YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 23 de julio de 2010

¿Quina es la verdadera Bandera Catalana?

Se que ad estes altures tots manco Quico teniu molt clar quina es l'autentica bandera catalana i quina no, pero com be diu Quico, n'hi ha que demostrar lo que se diu, per que si no, podem caure en l'erro de repetir una mentira que ademes, pot ser tant repetida i falsa com la llegenda de Wilfred, que fon reconeguda com a llegenda en els anys noranta pel pancatalanisme, despres de ser demostrada per molts estudiosos la seua falsetat.

Pero... ¿quina era realment la bandera Catalana i per que hem tingut que aguantar tantes i tantes mentires?
En primer lloc, soles tinc una curiositat, si realment esta era la bandera Catalana, ¿per que Muntaner i Desclot, grans amants de Catalunya no parlen mai d'ella? I si fon un regal fet per Ramon Berenguer a Arago, ¿per que no apareix en cap cronica?
Recorde fa molts anys una frase que se repetia sempre en tots els foros, i que casualment he trobat hostajada en el Blog de Quico, "No només me pensi que cap galera ni cap atre vaixell gosarà anar per mar sense l'ensenya del rei d'Aragó (...), sinó que no crec que cap peix se gosi alçar sobre en mar si no porta les quatre barres de Catalunya a sa cua, per mostrar guiatge des meu noble senyor, el rei d'Aragó i de Sicília." Roger de Llúria (Cadaques quatre de setembre de 1285).
Es curios, que un dia en Cadaques me vaig trobar este taulellet, a on no apareix per a res el nom de Catalunya.
Pero, clar, estic segur que aixo pot ser una mala interpretacio feta pel mateix home que va fer el taulellet. Segurament el pobre home no havia llegit mai la Cronica de Desclot, pero... ¿Quico , i els demes pancatalanistes que se senten orgullosos de ficar esta frase per tots els llocs, si?
Anem a vore qui es realment el que ha mentit, voluntaria o involuntariament.
Aci vos deixe la fulla manuscrita pel mateix Desclot de la Cronica del Rei Pere d'Arago.
Si voleu llegir tot lo text soles teniu que punchar en la foto i passar a la pagina anterior per a poder llegir-lo tot sancer.
Crec que aci sobren les paraules, sempre deixant clar, que els que escampen el fals text heu fan des de l'ignorancia, en el millor sentit de la paraula.
Ah, parlant de Desclot, apareix un atra frase en el Blog de Quico i en la Cronica en el capitul ¿quint? que per cert no he pogut trobar (espere que no estiga manipulat com en el cas anterior), que diu aixina "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València" podrem vore, com aço, no es ninguna afirmacio, puix el que una galera dels catalans (que duyen els catalans) fora de Valencia, demostra una volta mes que els catalans compraven barcos en les drassanes valencianes. Es com el meu coche, que es Alemany. Puix per aixo, yo no soc ni Alemany, ni Alemanya es Valenciana, ¿no?. Ademes, en la mateixa Cronica podem llegir esta frase en el capitul CLVII pagina 323..." E d'altra part, lenys armats e barques armades de cossaris de Valencia e de Barcelona e de Taragona " de ser com preten fer entendre el pancatalanisme, ¿No seria mes correcte que Desclot haguera ficat corsaris catalans?


