YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 25 de noviembre de 2011

El llanterner

Reconeixer que el valencià i el catala son dos llengües diferents, no es gens dificil, soles tenim que ser neutrals i estudiar les dos llengües per a saber realment que es aixina, o en el cas de no tindre eixe temps, comparar dos diccionaris, u de valencià i u de català.
Pero clar, aixo seria lo facil, i lo llogic, pero en esta societat del "no tinc temps", es millor deixar que atres pensen per mosatros, o que ho facen directament. I en conte d'atendre a raons, es millor fer cas de l'estrany que del conegut... per aixo de la Mare de Deu quan mes llunt mes milagrossa.
Se que ho he dit moltes voltes, pero a l'inici de la pagina, concretament baix del logotip de Valencia Freedom, teniu per a comprovar un llistat en centenars de paraules, que encara que pareguen paregudes o tinguen un so similar, son diferents en valencià i en catala. I ademes, tambe he tingut la delicadea de deixar algun que atre articulet sobre aço:

I com no inclus la mateixa traduccio que me varen fer des del Google.CAT

Pero es que inclus fent estes comparacions, encara hui en dia queda gent defenent a capa i espasa que son la mateixa llengua, i lo pijor, encara n'hi ha gent per ahi que seguix gastant eixes paraules chabacanes i malsonants obviant les nostres valencianes per que segons diu "el dogmatisme cientific" son les que se deuen gastar per que son gastades pel restant dels territoris de parla comuna.
I aixina mos va, com en els casos de la Truja, la Bustia, el Vaixell, els Caragols, el Cognom i atres tants que ya anirem mostrant, per que per lo vist encara n'hi ha gent que no sap diferenciar o simplement cull lo que li donen en una cistella.

De chicotet, solia anar pels matins a l'escola i passava tots els dies per davant d'un llanterner. La veritat no vos podeu imaginar quant trobe a faltar certes imagens de l'infancia...
Ell, escabuçat entre atifells i mes atifells se passava el dia reparant, tant paelles com paellons i perols. Pero lo que mes me fascinava era vore com arreglava les safes i els llibrells, sobre tot estos ultims, puix eren en moltes ocasions casi tan grans com ell.
Hui este ofici ha desaparegut, o millor dit ha canviat sa forma de ser.
Mentres encara queden alguns tradicionals que seguixen reparant i fent caçoles de forma tradicional, atres ho fan soles en les fires migevals, i uns atres arropats pels moments actuals a on encara se seguixen demanant canals de llanda, encara que siguen soles per a reparar velles.

Pero estos dies fent els deures en companyia del meu fill he pogut vore i comprovar que per a la AVLLc i per als educadors i regidors del catala en Valencia, la figura el llanterner o millor dit la paraula llanterner representa a un fontaner. I la veritat, no se de a on ve eixe parentesc.

Un llanterner, agarrant com a definicio pura i comu la que mos pertoca als valencians vindria a ser realment lo que se coneix en castellà com a lampista, i que ve a ser una mescla entre lampero ( m. y f. Persona que tiene cuidado de las lámparas, limpiándolas y encendiéndolas.) i hojalatero ( m. Fabricante, reparador o vendedor de piezas de hojalata.)De la mateixa forma i agarrant el Diccionari General de la llengua Valenciana recentment editat per la Real Academia de Cultura Valenciana trobem: Llanterner, Del llati lanternariu, Fanaler o portador de llanterna. Persona que fa o ven llanternes. LLander, persona que treballa fent objectes de llanda. Ploró, que es queixa o plora sense motiu.
Inclus Escrig l'arreplega en el seu diccionari, com a linternero i hojalatero

Soc conscient que els fontaners solen ser plorons, solen queixar-se prou sobre tot quan van a fer reparacions a les cases, pero d'ahi a que siguen llanterners...
Per que si atenem al Diccionari General de la Llengua Valenciana trobem:Fontaner, -rs. (Format sobre fontana) s. m. Persona que treballa en el manteniment i reparació de les fonts, canonades, depòsits i aixetes.

Per a mi, es que el fet de manejar conductes d'aigua i que els llanterners, i molts fontaners (fontaneros-lampistas en castellà), s'hagen dedicat a fer canals, ademes de treballar els fontaners el plom i l'estany sobre tot antigament, deu ser lo que ad estos "pseudollingüistes" els ha fet recorrer ad este nom, per rebujar el paregut (que no el ser filla) de la paraula fontanero en castellà. Pero es que fins i tot si fora eixe el cas, el IEC si recull la definicio pero simplement per als cuidadors de les fonts, o siga, es mes una falta de coneiximent, com ya expressava el mateix DCVB recollint-lo com el IEC, per a que diguen despres que la nostra AVLL es "valenciana" i mira pel valencià, pero recull la mateixa definicio que el IEC. ¿Que estrany, no? Un ent creat per a defendre el valencià, soles copia les definicions del diccionari del IEC, i pensar que els seus membres cobren mes de 6.000 €uros al mes per aixo...
I es que, es te que tindre un poc mes de conte, per que en eixe cas, un chapiste tambe tindria que ser llanterner, i en el pijor dels casos i si mal no recorde, durant la posguerra molts llanterners per a poder subsistir buscaren com a alternativa els paraigües, ¿deuriem de considerar-los a tots paraigüers?

