YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

domingo, 1 de marzo de 2009

El català antic.

Tots els dies hem de vore com els nostres veïns del nort, mos increpen en frases tant burlesques com repetidores. Aixina hem estat sempre estudiant els nostres classics, i ells dient-mos, veus, això es lo que se parla encara hui en Catalunya. Pero en algun moment, algu ha tengut l'ocasió de poder llegir algun text en català, en català antic vullc dir.
Des de l'entrega de l'ultim SOM, del que he tret algunes cites, he estat buscant per totes les webs, tant valencianes com catalanes, buscant llibres, cites, i mes encara buscant documents del català antic. He trobat un molt curiós, Llibre dels feyts d'armes de Catalunya, que segons relata esta web, es una copia dels seus manuscrits. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715963548924933008813/index.htm pero resulta que buscant per ahí he trobat que inclus el IEC i la Gran enciclopedia catalana, ha tachat de falsos estos documents que segons l'autor, son una copia d'uns manuscrits del 1420. puix això falsos .
Mes allà he buscat els USATGES, obra molt famosa i que se va escriure en Català en la segona mitat del sigle XIII (quant Valencia ya havia segut reconquistada) en ells diu lo siguient:
"...pendre aydaren volentat moviment propri lur baronilment Valencia mayorca regne lo encara anz obtengueren..."
He trobat atres argius, com esta comedia barcelonina datada en 1837, i guardada en l'argiu municipal de Barcelona (Ms. B-12, any 1837) i diu açò:
" Pas de un sabaté burletu, cadiraire, un homa, fortales, degollamala aviat, escorxemela, anemsam dona, vamus anum Abia, bellesa, de casa el adrogué, nos veu ningú an aquest carré, de un burru vuy, al portu una mica brut..." sense comentaris, en que entenga algun dels dos texts, que meu traduixca.
Pero he volgut anat mes llunt encara, i buscant buscant he trobat el primer premi lliterari Català, el primer premi del primer congres de la llengua catalana en el 1833, i he buscat moltes voltes, pero encara no he trobat una sola volta en la que Arribau, nombra Catalana a la seua llengua.
http://ca.wikisource.org/wiki/Oda_a_la_p%C3%A0tria
¿Sera que no existia?¿serà això atra falacia del fascisme català ?que llunt de ser estrictament cientific s'ha dedicat a falsificar els sagells de Wilfredo i de Berenguer, demostrant uns anys despres que no eren barres sino escames lo que duyen estos sagells. Falsificar documents com el ades mencionat, el del repartimet Valencià, i un misterios codic de regles que se li atribuïx a Carbonell, i que resulta que va estar ocult, ans i despres de estudiar-lo molts documentalistes fins al 1932 (regles d'esquivar vocables). Regles en les que s'apliquen rectificacions a paraules i a frases, pero que com diu el dit, el mentiros te que tindre moltes pates i molta memoria. La regla 132 censura dir " Barsalona per Barcelona"algo que en 1492 era extrany puix tots els texts recullen Barcelona, sense mes. Atra gracia es la regla 143 en la que enfronta " maixcarat per mascarat"paraula que no apareix en cap text fins dos sigles despres del XV. en fi, un desatí total.
Siga lo que siga yo continuaré buscant documents, escrits o publicacions de ans del sigle XV, ya que despres de l'esplendor del nostres sigle d'Or, es molt facil, que un grapat de intelectuals s'interessara per a fer-se mes cult per la llengua Valenciana, ya que d'ella bevien tant meges, reis, cientifics, com papes i sants.No seria el primer escritor que vol publicar en llengua valenciana per tractar-se esta de una llengua mes sabia, dolça i culta .
Done gracies a Agusti Galbis i a Ricart Garcia Moya per ajudar-me en les cites.

1 comentarios :

  1. Anónimo dijo...

    Tres segons menos pa l'avergonyment universal del catalanisme.
    Com me divertix ser valencianiste.