Atra frase o senya que no se cansen mai en repetir es la que va dir Na Maria de Lluna, dona del Magnanim en el proces del parlament de Barcelona el dimarts 27 de Juny 1396 arreplegada per Francesc Xavier de Gama en el seu treball ya mencionat en atra ocasio Adarga Catalana en el que segons consta en este treball, Na Maria envia a embaixadors al Rei que estava en Sicilia per a que tornara ad estes terres. Enviant com a embaixadors, un Baro, dos cavallers, un ciutada i un burgues en dos galeres, tal i com consta en la fulla 29, demanant ademes " es eftat ordonat, que les galees no porten vanderes, cendals, ne panys de fenyal alcu, fino del Comtat de Barcelona, ço es, barres grogues è vermelles tanfolament." Despres de saber que Gama era archiver i que damunt rebuscà sobre l'orige de de les barres (sense trobar mes que la llegenda de Wilfred), i que rebuscà una i atra volta en els documents del casament de Berenguer i Petronila. Crec que per fi troba esta afirmacio la va intentar fer famosa, pero va oblidar una cosa, que realment el senyal de Barcelona igual que la de Valencia i la de Mallorca, te les barres grogues i roges, per lo que no se pot considerar esta afirmacio com a que es realment possessio unica de la casa de Barcelona.
Pero ademes, resulta curios, com el mateix Gama recull tambe un capitul de les Corts celebrades en Barcelona el dimarts 26 de Giner de 1406 pel Rei Marti a on se pot llegir en la fulla 15 "Per conclufiò de noftres paraules vos volem dir un acte fort virtuos, quel Senyor Rey nofre Befavi feu, quant tramès lo Senyor Rey noftre Avi fon fill en la conquefta de Sardenya.Lo qual tinent la vandera noftra Reyal en les mans, le dix aqueftes paraules.Fill yo us dò la vandera noftra antiga del Principat de Catalunya, la qual ha un fingular privilegi que es ops que guardets be, lo qual privilegi no es res falfificat, ne improbat, ans es pur, è net, è fens falfia, è macula alguna , è bullat ab Bulla d'or:è es aquest, ço es que null temps en camp on la dita noftra vandera Reyal fia ftada , james na fo vençuda ni desbaratada, è açо per fingular gracia, de noftre Senyor Deu, è per la gran feeltad, è naturale fa de nofires fotfmefes, è per aquefta rahò podem atribuir à vofaltres, çо que dix Julius Cefar. vinent de la conquefta d' Alemanya, als feus fotfmefos, alçats, alçats les vofires vanderes, car dignes fots de haver la fenyoria de Roma, axiu recita Lucano en lo primer llibre feu de les batalles: be donchs dir à vofaltres alçats, açats les vostres vanderes, car dignes de pofsehir lo Principat de Catalunya." En cap moment veig mencio aci a les barres, i si tenim en conte que les glories dels Reis d'Arago sempre han anat unides a Sant Jordi, i que be podria ser la creu del Sant l'antiga bandera, soles mos queda vore quina es la bandera de Cerdenya per a poder comprovar de quina bandera parla el Rei en este text. Que com podem vore es la creu de Sant Jordi i els caps dels quatre moros. Per lo que la dita bandera be podria ser la de la Creu de Sant Jordi.

Pero es que damunt un fet mes que consumat es que des de sempre (i sobre tot des de que Pere el Ceremonios li la concedira a la Generalitat) Catalunya ha segut representada per la Creu de Sant Jordi i per les barres tal i com mostren molts documents i mapes.
Com es el cas d'este fet per Willem Jansz Blaeu en 1642.
I lo mes curios de tot, es com tots els anys, el dia de la Diada tots els nacionalistes catalans brinden honors a Casanova, alcalde de Barcelona durant la guerra de sucessio, pero ningu s'ha fixat mai quina es realment la bandera que arbora el seu maxim representat de la nacionalitat que no es atra que la bandera mes antiga de Barcelona, la de la Creu de Santa Euralia. Si teniu un moment, quant aneu a Barcelona, passeu-vos per la Ronda de Sant Pere i podreu vore realment quina era la bandera que arborava este gran patriota català.
Ademes, eixe era el signe del comtes de Catalunya, no se que te d'estrany, a no ser que despres hagen manipulat un poc sense voler la seua historia. I es que este es el principal crimen que han comes els pancatalanistes, que despres d'inventar-se una historia paralela pero sempre mes aproximada al seu pensament i a la seua ideologia han seccessionat l'historia de Catalunya i la d'Espanya per a acabar fent de Catalunya una Regio sense historia i carent fins i tot de personalitat, per que com be deya el Pare Lluis Fullana i Mira en Estudi sobre la Filologia Valenciana " tot lo artificial acaba desapareguent per a ser reemplaçat per lo natural"

26 comentarios :

  1. karlitoss dijo...

    a ver si algún día hacéis un artículo sobre la bandera andaluza de la catalana ya estamos hartos

  2. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    A vore si algun dia t'ensenyes a escriure Chirivella.
    Per cert, no entenc com un chic que no sap parlar catala, se sent tant catala com tu.

  3. Karlitoss dijo...

    qui t'ha dit que no se parlar català?

  4. Quico Ventalló dijo...

    En primer lloc les Corts Catalanes de 1406 no van ser a Barcelona sinó a Perpinyà.

