L'escuradora

Ya fa molts anys, que venim patint en valencia l'introduccio de paraules estrangeres per mig dels mijos de comunicacio i de les nostres administracions.
Des de fa uns anys, hem canvia lo de llavaveixells (del castellà lavavajillas) per llavaplats, tambe del castellà lavaplatos, pero com esta forma ha segut aprovada pel IEC, puix se pot dir en tots els mijos sense cap tipo de reparo.
I yo me pregunte ¿quin per que tenim els valencians de gastar paraules castellanes o catalanes tenint com tenim les nostres propies?
Anem a vore, si un llavarobes se convertix en una llavadora,¿ per que un llavaveixells no se pot convertir en una escuradora?
Llavaveixells, ve del castellà lavavajillas, o siga, no te sentit gastar este terme tant castellà.
Llavaplats o rentaplats be del castellà lavaplatos, que ademes de ser atra cosa es com si encara hui en dia diguerem jata a la llavadora, recordant la que tenien les nostres yayes, eixa que pareixia una safa en un palo al mig i que deixava la roba mes bruta que quant entrava.
I es que tenint tantes i tantes paraules en el nostre diccionari, sempre acabem fent cas dels modernismes, pero mira que mos agrada despres criticar-los quant els diuen uns atres.
El valencià, en el seu ric contingut te paraules molt valencianes, que no se gasten en atres puestos, i que deurien d'estar en el nostre parlar com han estat sempre. Aixina, quant mos referim a la vaixella, mosatros tenim una paraula, per a referir-nos ad ella, una paraula tant dolça, com nostra. Escurà, de la que naix la famosa escuradeta, les vaixelles chicotetes que han gastat les nostres germanes, cosines..., inclus que gastaren les nostres mares i yayes.
I si a l'acció de llavar la vaixella, se li coneix con a escurar, la vaixella en valencià, li se diu sempre escurà, ¿quin inconvenient tenim en dir-li a la maquina que fa esta faena escuradora?
No es soles per fotre, pero, si lo que volem es retrobar les nostres arrels i valencianisar la nostra llengua, deuriem començar per coses tant insignificants com estes, ya que per a conseguir-ho, soles tenim que començar.

Bo vos deixe, que tinc l'escuradora plena, i tinc que traure tota l'escurà, i guardar-la.

Els sinonims i els castellanismes (I)

Este articul, va dedicat per a l'anonim dels sinonims. Com ya te vaig dir en cert comentari, te'l dedique per a que pugues gojar de la veritat idiomatica del valencià, i tingues un atra referencia dins dels teus coneiximents sempre instruïda i reconeguda, clar.

Segons tu me deyes en cert articul, les diferencies idiomatiques del valencià front al català, per a tu son simples sinonims o castellanismes. Un eixemple, podria ser bustia, que segons tu es sinonim del castellanisme buçó.

La paraula articul, per eixemple, ha segut suplantada pel catalanisme,anglicisme, galicisme... article, per tall de no pareixer-se al castellà articulo, ¿pero realment d'a on be esta paraula?
Puix del llatí Articulus, ademes, la seua derivació valenciana i castellana, son prou mes fines que article, i solament es gastat pels cults fins el 1800 i algo, quant comença a ser gastat per la gent del carrer. O siga, este castellanisme, es un simple llatinisme, i es normal sa existencia dins del valencià i del castellà per ser els dons idiomes romanics, o siga derivats del trencament del llatí.

Atre nom, que segons els "filolecs" es un castellanisme, es Desamparats, segons els grans idiomatics, tots ells fisics, Desemparats, Empar, Emparar,desemparada son les formes correctes, ya que Desamparats, Ampar, amparar,desamparada... son formes castellanes. Puix be, a vore que me dieu d'aço: ... desamparada ix en un obra de Arnau de Vilanova, en obres,XI, en la pagina 75 allà pel 1290), o siga eixa paraula ya era gastada en 1290, per un personage, prou brillant, pense yo.
Pero aixo no es tot, en la cronica de PereIV, en 1380 apareix la paraula desampararia. I a partir de 1615 apareixen en molts llibres i publicacions la paraula Desamparats, referint-se sempre a la nostra verge.
Llavors ,¿estariem parlant d'atre castellanisme?

