YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

viernes, 23 de abril de 2010

La perdua dels nostres Furs III

Puix ya ne duem tres, i en este espere per fi acabar. Com contarem en el primer, i en el segon, Valencia doblement Lleal al seu Rei va demanar auxili al Rei Felip V, pero este sempre la va menysprear. Tambe, va ser Valencia la que va pagar la seua defensa, com tambe la de atres regions (com en estos temps), pero aixina i tot, va ser Asfeld el que dictaria sentencia arrasant Xativa i fent tot tipo de calamitats en el nostre Regne. Aixina Asfeld, com Neron , despres de que el Rei deshonrara Xativa llevant-li el nom i canviant-lo per San Felipe ( nom que recuperaria (Xativa) en 1811 en les Corts de Cadis, gracies entre tants a Joaquin Lorenzo Villanueva) , va contemplar com esta era cremada. Aixina com Neron heu va fer murmurant un cantic, Asfeld heu fea sentint el so de l'or que havia furtat durant la seua permanencia en Espanya, i per a l'historia esta cronica " ¡Veian sus llamas los guerreros que havian escuchado en la corte del Gran Rey la voz del elocuelte Bossuet!" Aixina una volta arrasada Xativa no tardaren en rendir-se simultanejadament Alzira, Alcoy i poc despres Denia. En premi d'esta gran barbaritat, Asfeld va ser recompensat en un titul de Castella. ¡La primera veu de la civilisacio de Francia se va transmetre a Valencia per mig d'un incendi!( Vicente Boix). Aixina i tot, pensaven els ciutadans, que no tot estava perdut. Puix mantenint els nostres Furs, pronte o tart se podria jujar als autors pels seus fets, pero... no va ser aixina... Despres de concedir per Real Decret ampla amnistia als que havien pres part en el bando de l'Archiduc, els valencians s'afanyaren a acallar als dos bandos Maulets i Botiflers ( Lleals al Rei Felip ( hem d'aclarir, que este nom originari de Berga i Cervera (alla pel Nort) va ser introduït en les nostres fronteres anys despres)) per tal d'obtindre esta amnistia. Pero el 29 de Juny de 1707 en el Buen Retiro, el Rei va expedir el següent decret "Por mi real decreto de veintinueve Junio próximo pasado de este año , fui servido de derogar todos los fueros, leyes, usos y costumbres de los reinos de Aragón y Valencia, mandando se gobiernen por las de Castilla; y respecto de que los motivos, que en el citado decreto se espresan, suenan generalmente comprendidos ambos reinos y sus habitadores, por haberles ocasionado la mayor parte de los pueblos, porque muchos de ellos y ciudades, villas y lugares, y demás comunes y particulares _, asi eclesiásticos como seculares, y en todos los demás de los noblesj caballeros, infanzones, hidalgos y ciudadanos honrados han sido muy finos y leales, padeciendo la pérdida de sus haciendas y otras persecuciones y trabajos que ha sufrido su constante y acreditada FIDELIDAD : Y siendo eslo notorio, en ningún caso puede haberse entendido con razón, que mi real ánimo fuese notar j ni castigar como delincuentes á los que conozco por LEALES; pero para que mas claramente conste de la distinción, no solo DECLARO que la mayor parte de la nobleza , y otros buenos vasallos del estado general, y muchos pueblos enteros han conservado en ambos reinos pura é indemne su fidelidad; rindiéndose solo á la fuerza incontrastable de las armas enemigas^ los que no han podido defenderse; pero también les concedo todos sus privilegios, exenciones, franquicias y libertades concedidas por los señores reyes mis antecesores, ó por otro justo título adquirido, de que mandaré espedir nuevas confirmaciones á favor de los referidos lugares, casas, familias y personas; de cuya fidelidad estoy muy enterado, no entendiéndose esto en cuanto al modo de gobierno, leyes y fueros de dichos reinos: así porque los que gozaban, y la diferencia de gobierno fue en gran parte ocasión de las turbulencias pasadas, como porque en el modo de gobernarse los pueblos y reinos no debe haber diferencia de leyes y estilos, que han de ser comunes á todos para la conservación de la paz y humana sociedad, y porque mi real intención es, que todo el continente de España se gobierne por unas mismas leyes, en que son los mas interesados los aragoneses y valencianos por la comunicación que mi benignidad les franquea con castellanos en los puestos y honores y otras conveniencias que van esperimentando en los reinos de Castilla algunos de los leales vasallos de Aragón y de Valencia."
Tots els intents foren insuficients, totes les supliques silenciades. En fi, tots els nostres drets van ser rebujats pel simple fet d'anar contra els desijos centralistes d'un Rei i el seu govern.
Aixina Felip V va completar per a Espanya l'obra començada per a Castella pe Carlos V. El primer Rei Austriac, mat
à la llibertat Castellana... el primer Rei Borbo matà la llibertat Valenciana. I va ser aixina com van desapareixer el Furs de Valencia i Arago, no aixina del tot els Usatges de Barcelona, ya
que estos de marcat caracter feudal, eren prou concordants en el nou govern, que llunt de ser democratisant com els Furs, que defenien al ciutada front a la noblea, i li facilitaven l'estudi i les lleis, els Usatges defenien a la noblea fent-los manco democratics.