    Curiosa la teva teoria que la bandera a que es refereix el rei és la d'Aragó, ja que és rei d'Aragó (la de la creu vermella o roja i els caps de moros). Si fos aixó, si aquesta fos la bandera reial, la bandera de valència no seria la quatribarrada, sinó l'aragonesa

    Llibre dels Feyts “quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta”

    També tots els territoris dels sobirans catalans van afegir la quadribarrada als seus nous territoris, no el simbol aragonès

    Regne de Valencia
    Regne de Mallorca i el Rosselló
    Regne de Corsega
    Regne de Sicilia
    Regne de Nàpols
    Regne d'Aragó

    Observa com només Catalunya té la quatribarrada sense adicions, al ser la pròpia

    En fi, no cal extendrfens quan en el mateix text que has reproduit ho deixa claríssim

    "Lo qual tinent la vandera noftra Reyal en les mans, le dix aqueftes paraules.Fill yo us dò la vandera noftra antiga del Principat de Catalunya"

    En tot el demés de la bandera de Sant Jordi, Santa Eulàlia i en no distingir corona, regnes, Principat, comtat, ciutat de Barcelona etc etc , també et fas un embolic bastant gros

  5. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Home aixo no meu digues a mi, dis-liu a Gama, que heu va escriure aixina en la seua Adarga Catalana.

    En quant a lo demes, soles dir-te que eixes paraules no son de Jaume I, si no del seu net Jaume II el Just, que li les va dir a Alfons IV el Benigne.
    Pero lo que no se realment quines eren per ad ell les armes Reals.
    Com tu dius Arago sempre ha tingut l'escut dels caps, ¿no?

    Es que quant te fiques a marejar, me deixes com una taula d'escach.

    En quant a les banderes, soles dir-te una cosa, que la verdadera bandera de Barcelona es la de Santa Eulalia, i la verdadera de Catalumýa es la de Sant Jordi, i les Barres, com a vassalla D'Arago.

    Crec que queda prou clar, ¿no?

  6. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Hombre Karlitos, los has dicho tu, que como hablas asin en castenallo, pues no se...

    Ademes, me pregunte que fa un castellà, parlant català en Chirivella, i damunt demanant coses com que aparega en la web local Xirivella i sobre tot, quant tu denuncies que:
    se han inventado una nueva lengua:

    lang="va" xml:lang="va"

    Sabemos que en Valencia hay políticos que utilizan el tema lingüístico para su propio beneficio... pero el mundo no es así..

    Hay que poner:

    lang="cat" xml:lang="cat"


    Suponc que eres filolec per a poder acreditar aixo, ¿no?

    I damunt me dius a mi ignorant.

    Es gracios sentir lo de ignorancia sobre el valencià de gent castellana que parla catala en Valencia.

    No soles es gracios, si no que resulta tant contundent com que Alemayns intenten fer canviar la llengua Francesa parlant Angles.

    En fi, Karlitos, no vaig a dir-te yo lo que has de fer, soles lo que no.

    Mai critiques una cosa de la que realment no pugues argumentar, per que l'ignorancia es la mare de l'atreviment, i d'ella naixen odis dificils de compendre, com l'holocaust.

  7. Karlitoss dijo...

    Con blaveros solo hablo en castellano.. como habláis otra lengua..

    En xirivella se habla catalán
    y por eso es cat lo que debe aparecer.

    En un futuro supongo que se admitirá la variable regional cat-va pero hasta entonces la que se debe poner es cat
    .
    Y bueno, cualquier filológo te dice lo que te he dicho.. pero claro tu sólo escuchas a los 4 que dicen que no y que viven de eso.

    Hasta Gonzales Lizondo decía ( en circulos pequeños) que era la misma lengua.

    Sois 4 gatos y la tierra es redonda

  8. Masclet dijo...

    Dones totalment en el clau.

    La llegenda dels dits tacats en sanc, que comentes en un escrit anterior, pareix ser que se l'inventà Pere Antoni Beuter, que la menciona en la seua crònica de 1538. També és el primer que parla de l'existència del Penó de la Conquesta, com expliquí ací fa un temps, aixina que no nos ha d'estranyar...