Atra parula, en "sinonims",es sortir: que en valencià te un significant prou diferent al de eixir, com vol fer-nos creure la AVLL. Aixina nos trobem que sortir seria el equivalent al castellà surtir de surtido, i que un sortit, seria tambe un sobresalto. Aixina que ya m'explicareu, que tinc que fer cada volta que baixe d'un autobus de la EMT, sobresaltar-me o simplement parar-me a pensar que collons significa sortida, la del surtido.

Amen a vore que me dius de:

CAT..............................VAL

Meitat.......................... Mitat
Naixement.................. Naiximent
Naturalesa................... Nauralea
Meravella.................... Maravella
Dintre.......................... Dins
Apendre...................... Dependre
Esport......................... Deport *
Gener.......................... Giner **
Nombre...................... Numero ***

Puc seguir, pero si heu faig, deixaria en des us el "gadjet" de paraules valencianes i la traduccio al català i castellà. I aixina deixe el titul obert, per a futures respostes. Parlant de titul, ¿com es que s'empenyen en dir titol? si ve del llatí titulus,¿ d'a on s'han tret lo de titol?

Be anem a lo dels asteriscs:

*Deport, del llatí deportare, esta paraula, en frances, s'utilisava en dos formes, deport, i desport (s.XII) , esta forma en angles es va transformar en disport (sigle XIV) degut a la influencia del Fransa dins d'Anglaterra. Dins d'Anglaterra, es convertix en sport (s.XV). I en França, s'introduïx esta paraula per primera volta en 1828, pero no passa a l'us fins el 1853 quant apareix el diari "Le Sport", en Italia apareix en 1940, pero en Catalunya, aplega com a europeisme, i part de la modernitat a finals dels anys 20, ya que ans tant allí com en Mallorca, Occitania i Valencia es gastava deport. O siga, que esport es un anglisisme que no te res que vore en el valencianiste deport.
** Giner, es el primer dia de l'any, pero als catalanistes els ha pegat per llevar-lo utilisant la forma gener. Del llatí Ianuaris es una forma que va eixir entre el sigle XIII i XIV. ademes, en eixa epoca van eixir ienair en mosarap, janeiro en portugues, gener en català, genier en occità (coincidencia), januari en angles, janvier en frances, enero en castellà, i januar en alemà, entre atres. Per lo tant, en valencià existix un testament en Elig datat a 6 de giner de 1328.

*** Numero, del llatí numerus, que ya me direu com s'ha transformat en catala en nombre. ¿S'enrecordeu de bustia i de sortida? que pensariem si mos digueren..." digueu el vostre nombre"... en fi, fins a l'atra.

Font: -Dhivam de Garcia Moya
- Som Revista trimestral valenciana.
- Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina i castellana.
- diccionari de la RACV
- diccionario de la RAE.
- Estudis filologics sobre el significat de les paraules valencianes.
Continua en Sinonims i Castellanismes II

El valencianisme del BLOC i els apologistes de TV3

Fa unes semanes, com ya publiquí, n'hi hagué una mini manifestació en Valencia Cap i Casal, a favor dels Països Catalans i de les emissions illegals de TeVen3 (que son tots els que anaren a la mani).




I damunt feren uns balls molt "valencians". ¿Segur que esta gent era de Valencia? Yo diria que no.






I es que, com a nacionalistes valencians, encara no comprenc molt be, que fea el BLOC (partit Iluminat ara per l'aurea blavera) en esta manifestació. Es com si Fidel Castro, encapçalara una manifestació a favor de l'absorció de Cuba per Mexic. Incomprensible. Si eres nacionaliste i valencià, no pots ser pancatalaniste convençut. Això es antinatural. Una atra cosa es que simpatises en Catalunya, en Aragó, en Balears, pero mai en el pancatalanisme.

Que si molestava la senyera penjada pel GAV, uns diuen que si, atres que no, pero... ¿que passà realment?



Es que hui en dia en tants adelants com n'hi han no se poden dir mentires.Una coseta, no se sent mes soroll per que soles estaven estos.

Pero aço no es tot, damunt, estes entitats, supostament valencianes, corregueren els carrers del Cap i Casal chillant a favor de Terra Lliure. Es que com tots sabem, estos terroristes son alabats i nomenats heroes per la TeVen3. Clar, des de el seu punt de vista objetiu, com diuen ells.


I es que si dur les seues banderes, chillar cançons a favor d'ells, i lo mes important, manifestar-se a favor del pancatalanisme i en contra de lo valencià, no es prou.
Damunt heu neguen tots els dies, i damunt, critiquen la manipulació mediatica que patixen.
Manipulació sufrix el valencianisme, si no, expliqueu estes fotos.






