YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 22 de octubre de 2010

El famos tractat de Corbeil

Degut a que este fi de Semana se celebra el III Encontre d'entitats de l'antiga Corona d'Arago en Mallorca, aprofite per a recordar-los que si no es en persona, Aledua estara present encara que siga d'esta forma simbolica. I com no , oferint-los el meu soport, i donant-los les gracies per haver-me convidat.
I quina millor manera que fent-ho en la documentacio que vaig trobar gracies ad eixe gran mallorqui president de l'Academia de sa Llengo Baléà, en Joan Vanrell. Encara que ell i en Garau, vicepresident, ya l'han llegit, espere que estiga a l'altura dels ponents.

El que els Comtats eren francesos, no cal ya ni dir-ho, pero com i per que se van fer Aragonesos es des de fa uns pocs anys un mit, ya que molta informacio ha segut borrada o simplement manipulada, i es per aixo que he tingut que recorrer a fonts antigues pero sobre tot a fonts estrangeres. No entenc com ni per que algu se pot sentir avergonyit pel seu passat fins al punt de renunciar ad ell i intentar borrar-lo.

Fa uns dos anys, en motiu d'una conferencia de Joan Vanrell en el Grup d'Accio Valencianista vaig tindre l'oportunitat de gojar d'una conferencia plena d'historia, i "d'agenciar-me"un mapa molt curios, que representa la situacio politica dels diferents Regnes Europeus en 1250.
Les paraules d'este home me van crear curiositat, i des de eixe dia vaig buscar documentacio sobre els fets. Sobre tot un manuscrit que heu demostrara o simplement el per que arribaren ad este acort tant Arago com França.

Corria l'any 1180 quant despres d'una reunio en el Concili de Tarragona, s'aprova la renuncia al vassallage al rei de França, ya que el Comtat de Barcelona havia passat a ser vassall de la Casa d'Arago en 1162 com a resultat de la mort del Comte-Princip Ramon Berenguer IV i segons lo signat per este. Seent ara i fins a que el seu fill complixca la majoria d'edat Petronila la mandataria del Regne d'Arago unificat, ara si, del tot en Barcelona i els diferents Comtats i Marquesats tant Catalans com francesos heretats pel seu marit. Seent estos ultims (els francesos), el primer punt de discordia entre la casa d'Arago i el Regne Frances. Seent aixina Carcasona, Montpelier i Millau (que pertanyien per herencia a la Casa d'Arago), les principals bases d'esta discordia.
Pero... ¿realment el Concili de Tarragona de 1180 tenia eixe poder?¿havia renunciat França a les seues pretensions?
Realment eixe Concili era soles Aragones. I França no estava de ninguna forma dispost a renunciar del seu poder sobre les terres Carolignes de la Marca Hispanica. Una mostra d'aixo podria ser que els francesos continuaven fent incursions sobre la Marca durant molt de temps.
Inclus despres de firmat el Tractat de Corbeil.
Pero lo que França no podia canviar es una llei que ya estava molts anys en practica, pel que els Comtats tenien la particularitat de ser hereditaris, i va ser per herencia quant mort Berenguer passa a mans de la seua dona Petronila fins a que passa al seu hereu Alfons II. Una herencia que no agrada gens a França, pero que es realment justa. Les possessions que depenen del Comte passen a ser Agoneses.
I es per este conflicte, pel que Arago i França se troben sempre enfrontades, tenint tant guerres com traïcions. Conve recordar com no la Creuada Albigense(1209-1215(Primera etapa)) i sobre tot la definitiva Batalla de Muret(1215). Fi de les pretensions Aragoneses sobre la França Occitana i com no, mort del Rei aragones Pere II,pare de JaumeI. Encara que en el seu principi foren simplement intents per defendre l'iglesia Catolica contra la Catara en Occitania.