    Quant als símbols antics de Catalunya, hi ha un capítul sancer dedicat a les armes de Catalunya, ple d'imàgens reveladores, en el "Tratado de la Real Señera" de García Moya. Per eixemple:
    - El Armorial de Valonga (1513) diu respecte a les armes catalanes: "El Principado de Cataluña generalmente, en escudo quadrado de plata, la cruz lisa de san Jorge".
    - Els sagells dels consolats catalans ("Sigillum Magnificae nationis Catalanorum") conservats, com els de Palermo, Girgenti o Messina, són d'escuts quarterats de barres i creu de Sant Jordi (creu roja sobre fondo blanc), igual que les representacions en els portolans de l'época.
    - Este mateix disseny és el de l'ensenya que figurà al front de les tropes catalanes que ajudaren a Anfós el Magnànim en les campanyes italianes, segons arreplega Domenech i Montaner en la seua obra "Ensenyes nacionals de Catalunya".
    - Garcia Moya aporta un curiós document "protonacionaliste" català de 1461, del "Diari de la vegueria", en la que una bandera blanca en la creu de Sant Jordi acompanya a la frase "ffora castellans e gascons".
    - L'últim sagell usat per la Generalitat de Catalunya, fins a 1714, contenia únicament una creu de Sant Jordi coronada. D'acort en Lluís Doménech: "La Deputació de la Generalitat de Cathalunya que fon erigida y comensada l'any 1359 fa per armes la sola creu com armes antigues de Barcelona, que es dir Cathalunya".

    Les barres eren el símbol d'una dinastia: la casa d'Aragó. Per tant, eren el patrimoni d'una família real, que després s'estendria, com passà en tota Europa, per a simbolisar també l'heràldica dels seus regnes: en este cas, la de la Corona d'Aragó en el seu conjunt. I que seria convenientment modificat, incorporat o personalisat (corona en Valéncia; castell sobre morat en Mallorca; quarterat en l'escut de Sant Jordi en Catalunya) per cada territori.

    En els últims dies de la Guerra de Successió en Barcelona (1714) s'escriu: "serían las 8 quando llegó al llano del palacio el Diputado Real D. Antonio Grases y Dez [...] con la vandera de San Jorge que era el pendón representando el Principado [...] poniendo la rodilla en tierra, le dijo que dispusiera donde quería que fuesse con la Vandera, que él con aquella gente estava allí para morir por la defensa de la Patria".

    I la bandera "sagrada" que intervé en la majoria de conflictes en que es veuen immersos els catalans durant l'Edat Moderna, és, efectivament, la bandera de Santa Eulàlia (carmesí, en la figura de Santa Eulàlia al mig, el santíssim sacrament a mà dreta i les armes quarterades de barres i escut de Sant Jordi a l'esquerra), cremada també en la Guerra de Successió.

    La qüestió és que en el sigle XIX, en el sorgiment d'un moviment nacionaliste fort en Catalunya, al caliu de l'ona romàntica que recorre Europa (un moviment que no té en eixe moment equivalent en Valéncia, Aragó o les Balears), els intelectuals catalans trien estratègicament un símbol per al moviment. I Catalunya s'apropià, en exclusiva, de la bandera de les quatre barres (patrimoni comú de la Corona d'Aragó, i inclús d'atres territoris, com Provença) com a símbol català per antonomàsia. M'alegre molt per ells, i ole els seus c..., pero que nos deixen un poquet tranquils als demés, que ya tenim prou problemes com per a que els veïns nos en donen més.

    Tot lo que vingué després, és sabut.

  9. Quico Ventalló dijo...

    "vassalla D'Arago"

    Això ho pots argumentar?. Quina autoritat, parlament o tribut del territori d'Aragó tenia potestat sobre el Principat de Catalunya? Ja et contesto jo: cap

  10. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Anem per parts.

    * Karlitos si en Chirivella parlen catala, en Valencia se parla Chinenc.
    Si vols realment saver la veritat, segons els romanistes de tot lo Mon peguntats durant el CXVI Congres Internacional de Llingüistica i Filologia Romanica celebrat en Mallorca, de 723 conguresistes dels quals 22 eren membres del Comite llingüistic, soles 36 firmaren a favor de l'unitat de la llengua reconeguent com a catala el parlar de Mallorca i Valencia.
    Aixina, que ya heu tens clar 36 de 723 segons tu son tots els filolecs del Mon.
    Aixina es que segons tu 687 de 723 son quatre gats... Puix ya me diras quin porcentaje son eixos 36...