Membres de Terra Lliure, en la bandereta eixa de Cuba descolorida.













Membres del BLOC en una concentració.












Sense paraules. Busca la diferencia. ¿Nacionaliste Valencià o català?

I esta, per a la gent que opina que m'invente lo del documental pro Terra Lliure, el dia que tinga mes temps, inclus vos pujaré un trosset, o vos deixaré la direcció per a que el vejau vosatros mateix.

Himne de Valencia

Despres de 100 anys, en nostre himne seguix tant fresc com el primer dia.
Pero especialment, fique la seua lletra en recort del valents valencianistes que arropats pel poble l'inclogueren en l'estatut de 1982, ya que per part dels politics, estigueren a punt de fer-lo desapareixer.
Ademes vullc felicitar als que feren possible el seu 75 aniversari omplint la plaça de bous de gom a gom, fent aixina possible que el sentiment valencià triumfara sobre la politica Pancatalanista i Castellana.
Felicitats GAV, vosatros sou el verdader Centenar de la Ploma.Sense vosatros ni flamejaria nostra senyera, ni s'escoltaria este himne.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu, germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

¡Pas a la Regió
que alvança en marcha triumfal!

Per a tu la vega envia
la riquea que atesora
i és la veu de l'aigua càntic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'art t'ofrenen
ses victòries jagantines;
i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites dorades
els paraïsos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres, palmeres...

Sona la veu amada
i en potentissim vibrant resò
notes de nostra albada
canten les glòries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-nos
Que nostra veu
la llum salude d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!

¡Flamege en l'aire
nostra Senyera!
¡Glòria a la Pàtria!
¡Vixca Valéncia!
¡Vixca! ¡Vixca! ¡Vixca!

Ixca els actes seleccionats per al centenari hagueren tingut la força i la personalitat que se mereix el poble valencià, en conte d'actes politics, rinyes de guarderia, i lo mes llamentable, la impossibilitat de participació del poble en una celebració que li pertany mes ad ella que a qualsevol politic actual.

La BUSTIA

Per la meua faena, solc menejar-me molt pels pobles del Regne, i en estos viages, sempre descubrixc coses noves, unes bones, i atres prou lleges. Puix be, BUSTIA, es una d'estes ultimes.I es que hem passat de oferir tots els cartells en castellà, durant el franquisme i els primers anys de democracia, a ser tots en pur català. Ya me explicareu, com un home major, o un simple valencià pot traduïr, o simplement comprendre certes senyals: Amb aigua no passin, Cerqueu la rotona, València Nord, València Sud, Aturades... Puix, la veritat, no heu entenc. Despres, voldreu tindre la raó, quan esta gent, que no enten presente una reclamació i denuncia en les gefatures o ajuntaments. Si es que no n'hi ha qui s'aclarixca.

Pero a lo que anavem, ans, en tots els buçons, se podia llegir coses com correos, cartas, inclus cartes, buçó... pero ara, des de fa un temps, la gent compra els buçons ya fets en una paraula de lo mes graciosa. BUSTIA resa en tots els buçons, i la gent, els compra, per que hem de ser moderns, i per que ficar buçó, no es massa cult.

Puix be, com sempre, al arribar a casa, me vaig ficar a buscar esta paraula en el diccionari. El diccionari de Josep Escrig i Martinez, de 1887, per citar algun ans de la creació del català, en la pagina 324,dona la següent aclaració: Bustia... f.Cepillo,caja... V. caixa de les animes. Ya me direu, que collons te que vore açò en el buçó de qualsevol casa. I es que quant als filolecs catalans, aquells que feren possible que un fisic creara una llengua, quant se fiquen a clavar la pota, no tenen mans. Manco mal, que ya tenien ramaç per a substituir "cepillo", per que a este pas, no m'imagine a la gent agranant el carrer en una bustia.

En fi, ara els amics dels sinonims i dels castellanismes, poden opinar, si bustia es una paraula apropiada, sinonima, o substituta del valencià buçó, el de tota la vida, el de totes les cases.El mateix buçó que finalisa la pagina. El mateix que se definix com... Buçó:... M. Buzón. Agujero por donde se echan la cartas al correo.