I es aci a on tambe s'ha manipulat l'historia, puix existixen les cartes i escrits enviades pels nostres governants locals (aquells que segons els Furs no podien ser nobles, i en els que els cavallers no tenien vot) per a demanar al Rei la rectificacio i en ella el retorn dels Furs. Puix irritat Amelot per estes gestions, va intentar silenciar els fets, aterrant per la prontitut i rigor del castic (encara que les noves lleis d'Espanya indicaren lo contrari) al jurat de Valencia Lluis Blanquer i al redactor de les supliques En Josep Ortiz al desterro i castics eixemplars en el Castell de Pamplona (Miñana, de Bello rust. val., lib. 3.), i per si era poc, va enviar al seu comandant Asfeld per a que regira el Regne "cometieron tantas tiranías, robos, estorsiones é injusticias, que pudiéramos, formar un libro entero de las vejaciones que Valencia padeció sin tener noticia alguna de ellas el rey, porque á los vencidos ni se les permitía ni el alivio de la queja "(Marques de San Felipe) (L. i y u, tít. 7, lib. 6 de las Recopilaciones antiguas que se han omitido en la Novísima Recopilación, para borrar la memoria de los derechos populares. Nota del Sr. Borrull.)
Despres de l'abolicio dels Furs, va ser tal l'opresio sufrida pel poble, l'humillacio de la noblea i la miseria publica que segons conta el Canonge Ortiz, "... falto muy poco para que cerrasen los Templos, por el desprecio con que se mirava el culto y el clero." Ademes, tornaren per dir-ho aixina els enfrontaments, omplint-se les montanyes de bandolers i aixina tambe els camins s'ompliren de penjats tant pels maulets ( en una cinta blanca) com pels botiflers (en una cinta groga).
Poc despres, d'esta abolicio, tambe tindriem un nou impost nomenat "cuarteles de invierno" fins a 1715, i que se convertiria en "rentas provinciales" escorrent aixina mes si cap al poble valencià fins abandonar-lo en la pobrea. Pero en 1709, el Rei Felip V vingue a Valencia i se va hostajar el el Palau Real. Valencia el va rebre en goig, el Rei inclus se va tentar davant d'este gest a tornar els Furs, pero novament el seu equip de govern heu va impedir. Deixem aci l'escrit d'un alt carrec dins de la mateixa comitiva del Rei "Los que desean que los dominios del rey se despueblen y que no quede piedra sobre piedra , no pueden disimular el sentimiento que les ha causado el que á SS. MM. les hayan aplaudido tanto en ese pais. Con que no es dudable que aquellos miserables lo desvanecieron; y así fue desgracia para Valencia la corta mansión de los reyes; porque la justicia y verdad, miradas y consideradas de cerca, se ven claras, como son, y sin las sombras que fingen lejos" Grates paraules pero insuficients tenint en conte el mal que va fer esta abolicio, i el govern posterior al nostre Regne. Hui les coses no han canviat massa. El politics enviats i elegits per Madrit mos trauen tot el suc privant-mos de tota llibertat, conseguint inclus impondre una llengua que no es nostra. Els nostres defensors, seguixen intentant sense exit la nostra autonomia ( be per por, be per no intentar-ho massa, o simplement per no fer-ho). Els pobles s'omplin de falsos Maulets, que llunt de lluitar per la nostra llengua, cultura i llibertat, s'abracen a la doctrina catalana (be per conveniencia(economica, clar) o be per ignorancia). I en mig de tanta confusio, sempre es Valencia la que resulta moneda de canvi. I tot, per no tindre la suficient conciencia com a poble, i una representacio independent en la Capital Felipista. Aixina mos han arrebatat la nostra llibertat, pero no han pogut matar la nostra naturalea, ni obscurir el nostre cel (sempre blau), ni canviar el nostre envejat clima. Aço no se pot centralisar i com be diria Vicent Boix
¡Valencia vol marchar; pero li fiquen obstaculs als seus peus; i marchara pero lluitant i sera un gran poble, pero vencent; i sera feliç, pero a expenses dels seus propis fills! ¿Sera mes lliure? ¿recobrarà encara que siga una sombra de la seua llibertat? Aislada crec que no; pero Deu te reservat el desti dels pobles; lo que tinga que ser Valencia en el Temps heu sap Deu.

L'historiador conta; el filosof medita; el patrici espera: yo no puc fer m
es

L'historia es repetix, un estranger (Felip V) mos va abolir Furs i llengua, atre estranger (Zaplana) va fer lo propi pactant en Pujol la AVLc, en una epoca en que començava a reviure la nostra llengua valenciana, i rasurant la nostra economia basant-la en la construccio i en lo que s'ha venut com a modernitat. Aixo si, com el govern de Felip V omplint-se sempre ell i els seu sequit les boljaques de diners deixant lo nostre Regne afonat en la miseria.
Que poc hem canviat.

*Dedicat a tots aquells que lluiten pel Regne de Valencia. Del que algun dia espere puga dir de mosatros que som dignes de ser Valencians

2 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    Soc Adlera. Gracies germà. Seguirem en la lluita per els nostres drets.
    Per molt que creme el ponent o gele la tramontana sempre eixiran brots tendres que recorden al mon sancer que seguim vius.

  2. Billy dijo...

    Els valencians som nació per cultura i societat i també ho som per història.Els valencians, com a habitants del territori valencià, compartim un mateix territori i tenim un nexe de relació i unió cultural i social. És lo que nos fa ser una nació en el món.


    felicitats maquina.