    * Segon, Masclet moltes gracies per les senyes, la veritat son molt bones, pero respecte a la llegenda de Wilfred, te recomane este enllaç de 1420 http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715963548924933008813/ima0189.htm i voras lo que relata al final de la fulla.

    * Tercert, Quico Luis Gré gorie un ilustre historiador frances, en el seu diccionari enciclopedic d'Historia, Biografia, Mitologia i Geografia en el primer Tom dedicat a la PArt Historica, arreplega que "fins a 1258 no renuncià Francia a la seua soberania sobre Catalunya", si no recorde mal, eixe moment es durant el tractat de Corbeil, que passa a formar part d'Arago. ¿Tens alguna bandera de Barres en Catalunya posterior ad esta data? Puix deuries de reflexionar sobre lo que yo he dit, ¿no?

  11. Quico Ventalló dijo...

    Masclet, tu mateix ho has dit, la quadribarrada era el senyal de la casa de Barcelona i dels territoris dels dits sobirans catalans (inclosos els territoris francesos pertanyents a la casa comtal de Barcelona, anteriorment a la donació d'Aragó a Ramón Berenguer IV, el que demostra que eren símbols del llinatge i no d'un territori veí que no tenia res a veure encara) que la feren bandera territorial representativa de la seva pàtria; és per això que la quadribarrada era la bandera que presidia les Corts Catalanes i les Constitucions.

    La bandera de Sant Jordi era en el seu origen bandera de combat, bandera militar i fou la representativa del poder civil representat per la Diputacíó del General. Les dues banderes han coexistit i s'han utilitzat de forma diferent en totes les époques.

    A menys que tots els reis, documents de les cancelleries i historiadors castellans, aragonesos i catalans antics ens volguessin enganyar per portar la contraria als blaveros

  12. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    No se Quico pero yo no he vist en cap lloc que Masclet haja dit aixo, ni cap document, ni historiadors... Ni que existixca cap prova com tu asegures. Pero... si tu heu dius i heu pots demostrar com heu he fet yo al contrari.
    Molt be.
    Per cert,crec que deuries canviar o borrar algunes senyes del teu blog,que consideraves reals ¿no?

  13. Quico Ventalló dijo...

    Jose, si hem dius quina referència està malament ho canviaré, no hi tinc cap problema (De fet una vegada ja vaig fer servir una font dolenta, sense contrastar, i vaig deixar d'utilitzarla)

  14. Quico Ventalló dijo...

    José, em preguntes si tins alguna imatge de quatribarrada a Catalunya posterior a 1258, totes les que vulguis.

    Et passo la primera qualsevol que he trobat al Google, es tracta d'una moneda acunyada a Besalú l'any 1642

    http://3.bp.blogspot.com/_Z8zB77aHz9Y/Sj46AJhq8YI/AAAAAAAABBI/auJNqAyJHEw/s1600-h/besalu+monedas.JPG

  15. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Volia dir anterior, i tu heu saps, un erro el te qualsevol.
    Pots seguir buscant.
    A vore si te resulta tant facil com vols aparentar.

    Per cert, en quant a lo de les senyes, simplement pegat una volteta per l'articul.

  16. Quico Ventalló dijo...

    D'abans de 1258 es conserven els sarcòfegs de Ramon Berenguer II i de la comtesa Ermessenda de Carcassona a Girona i els segells dels comtes-reis. Del XIII les frescos del Saló del Tinell i els del Palau d'Aguilar a Barcelona, on es relata la conquesta de Mallorca per Jaume I i on surt la quadribarrada. Ignoro si a València hi ha cap testimoni de l'època. A Alcanyis els frescos de Jaume I amb els senyals heràldics del seu llinatge