Anem a vore, soles una aclaració. Yo no dic que els catalans i els catalanistes, no arrepleguen i siguen pesseters, Eurers en estes epoques, pero d'ahí a ficar una caixa de les animes a la porta de casa... en fi,¿ que voleu que vos diga?

Nou estil, i noves opcions.

Com vos haureu donat conte, el Blog, adquirix un nou estil, per a fer-lo un poc mes practic.
Ademes, per als mes curiosos, he afegit un buscador, i dos diccionaris complets, aixina com un diccionari de paraules valencianes front catalanes i castellanes, per a que tots pugau comprovar les diferencies existents entre estos tres idiomes tant diferents. I reconeguts en Espanya i en Europa.
Vos heu recomane personalment. Es una pena que estes diferencies soles les veja una poca gent.
En fi, sempre es bo que la gent puga opinar, pero en valencià per favor.

Que penos lo del Pendó

Fa ya molts anys que el poble valencià be sofrint un canvi de personalitat, canvi forçat per gent inculta que encegada per les promeses que se fan des del Nort, i mogudes per un poder que no han tingut mai, pero que gracies a la mentira van guanyant dia darrere dia. Estes persones, en el seu afany de conseguir lo que volen a qualsevol preu, no se donen conte que cada dia que passa, van mermant el seu propi poder. Que una volta catalanisada Valencia deixaran de ser el tontos utils, per a convertir-se en simples esclaus del poder totalitari.

Estos mateix, encegats en atres coses, no dubten en chillar als quatre vents que el verdader Pendó de la Conquista està esposat en l'Ajuntament del Cap i Casal. I es que des de tots els fronts, s'ha mantingut que el Pendó es fals, i es que, fins i tot els historiadors mes apreciats han reconegut la seua falsetat.
Ya se que no me cregau, pero els fets estan ahí.
Resulta que un bon dia,Pere Antoni Beuter, que el recordareu per ser el que s'inventà l'historia eixa de Wilfred el vellos, va vore un estandart en l'iglesia de Sant Vicent de la Roqueta, i mirant que era molt vella, la va agarrar i va dir que eixe estandart, era el Pendó de la conquista. Pel fet de ser vell, ya que si fora nou, no podria haver segut. Quina calamitat.Puix com diem, el estandart, es va quedar allí en el final del sigle XIX, per que era tant valios, que no tenia lloc en ningun Museu o centre. En 1855 va ser traslladat a l'ajuntament de Valencia, a on encara hui en dia es conserva en una vitrina que s'obri per darrere "sense clau".

A partir d'este moment se va començar a crear una serie de fets, que per una banda pareixen comics, pero que realment han fet mes mal que be a la societat valenciana.
Primer els valencians acodirem a la exaltació per part d'uns pocs d'este estandart, que per a demostrar la seua antiguetat du escrites les paraules AÑO 1238. Com tots sabem la Ñ no va ser inclosa en l'escritura Espanyola fins al sigle XV-XVI.
En la II Republica, el mateix Azaña no dubtava en fer-se fotos baix de la Real Senyera.
Despres, vingué la guerra, i com es natural, la nostra senyera va eixir triumfal en moltes batalles. Sent inclosa en tots els cartells de l'epoca tant pel bando republicà, com pel franquiste.

















Pero la Guerra acabà, i tots els esforços valencians es van vore mermats pel franquisme, que raptà la Real Senyera i la va ensenyar en el desfile del Triumfo al ser declarada com a republicana i separatista de l'integritat del estat espanyol. Açò heu deurien de tindre en conte els politics republicans i d'esquerres que tant chillen en contra del franquisme. Es que l'historia mos dona cada lliçó ...
¿Que no la veeu? es la segona a l'esquerra de Franco.



Per si açò no fora prou, els franquisme, mos obligà a traure el Pendo en provesso el 9 d'Octubre, i tots tant contents.Es mes, si veeu be l'image voreu com la saluden en la palma alçada. Es per això que els politics i la gent destrellatada, diu que el franquisme inventà la senyera, ya que uns anys mes tart, la senyera va ser tornada al seu poble.