Pero al finalisar la creuada contra els albigessos, i els tractas de Meux-Paris, 12 d'abril de 1229, (que provocaria una fugida massiva de gent cap a la Marca Hispanica fet que marcaria l'integracio de l'occita en terres catalanes, pero ya parlarem sobre aço en atra ocasio) i el de Melun, abril de 1226, Midi, Carcassona i Millau passaren a formar part del Regne Frances. Fet que provocaria que els aragonesos tambe vullgueren recuperar les seues antigues possessions, i aixina entre el 1234 i el 1242 comença una guerra entre francs i aragonesos, degut a l'invasio militar de Millau. A lo que Lluis IX contestaria fortificant els castells de Peirepertus i Queribús per a protegir Carcassona pel Sur.
Pero ad estos fets,cal recordar la puncha definitiva que faria empijorar estos fets, quant el bisbe de Magalona en la presa de possessio de Montpelier (que va passar a formar part del Regne d'Arago despres de la mort de Gillem VIII de Montpelier, sogre de Pere II) recorda que Guillem VIII havia segut vassall de Lluis IX , declarant aixina a Jaume I com al seu vassall. Responent ad esta ofensa els aragonesos mantenint les pretensions sobre Millau, i fent continues incursions en Carcassona, lo que feya ya casi inevitable un nou enfrontament entre els dos Regnes. Afegint ad aço que Lluis IX no havia renunciat mai sobre les terres de la Marca Hispanica a les que seguia considerant Franceses.
Pero en 1255 Jaume I i Lluis IX van pactar una porrogacio i una treua fins a que se celebrara l'arbitrage dels dos Canonges Reals: El Bisbe de Barcelona Pere de Centelles (canonge Real i successor de Berenguer de Palou II antic canonge i amic de Jaume I) per part d'Arago i el Prior de Corneillan Guillem de Roquefeuil per la part francesa (encara que realment l'idea fora dels cavallers Olivier de Termes i Raymon Gaucelm Lunel). Arbitrage que se recull en març de 1258 i que prepara un acort, que serà primerament signat en Corbeil el 11 de Maig de 1258 i va ser ratificat el 16 de juliol del mateix any, encara que en alguns canvis com ara vorem.
En ell el Rei Frances renuncia a les terres de la Marca Hispanica, i el Rei Jaume I renunciava a la comarca de la Fenolleda i Perapertusés (castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel,Peyrepertuse i Quéribus), a Tolosa,Quercy,Narbona, Albi, Carcasona, Rasés, Béziers,Termes, Menerbés, Agde,Nimes,Rouergue, Millau i Gavaldá.
Ademes,durant la ratificacio, Jaume I tambe renuncia a Foix, i el sendema renuncia a Provenza en favor de Margarita, filla de Ramon Berenguer IV de Pronenza i dona del Rei Frances.
Aixo representarà una nova reforma fronteriça entre els dos Regnes, del que encara hui en dia queden els pilons en Corbieres. Marcats per una Creu del costat Aragones, i per un escut que representa l'escut del Senyor de Montesquieu (frances) pel costat frances.
Pero aixo no es tot... en este mateix tractat, i per a firmar la pau definitiva, El Rei Jaume I dona en casament a la seua filla Isabel a Felip, fill del Rei Frances.

De la Wikipedia he pogut arreplegar un fragment,prou explicatiu, pero m'agradaria, com no, poder gastar l'original per a poder reproduir els punts que pareixen perduts d'este fragment.
"Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex…" "Jacobum eadem gratia illustrem Regem Aragone…" "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" "Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi…" "pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus… in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone…." "…in Carcasona, ...in Rede, …in Laurago, …in Termense, …in Menerba, …in Fonolleto, …in Petra pertusa, …in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso …et in comitau Tholose"

Encara que està un poc capat, es curios, com en el tractat se pot llegir "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" Un fragment prou aclaridor per que resulta, que el Rei Frances se proclama Rei sobre els Comtats, davant de Jaume I i este ultim no diu res, simplement heu acata. Hem de recordar que el text ha segut escrit o per lo manco propost pel Bisbe de Barcelona Pere de Centelles i pel Prior de Corneillan Guillem de Roquefeui. ¿Acas el Rei en Jaume i el Bisbe Centelles no heu llegiren?, ¿o es que realment estes terres eren vassalles del Rei Frances? No se pero al Rei de França li dien Sant Lluis, igual es per fer este milacre.

En fi, no està mai de mes rescatar per a la nostra memoria documents com este, que va ser oblidat fins que en 1884 Lluis Grégoire el rescatara dins del seu Diccionario Enciclopedico de Historia,Biografia, Mitologia y Geografia editat en Paris en 1884. Encara que molts seguixquen pensant que el va rescatar l'Encyclopaedia Britannica de 1911.

Fonts :

  • Les Capetiens. Paris.1990
  • Diccionario enciclopédico de historia, bibliografía,mitología y geografía. Luis Grégoire. Paris. 1884.
  • Wiquipedia.
  • La Haute-Garonne, encyclopédie illustrée . Hervé Martin et Alain Zambeaux, éditions Privat. 2002.
Espere haver estat a l'altura. Com tambe espere poder llegir el text original del Tractat algun dia. Mentres, que passeu un bon dia de la Llengua Balear.
Seguiu xerran sa llengo Baléà.

2 comentarios :

  1. billy dijo...

    Este es un tema ardu per als catalanistes catalans o siga per als nacionalistes catalans.I no per el tema llingüístic, al que no afecten les seues teories , si no mes be per el tema nacional, ells consideren que els comtats en eixa época eren ya independents, ya que no hi ha cap document de cerimònia de vassallage d'estos capa un rei francés després del any 1000 crec.
    No obstant el tractat existits i ahí
    esta, i no deixa de ser un tema espinós.
    Magnífic Jose com sempre, encara que es deuria investigar mes este assunt.

  2. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Estic en aixo Billy, per cert, recorda esta atre tractat...El de Meux-Paris no te desperdici. Yaq te comente. La cerveseta la pagues tu jejeje.