  17. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Crec que aixo no mos val, per que es mes que conegut que eixos sarcrofecs van ser remodelats en Temps del Ceremonios, per eixemple el de Ramon Berenguer II va ser obra de Guillem Morell (S.XIV) http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0054180 i el de Ermesenda, no es aclaridor, ya que consta de 9 barres rojes i 8 d'or. Pero tenim que tindre en conte, que el sepulcre tambe va ser reformat per Guillem Morell, per lo que no seria just declarar este fet com a contundent.
    Si no, ¿per que el seu marit no tenia les barres fins a que li les va ficar Morell?
    En quant als frescs dels dos palaus,tens que tindre en conte, que els de Tinell van ser pintats durant la seua reconstruccio pel Ceremonios, i els d'Aguilar que relata la Conquista de Mallorca, apart de mostrar al Rei Jaume sempre en dos barres, a l'igual que la bandera de la seua tenda (fet que desvarata per complet l'autenticitat del Pendo de la Conquesta), es una pintura que relata els fets i les senyals del Rei Aragones, no se realment que te que vore aixo en les barres catalanes, ya que no es mes que un retrat del Rei Aragones i de les seues gestes en Mallorca.
    Ademes, esta pintura demostra el numero de Barres del Rei Aragones quant va conquistar Valencia i Mallorca. Mostrant aixina el per que Valencia (que si recordes duya la insignia Real en el seu escut) durant molts sigles ha dut en l'escut les dos barres.

    En fi, ¿vols un testimoni mes gran que eixe?
    L'escut de Valencia des de la seua conquista fins a fa pocs sigles ha estat representat per les dos barres Reals dels Reis D'Arago.http://aledua.blogspot.com/2009/07/una-senyera-de-dos-barres.html
    En quant als sagells dels comtes Reis (suponc que te referixes als Berenguers), com en les barres de Wilfred, ya formen part de la llegenda. Sobre tot els de les escames, que pretenien fer creure que eren barres.

  18. Masclet dijo...

    Jose, respecte al "Libre dels Feyts d'Armes de Catalunya", Almela i Vives en "El escudo de Valencia" (1956) o la mateixa Gran Enciclopèdia Catalana reconeixen que és una falsificació composta cap a 1673, i per tant, prou posterior a la Crònica de Beuter, de 1538. José de Pellicer, en 1642, atacava el relat de Beuter destacant, precisament, que era el primer en narrar la suposta història dels dits tacats en sanc de Wifred o Guifré sense donar referències valides (segons Beuter, l'havia llegit "en uns quaderns").

    Quico: no em malinterpretes. Les barres eren "d'Aragó", o siga, dels reis d'Aragó: el "senyal real". Eixa coexistència, que efectivament es va produir, se devia a que representaven en inici coses diferents: les barres, la casa real i, en tot cas, la Corona d'Aragó sancera; i la creu de sant Jordi o la bandera quarterada barres/creu, al comtat de Barcelona/principat de Catalunya. Respecte a la vella polèmica sobre si les barres són en orige catalanes o aragoneses, no cal dir que els historiadors aragonesos pensen totalment lo contrari que tu, com diu la mateixa pàgina web de les Corts d'Aragó:

    "...ya hemos explicado que el uso de las barras, nombre popular con que se conoce este motivo, aunque también han recibido el nombre de "bastones" o "palos", se documenta desde el reinado de Alfonso II (1162 - 1196), y más concretamente a partir de que este monarca ayudó al rey de Castilla en la campaña que éste último soberano hizo en Cuenca en 1177 donde recibió la ayuda aragonesa. Desde entonces "mudó las armas e seynnales de Aragón e prendió bastones", tal y como refiere la «Crónica de San Juan de la Peña», escrita hacia 1370. A tenor de esta frase la casa real de Aragón debía tener anteriormente otro escudo y bandera pero lamentablemente no ha llegado hasta nosotros ninguna noticia de cómo eran éstos. Sólo sabemos de su existencia".

    La realitat és que el símbol que "catalanisava" l'heràldica del comtat de Barcelona (el "principat de Catalunya" era un títul honorífic, pero no nobiliari) era la creu de Sant Jordi. I que les banderes que comandaven les revoltes catalanes de l'época, eren la bandera de Santa Eulàlia, la creu de Sant Jordi i la quarterada creu/barres.

    Especialment si la revolta era contra el propi rei d'Aragó, com quan en la revolta catalana de 1462 se proclamà comte de Barcelona al rei de Castella, Enric IV; haguera segut absurt usar una ensenya que representava la casa real contra la que Catalunya es rebelava, i d'haver prosperat aquella decisió, provablement hui la bandera de Catalunya portaria un castell: el de la bandera castellana que va presidir diversos actes durant la revolta. El dietari del capellà d'Anfós el Magnànim anota per eixemple, sobre aquelles celebracions: "Digous, a XVIII de juny, los de Barcelona prorogaren la festa del Corpus Cristi... e fonch feta solempna profeso ab la bandera molt rica del rey de Castella".