Puix be, mos traslladem als anys '70-'80 anys de canvis anys de mentires. La gent despres de estar 40 anys immersa en la castellanisació, i no coneixer mes que les tradicions castellanes, va eixir a demanar lo seu, la seua identitat, i va ser ahi a on el catalanisme va posar els seus tentaculs i va comprar als politics, politics que seent valencians es vengueren clarament a Catalunya per unes miseres pessetes.
Aixina arribem als anys '90 o finals dels '80 a on una dona Dolors Garcia Bronch va intentar comprovar la falsetat del pendo.
Primer l'examinaren uns tecnics textils, que van arribar a una conclusió, no soles era un estandart del sigle XV, si no que estava retallat per dalt, com si faltara algun troç. i damunt, les barres, no eren grogues, si no que pel temps les barres habien arreplegat este color.
Ademes li recomanaren que per a estar segurs de l'any que va ser creada, deurien fer-li la prova del polen, no la del Carbono 14, ya que era mes certera.
Prova que va impedir Lizondo per que mantenia contactes en Blasco, actual del PP ans del PSOE, i en Pepa Chelsa, del BLOC per a fer Convergencia Democratica Valenciana i una de les claus era impedir la prova per començar aproximacions. Lola va desistir, i va sufrir el seu calvari, pero les proves no se van fer.
I aixina hem arrivat als nostres dies, en que tots son portadors de la veritat, pero que ningú ha tingut collons de fer la prova de polen.

Convide a tots a que heu proposen, a que si tant segurs estem uns de que el Pendó es fals, i tant segurs estan els atres de que no, fem la prova del polen i acabem d'una volta en lo penos que resulta tindre este Pendó.

Yo no t'espere

A l'igual que en el seu temps, molta gent li dedicava esta frase a la vinguda del Papa, en esta ocasió es el poble valencià el que no desija per a res la vinguda d'este personage que ha atacat en reiterades ocasions la dignitat i la personalitat del poble valencià.
Per este motiu Aledua s'unix a la pàgina El Reino de Valencia i a les demes pagines valencianistes que rebugen este cinisme i esta falta de respecte cap al poble valencià.

Montilla, yo no t'espere.

En quin cap cap

Resulta, que este fi de semana hem acudit tots, els que han anat com els que s'han enterat per la prensa, a una victoria sense precedents del valencianisme.
I es que quant algu defen algo que no te cap ni peus, sempre li creixen les aixelles.


Ya heu dia Renen: " Els pobles que obliden la seua historia, les seues tradicions, sa llengua i els seus simbols, estan condenats a afonar-se en la pols de la seua historia".

I es que en quin cap cap, fer una manifestació catalanista, a favor dels Països catalans, i en favor de l'emisió de la TeVen3 la vespra de la Mare de Deu del Desamparats.
Puix be, la idea ha eixit supostament de l'interior del cap del "gran estafador" mes conegut com el Tito Eli. Eixe home, que en 1985 va sembrar totes les serres del Regne de repetidors illegals ajudat per la burguesia catalana, eixa mateixa que li enviava els llibres de text sellats per la Generalitat Catalana, per a que ell ficara una pegatina de la Valenciana i poguera vendre-los a totes les escoles del Regne. I aixina fer una gran forturna.

Puix be, com anava dient, el dissabte passat, quedaren tots en la plaça Sant Agustí, volien fer una manifestacio sense precedents, i heu van conseguir. Pero no de la forma que ells volien.
Un grup de jovens, valencianistes tots, va accedir a la finca del FNAC, i va conseguir pujar a la terraça. Una volta dalt, van desplegar una gran senyera, en senyal, de que el valencianisme continua viu, i no te que rendir-se mai.
El resultat, de lo mes ridicul, els catalanistes passaren en el cap baix per baix de la nostra Real Senyera, i damunt, no tingueren mes trellat que fer fotos, i publicar-les en tots els mijos.

¿Que es lo que esperava la "cosa nostra", que els valencians mos quedarem en casa veent com un any mes erem la risa i mos declaravem vensuts per l'Imperi Nazionaliste Català? ¿que no recorden que des de els principis del sigle XIX hem afrontat totes les manifestacions i hem intentat reivindicar que Valencia es simplement això, i no es cap moneda de canvi per a ningu?



¿Es normal que en Valencia se puga chillar visca el Països catalans, que se ballen sardanes, o que se passegen banderes anticonstitucionals i se declare català tot lo valencià?
o... ¿ es que en Catalunya se pot circular lliurement en Reals Senyeres declarant valencià tot lo català? Tingam un poc de trellat.
I a vore si vos junteu mes gent.



Des de el meu punt de vista personal, done les gracies a tots els valents que una volta mes han donat la seua vida per l'amor d'una terra que mai quedarà prou agraïda.

