nostes esquenes), sobre les millores en llengua que estavem veent i sobre tot per la consciencia valenciana del poble, que anava en aument dia a dia. Inclus recorde, que en les files dels pintaiglesies, hi hague per causes desconegudes un llauger aument de seguidors. Entre ells un chic d'Oliva, que a penes contava en 16 anys i que ya era conegut per haver creat en el seu institut un grupet motejat Maximilià Thous... (si alçara el cap el pobre home, que per cert, no va perdre mai els drets d'autor de l'himne, si no que tant ell com el mestre Serrano, donaren eixos drets a la Casa de la Caritat per a que aixina quan sonara l'himne servira per a ficar un plat de calent (per als que busquen fantasmes a on no n'hi han))
Este Grupet, es va juntar en ACPV per a poder fer un acte en Alacant, i per lo vist, el nostre amic, degue de fer-ho prou be, encara que no fora ell el que la va dirigir, puix uns mesos mes tart, ya formava part, aixo si a mija jornada, de l'Equip de l'incansable Queti (la ma dreta d'Eliseu i el motor en l'ombra d'ACPV).
I aixina entre "faenes" en ACPV i bachillerats i COU, va ser com el nostre personage, que havia entrat eixe mateix any en el Partit Nacionalista del Pais Valencià, seria un dels impulsors del nou Unitat del Poble Valencià en 1982. Pero pareix ser que la seua curta edat i el que n'hi havia gent major per a ocupar els carrecs el feren quedar-se en l'ombra, encara que aixo no lleva el que presidira les seues joventuts, i fora suplent al Senat en el 86 i 32on en la llista al congres per Valencia en 1996.
En fi, dir que en el 99 ya era cap d'un nou partit i que fins hui es el seu lider.
Seguidor incansable de Fuster i admirador d'Eliseu Climent, de qui arreplegà no soles les idees, si no que tambe l'ajuda per a que Pujol finançara, Via Burguera, el seu partit. Mos te acostumats a les seues protestes als politics per que no li garantisen la seguritat el 9 d'Octubre en la provesso, pero en acabant, per la vesprada no dubta en agarrar la pancarta de son tio Eli . ¿Qui garantisa durant eixa provesso la proteccio dels bons valencians, els pots de pintura dels seus "nens"?.  Pero ademes, en quan te una oportunitat, corre cap a Barcelona a felicitar a Mas (pel seu nomenament com a president), a celebrar la "diada", o a posar junt a una "estelada" junt al tren en Madrit.
O siga i per a resumir, un home que justament guarda dins del seu repertori una frase que fins i tot es hui coneguda per tots, no per que l'inventara ell (que no ho ha fet), si no degut als avanços tecnologics.
"Cal adaptar-se o desapareixem"
Una frase que ell ha sabut seguir al peu de la lletra estos ultims cinc anys, passant d'aplaudir la desplegada de "l'estelada" en 2008 a immediatament en acabant en 2009, demanar a la policia proteccio per als seus seguidors, i com no, a inclus demanar a CIU (que curios) que demanara en la Cambra de Ministres que el delegat del govern garantisara la seguritat dels seus porritos.
Se que ad estes hores, molts sabreu ya de qui parle, i sobre tot, molts dels que no ho sabeu, pensareu que eixa persona deuria demanar perdo primer als valencians per a en acabant poder, no soles tocar la nostra Real Senyera, si no que anar en companyia d'ella en la provesso.
Per que si, el seu segon llinage es Català, com el de la seua dona, pero lo que voste no sap es que eixe llinage no correspon a lo que voste preten, puix naixcut en França dins la casa del mateixos ducs d'Aquitania, no soles no denota volença per la regio veïna, si no que foren precisament els dels seu llinage els que condenaren a l'esclavitut als pavesos, i d'eixa mateixa rama, pero ara en sanc aragonesa i senyors de Cervera (Lleida pertanyia a Arago en eixa epoca), Arnau Guillem i Guillem Ramon arribaren a Valencia durant la conquista, i foren senyors de Gilet. Pero tinga en conte voste, que els seus descendents,tingueren que provar la seua noblea en l'orde valenciana de Montesa, i que per molt que li pese, es consideraren valencians des de l'inici, com demostra atre Català, Joan Batiste, descendent dels mateixos, que aixina ho testifica en el seu matrimoni en Maria Ribot.
Pero voste no pareix vindre d'eixa rama, puix moltes voltes la vida es creua en diferents corrents, i pareix mes fill d'un atre Arnau Català (sense el Guillem), un trobador provençal que era motejat el "Tremolera" i distraïa tant al Comte de Provença. Beltran I com als d'Urgel, Pallars i com no al de Barcelona, Raimon Berenguer I. Pot ser mentres son fill Pere Raimon de Barcelona matava a sa madrastra Almodis de la Marca. ¿Preten voste tambe entretindre'ns mentres els seus companyons del Nort maten a la nostra mare Patria?
Realment aixina es, per lo que esta nova estrategia mos te un poc desconcertats. ¿realment voste es sent valencià? ¿O es una nova adaptacio a l'entorn per a no desapareixer? ¿O fa voste de cor, o seguix les instruccions de Pujol quan dia que "Catalunya no s'ha sabut vendre en el País Valencià? Si damunt heu copiat inclus el Logo de la campanya de Mas.
En fi ¿Sap que per a anar a la provesso en el cap ben alt, deuria demanar perdo i sobre tot acceptar la Real Senyera com a bandera del nostre Regne? ¿Quin sentit, si no el d'entretindre, pot tindre este fet si no ho fa u de cor i arrepenedit de les seues antigues i actuals declaracions?
No se, pero per a mi no es precisament la por ni la vergonya lo que el mou a desfilar eixe dia, que per cert, no n'hi hauran camares de Canal 9 per a furtar-li uns segons a Fabra, ¿serà la mala follà?

0 comentarios :