Com a curiositat, dir que gracies ad estos homens, que sempre han inventat la forma de reparar quant mes utensilis millor
per tall de satisfer a les dones que eren les que mes faenes els encomanaven, arribaren inclus a descobrir tot un metodo que ha segut guardat celosament pels restauradors com es el grapat dels plats. Puix com be podrien certificar tant un bon llanterner com un restaurador, esta tactica no soles requerix ficar unes quantes grapes en el plat, si no que estes no deuen estar mai paraleles, i deuen tindre sempre certa distancia per a que el plat puga sobre viure a la reparacio i dure com si fora nou.

Hui, buscant per l'enfilat he
pogut comprovar, per a sorpresa i alegria meua, que l'ofici de llanterner ha renaixcut, per dir-ho d'una forma gracies a les peses de reciclage que tant de moda estan hui en dia, i es que no es d'estranyar que hui pugam vore de tot eixit d'eixes sabies mans, des de rellonges fets de culleres i gavinets fins cadires fetes de paelles, o una infinitat mes de coses.I es per aixo, que el poble veent que el fontaner sempre ha segut l'encarregat de les fonts, i veent que este es va vore obligat a fer les reparacions i ser des de fa molt de temps el que ha vingut fent les faenes relacionades en l'aigua, evolucionant en el temps segons les necessitats i l'evolucio de l'ofici, deixant l'ofici de llanterner (canals) per ad estos ultims., li ha mantingut el nom de fontaner. Deixant el de llanterner per als llanterners.
Per que el llanterner sempre ha tengut mijos per a poder sobreviure a les adversitats, pero d'ahi a convertir-se en fontaner... ¿Vos imagineu a Mario Bross lluitant contra caçoles i paelles? Quina eixida que s'ha perdut Soni.
Algu deuria fer-seu vore, ¿no?

2 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    Hola germanet. Soc adlerta. Precisament fa pocs dies estigui parlant en un competent filolec valencià i com sempre pasa, acabarem disparant paraules i fent un “roda la mola, roda el moli” d’eixos que tant m’agraen.
    I aparegueren per “la roda” una paraula que tu has gastat en el teu articul (safa) i un atra, que en moltes ocasions actua de sinonim, i que no apareix en el teu escrit (ferrà). En la curiositat de tindre la una l’orige en el arap, i l’atra en el lletí.
    I com la roda no para, llegint el teu articul arribe a una frase…

    “molts llanterners per a poder subsistir buscaren com a alternativa els paraigües”

    I ha segut la” farina nova del meu destí”… i he creuat el saló i he entrat en la bibloteca, pensant…¿Qué es lo que me roda per el cap? I per fi ho he trobat.Un poquet amagaet. Una preciosa creació teatral de Vicent Vidal de 1926 titulà, jejeje “GUAÑARÁS EL PA…”. Crec que la coneixes, pero per si un cas mos llig algu que no la coneix vaig a reproduir la explicacio de la escena respetant la ortografia del original”

    “”El Teatro representa un talleret de llanteneria. Porta al foro y laterales. A la dreta, arrancant desde la 1ª lateral, al fondo, taulell de llavor en algunes ferramentes propies del ofisi .A la porta foro, hauran penchats algún poal y tapaores de llanda, equivalent al anunsio de la llanterneria. Distribuits per terra, poals y ferraes…””

    En un moment donat un personage que treballa en la llanterneria i que està un poquet tronat, pensa fer un invent en un paraigües, jejeje.

    I com be saps que la roda no para… ¿saps quina es la primera frase de l’obra?

    “DEU L’AMPARE, CHERMANET”

  2. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Es cert, germanet, me s'ha passat la ferrà, i mira que volia posar-la i que la gaste, pero he ficat safa i llibrell.
    Per cert, eixa obra es molt bona com tambe va ser bo el croniste. http://www.jdiezarnal.com/valenciapersonajesvicentevidalcorella.html encara que no tinguen en conte les seues obretes teatrals.
    Te deixe este enllaç seu de 1961(en castellà)que segur que t'agrada sobre la campana de Serrans. http://campaners.com/php/textos.php?text=285 i a vore si aixina ad algu li sonen les campanes.
    Gracies germa i que Deu tambe t'ampare a tu.