    Pero clar, són episodis de la vostra història que no crec que vos agrade molt recordar...

  19. Masclet dijo...

    Vos deixe un atre enllaç molt aclaratori, de la gran Enciclopedia Aragonesa, sobre els "Palos de Aragón"

    Per cert, en Provença apareixen per primera volta representades les barres en una moneda de Ramon Berenguer V (1209-1245), que continuava sent membre de la Casa d'Aragó. Prou posterior, per tant, a l'unió dinàstica del regne d'Aragó i el comtat de Barcelona.

  20. Quico Ventalló dijo...

    Masclet, veig que ignores que el 3 de febrer de 1112 Dolça de Provença, filla de Gerbert de Gavaldà i de Gerberge de Provença, es casa a Arle amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona al qual cedí tots els seus territoris.No s'ha donat cap cas en el món que un territori agafés les armes d'un regne, Aragó en aquest cas, que encara no havia estat donat als comtes de Barcelona i per tant les armes eren de la casa de Barcelona. Això és tant evident que va vergonya haver-ho d'explicar

  21. Quico Ventalló dijo...

    Masclet, l'enciclopèdia aragonesa que cites és coneguda per la seva mínima fiabilitat

    Si vols informació seriosa i no propaganda :

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Catalunya

  22. Anónimo dijo...

    Hola soc adlerta.
    Gracies per la documentació Masclet i José. Pero ¿resulta que també ni han blaveros en Aragó que no reconeixen la catalanitat de les barres?
    Estos imperialistes catalans si arriben a vore la marfega que envoltaba el matalap de m'agüela li hagueren fet una vitrina i ara estaría expost en algun museu D'Histeria catalana. Perque tenía una patina de vell impressionant.

    Ara el senyor ventarró intenta demostrar la gran historia de la nació imperial catalana en la numismática. Pot ser descollonant, juas juas juas.

  23. Billy dijo...

    Be a la gran exposició de Masclet, i no la manco de Jose ,amics meus, assoles afegire una cosa,els colors groc i roig son els colors Papals, que es van agarrar de la ciutat de Roma. Son els colors dels antics estandarts del imperi roma, el groc representa al sol i el roig es el color del imperi, cal recordar que abans de vestir de purpura els Papes, ho van fer els senadors romans.Per lo tant l'orige papal dels colors de la senyal d'Arago te una coincidència mes que raonable al ser els mateixos colors de la ciutat de Roma on residien els Papes.

    Crec que l'orige dels colors esta clar, les barres possiblement en un principi foren cintes grogues i roges , al igual que fora una cinta blava l'orige del blau en la nostra senyera. I assoles els reis es feen fer notar per els seus estandarts i reis eren els d'Arago.

  24. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Quico tens rao, perdona, pero volia fer dos preguntes i ne vaig fer una mesclada.
    * ¿Per que no tenia barres la tomba de Ramon Borrel?
    * ¿Per que latomba de Ramon Berenguer tampoc les tenia fins que li les va ficar Morell?

    Algo no fa massa bona olor.

    En quant a la donacio feta per Dolça de Provença, cal recordar que en eixe temps Provença i Gevaudan eren Comtats, no Regnes, per lo que no es d'estranar eixa donacio. Pero la pregunta de Masclet, crec que se referix a la donacio del Regne, seent com era simplement el Princip consort, mai el Rei.

    I per acabar en quant a fiavilitat de la Wikipedia, sobre tot en estos assunts, es com ya t'he dit en moltes ocasions com vore la Chaqueta Metalica i dir que has vixcut la guerra de Vietnam.

    Per cert, gracies Billy i Adlerta, celebre que vos haja agradat.

  25. Quico Ventalló dijo...

    Els fets històrics s'han de poder demostrar amb documents autèntics, sinó és així no passen de ser suposicions

  26. 0=€:::JOSE:::>. dijo...

    Quico aixo es lo que intente, demostrar-ho en documents autentics.


    Hola Javier y socios; y Antonio y Jonathan Encantado de conoceros. Me encantan vuestros blogs.
    La verdad, me he reido mucho.