Vixca les JJGAV
Vixca lo Regne de Valencia

Per a apalput

No deuria obrir un articul aposta, pero com compendras, els teus mensages estan en un articul molt antic, i no se pot accedir de forma involuntaria.
Aixina, que per a contestar-te i demostrar-te que es realmet la TV3 en boca dels dirigents catalans, te deixe este video del you tube, crec que aixina te conteste el per que apart de ser illegal des de 1985 TeVen3 deu ser desenchufada del Regne. I per que no exagere quant dic que es un canal inculcador.

Pelegrina i extrangera

D'esta forma tant poc formal, se disculpa Joan Malbech( mes conegut com a Joan Bonlabi, despres de canviar el seu primer llinage). I es que com sempre dic, no n'hi ha millor forma de descobrir la veritat, que buscar un poc.
Es de sobra sabut, que el Blanquerna, obra escrita pel famos Ramon Lull (el Lillo en Castella), va ser traduida per Joan Bonlabi en 1521. Pero la pregunta, es... ¿quina falta feia traduïr un llibre Mallorquí al Valencià, no dien els filolecs de totes les universitats mundials, que els dos son Català?... ¿o ara resultarà, que cada u te identitat propia?

... Corria el 1520, i Valencia, contava en un panorama politic i cultural envejable en tot lo mon. Eren atres temps, temps en que Valencia era el punt d'encontre de gent culta, temps en que Valencia, era port principal del Mediterraneu (se va construir la llonja, les torres de Quart, el Palau de la Generalitat...), en que gent tant ilustre i adinerà, com Lluis de Santangel, finançaren la conquista d'America ( ah, ¿ que no heu savieu?, puix si, un judeu, convers i ric que li dien Lluis de Santangel, que era aval dels Reis Catolics, avalà el viage de Colon). Temps en que el valencià s'estenia per tota Europa pel nostre Sant Vicent Ferrer. En fi, temps en que Valencia s'havia convertit en un eixemple de cultura i economia a seguir. Joan Bonlabi, no comprenia, com un llibre com el Blanquerna, no havia segut traduït encara a la llengua valenciana.


I aixina este català de Rocafort de Queralt (Tarragona) començà la traducció del Blanquerna.
















Resulta curios, com ell, català i aixina heu fa constar, no te cap reparo a l'hora d'escriure que es una traduccio a llengua valenciana.
















I es mes, podem llegir, que no fon una llavor facil, puix, com ell mateix reconeix, no era docte, ni llimat en esta llengua (la valenciana) que li era estranya i aliena.
















I yo me pregunte, ¿com es possible que en 1521, els catalans, tenien prou assumit que valencià i català eren diferents, i ara quasi 500 anys despres, encara n'hi haja gent que s'atrevixca a dir que son una mateixa llengua "comuna". ¿Serà que ans n'hi havia gent que escrivia llibres, o els traduïa i no tenia ni idea de que era lo que fea? ... O pel contrari, ¿serà que ultimament, gent cegada per ideologies totalitaries s'inventa una historia en que la germana major (Catalunya) es mare i senyora per obra de l'espirit totalitari dels dines?

No queda molt llunt la data del 25 d'Abril, Dia de la Guerra d'Almansa i de la perdua total dels nostres furs. Data en que segons l'imperialisme català, Tots el Països Catalans, pergueren els seus furs. Furs, com es el cas de Catalunya, que van ser escrits uns anys despres d'haver segut abolits (casualment). Dates estes, les de 1707, en que segons els mes ilustres estudiosos catalans, reconeixen que van ser propicies per a una Catalunya sumida encara dins del Feudalisme, una Catalunya pobra, que va vore com en detriment del Regne de Valencia, el Rei borbó, Felip V va dotar al port de Barcelona, de prestigi internacional. Passant per allí totes les mercaderies que ans eixien del port de Valencia.

I es que quant ad alguns los pega per inventar, no n'hi ha qui els guanye.

Gracies per la documentació Adlerta, eres un mestre.

Amigacho, aci te deixe un manuscrit del blanquerna de Ramon Llull. A vore si me'l traduïxes.

De totes formes te deixe l'eixemplar complet per si vols fer tu mateix de traductor.

Blanquerna en Mallorquí, manuscrit de Ramon Llull

Com pots comprovar, en eixa epoca era molt facil confundir les llengües catalana, valenciana i mallorquina.

Es que eren tant incults...